Revelació
El terme revelació[1] apareix freqüentment en el context religiós i místic per a referir-se a l'accés a una veritat secreta o amagada, freqüentment manifestada a alguns individus per una entitat sobrenatural i descomunal.
Lo revelat és, per tant, lo dit o dau a entendre, generalment per part d'una divinitat o ser sobrenatural, sobre una atra cosa de la qual no es tenia coneiximent previ i que es considera veritat pels que participen d'ella, constituint part central de la seua vivència religiosa.
Religions
En el context religiós el concepte de revelació apareix en: El hinduisme crida Śruti al conjunt de texts revelats, en contraposició als texts escrits a partir de la tradició (Smṛtu). La Revelació divina per al judaisme, el cristianisme i l'islam. El Llibre de la Revelació (llibres de la Bíblia), comunament conegut com Apocalipsis.
Moltes religions consideren alguns dels seus dogmes i parts indiscutibles de la seua doctrina com a veritats revelades; d'eixa manera les religions tradicionals poden conservar preceptes de la crítica racionalista, la qual cosa tendix a la inmutabilidad del núcleu doctrinario. En eixe sentit, la noció de revelació s'opon a la noció científica de coneiximent adquirit per mig d'un esforç delliberat. <!-- ==Atres usos== Com a extensió de l'ús del concepte s'aplica a qualsevol novetat impactant en el camp del coneiximent, informació o inclús al sorgiment d'una nova personalitat, per eixemple:
Vore també
