Joc partisano
En la teoria de jocs combinatoris, un joc és partisano (o partidiste) si no és imparcial. És dir, alguns moviments estan disponibles per a un jugador i no per a l'atre.[1]
La majoria dels jocs són partisanos. Per eixemple, en escacs, només un jugador pot moure les peces blanques. Més concretament, quan s'analisen utilisant la teoria de jocs combinatoris, moltes posicions d'escacs tenen valors que no es poden expressar com el valor d'un joc imparcial, per eixemple, quan un costat té una série de tempos adicionals que es poden usar per a posar a l'atre jugador en zugzwang.[2]
Els jocs partisanos són més difícils d'analisar que els jocs imparcials, ya que el teorema de Sprague-Grundy no s'aplica.[3] No obstant, l'aplicació de la teoria de jocs combinatoris als jocs partisanos permet vore el significat dels números com a jocs, d'una manera que no és possible en els jocs imparcials.[4]
Referències
- ↑ Berlekamp, Elwyn R.; Conway, John H.; Guy, Richard K.(1982).«Winning ways for your mathematical plays, Volume 1: Games in general».Academic Press.: 17.. Berlekamp et al. use the alternative spelling "partizan".
- ↑ .
- ↑ És dir, no totes les posicions en un joc partidari poden tindre un nimber com a valor, o de lo contrari el joc seria imparcial. No obstant, alguns nimber poden encara ocórrer com els valors de les posicions del joc; vore per eixemple .
- ↑ Conway, J. H.(1976).«On numbers and games».Academic Press..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego partisano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.