Anar al contingut

Cigoñal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sõru-OlariPilnik-1.jpg
Cigoñal
Archiu:Egypt.KomOmbo.Shaduf.01.jpg
shaduf, en Kom Ombo, Egipte.
Archiu:Tuhala Witches Well2 21-03-2013.jpg
Un bimbalete en Estònia.

El cigoñal[1] (cigonya o cigueño en algunes regions d'Espanya, cigonyal en Argentina o bimbalete en Mèxic) és una màquina simple que, usada a modo de palanca, servix per a pujar aigua des d'un riu, canal, depòsit a un pou. Esta aigua s'ampra per a regar o per a us domèstic i dels animals. La paraula shaduf és d'orige àrap.

El viager alemà Karl Kaeger ho descriu aixina:

…s'estaquen en la terra dos troncs que dalt posseïxquen una horqueta natural; damunt d'estes es coloca una barra travessera a la qual se subjecta una palanca que d'un costat du una pedra pesada i de l'un atre una cubeta.[2]

Agricultura en els dics

[editar | editar còdic]

El cigoñal s'utilisa per a traure aigua d'un riu o pou, pujant-la fins al nivell en el que es troba la persona que ho utilisa. Es tracta d'una palanca, conformada per un pal recolzat en un soport, de modo que un dels seus extrems siga molt més llarc que l'atre; en l'extrem llarc es coloca una corda en una vasija, i en l'atre un contrapeso. Quan està correctament equilibrat, el cigoñal es manté en posició horisontal quan el recipient està mig ple.

Per a traure l'aigua es trau cap al pou l'extrem en el recipient, subjectant-ho dins de l'aigua fins que està ple; en eixe moment se solta i el contrapeso ho puja en una chicoteta espenta.[3]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Ipuy shaduf.jpg
Cigoñal egipcíac pintat en la tomba de Ipuy. Deir el-Medina.

Encara que s'atribuïx al cigoñal un orige egipcíac, datant-se l'inici del seu us allí durant l'Imperi Nou (c. 1550-1070 a. C.), ya figurava en relleus i sagells cilíndrics de Mesopotamia (datats entre 3000 i 2500 a. C.). També es troba representat en Mohenjo-Daro, Índia (c. 2500 a. C.).[3]

Els romans també ho usaven, (en llatí, tolleno), i està representat en un fresca d'Herculano.[3]

Juliol Car Baroja escriu que en el XIX era encara comuna en tota Europa, citant la seua ocupació en "Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos, Alemània, Hongria, Polònia, països balcànics, Rússia, Espanya i Portugal, ademés de l'Àfrica blanca, Orient Mig, Índia, China, Japó, i inclús Nova Escòcia i Nova Bruswick, en Canadà".[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cigoñal en el diccionari de la RAE
  2. Kaeger: op. cit., pp. 222-223.
  3. 3,0 3,1 3,2 Palerm Viqueira et al: op. cit.
  4. Car Baroja: op. cit., pp. 411-412.