Seguritat de l'informació
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La seguritat de l'informació és el conjunt de mides preventives i reactives de les organisacions i sistemes tecnològics que permeten resguardar i protegir l'informació buscant mantindre la confidencialitat, la disponibilitat i integritat de senyes.[1]
El concepte de seguritat de l'informació no deu ser confòs en el de seguritat informàtica, ya que este últim només s'encarrega de la seguritat en el mig informàtic, pero l'informació pot trobar-se en diferents mijos o formes, i no solament en mijos informàtics.[2]
Per al ser humà com a individu, la seguritat de l'informació té un efecte significatiu respecte al seu privacitat, la que pot cobrar distintes dimensions depenent de la cultura i idiosincràsia de la societat a on es desenvuelve.[3]
El camp de la seguritat de l'informació ha creixcut i evolucionat considerablement a partir de la Segona Guerra Mundial, convertint-se en una carrera acreditada a nivell mundial. Este camp oferix moltes àrees d'especialisació, inclosos l'auditoria de sistemes d'informació, planificació de la continuïtat del negoci, ciència forense digital i administració de sistemes de gestió de seguritat, entre uns atres.[4]
Concepció de la seguritat de l'informació
[editar | editar còdic]En la seguritat de l'informació és important senyalar que el seu maneig està basat en la tecnologia i devem saber que pot ser confidencial: l'informació està centralisada i pot tindre un alt valor. Pot ser divulgada, mal utilisada, ser furtada, borrada o sabotejada. Açò afecta la seua disponibilitat i la posa en risc. L'informació és poder, i segons les possibilitats estratègiques que oferix tindre accés a certa informació, esta es classifica com:
- Crítica: És indispensable per a l'operació de l'empresa.
- Valiosa: És un actiu de l'empresa i molt valiós.
- Sensible: Deu ser coneguda per les persones autorisades.
Existixen dos paraules molt importants que són risc i seguritat:
- Risc: És la materialisació de vulnerabilitats identificades, associades en la seua provabilitat d'ocurrència, amenaces expostes, aixina com l'impacte negatiu que ocasione a les operacions de negoci.
- Seguritat: És una forma de protecció contra els riscs.
La seguritat de l'informació comprén diversos aspectes entre ells la disponibilitat, comunicació, identificació de problemes, anàlisis de riscs, l'integritat, confidencialitat, recuperació dels riscs.
Precisament la reducció o eliminació de riscs associat a una certa informació és l'objecte de la seguritat de l'informació i la seguritat informàtica. Més concretament, la seguritat de l'informació té com a objecte els sistemes l'accés, us, divulgació, interrupció o destrucció no autorisada d'informació.[5] Els térmens seguritat de l'informació, seguritat informàtica i garantia de l'informació són usats freqüentment com a sinònims perque tots ells perseguixen una mateixa finalitat en protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de l'informació. No obstant, no són exactament lo mateix existint algunes diferències sotils. Estes diferències radiquen principalment en l'enfocament, les metodologia utilisades, i les zones de concentració. Ademés, la seguritat de l'informació involucra l'implementació d'estratègies que cobrixquen els processos en a on l'informació és l'actiu primordial. Estes estratègies deuen tindre com a punt primordial l'establiment de polítiques, controls de seguritat, tecnologies i procediments per a detectar amenaces que puguen explotar vulnerabilitats i que posen en risc dit actiu, és dir, que ajuden a protegir i salvaguardar tant informació com els sistemes que l'almagasenen i administren. La seguritat de l'informació incumbe a governs, entitats militars, institucions financeres, els hospitals i les empreses privades en informació confidencial sobre els seus empleats, clients, productes, investigació i la seua situació financera.
En cas que l'informació confidencial d'una empresa, els seus clients, les seues decisions, el seu estat financer o nova llínea de productes caiguen en mans d'un competidor; es torne pública de forma no autorisada, podria ser causa de la pèrdua de credibilitat dels clients, pèrdua de negocis, demandes llegals o inclús la fallida de la mateixa.
Per més de vint anysPlantilla:Quàn la Seguritat de l'Informació ha declarat que la confidencialitat, integritat i disponibilitat (coneguda com la Tríade CID, de l'anglés: "Confidentiality, Integrity, Availability") són els principis bàsics de la seguritat de l'informació.
La correcta Gestió de la Seguritat de l'Informació busca establir i mantindre programes, controls i polítiques, que tinguen com a finalitat conservar la confidencialitat, integritat i disponibilitat de l'informació, si alguna d'estes característiques falla no estem davant res segur. Cal anotar, ademés, que la seguritat no és cap fita, és més be un procés continu que cal gestionar coneixent sempre les vulnerabilitats i les amenaces que se cenyixen sobre qualsevol informació, tenint sempre en conte les causes de risc i la provabilitat de que ocórreguen, aixina com l'impacte que pot tindre. Una volta coneguts tots estos punts, i mai abans, deuran prendre's les mides de seguritat oportunes.
Confidencialitat
[editar | editar còdic]La confidencialitat és la propietat que impedix la divulgació d'informació a individus, entitats o processos no autorisats. A grans traces, assegura l'accés a l'informació únicament a aquelles persones que conten en la deguda autorisació.
Per eixemple, una transacció de targeta de crèdit en Internet requerix que el número de targeta de crèdit a ser transmesa des del comprador al comerciant i el comerciant d'una ret de processament de transaccions. El sistema intenta fer valdre la confidencialitat per mig del sifrat del número de la targeta i les senyes que conté la banda magnètica durant la transmissió dels mateixos. Si una part no autorisada obté el número de la targeta en modo algun, s'ha produït una violació de la confidencialitat.
La pèrdua de la confidencialitat de l'informació pot adoptar moltes formes. Quan algú mira per damunt del seu muscle, mentres vosté té informació confidencial en la pantalla, quan es publica informació privada, quan un laptop en informació sensible sobre una empresa és furtat, quan es divulga informació confidencial a través del teléfon, etc. Tots estos casos poden constituir una violació de la confidencialitat.
Integritat
[editar | editar còdic]És la propietat que busca mantindre les senyes lliures de modificacions no autorisades. (No és igual a integritat referencial en bases de senyes.) A grans traces, l'integritat és mantindre en exactitut l'informació tal com va ser generada, sense ser manipulada ni alterada per persones o processos no autorisats.
L'integritat també és la propietat que busca protegir que es modifiquen les senyes lliures de forma no autorisada, per a salvaguardar la precisió i completitud dels recursos.
La violació d'integritat es presenta quan un empleat, programa o procés (per accident o en mala intenció) modifica o borra senyes importants que són part de l'informació.
L'integritat garantisa que les senyes permaneixquen inalterados llevat quan siguen modificats per personal autorisat, i esta modificació siga registrada, assegurant la seua precisió i confiabilidad. L'integritat d'un mensage s'obté adjuntant-li un atre conjunt de senyes de comprovació de l'integritat: la firma digital és un dels pilars fonamentals de la seguritat de l'informació.
Disponibilitat
[editar | editar còdic]La disponibilitat és la característica, qualitat o condició de l'informació de trobar-se a disposició d'els qui deuen accedir a ella, ya siguen persones, processos o aplicacions. A grans traces, la disponibilitat és l'accés a l'informació i als sistemes per persones autorisades en el moment que aixina ho requerixquen.
En el cas dels sistemes informàtics utilisats per a almagasenar i processar l'informació, els controls de seguritat utilisats per a protegir-ho, i els canals de comunicació protegits que s'utilisen per a accedir a ella deuen estar funcionant correctament. l'alta disponibilitat sistemes objectiu deu estar disponible en tot moment, evitant interrupcions del servici per corts d'energia, fallos d'hardware, i actualisacions del sistema.
Garantisar la disponibilitat implica també la prevenció d'atac de refús de servici. Per a poder manejar en major facilitat la seguritat de l'informació, les empreses o negocis es poden ajudar en un sistema de gestió que permeta conéixer, administrar i minimisar els possibles riscs que atenten contra la seguritat de l'informació del negoci.
La disponibilitat ademés de ser important en el procés de seguritat de l'informació, és ademés variada en el sentit de que existixen varis mecanismes per a complir en els nivells de servici que es requerixca. Tals mecanismes s'implementen en infraestructura tecnològica, servidors de correu electrònic, de bases de senyes, d'web etc, per mig de l'us de clústers o apanys de discs, equips en alta disponibilitat a nivell de ret, servidors espill, replicació de senyes, rets d'almagasenament (SAN), enllaços redundantes, etc. La gama de possibilitats dependrà de lo que volem protegir i el nivell de servici que es vullga proporcionar.
Autenticació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Autentificació.
És la propietat que permet identificar el generador de l'informació. Per eixemple en rebre un mensage d'algú, estar segur de que és d'eixe algú el que ho ha manat, i no una tercera persona fent-se passar per l'atra (suplantació d'identitat). En un sistema informàtic se sol conseguir este factor en l'us de contes d'usuari i contrasenyes d'accés.
Esta propietat es pot considerar com un aspecte de l'integritat -si està firmat per algú, està realment enviat pel mateix- i aixina figura en la lliteratura anglosaxona.
Servicis de seguritat
[editar | editar còdic]L'objectiu d'un servici de seguritat és millorar la seguritat dels sistemes de processament de senyes i la transferència d'informació en les organisacions. Els servicis de seguritat estan dissenyats per a contrarrestar els atacs a la seguritat i fan us d'un o més mecanismes de seguritat per a proporcionar el servici.
No repudie
[editar | editar còdic]- Artícul principal → No repudie.
Proporciona protecció contra l'interrupció, per part d'alguna de les entitats implicades en la comunicació, d'haver participat en tota o part de la comunicació. Està estandardisat en la ISO 7498-2.
- No repudie d'orige: L'emissor no pot negar qué va enviar perque el destinatari té proves de l'enviament. El receptor rep una prova infalsificable de l'orige de l'enviament, la qual cosa evita que l'emissor, de negar tal enviament, tinga èxit davant el juí de tercers. En este cas, la prova la crea el propi emissor i la rep el destinatari.
- No repudie de destí: El receptor no pot negar que va rebre el mensage perque l'emissor té proves de la recepció. Este servici proporciona a l'emissor la prova de que el destinatari llegítim d'un enviament, realment ho va rebre, evitant que el receptor ho negue posteriorment. En este cas la prova irrefutable la crea el receptor i la rep l'emissor.
Si l'autenticitat prova quí és l'autor d'un document i com és el seu destinatari, el no repudie prova que l'autor va enviar la comunicació (no repudie en orige) i que el destinatari la va rebre (no repudie en destí).
El no repudie evita que l'emissor o el receptor neguen la transmissió d'un mensage. Aixina, quan s'envia un mensage, el receptor pot comprovar que, efectivament, el supost emissor va enviar el mensage. De forma similar, quan es rep un mensage, l'emissor pot verificar que, de fet, el supost receptor va rebre el mensage.
Definició segons la recomanació X.509 de l'UIT-T: servici que suministra la prova de l'integritat i de l'orige de les senyes, abdós en una relació infalsificable, que poden ser verificats per un tercer en qualsevol moment.
Protocols de seguritat de l'informació
[editar | editar còdic]Els protocols de seguritat són un conjunt de regles que governen dins de la transmissió de senyes entre la comunicació de dispositius per a eixercir una confidencialitat, integritat, autenticació i el no repudie de l'informació. Es componen de:
- Criptografia (Sifrat de senyes). S'ocupa de transposicionar o ocultar el mensage enviat per l'emissor fins que aplega al seu destí i pot ser dessifrat pel receptor.
- Llògica (Estructura i seqüència). Dur un orde en el qual s'agrupen les senyes del mensage el significat del mensage i saber quan es va enviar el mensage.
- Identificació (Autentication). És una validació d'identificació tècnica per mig de la qual un procés comprova que el companyer de comunicació és qui se supon que és i no es tracta d'un impostor.
Vore també
[editar | editar còdic]- Informació
- Informació classificada
- Privacitat
- Servici d'inteligència
- Contraespionage
- Auditoria
- Sistema de Gestió de la Seguritat de l'Informació
- Llei Orgànica de Protecció de Senyes de Caràcter Personal d'Espanya
- Seguritat informàtica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Seguritat de l'informació, un coneiximent imprescindible». obsbusiness.school. Consultat el 2020-10-24.
- ↑ «Mapa de riscs d'una empresa» (en és). TU ECONOMÍA FÁCIL. Consultat el 25 de juliol de 2019.
- ↑ «Les 4 claus de la seguritat de l'informació | VIU». www.universidadviu.com. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2020. Consultat el 2020-10-24.
- ↑ «1.6 SEGURIDAD DE LA INFORMACIÓN - INFORMÁTICA BÁSICA- PROYECTO». sites.google.com. Consultat el 13 de juliol de 2020.
- ↑ 44 U.S.C § 3542 (b)(1) (2006)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seguridad de la información» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.