En matemàtiques, el nom grup simplèctic pot referir-se a dos conjunts diferents, pero estretament relacionats, de grups matemàtics, denominats Sp(2n, F) i Sp(n) per al sancer positiu n i cos F (generalment sobre els número complex C o els número real R). Este últim es denomina grup simplèctic compacte i també es denota per USp(n). Molts autors preferixen notacions llaugerament diferents, que generalment diferixen en factors de 2. La notació utilisada ací és consistent en el tamany de les matrius més comunes que representen els grups. En la classificació de Cartan de les àlgebra de Lie simples, l'àlgebra de Lie del grup complex Sp(2n, C) es denota com Cn, i Sp(n) és la forma real compacta de Sp(2n, C). Deu tindre's en conte que quan ací es fa referència al grup simplèctic (compacte) es dona a entendre que s'està parlant de la colecció de grups simplèctics (compactes), indexats per la seua dimensió n.

El nom grup simplèctic té el seu orige en la topologia simplèctica desarrorrada per Hermann Weyl com a tongada dels confusos noms anteriors (llínea) grup complex i grup llineal abeliano, i és l'anàlec al terme grec que significa complex.

El grup metapléctico és una doble tapa del grup simplèctic sobre R; té anàlecs sobre uns atres cossos locals, cossos finits i anells adélicos.

Sp(2n, F)

El grup simplèctic és un grup clàssic definit com el conjunt d'aplicacions llineals d'un espai vectorial de dimensió 2n sobre el cos F que conserva una forma bilineal antisimètrica no degenerada. Tal espai vectorial es diu espai vectorial simplèctic, i el grup simplèctic d'un espai vectorial simplèctic abstracte V es denota Sp(V). En fixar una base per a V, el grup simplèctic es convertix en el grup de matrius simplècticas d'orde 2n × 2n, en entrades en F, baix l'operació de multiplicació de matrius. Este grup es denomina Sp(2n, F) o Sp(n, F). Si la forma bilineal està representada per la matriu antisimètrica no singular Ω, llavors

Sp⁡(2n,F)={M∈M2n×2n(F):MTΩM=Ω},

a on MT és la matriu transpuesta de M. A sovint, Ω es definix com

Ω=(0In−In0),

a on In és la matriu identitat. En este cas, Sp(2n, F) es pot expressar com aquelles matrius de blocs (ABCD), a on A,B,C,D∈Mn×n(F), satisfent les tres equacions següents:

−CTA+ATC=0,−CTB+ATD=In,−DTB+BTD=0.

Ya que totes les matrius simplècticas tenen determinant 1, el grup simplèctic és un subgrup del grup llineal especial SL(2n, F). Quan n= 1, la condició simplèctica en una matriu es complix si i solament si el determinant és un, per lo que Sp(2, F)= SL(2, F). Per a n > 1, existixen condicions adicionals, és dir, Sp(2n, F) és llavors un subgrup propi de SL(2n, F).

Normalment, el cos F és el cos dels número real R o dels número complex C. En estos casos Sp(2n, F) és un grup de Lie real/complex de dimensió real/complexa n(2n + 1). Estos grups són conexos pero no compactes.


El centre de Sp(2n, F) consta de les matrius I2n i −I2n sempre que la característica del cos no siga 2.[1] Ya que el centre de Sp(2n, F) és discret i el seu cocient mòdul el centre és un grup simple, Sp(2n, F) es considera un grup simple de Lie.

El ranc real de l'àlgebra de Lie corresponent, i per lo tant del grup de Lie Sp(2n, F), és n.

l'àlgebra de Lie de Sp(2n, F) és el conjunt

𝔰𝔭(2n,F)={X∈M2n×2n(F):ΩX+XTΩ=0},

equipat en el commutador com el seu soport de Lie.[2] Per a la forma sesquibilineal estàndart Ω=(0I−I0), esta àlgebra de Lie és el conjunt de totes les matrius de blocs (ABCD) subjectes a les condicions

A=−DT,B=BT,C=CT.

Sp(2n, C)

El grup simplèctic sobre el cos dels número complex és un grup simple de Lie no compacte i simplement conexo.

Sp(2n, R)

Sp(n, C) és la complejifijació del grup real Sp(2n, R). Sp(2n, R) és real, grup simple de Lie, conexo, i no compacte.[3] Té un grup fonamental isomorfo al grup dels número sancer baix l'adició. Com la forma real d'un grup simple de Lie la seua àlgebra de Lie és un àlgebra divisible de Lie.

Algunes propietats adicionals de Sp(2n, R) són:

∀S∈Sp⁡(2n,𝐑)∃X,Y∈𝔰𝔭(2n,𝐑)S=eXeY.
  • Per a tots els S en Sp(2n, R):
S=OZO′such thatO,O′∈Sp⁡(2n,𝐑)∩SO⁡(2n)≅U(n)andZ=(D00D−1).
La matriu D és diagonal i positiva definida. El conjunt de tals Z forma un subgrup no compacte de Sp(2n, R), mentres que O(n) forma un subgrup compacte. Esta descomposició es coneix com a descomposició de 'Euler' o de 'Bloch-Messiah'.[5] Es poden trobar més propietats d'estes matrius en el seu artícul corresponent (vore matriu simplèctica).

Generadors infinitesimals

Els membres de l'àlgebra de Lie simplèctica sp(2n, F) són les matrius hamiltonianas.

Estes són matrius,

Q

tals que

Q=(ABC−AT)

a on B i C són matrius simètriques. Vore l'artícul grup clàssic per a la seua deducció.

Eixemple de matrius simplècticas

Per a Sp(2, R), el grup de matrius 2 × 2 en determinant 1, les tres matrius (0, 1) simplècticas són:[7]

(1001),(1011) y (1101).

Sp(2n, R)

Resulta que

Sp⁡(2n,𝐑)

pot tindre una descripció prou explícita usant generadors. Si es fa que

Sym⁡(n)

denote les matrius

n×n

simètriques, llavors

Sp⁡(2n,𝐑)

és generat per

D(n)∪N(n)∪{Ω},

a on

D(n)={[A00(AT)−1]|A∈GL⁡(n,𝐑)}N(n)={[InB0In]|B∈Sym⁡(n)}

són subgrups de

Sp⁡(2n,𝐑)

.[8]pg 173[9]pg 2

Relació en la geometria simplèctica

La topologia simplèctica és l'estudi de les varietats simplècticas. l'espai tangent en qualsevol punt d'una varietat simplèctica és un espai vectorial simplèctic.[10] Com es va senyalar anteriorment, les transformacions que conserven l'estructura d'un espai vectorial simplèctic formen un grup i este grup és Sp(2n, F), segons la dimensió de l'espai i el cos sobre el que es definix.

Un espai vectorial simplèctic és en sí mateixa una varietat simplèctica. Una transformació baix una acció del grup simplèctic és, en cert sentit, una versió linealizada d'un simplectomorfisme, que és una estructura més general que conserva la transformació en una varietat simplèctica.

Sp(n)

El grup simplèctic compacte[11] Sp(n) és l'intersecció de Sp(2n, C) en el grup unitari 2n×2n:

Sp⁡(n):=Sp⁡(2n;𝐂)∩U⁡(2n)=Sp⁡(2n;𝐂)∩SU⁡(2n).

A voltes s'escriu com USp(2n). Alternativament, Sp(n) es pot descriure com el subgrup de GL(n, H) (matrius cuaterniónicas invertibles) que conserva la forma hermítica estàndar en Hn:

⟨x,y⟩=x¯1y1+⋯+x¯nyn.

És dir, Sp(n) és solament un grup unitari cuaterniónico, O(n, H).[12] De fet, a voltes se li crida grup hiperunitario. També Sp(1) és el grup de cuaterniones de norma 1, equivalent al grup unitari especial i topológicamente a una 3-esfera S3.

Tinga's en conte que Sp(n) no és un grup simplèctic en el sentit de la secció anterior: no conserva una forma sesquibilineal H no degenerada simètrica en Hn: no existix tal forma llevat la forma zero. Més be, és isomorfo a un subgrup de Sp(2n, C), per lo que conserva una forma simplèctica complexa en un espai vectorial de dos voltes la dimensió. Com s'explica a continuació, l'àlgebra de Lie de Sp(n) és la forma real compactar de l'àlgebra de Lie simplèctica complexa sp(2n, C).

Sp(n) és un grup de Lie real en dimensió (real) n(2n + 1). És compacte i simplement conexo.[13]

L'àlgebra de Lie de Sp(n) està donada per les matrius cuaterniónicas antihermíticas, el conjunt de matrius cuaterniónicas n-by-n que satisfan

A+A†=0

a on A† és la matriu trasponer conjugada de A (ací es pren el conjugat cuaterniónico). El soport de Lie ho dona el commutador.

Subgrups importants

Alguns subgrups principals són:


Sp⁡(n)⊃Sp⁡(n−1)
Sp⁡(n)⊂U⁡(n)
Sp⁡(2)⊂O⁡(4)

Pel contrari, és en sí mateixa un subgrup d'alguns atres grups:

SU⁡(2n)⊃Sp⁡(n)
F4⊃Sp⁡(4)
G2⊃Sp⁡(1)

També estan els isomorfismes de les àlgebra de Lie sp(2)= baix(5) i sp(1)= baix(3)= la seua(2).

Vore també

Referències

  1. ↑ "Symplectic group", Encyclopaedia of Mathematics Retrieved on 13 December 2014.
  2. ↑ Hall 2015 Prop. 3.25
  3. ↑ "Is the symplectic group Sp(2n, R) simple?", Stack Exchange Retrieved on 14 December 2014.
  4. ↑ "Is the exponential map for Sp(2n, R) surjective?", Stack Exchange Retrieved on 5 December 2014.
  5. ↑ "Standard forms and entanglement engineering of multimode Gaussian states under local operations – Serafini and Adesso"
  6. ↑ "Symplectic Geometry – Arnol'd and Givental", Retrieved on 30 January 2015.
  7. ↑ Symplectic Group, (source: MathWorld), downloaded February 14, 2012
  8. ↑ Gerald B. Folland. (2016). Harmonic analysis in phase space, Princeton: Princeton Univ Press, p. 173. OCLC 945482850. ISBN 978-1-4008-8242-7.
  9. ↑ Habermann, Katharina, 1966- (2006). Introduction to symplectic Dirac operators, Springer. OCLC 262692314. ISBN 978-3-540-33421-7.
  10. ↑ "Lecture Notes – Lecture 2: Symplectic reduction", Retrieved on 30 January 2015.
  11. ↑ Hall 2015 Section 1.2.8
  12. ↑ Hall 2015 p. 14
  13. ↑ Hall 2015 Prop. 13.12

Bibliografia