Anar al contingut

Deisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Per a el vulgarismo gramatical vore Deísmo (gramàtica).


El deísmo [1][2] (de la paraula latina deus, que significa ‘deu’),[3][4] és la postura filosòfica i teològica racionaliste[5] que per lo general rebuja la revelació com a font del coneiximent diví, i sosté que la raó empírica i l'observació del món natural són exclusivament llògiques, confiables i suficients per a determinar l'existència d'una deïtat suprema com el creador de l'Univers.[3][5][6][7][8][9] El deísmo també es definix com la creència en l'existència de Deu basant-se solament en el pensament racional, sense recolzar-se en arguments de religions revelades o autoritat religiosa.[3][5][6][7][8] El deísmo emfatisa el concepte de teologia natural, és dir que l'existència de Deu es revela a través de la naturalea.[3][5][6][7][9]

En general, un deísta és aquella persona que assegura l'existència de per lo manco una divinitat, pero no necessàriament practica una religió i nega l'intervenció divina en el món.[10] En este cas, els qui seguixen el deísmo creuen en una deïtat creadora pero que no s'involucra en àmbit algun.[11]

Hi ha una variant del deísmo de la veu llatina Deus otiosus («deu ocioso»). Este concepte és amprat per a descriure la creència en un deu creador pero que en algun moment es retira i deixa d'involucrar-se en la seua creació, lo que constituïx un principi central per al deísmo. Està difòs àmpliament en Àfrica, Melanèsia i Amèrica del Sur.[12]

Deísmo per país (2023)

Percentage de persones que es trobava d'acort en la següent afirmació: «Cree en un poder o esperit superior, pero no en Deu tal i com es descriu en les Sagrades Escritures».

Lloc País % Deístas Font
  1.º Erro al crear miniatura: 27 % [13]
  2.º Erro al crear miniatura: 26 % [14]
  3.º Erro al crear miniatura: 25 % [15]
  4.º Erro al crear miniatura: 25 % [16]
  5.º Erro al crear miniatura: 25 % [17]
  6.º Erro al crear miniatura: 25 % [18]
  7.º Erro al crear miniatura: 24 % [19]
  8.º Erro al crear miniatura: 24 % [20]
  9.º 24 % [21]
10.º Erro al crear miniatura: 23 % [22]
11.º 23 % [23]
12.º Erro al crear miniatura: 23 % [24]
13.º 22 % [25]
14.º 22 % [26]
15.º Erro al crear miniatura: 21 % [27]
16.º Erro al crear miniatura: 19 % [28]
17.º Erro al crear miniatura: 19 % [29]
18.º Erro al crear miniatura: 18 % [30]
19.º Erro al crear miniatura: 18 % [31]
20.º Erro al crear miniatura: 17 % [32]
21.º Erro al crear miniatura: 16 % [33]
22.º Erro al crear miniatura: 16 % [34]
23.º Erro al crear miniatura: 16 % [35]
24.º Erro al crear miniatura: 12 % [36]
25.º Erro al crear miniatura: 11 % [37]
26.º Erro al crear miniatura:   9 % [38]

Història del deísmo

El deísmo com tal apareix en Europa durant el XVII, junt en la revolució científica copernicana. Sorgit com a derivació de les disputes teològiques de la Reforma, va ser acusat de ser una postura «atea» pels seus adversaris ya que posava en dubte inclús els dogmes acceptats per les distintes confessions religioses de l'época. Va eixercir la seua major influència, no obstant, en el sigle següent com la postura predominant entre els filòsofs de l'Ilustració.[39]

Antecedents

El pensament de tipo deísta pot trobar-se en diverses cultures al voltant del món, a sovint expressat en la noció que els antropòlecs criden deus otiosus.[40] No obstant, el deísmo com a pensament sistemàtic afona les seues raïls en la filosofia clàssica, si be en esta no existix tal moviment. La posada en qüestió dels mits i els cults tradicionals va permetre als primers filòsofs grecs concebre l'existència d'una divinitat inefable i amagada, aixina com, en alguns casos negar que tinguera intervenció en els assunts humans. Aixina Heráclito menciona al Logos com el fonament del cosmos i Platón parla d'un deu suprem, alluntat del món de les apariències, en el qual actua el Demiürgue com el seu agent. La concepció més propenca al deísmo, sense ser-ho, va ser la d'Epicuro qui sostenia la possibilitat de conéixer als deus per mig de la raó i que estos moraven en un món ultraterreno sense cuidar-se de la humanitat o inclús de la naturalea. Esta postura va ser compartida pels seus seguidors, notablement per Lucrecio, pero mai va alcançar a convertir-se en una teologia i certament va ser rebujada per la major part dels pensadors grecorromanos.

Durant el Medievo si ben no va qüestionar l'existència d'una divinitat, que s'identificava en el Deu de les religions abrahàmiques, va haver pensadors que ho varen concebre com a alié a la revelació, a la qual veen com una impostura.[41]

Aparició del deísmo

El Renaixença, en el seu interés en els autors clàssics, aixina com l'Humanisme i la Reforma varen posar en dubte la creència acceptada en una fe revelada la custòdia de la qual s'havia confiat a l'Iglésia. Al mateix temps, els viages de descobriment mostraven als viagers europeus societats molt diferents a les pròpies, i inclús a la que era considerada com a paradigma de la «diferència», l'islàmica.

Autors com Spinoza en el seu Tractat teològic-polític, a on esbossava els principis de la crítica bíblica, o Edward Herbert de Cherbury en la seua obra Sobre la Veritat (De Veritate) senten les bases del deísmo.

En l'época de l'Ilustració, a partir de el XVII, el moviment deísta aplega al seu apogeu a partir dels escrits d'autors anglesos i francesos, com Thomas Hobbes, Jean Jacques Rousseau i Voltaire.[42]


Durant el periodo jacobino (1793-1794) de la Revolució Francesa, Robespierre va decretar el deísta «cult en Ser Suprem» front al ateu. Al mateix temps va influir en els escrits dels pares fundadors nortamericans, com John Adams, Ethan Allen, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson, James Madison, George Washington i, sobretot, Thomas Paine. Concretament els principis deístas varen tindre un efecte en les estructures polítiques i religioses de EE. UU., com són la separació de l'Iglésia i l'Estat, i la llibertat religiosa. En el temps el deísmo també va dur al desenroll de grups religiosos, tals com l'unitarisme que es va convertir més tart en l'unitarisme universalista.

El deísmo continua fins a l'actualitat en les formes de deísmo clàssic i deísmo modern.

Conceptes generals

Un dels principals postulats d'esta posició està basat en la consolidació de que Deu existix i va crear l'univers físic, pero no interferix en ell (postulat que inclou a l'evolució teista). Este postulat es relaciona i origina en una filosofia i moviment religiós que deriva l'existència i naturalea de Deu per mig de la raó. Per això no pren posició sobre lo que fa Deu fora de l'univers, en contrast en el fideísmo (a diferència de la fe) que es troba en moltes ensenyances del cristianisme,[43] islamismo i el judaisme que sostenen que la religió depén de la revelació de les sagrades escritures o del testimoni d'atres persones sense usar l'intelecte racional sino lo que seria una «fe cega».

Els deístas típicament també tendixen a rebujar els acontenyiments sobrenaturals (milacres, profecies, etc.) i les interpretacions dels llibres religiosos. Per això, a sovint utilisen l'analogia de les divinitats com a rellonge, o l'idea d'un Deu còsmic. Lo que per a les religions organisades són revelacions divines i llibres sagrats, la majoria de deístas entén com a interpretacions deduïdes per atres sers humans, més que com a fonts autorisades, pero podrien acceptar-les com a inspiració espiritual, rebudes en una busca personal. Els deístas asseguren que el major dò diví a la humanitat no és la religió, sino «la capacitat de raonar».

Els deístas, en general, rebugen la religió organisada i els deus personals «revelats», argumentant que les divinitats no intervenen de forma alguna en els quefers del món. Per a ells, es revelen a sí mateixos indirectament a través de les lleis de la naturalea descrites per les ciències naturals.

Per a afirmar l'us de la raó en la religió, el deísmo permet utilisar en major o menor medida l'argument científic, l'argument teològic i atres aspectes de l'anomenada «religió natural».

Les corrents filosòfiques deístas tenen una concepció cosmológica d'un Deu o més, est va crear l'Univers que és una manifestació de sí mateixa. L'Univers seria el gran rellonge el funcionament del qual s'ajusta a unes lleis establides, a on determinats acontenyiments es desenrollen en funció a la seua pròpia naturalea, pero no poden ser alterats pels seus creadors.

Postures

Els deístas accepten l'existència de Deu, pero es troben fortament insatisfets o no concorden en tots els postulats de les religions i qüestionen constantment les seues principals afirmacions.

Es considera que el deísta:

  1. Assegura l'existència d'un deu, pero no accepta els credos de cap religió particular.
  2. Considera que un deu va crear les lleis de la naturalea, pero no accepta que estiga representat total o parcialment en llibres o escrits sagrats.
  3. Usa la raó per a reflexionar sobre cóm pot ser la naturalea d'eixe deu, en lloc d'acceptar que ho adoctrinen sobre ell.
  4. Preferix guiar les seues opcions ètiques a través de la seua consciència i reflexió racional, en lloc d'adequar-les a lo dictat en llibres sagrats o autoritats religioses.
  5. Goja de la llibertat de buscar l'espiritualitat per sí mateixa, i la seua vida espiritual no s'ha format per la tradició o l'autoritat religiosa.
  6. Preferix considerar-se racional abans que religiós o ateu.
  1. Considera que hi ha creències bàsiques que són molt racionals despuix d'eliminar lo que puga haver de superstició.

Vore també

Referències

  1. ↑ R. I. Allen (ed) (1990). The Concise Oxford Dictionary, Oxford University Press.
  2. ↑ «Deist – Definition and More from the Free Merriam-Webster Dictionary». Merriam-webster.com (2012).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Harper, Leland Royce (2020). «Attributes of a Deistic God», Multiverse Deism: Shifting Perspectives of God and the World, Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, pp. 47–68. ISBN 978-1-7936-1475-9.
  4. ↑ (2013) «Models of God: Deism», Models of God and Alternative Ultimate Realities, Dordrecht and Heidelberg: Springer Verlag, pp. 51–52. doi:10.1007/978-94-007-5219-1_5. ISBN 978-94-007-5219-1.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2015) «Deism», The World of the American Revolution: A Daily Life Encyclopedia (vol. 1), Santa Barbara, Califòrnia: Greenwood Publishing Group, imprint of ABC-Clio, pp. 661–664. ISBN 978-1-4408-3027-3.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Bristow, William (Fall 2017). «Religion and the Enlightenment: Deism}», , The Metaphysics Research Lab, Center for the Study of Language and Information, Stanford University. «El deísmo és la forma de religió més associada a l'Ilustració. Segons el deísmo, podem saber per la llum natural de la raó que l'univers ha segut creat i governat per una inteligència suprema; no obstant, encara que este ser suprem té un pla per a la creació des del principi, el ser no interferix en la creació; el deísta sol rebujar els milacres i la confiança en la revelació especial com a font de doctrina i creència religiosa, en favor de la llum natural de la raó. Aixina, un deísta típicament rebuja la divinitat de Crist, com a repugnant a la raó; el deísta típicament degrada la figura de Jesús d'agent de redenció miraculosa a mestre moral extraordinari. El deísmo és la forma de religió que s'ajusta als nous descobriments de la ciència natural, segons els quals el cosmos mostra un intrincado orde maquinal; els deístas suponen que és necessària la suposició de Deu com a font o autor d'este orde. Encara que ell mateixa no era deísta, Isaac Newton proporciona combustible per al deísmo en el seu argument en el seu Opticks (1704) de que devem inferir de l'orde i la bellea del món l'existència d'un ser suprem inteligent com a causa d'este orde i bellea. Samuel Clarke, tal volta el més important defensor i popularisador de la filosofia newtoniana a principis de el XVIII, aporta alguns dels arguments més desenrollats a favor de la posició de que el correcte eixercici de la raó humana sense ajuda conduïx inevitablement a la creència ben fonamentada en Deu. Sosté que el sistema físic newtoniano implica l'existència d'una causa transcendent, el Deu creador. En la seua primera série de conferències de Boyle, A Demonstration of the Being and Attributes of God (1705), Clarke presenta l'argument metafísic o "a priori" de l'existència de Deu. Este argument conclou, a partir del principi racionaliste de que tot lo que existix deu tindre una raó o causa suficient de la seua existència, l'existència d'un ser transcendent i necessari que s'erigix com a causa de la cadena de causes i efectes naturals.»
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Deism}», , Edinburgh: Encyclopædia Britannica, Inc.. «El deísmo, una actitut religiosa poc ortodoxa que va trobar expressió entre un grup d'escritors anglesos que va escomençar en Edward Herbert (més tart 1er baró Herbert de Cherbury) en la primera mitat de el XVII i va terminar en Henry St. John, 1er vescomte Bolingbroke, a mitan de el XVIII. Estos escritors varen inspirar posteriorment una actitut religiosa similar en Europa durant la segona mitat de el XVIII i en els Estats Units d'Amèrica colonials a finals de el XVIII i principis de el XIX. En general, el deísmo es referix a lo que pot cridar-se religió natural, l'acceptació d'un cert cos de coneiximent religiós que és innat en cada persona o que pot ser adquirit per l'us de la raó i el rebuig del coneiximent religiós quan s'adquirix a través de la revelació o de l'ensenyança de qualsevol iglésia.»
  8. ↑ 8,0 8,1 (1906) «Deism}», , Kopelman Foundation. «Un sistema de creències que postula l'existència de Deu com a causa de totes les coses, i admet la seua perfecció, pero rebuja la revelació i el govern divins, proclamant la suficiència total de les lleis naturals. Els socinianos, en opondre's a la doctrina de la Trinitat, varen ser designats com deístas [...]. En els sigles XVII i XVIII deísmo es va convertir en sinònim de "religió natural", i deísta en "librepensador". Anglaterra i França han segut successivament els baluarts del deísmo. Lord Herbert de Cherbury, el "pare del deísmo" en Anglaterra, assumix certes "idees innates", que establixen cinc veritats religioses: (1) que Deu existix; (2) que és deure de l'home adorar-li; (3) que l'adoració consistix en la virtut i la pietat; (4) que l'home deu arrepenedir-se del pecat i abandonar els seus mals camins; (5) que la retribució divina, ya siga en esta o en l'atra vida, és segura. Sosté que totes les religions positives són interpretacions alegóricas i poètiques de la naturalea o imposicions deliberadament organisades dels sacerdots.»
  9. ↑ 9,0 9,1 Gomes, Alan W. (2012). «Deism}», , Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell. doi:10.1002/9780470670606.wbecc0408. ISBN 9781405157629. «El deísmo és un enfocament racionaliste i crític del teisme que fa recalcament en la teologia natural. Els deístas varen intentar reduir la religió a lo que consideraven els seus elements més fonamentals i racionalment justificables. El deísmo no és, estrictament parlant, l'ensenyança de que Deu va donar corda al món com un rellonge i ho va deixar funcionar per sí mateixa, encara que eixa ensenyança va ser adoptada per alguns dins del moviment.»
  10. ↑ Julián Pérez Porte i Ana Gardey, «Deísmo», Definició de, 2012.
  11. ↑ «Portal deísmo». Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2018. Consultat el maig de 2019.
  12. ↑ [1]Enciclopèdia Britànica
  13. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  14. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  15. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  16. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  17. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  18. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  19. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  20. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  21. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  22. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  23. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  24. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  25. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  26. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  27. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  28. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  29. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  30. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  31. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  32. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  33. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  34. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  35. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  36. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  37. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  38. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  39. ↑ González, Just L. (1984). The Reformation to the present day (en anglés), HarperCollins., p. 190. ISBN 978-0-06-063316-5.
  40. ↑ Eliade, Mircea (1978). Eliade, Mircea. (1978). A History of Religious Idees: From the Stone Age to the Eleusinian Mysteries (en en), Chicago: The University of Chicago Press, p. 57.
  41. ↑ Willey, Basil (1940). «1», The Eighteenth Century Background: Studies on the Idea of Nature in the Thought of the Period (en anglés).
  42. ↑ Dawes, Gregory W. (2001). Westminster: John Knox Press (ed.). "The Challenge of the Seventeenth Century" in The Historical Jesus Question (en anglés).
  43. ↑ The knowledge of God according to the Church, Vatican.va.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deisme&oldid=1427945»