Comerç de l'antic Egipte
El Comerç de l'antic Egipte va consistir en l'establiment gradual de rutes comercials terrestres i marítimes entre l'antic Egipte i les poblacions d'Aràbia, Índia i l'Àfrica Subsahariana.
Comerç i transport prehistòric
[editar | editar còdic]En el periodo epipaleolítico, al voltant del 10 000 a. C., la cultura natufiense importava frutes partenocárpicas des del surest del Creixent Fèrtil fins al alce mediterràneu.[2] Migracions posteriors des del Creixent Fèrtil exportarien pràctiques agrícoles cap a atres regions, com Europa, Mongòlia, Crimea i el nort d'Àfrica.[3][4] Entre el 6000 i el 4000 a. C. la població del Sahara va importar animals domèstics d'Àsia. En els jaciments arqueològics de Plaja Nabta hi ha registre de la presència de cabres i ovelles provinents d'Àsia Occidental durant el sèptim mileni a. C. en l'antic Egipte.[5]
Objectes importats trobats en l'Alt Egipte durant el quint mileni a. C. indiquen el contacte entre la cultura badariense d'Egipte i els pobles siris. En els jaciments arqueològics de Maadi s'han trobat indicis de l'importació de alfarería i tècniques de construcció des de Canaan a inicis del quart mileni a. C., durant el periodo predinástico.[6]
Per al quart mileni a. C. la navegació s'havia establit i ya havia segut domesticat el ruc i provablement el dromedari. Posteriorment varen ser domesticats el camello bactriano i el cavall, seguit pel seu us com a mig de transport. Mostres de carbó trobat en tombes d'Hieracómpolis i datades en el periodo Amratiense i Gerzeense han segut identificades com a fusta de cedre procedent de Líban.[7] Durant el periodo predinástico també s'importava obsidiana d'Etiopia per a la creació de gavinets i atres objectes de lasca.[8][9] També va haver comerç en Nubia, en els oasis del desert occidental i en el Mediterràneu oriental.[10]
Productes de alfarería i atres objectes del Alce mediterràneu han segut trobats en l'antic Egipte i datats en el periodo de Naqada.[11] Productes egipcíacs de la mateixa época han segut trobats en regions d'Oriente Pròxim com Canaan[12] i en ciutats de Mesopotamia com Uruk i Susa.[13][14] Per a la segona mitat del quart mileni a. C. el lapislázuli de Badakhxan, en el centre d'Àsia, era exportat a Mesopotamia i Egipte.[15]
Comerç transahariano
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comerç transahariano.
La ruta terrestre d'Uadi Hammamat, que conecta al ric Nilo en el mar Rojo, ha segut usada des del periodo predinástico.[16] Dibuixos de canoas egipcíaques de juncs s'han trobat a lo llarc del camí i han segut datades al voltant del quart mileni a. C.[17] Durant la primera dinastia varen sorgir ciutats a lo llarc de les rutes del ric Nilo i la mar Rojo, sent testimoni de lo freqüentat dels camins.[16] El port de Elim va ser part de la ruta comercial de Tebas en la mar Rojo, conectant en Àsia, Aràbia i el Banya d'Àfrica.[16] S'ha documentat l'us de la ruta durant el regnat de Sesostris I, Seti I, Ramsés IV i posteriorment pel Imperi romà, usant-la principalment per a la mineria.[18][19]
La ruta comercial de Jariyá en Asiut va ser usada des del imperi Antic per al transport i venda d'or, marfil, espècies, blat, animals i plantes.[20] Posteriorment els romans varen protegir la ruta per mig de la construcció de fortalees i assentaments defensius.[21] Heródoto va escriure que la ruta podia ser recorreguda en quaranta dies, sent una de les principals rutes entre Nubia i Egipte.[22] En la seua màxima extensió la ruta aplegava a Kobbei, al nort d'El Fasher, travessant el desert i Wadi Howar fins a aplegar a Egipte.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Veldmeijer, André J. (2011). Tutankhamun's Footwear: Studies of Ancient Egyptian Footwear (en anglés), Leiden, Països Baixos: Sidestone Press. ISBN 978-90-8890-076-1.
- ↑ Science.doi:10.1126/science.1125910.Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ PNAS.doi:10.1073/pnas.162158799.Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Oxford Academic.doi:10.1093/molbev/msh135.Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Fred Wendorf, Romuald Schild. «Clapix Neolithic megalithic structures at Nabta Plaja (Sahara), southwestern Egypt» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2008. Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ University College de Londres. «Predynastic culture of Lower Egypt, about 4000 - 3500 (contemporary with Naqada I - IIb)» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Marie Parsons. «Egypt: Hierakonpolis, A Feature Tour Egypt Story» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ University College de Londres. «The origin of obsidian used in the Naqada Period in Egypt» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ University College de Londres. «Obsidian» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Oxford University Press.Oxford, Anglaterra:
- ↑ University College de Londres. «Levantine pottery and objects in Egypt during Naqada II and III» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Branislav Andelkovic. «Findplaces in Palestine of Egyptian pottery and other objects of Naqada II and III» (en anglés). University College de Londres. Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ University College de Londres. «Cylinder Seals in Mesopotamia» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ University College de Londres. «Plaus where cylinder seals similar to that from Naqada tomb 1863 have been found» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Servici Arqueològic de l'Índia.
- pp. 27-29.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Andie Byrnes. «The Archaeology of the Eastern Desert, Appendix F: Desert Roc Areas and Sites» (en anglés). University College de Londres. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2008. Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ Francis Lankester.. «Desert Boats Home Page» (en anglés). Eastern Desert. Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ James A. Harrell. «Survey of ancient Egyptian stone quarries (roc varieties and images, locations, and ages)» (en anglés). Universitat de Toledo, Ohio. Consultat el 4 de febrer de 2018.
- ↑ André Dollinger. «Mining» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2016. Consultat el 14 de febrer de 2018.
- ↑ Al-Ahram.El Caire:
- ↑ 21,0 21,1 Burr, J. Millard; Collins, {{{nom2}}} (2006). Darfur: The Long Road to Disaster, Princeton: Markus Wiener Publishers. ISBN 1-55876-405-4.
- ↑ Stuart Tyson Smith. «Nubia History» (en anglés). Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. Consultat el 4 de febrer de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comercio del antiguo Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.