Secret

Pòster d'Estats Units en l'época de la Segona Guerra Mundial.

Un secret és la pràctica de compartir informació entre un grup de persones, en la que s'amaga informació a persones que no estan en el grup. Per a que hi haja un secret tenen que complir-se quatre requisits: que existixca una informació, que siga desconeguda per la majoria de les persones, que unes poques persones la posseïxquen, i que tal possessió única siga custodiada.

El secret és a sovint font de controvèrsia. Moltes persones reclamen, a lo manco en algunes situacions, que és millor fer pública una informació donada i que esta siga coneguda per tot lo món. Es troben molt propencs els conceptes de confidencialitat i privacitat, i a sovint apleguen a confondre's. William Penn va escriure, És sapient no parlar d'un secret; i honest no mencionar-ho siquiera.

Un secret, o també informació classificada, és informació sensible que deu ser restringida per llei o regulació a diferents tipos de persones. Per a poder accedir als documents classificats com a secrets es necessita un permís de seguritat. El permís és un procés d'investigació previ ("background investigation") que permet determinar si la persona és adequada per a l'accés a cert tipo de senyes. Generalment existixen diversos nivells d'accessos o de sensibilitat, en diferents requeriments d'obtenció dels permissos d'accés. Este tipo de secret jeràrquic s'ampra en cada estat nacional. L'acte d'assignar el nivell de sensibilitat a una persona es denomina classificació de senyes.

Teoria general sobre el dret dels secrets

La doctrina salmanticense senyala que existixen tres classes de secrets:

1. El secret natural és independent de tot contracte, s'estén a tot lo que, ya siga descobert per casualitat, per investigació personal o per confidència, i no pot divulgar-se. Encara que l'depositario del secret no haja promés guardar secret, ni abans ni despuix d'haver-se-li manifestat el fet o d'haver-ho descobert, està obligat a callar, en virtut del precepte moral que prohibix perjudicar als demés sense motiu raonable.
2. El secret promés naix d'un contracte, de la promesa de guardar silenci despuix d'haver conegut el fet, ya siga per casualitat, per investigació personal o per confidència espontànea o provocada. Un mateix secret pot ser al mateix temps natural i promés. Serà natural quan la cosa de seu requerixca sigilo, pero si ademés va acompanyat d'una promesa, també serà promés.
3. El secret confiat també dimana d'una promesa explícita o tácito feta abans de rebre la confidència de lo que s'oculta. Se li comunica que prèviament ha promés, expressa i tácitamente per raó del seu ofici o a lo manco de les circumstàncies, guardar silenci, i li és participat lo que es mantenia amagat, afegint que se li revela confiat en la seua promesa baixe el sagell del secret. El secret passa llavors a ser estrictament confidencial o professional; confidencial, quan la confidència s'ha fet a un home que està obligat per raó del seu ofici a prestar ajuda o a donar consell.

En realitat pot haver moltes atres classificacions de tipos de secrets. Riofrío arreplega més de xixanta classificacions. Ni la doctrina, ni el dret comparat, ha conseguit consensuar el número i classes d'informació amagada que pot haver (v. gr. privacitat, intimitat, confidencialitat, riservatezza, etc.). No obstant, totes estes classes d'informació tenen en comuna: els elements essencials del secret (informació, amagada, posseïda i custodiada per vàries persones).

No tots els secrets mereixen igual grau de protecció. Baixe la teoria del con d'informacions inicialment proposta per García Morente, Riofrío ha observat que les diverses classes de secrets poden ubicar-se en el mencionat con. Tal con té dos extrems: per un costat la persona i, per un atre costat, la societat i l'estat. Els secrets que són més nuclears a la pe rsona (l'intimitat corporal, per eixemple) mereixen més protecció que els secrets d'estat. La protecció dels secrets és, per tant, gradual o proporcional a la seua intensitat i a quina tan nuclear resulta el secret en la persona. En tot, poden existir factors circunstanciales que canvien el pes específic de cada secret.

Segons Riofrío, en el con de secrets tendixen a complir-se tres regles:

1. Els coprincipios de generalitat-excepcionalitat. En el sector privat la norma general és el secret, i l'excepció que l'informació estiga disponible per a tots. En canvi, en el sector públic la norma general és la contrària, i l'excepció el secret.
2. El in dubio pro polaris. En el sector privat, en cas de dubte cal estar a favor del secret. En el sector públic, en cas de dubte cal estar a favor de la publicitat de l'informació.
3. El principi d'imantació. Els secrets nuclears a la persona, encara que es revelen, deuen tornar a ser secret. Lo contrari succeïx en el sector públic.

Classes de secrets

Primer secret confiat a Venus, de François Jouffroy

Secrets de la privacitat i de l'intimitat

La Privacitat pot ser definida com l'àmbit de la vida personal d'un individu, qui es desenrolla en un espai reservat, el qual té com a propòsit principal mantindre's confidencial. També s'aplica a la qualitat de privat. En l'àmbit anglosaxó privacitat i intimitat s'identifiquen; pero en el dret continental l'intimitat és més nuclear i protegida. Per eixemple, no tenen dret a l'intimitat les companyies, encara que sí a la privacitat.

Secret governamental

Artícul principal → Informació classificada.

Detall de la màquina de sifrat russa Fialka (M-125), pertanyent a l'época de la Guerra Freda

Els governs a sovint intenten mantindre certa informació reservada, be siga a atres governs, o al públic en general. Estos secrets d'estat poden incloure dissenys d'armament, secrets militars, negociacions diplomàtiques tàctiques i secrets obtinguts ilícitament d'atres activitats de "inteligència". La major part dels països tenen alguna forma de normativa sobre secrets oficials, l'objectiu dels quals és el de classificar material d'acort en els nivells de protecció necessaris (d'ací ve el terme «informació classificada»). Un individu pot ser que necessite un permís de seguritat, be per a l'accés a l'informació, o per a la vigilància dels documents en un lloc segur.

Secret corporatiu

Organisacions que van des de les multinacionals en ànim de lucre fins a les societats sense ànim de lucre guarden secrets per a mantindre el seu ventaja competitiva, fent-ho sempre dins dels requeriments llegals. Els dissenys dels nous productes baix desenroll, llistes de clients, preferències en el consum de certs productes, processos de treball i producció, etc., són tots ells eixemples d'informació secreta baixe les lleis de secret industrial. Els sistemes de palés s'esforcen en forçar als inventors a publicar els dissenys despuix d'un temps de monopoli d'ús, a través d'aplicacions patentades inicialment en secret. Guardar una estratègia en secret és important en molts aspectes de la teoria de jocs. Les societats secretes ampren el secret com una forma d'atraure a potencials membres i crear entre els associats una sensació d'importància. El secret és una part essencial en el crim organisat. Atres lleis requerixen a les organisacions que guarden la seua informació en complet secret, tal com l'informació mèdica, o l'informació financera, que està baix preparació. En Europa existixen lleis molt estrictes sobre l'ús de la privacitat de les persones en bases de senyes.

Atres secrets

• Confidencialitat
• Intimitat
• Privacitat
• Secret de confessió (Religió)
• Secret de vot
• Secret de la correspondència
• Secret professional
• Secret professional periodístic
• Secret d'Estat
• Secret bancari
• Informació classificada
• Informació confidencial
• Anonimat
• Dret a l'oblit
• Protecció de senyes personals
• Privacitat en Internet

Tecnologies per als secrets

La preservació dels secrets té els seus objectius centrats en l'actualitat en la seguritat de l'informació. Les tècniques empleades inclouen seguritat física i criptográfica. Algunes de les tecnologies depenen de la capacitat de la clave criptográfica. Molts creuen que la tecnologia de seguritat és més efectiva si no es depén de la necessitat de guardar secrets. Per a este tema és important el principi de Kerckhoff, Seguritat a través de l'obscuritat. L'ocultació de l'informació és un principi de disseny en l'ingenieria de software. És considerada com una bona pràctica si cada mòdul de software és responsable de mantindre la fidelitat del disseny de seguritat fent-se responsable de la seguritat de mantindre la seua part d'informació segura davant accessos.

Vore també

• Servici Secret dels Estats Units

Enllaços externs

• «secret». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).