Casa de cervesa

Plantilla:Jeroglífic En l'Antic Egipte es dia casa de cervesa a les tavernes, a on es fabricava i consumia. A sovint, actuaven també com bordell perque les cambreres podien també treballar com a prostitutes. Es bevia cervesa en qualsevol circumstància, en el camp, en els barcos, en les recepcions i, per supost, en la taverna. Ya que en estes tavernes eren habituals els soldats, va terminar associant-se el nom casa de cervesa en casa de mala reputació, per l'assistència a ella de prostitutas professionals en busca de clients. Ptahhotep en els seus Instruccions indicava qué comportament es devia seguir en la casa de cervesa:

No t'assentes en una cerveseria per a juntar-te en un atre major a tu, tant si és jove pero gran pel seu càrrec, com si és vell pel seu naiximent".

La cervesa, Heneqet, la prenia tant el faraó com el llaurador o l'artesà, i el seu consum tenia dos alvertents: com a aliment i les seues aplicacions medicinals. Des de temps de Keops era obligatori facilitar cervesa als obrers, inclús als esclaus. Pero en Egipte es condenava qualsevol excés, i el castic a l'artesà que abandonava el seu treball per a anar a la casa de cervesa era sever. A alguns escrigues se'ls acusava d'anar de taverna en taverna. Els egipcíacs varen ser els primers en fabricar-l'industrialment.

Heródoto narra que la cervesa era la beguda egipcíaca per excelència, un dò de Osiris que alimentava, refrescava i sanava. També conta que en la base de la Gran piràmide de Guizá hi havia una inscripció en el detall de l'alimentació dels obrers, en la que s'incloïa la cervesa.

Fabricació de la cervesa

Molent gra. A l'esquerra, la gerra i gots per a la cervesa.

S'elaborava fermentant ordi i dátilés, el sucre del qual assegurava dita fermentació. Despuix de moldre el gra i amasarlo en aigua, el cervecero i els seus ajudants colocaven la pasta en mòles calents i els introduïen en un forn idèntic al del panader, en una operació que requeria molt conte, ya que la pasta (feta en blat o ordi) solament devia estar allí el temps de fer dorar la corfa, l'interior devia permanéixer cru. Els pans aixina fets es desmollaven en una gran cuba plena en un líquit ensucrat preparat en aigua i dátiles. Un cervecero entrava en la cuba i chafava la preparació fins que la mescla anara homogénea. Uns dies despuix, quan hi havia fermentat, el contingut es transferia a unes grans gerres a través d'un colador que retinguera els trossos de pa, que es prensaban per a extraure el preciós líquit.

La cervesa es manté prou be, els egipcíacs la guardaven en ánforas tancades en un tapó fet de palla i argila humida o en una chicoteta placa i una miqueta d'algeps. A continuació el cervecero posava una senyal distintiva que indicava el lloc i la data de fabricació.

Encara que la majoria dels egipcíacs feyen la seua pròpia cervesa, el tràfic de barcos carregats de ánforas era intens en el Nilo: suministren a les ciutats, viles i cases dels egipcíacs rics, que adquirien la seua beguda favorita d'una casa determinada, perque, com el vi, hi havia diferents afiggues, segons en el contingut de sucre i el prestigi de l'empresa cervecera. L'adulterar el color de la cervesa es considerava un delicte, una ofensa als deus que podia castigar-se en la mort.

Per a consumir-la, la cervesa s'abocava en gerres d'un o dos litros, i els amants de la beguda usaven gots de pedra, metal o escurada. La cervesa obscura, Sejepet o Jenea, era la més comuna, la rossa, higit, estava reservada per als dies festius.

La cervesa a pur de ordi o de blat seguix sent fabricada hui en les vores del Nilo, a on és conegut com Bouza. Esta beguda fermentada és intoxicante, inclús perillosa, perque pot ser tòxica.

Referències

Bibliografia

Crenes, Manuel: Cervesa. Mejías, Manuel: La Cervesa en l'Antic Egipte