Alimentació en l'Antic Egipte
La alimentació en l'Antic Egipte es coneix pels texts gravats en les parets dels temples, tombes i pels restants d'ofrenes als morts, en els que varen deixar numerosos testimonis de hàbits alimenticis.
l'art funerari egipcíac, que retrata escenes de la vida quotidiana, proporciona molta informació sobre les costums relacionades en els aliments. No es troben receptes culinàries, encara que sí es troben de medicaments. Es veu als ushebtis (estatuillas de pa i aigua) que representen als sirvientes d'algun mort, realisant els seus treballs.
Aliments
[editar | editar còdic]
L'alimentació en l'antic Egipte era conservadora, condicionada pel mig geogràfic i en una llenta evolució marcada pel descobriment de tecnologies i l'importació de nous aliments.
El clima va tindre una important influència: en el periodo predinástico les actuals zones desérticas tenien encara vegetació, i permetien el pastoreig. La paulatina desertificación va donar major importància a la vall del Nilo i a l'agricultura, lo que es reflectia en el menú quotidià.
Els aliments bàsics eren el pa (vore: Història del pa) i la cervesa (heneket) elaborada en ordi. S'ha descobert una vintena de tipos de pa, de diferents formes i composicions.
El règim alimentici egipcíac es completava en peixcat i carn (generalment ovella, lechon, porc, aus domèstiques i carn de vaca per a les grans ocasions). La carn i el peix eren generalment torrats, o secats i conservats en salazón. El peix més apreciat era el mújol, peix de mar que remonta el Nilo, i en els ous feyen la botarga, recepta que s'usa per tot el Mediterràneu encara hui dia. El peix, encara que era consumit, no ho menjaven de forma habitual ya que ho consideraven una reencarnació del deu del inframundo Seth.
l'all i la ceba junt en llegums tals com els cigrós, les favas, els pésols i les llentillas, sense oblidar les verdures (col, pepino, lletuga, porro, o raves), i les plantes aquàtiques de les vores del riu (loto i papirs) eren els aliments més consumits. Molts d'estos aliments sol podien ser cultivats en la zona gràcies al rovina fèrtil depositat durant les inundacions del Nilo.
Les frutas, prou escasses, estaven reservades a l'èlit, de la mateixa manera que algunes atres viandas. En l'antic Egipte no varen conéixer els cítrics fins a l'época romana. Les frutes més consumides eren els dátilés (utilisats també per a produir una cervesa de lux, el seremet), la raïm, la granada, la meló d'Alger i el meló, pero també la garrofa i el sicomor (una espècie de figa). La poma va aplegar d'Orient Pròxim en l'Imperi Nou.
Per últim, la mel, produïda en colmenas de terracota, entrava en la composició de les darreries i de molts remeis. Els pastiços s'usaven a sovint per a contes terapèutics, i eren endulzados en dátiles, mel o panses. En la tomba del visir Rekhmire, baix el regnat d'Amenhotep II, es veu una escena que mostra els passos per a elaborar un bizcocho cònic, fet en els rizomas d'una canya en sabor a avellana, el suchet.
Begudes
[editar | editar còdic]
El vi estava reservat als rics, era una beguda de lux en Egipte, i, de la mateixa manera que hui en dia, la procedència, any de collita i nom del viticultor es marcava en els recipients. Era molt apreciada una beguda denominada shedeh elaborada a partir de granades (Punica granatum).
La cervesa va ser durant molt temps la beguda nacional. Barata i abundant, es bevia en tot el país, ya que agradava atodo ciutadà tant al faraó com al llaurador o a l'artesà. La seua fabricació està representada ya en les mastabas del Imperi Antic. Es bevia cervesa en qualsevol circumstància: en els camps, a bordo dels barcos, en les recepcions i, per supost, en les cases de beguda o tavernes de les ciutats: les cases de la cervesa. Estava elaborada en blat o ordi i s'usaven dátiles, el sucre del qual assegurava la fermentació de la beguda.
En un forn igual al del panader, el cervecero i els seus ajudants colocaven el gra recent mòlt. Esta operació necessitava molts contes, la massa no devia permanéixer més que el temps de dorar la corfa i l'interior devia quedar-se cru. El pa aixina preparat era introduït en una gran cuba i cobert en un líquit preparat en aigua i dátiles. Un cervecero entrava en la cuba i chafava la preparació fins que la mescla anara homogénea.
A la veta d'alguns dies, quan la fermentació s'havia produït, el contingut de la cuba era decantat a grans gerres. Un tamís retenia els trossos més grans de pa de cervesa, que s'apretaven com una esponja per a escurrir els restants del líquit.
La cervesa es conserva prou be, i era venuda en ánforas tancades en un tapó de palla i d'argila humida, o en un plat chicotet i una miqueta d'algeps. Solament li faltava ya al cervecero posar el seu signe distintiu que indicava el lloc i la data de fabricació.
Encara que la majoria de poblacions egipcíaques produïen la seua pròpia cervesa, el comerç de barcos carregats en ánforas era intens en el Nilo. Se suministraven a les ciutats, a les cases de cervesa i a les cases de camp dels egipcíacs rics, que volien la seua beguda favorita d'una casa renombrada, ya que, igual que per al vi, existia diferents classes depenent del contingut de sucre i el habilitat del cervecero.
Per al seu consum, la cervesa es guardava en cànters d'un o dos litros, i els aficionats la bevien en gots de pedra, metal o escurada. La cervesa morena era la més corrent, la rossa es reservava per a les festes.
Esta cervesa feta en ordi o blat, es fabrica en la ribera del Nilo en els nostres dies en este mateix procediment, i li la coneix en el nom de bouza.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de la gastronomia
- Costums de l'Antic Egipte
- Alimentació en la Grècia Antiga
- Història de la cervesa
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sales-Salvadó, Jordi; García-Lorda, Pilar; Sánchez Ripollés, José Mª; Alonso, Margarita (2005). L'alimentació i la nutrició a través de l'història, Glossa, S.L. ISBN 84-7429-257-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alimentación en el Antiguo Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.