Agricultura en l'Antic Egipte

Sobre la agricultura en l'Antic Egipte, existix una sorprenent paradoxa entre l'image que els propis egipcíacs d'eixa época tenien d'ella i la que tenien els visitants estrangers. Aixina, mentres que els escrigues,egipcíacs varen descriure l'ofici d'agricultor com el més marejant i ingrato dels treballs manuals, viagers grecs com Heródoto i Diodoro Sículo es extasiaron davant d'eixa terra a on les plantes semblaven créixer sense gran esforç.

El riu Nilo

A partir del 3500 a. C., el clima es va tornar més àrit i l'agricultura del Antic Egipte es va tornar depenent dels cicles anuals del Nilo, personificado pel deu Hapy (Deu de la fertilitat segons els egipcíacs). El Nilo, que fluïx des del Àfrica equatorial cap al Mediterràneu, aporta aigües riques en matèries orgàniques.

Les riuades

Artícul principal → Riuada del Nilo.

Les riuades, que poden alcançar una pujada del nivell de fins a huit metros, aporta a les terres pròximes l'humitat i el rovina necessaris per a l'agricultura. Són descrites com molt aleatòries i també es varen construir canals per a dur l'aigua lo més llunt possible.

Segons [Heródoto]:

La seua terra és negra i trencadiça, perque està feta per la rovina i els sediment duts pel riu des d'Etiopia. Per cert, estes persones són hui, de totes les espècies humanes, les que passen menys sacrificis per a obtindre les seues collites: no els costa obrir les regates en el llaurat i cavar. Quan el riu mateixa ve per a regar els seus camps i, en la tasca feta, es retira i cada u sembra les seues terres i solta als porcs: calcigant, les bésties afonen en el terra el gra i el home solament té que esperar a la collita.

El cicle anual

El cicle del riu determina el cicle de cultiu i es troba en l'organisació de l'any, seguint el calendari egipcíac (o nilótico).

Inici de la riuada	ajet o akhet	repòs	20 de juny a 20 d'octubre
Fi de la riuada	peret	llaurar i sembrar	20 d'octubre a 20 de març
Cull	shemw	collita	20 de març a 20 de juny

Tècniques de irrigaació

Ademés dels canals, va ser introduït el cigoñal, procedent de Mesopotamia (cap al 1450 a. C. baix la Dinastia XVIII). Encara es pot vore hui. Més vesprada, també es va començar a utilisar el tornell de Arquímedes per a elevar l'aigua.

Durant el periodo persa o romà, els egipcíacs també varen utilisar saqias (nòria), uns dispositius conformats per dos rodes. La primera roda, l'eix central de la qual reposava en un mur, al mateix temps subjectava en l'atre costat un arnés, i era moguda per un animal en els ulls embenats. L'atra roda, parcialment sumergida i proveïda d'una gaveta, es movia gràcies a la primera roda i tirava l'aigua en canals comunicats c+

Agricultura

La collita dels cereals

Els principals cereals cultivats eren:

Cervesa

Aplegada des de Babilonia, la zythum (cervesa, traduït lliteralment com va vindre d'ordi) era molt apreciada pels egipcíacs. Segons la llegenda, la creació de la mescla els va ser ensenyada pel deu Osiris, símbol de l'agricultura i beneficiat per la protecció d'Isis, la deesa de l'ordi. Ramsés II, al que se li malnomenava el faraó cervecero, va contribuir notablement a l'implantació de la cervesa i la sostenibilitat de les fàbriques cerveceras. En esta época, el most es fermentava dins de gerros semienterrados.

Ademés de les seues calitats nutritives, la cervesa va ser també utilisada com a remei terapèutic contra la migranya i certes infeccions. Les dònes l'utilisaven com a producte de bellea per a la seua pell.

Atres cultius

Cyperus papyrus, el papir: es consumia la seua raïl i a voltes també l'interior del talle. Va servir com a soport d'escritura dels egipcíacs. També es podien fabricar en papir objectes de cestería, sandalias, calzones, cuerdo, i inclús embarcacions.
lli
canya

Llegums i hortalices

Frutes i fruts secs

dátilés
figas
garrofas
Cap a l'any 2300 a. C. va aplegar l'olivera a Egipte, i Isis va ensenyar el seu cultiu als hòmens.

La vinya

Egipte fabricava, ademés de cervesa, vi. Encara que no es pot determinar en certea quan la vinya va ser domesticada, es cultivava ya en Egipte 3500 a. C., com ho demostren les copes de vi que s'oferien als deus en un bajorrelieve descobert en Tebas, que mostra a dos llauradors arreplegant raïms en una forma idèntica a la viticultura actual.

També s'han trobat grans pithos del 2700 a. C.-3000 a. C., descoberts en els subterràneus del palau de Cnosos, en Creta, en els que els egipcíacs comerciaven.

Es vendimiaba i s'utilisaven lagares de diferents característiques per a la producció de vi. Les vinyes es trobaven a l'oest del delta del Nilo.

Vore també

Bibliografia

Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura en el Antiguo Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.