Matriu invertible
En matemàtiques, en particular en àlgebra llineal, una matriu quadrada d'orde es diu que és invertible, no singular, no degenerada o regular si existix una atra matriu quadrada d'orde , cridada matriu inversa de i denotada per si , a on és la matriu identitat d'orde i el producte utilisat és el producte de matrius usual.
Una matriu quadrada no invertible es diu que és singular o degenerada. Una matriu és singular si i només si la seua determinant és nul. La matriu singular es caracterisa perque la seua multiplicació per la matriu columna és igual a zero per a algun no nul. El conjunt d'estos vectores (i al subespacio vectorial format per ells) es dirà ker (de kernel, núcleu en alemà), per a una matriu invertible ker és el vector nul.
La inversió de matrius és el procés de trobar la matriu inversa d'una matriu donada.
Eixemples
[editar | editar còdic]Matriu de dos files (matriu adjunta)
[editar | editar còdic]Donada una matriu de tamany en determinant no nul llavors
i esta està definida sempre i quan en . Aixina per eixemple l'inversa de la matriu
ya que
Matriu de tres files
[editar | editar còdic]Donada una matriu de tamany en determinant no nul:
a on es definixen
Propietats de la Matriu Inversa
[editar | editar còdic]Siga una matriu de ranc màxim La matriu inversa de és única.
- Si i llavors la matriu inversa del producte és
- Si la matriu és invertible, també ho és la seua transpuesta, i l'invers del seu transpuesta és la transpuesta de la seua inversa, és dir
- I, evidentment:
- Una matriu en coeficients en els reals és invertible si i només si el determinant d'és distint de zero. Ademés l'inversa satisfà l'igualtat:
a on és el determinant de i és la matriu d'adjunts de , entesa com a la matriu de cofactores trasponer. (Vore l'explicació de la diferent manera d'entendre el terme adjunt[1][2][3][4][5] en l'artícul matriu d'adjunts).
- El conjunt de matrius de en components sobre el cos que admeten inversa, en el producte de matrius, té una estructura isomorfa al grup llineal d'orde . En este grup l'operació d'inversa és un automorfisme .
Demostració de l'unicitat de l'inversa
[editar | editar còdic]Supongam que i són inverses de
Multiplicant abdós relacions per
De modo que i es prova que l'inversa és única.
Demostració del criteri de invertibilidad de les matrius quadrades
[editar | editar còdic]Es provarà la doble implicació.
Suficiència
[editar | editar còdic]Supongam que existix tal que . Llavors en aplicar la funció determinant s'obté
Utilisant la propietat multiplicativa del determinant i sabent que tenim que
per lo que deduïm que és distint de zero.
Necessitat
[editar | editar còdic]Supongam que el determinant de és distint de zero. Siga l'element ij de la matriu i siga la matriu sense la fila i la columna (comunament coneguda com -ésimo menor de A). Llavors tenim que
Ademés, si , llavors podem deduir que
puix la part esquerra de la relació és el determinant de en la columna substituïda per la columna i, de nou per propietats del determinant, sabem que una matriu en dos files iguals té determinant zero.
De les dos equacions anteriors podem obtindre
a on és la delta de Kronecker.
Per tant, sabent que tenim que
és dir, que té inversa per l'esquerra
Com , llavors també té inversa per l'esquerra que és
Llavors
després, aplicant la transpuesta
que és lo que es volia demostrar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apostol, Tom M. (2002). «3. Determinants, 5. Autovalores d'operadors en espais euclídeos», Calculus vol. 2, 2ª edició (en castellà), Barcelona: Reverté S.A., pp. 113,151. ISBN 84-291-5003-X.
- ↑ Clapham, Christopher (2004). Diccionari de Matemàtiques, 1ª edició (en castellà), Madrit: Editorial Complutense, pp. 3-4. ISBN 84-89784-56-6.
- ↑ Castañeda Hernandez (2004). «3.6 Cofactores i Regla de Cramer», Notes d'àlgebra llineal, 2ª edició (en castellà), Barranquilla (colombia): Edicions Uninorte, pp. 193. ISBN 958-8133-89-0.
- ↑ Díaz Martín (2005). «6. Determinants», Introduccion Al Algebra, 1ª edició (en castellà), La coruña (Espanya): NetBiblo, pp. 229-230,237-238. ISBN 84-9745-128-7.
- ↑ Perelló (2002). «4.3.3. Càlcul per determinants de la matriu inversa», Àlgebra llineal. Teoria i pràctica (en castellà), Barcelona: Edicions UPC, pp. 129,136. ISBN 8483016621.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matriz invertible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.