Joc de la vida
El Joc de la vida és un autómata celular dissenyat pel matemàtic britànic John Horton Conway en 1970. És un joc de zero jugadors, en el que la seua evolució és determinada per un estat inicial, sense requerir intervenció adicional. Es considera un sistema Turing complet que pot simular qualsevol atra Màquina de Turing.
Des de la seua publicació, ha atret molt interés per la gran variabilitat de l'evolució dels patrons. Es considera que el Joc de la vida és un bon eixemple d'emergència i autoorganisació. És interessant per a científics, matemàtics, economistas i uns atres observar cóm patrons complexos poden provindre de l'implementació de regles molt senzilles.
El Joc de la vida té una varietat de patrons reconeguts que provenen de determinades posicions inicials. Poc despuix de la publicació, es varen descobrir el pentaminó R, el planejador o caminador (en inglés: glider, conjunt de cèlules que es desplacen) i el explosionador (cèlules que semblen formar l'ona expansiva d'una explosió), lo que va atraure un major interés cap al joc. Va contribuir a la seua popularitat el fet de que es va publicar just quan s'estava llançant al mercat una nova generació de miniordenadors barats, lo que significava que es podia jugar durant hores en màquines que, per un atre costat, no s'utilisarien de nit.
Per a molts aficionats, el joc de la vida solament era un desafiu de programació i una manera divertida d'usar cicles de la CPU.[1] Per a uns atres, no obstant, el joc va adquirir més connotacions filosòfiques.
El joc
Es tracta d'un joc de zero jugadors, lo que vol dir que la seua evolució està determinada per l'estat inicial i no necessita cap entrada de senyes posterior. El "tauler de joc" és una malla plana formada per quadrats (les "cèlules") que s'estén per l'infinit en totes les direccions. Per tant, cada cèlula té 8 cèlules "veïnes", que són les que estan pròximes a ella, incloses les diagonals. Les cèlules tenen dos estats: estan "vives" o "mortes" (o "enceses" i "apagades"). L'estat de les cèlules evoluciona a lo llarc d'unitats de temps discretes (es podria dir que per tandas). L'estat de totes les cèlules es té en conte per a calcular l'estat de les mateixes a la tanda següent. Totes les cèlules s'actualisen simultàneament en cada tanda, seguint estes regles:
- Naix: Si una cèlula morta té exactament 3 cèlules veïnes vives "naix" (és dir, a la tanda següent estarà viva).
- Mor: una cèlula viva pot morir per un de 2 casos:
- Sobrepoblación: si té més de tres veïns entorn.
- Aïllament: si té solament un veí entorn o cap.
- Viu: una cèlula es manté vixca si té 2 o 3 veïns al seu entorn.
Estats finals
1. Extinció
La configuració inicial du a la desaparició de totes les cèlules vives despuix d'un número finit de generacions, deixant el tauler completament buit.
2. Estabilisació
La configuració alcança un estat estable despuix d'un número finit de generacions. Este estat pot ser:
Estàtic: La configuració forma estructures invariables que permaneixen sense canvis generació despuix de generació.
Oscilante: La configuració alterna periòdicament entre dos o més patrons, coneguts com a osciladors.
3. Creiximent
La població de cèlules vives creix o s'expandix, manifestant-se en dos formes:
Creiximent infinit: La població s'expandix de manera indefinida, ocupant cada volta més espai en el tauler. Creiximent acotat: La població creix fins a un cert llímit i després s'estabilisa en un patró repetitiu que es desplaça pel tauler. Estos patrons mòvils es denominen naus espacials.
4. Caos
La configuració evoluciona de manera aparentment aleatòria, sense alcançar ni l'extinció ni un estat d'estabilitat definit.
Referències
- ↑ «Al principi, Steve Jobs i Steve Wozniak no sabien vendre. El fracàs de la primera demo de l'Apple II i el Joc de la Vida de Conway» (en castellà) (html). ElevenPaths. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2018. Consultat el 9 de juny de 2018. «Eixe programa no era res i res menys que el Joc de la Vida de Conway. Este programa no és realment un joc sino més be una simulació d'autómates celulars creat per John Horton Conway en 1970 i publicat en al revista Scientific American. Este joc tracta de l'evolució de cèlules digitals en un tauler les quals depenen de les seues veïnes per a sobreviure o no dins del joc.»
Vore també
- Formiga de Langton
- El gran disseny de Stephen Hawking.
- Gardner, M. (1970). Mathematical games. The fantastic combinations of John Conway's new solitaire game "life". Scientific American, Vol. 223, No. 4, pp. 120-123.
- Poundstone, W. (2013). The Recursive Universe. Cosmic Complexity and the Limits of Scientific Knowledge. Dover Publications, Inc.
- Durand, B., & Róka, Zs. (1998). The Game of Life: universality revisited. Laboratoire de l'Informatique du Parallélisme, Research Report No. 98-01.
- Miramontes, P., & Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Facultat de Ciències, institució que otorga el títul. (2001). Algoritmes per a la deteccion de patrons classe IV en joc de la vida i jocs poblacionals / tesis que per a obtindre el títul de Matematico, presenta Mariano Dominguez Molina ; assessor Pedro Eduardo Miramontes Vidal.
- Lopez, G. (2022). Conway’s Game of Life (Proyecte Fi de Carrera / Treballe Fi de Grau). E.T.S. d'Ingeniers Informaticos, Universitat Politecnica de Madrit, Madrit, Espanya.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego de la vida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.