Anar al contingut

Cartoixa de Miraflores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cartoixa de Miraflores

La Cartoixa de Santa María de Miraflores és un monasteri de l'Orde dels Cartujos, edificat en una loma coneguda com Miraflores, situada a uns tres quilómetros del centre de la ciutat de Burgos (Castella i Lleó, Espanya).

És una joya de l'art gòtic final. En el conjunt destaca l'iglésia, la portada occidental de la qual, en estil gòtic isabelino, està decorada en els escuts dels seus fundadors. El temple és d'una sola nau, capelles laterals i àbsit poligonal. La nau està coberta en volta estrelada. L'iglésia de la cartoixa és sobretot un panteón real, ocupat per la família d'Isabel la Catòlica.

En 2015, per a l'aprovació per l'Unesco de l'ampliació del Camí de Santiago en Espanya a «Camins de Santiago de Compostela: Camí francés i Camins del Nort d'Espanya», l'administració espanyola va enviar com a documentació un «Inventari Retrospectiu - Elements Associats» (Retrospective Inventory - Associated Components) que inclou en el n.º 1009 a la Cartoixa de Santa María de Miraflores.[1]

Situació i accés

El monasteri es troba a 3 km a l'est del centre de la ciutat de Burgos, en l'entorn del parc de Fonts Blanques i al sur del riu Arlanzón. Està conectat en la ciutat per la carretera BU-800 i posseïx aparcament gratuït per als vehículs privats i autobusos.[2] També és possible acodir a peu, en autobús des de la parada de "Font Prior" de les llínees 17 i 20, en eixida des de la plaça Espanya,[3] o en taxi.

Orígens

El rei Juan II de Castella dona a l'Orde dels Cartujos el palau i alcasser de Miraflores, manat construir en 1401 pel seu pare, Enrique III de Castella. Era un pabelló de caça ubicat a les afores de la ciutat de Burgos. D'esta manera, Juan II complia la voluntat testamentaria d'Enrique III.

[...] Per la qual ofrescí a la dita la seua orde [cartoixa] els que llavors eren els meus palaus de la dita Miraflores i agora són el dit monesterio de Sant Francisco de la dita Orde de Cartuxa.[4]

La cartoixa de Miraflores va ser fundada en 1442 pel rei Juan II de Castella (r. 1405-1454), encara que esta cartoixa és, en realitat, obra casi exclusiva de la seua filla la reina Isabel la Catòlica (r. 1474-1504). Despuix d'algunes reticències dels monges, per ser molt fret i carir d'aigua, la comunitat s'establix i l'edifici és lloc baix la advocació de sant Francisco (Cartoixa de Sant Francisco de Miraflores). Els monges, que procedien de les cartoixas de Scala Dei en Tarragona i d'El Paular en la serra de Guadarrama, es varen instalar en el palau-alcasser. Pero este primer monasteri no va durar molt, perque en 1454, l'any en que mor el rei que ho va fundar, un incendi va obligar a plantejar un edifici de nova planta.


En 1453 es va decidir construir l'actual edifici. Entre els anys 1454 i 1488 es desenrollen les obres del nou monasteri, que ara és lloc baix la advocació de Santa María de la Anunciación (de Miraflores). Les obres es varen encarregar a l'arquitecte alemà Juan de Colónia, que treballava per llavors en la catedral de Burgos, i comencen en 1454. Eixe any Enrique IV succeïx al seu pare, Juan II, i les obres queden casi parades.

És en 1477 quan són impulsades per la reina Isabel la Catòlica. En el seu regnat es termina el retaule major i el sepulcre de Juan II i Isabel de Portugal, situat en el presbiteri. L'iglésia de la cartoixa és sobretot un panteón real, ocupat per la família d'Isabel. Quan mor l'arquitecte Juan de Colónia, continua la tracería arquitectònica Garci Fernández de Matienzo. Est mor de pesta en 1478 i és succeït per Simón de Colónia, fill de Juan de Colónia. Les obres per a cobrir el temple es terminen cap a 1488.

Entre 1532 i 1539, es mamprenen atres obres arquitectòniques en el monasteri baix la direcció de Diego de Mendieta, per a crear les capelles laterals (costat esquerre sol) i dotar de major altura a l'iglésia. També s'incorporen agulles i pináculos, i es coloca la crestería gòtica.

Conjunt exterior

Planta

El monasteri seguix el model d'uns atres monasteris cartujos de l'Edat Mija. La planta es desenrolla a partir de la colocació de l'iglésia i el traçat de dos claustres principals per a cada u dels grups de monges cartujos que ho habiten: pares i germans. Al voltant d'estos dos claustres estan les ermites individuals que permeten als monges viure en la soletat i el silenci propis  de l'espiritualitat cartoixana. Esta part del monasteri no és visitable.

La planta de l'iglésia està formada per una sola nau llongitudinal cuatripartita, distinguint-se els espais del presbiteri, el cor dels Pares, el cor dels Germans i l'estància dels fidels. La nau està tancada en voltes de creueria en terceletes, mantenint-se l'original traçat d'estil gòtic.

Portada

Portada de la Cartoixa de Miraflores

La portada que hui es troba en la frontera occidental de l'iglésia es va alçar en 1486 i va ser ubicada originalment en el lateral esquerre del temple, proporcionant l'accés dels fidels directament des de l'exterior del monasteri. Està formada per arquivolta apuntades decorades en vegetals, animals i alguns motius figuratius humans. La arquería està situada baix un gran arc conopial en macollas. En el tímpan es representa el motiu de la Compassió de la Verge, que conforme als cànons iconográficos baixmigevals, presenta a la Verge assentada subjectant en els seus braços al seu Fill mort, i els símbols de la lluna i el sol sobre els braços de la creu.

Estilísticamente es vincula a l'obra dels Colónia (pare i fill), que varen intervindre en l'alçament del temple. Pot relacionar-se també en atres portades d'atres temples burgalesos, com l'iglésia de Sant Nicolás de Bari o l'iglésia de Sant Lesmes.

Entre 1657 i 1659 es va ordenar el seu trasllat a l'ubicació actual, la frontera oest, als peus de la nau del temple. S'accedix a ella des del pati de la porteria. En 2010 es va procedir a restaurar la portada per a tornar-la al seu estat original i, ademés, recuperar l'escultura de la Compassió de la Verge.

Pati

Per a accedir a l'iglésia i contemplar la portada cal passar per un pati ajardinat, que la seua tracería data de la primera mitat del XVI. Este pati servix de conexió de les estàncies del monasteri en les dependències de servici i la porteria. Hi ha una estàtua de sant Bruno de Colónia, fundador de l'Orde dels Cartujos.


La galeria porticada que precedix al pati està formada per arcs de mig punt que sostenen voltes d'aresta rebaixades, arrematades en claus en decoració modular. En 2010 es va intervindre el claustre per a assegurar el manteniment dels murs i consolidar l'eixida d'aigües del pati, que sofria les inclemències del temps.

Conjunt interior

Retaule major

El retaule major de la cartoixa de Miraflores va ser tallat en fusta per l'artiste Gil de Siloé i policromat i dorat per Diego de la Creu, en or que procedia dels primers enviaments des d'Amèrica despuix de l'arribada allí dels espanyols. Realisat entre 1496 i 1499, es tracta d'una de les obres més importants de l'escultura gòtica hispana, per la seua originalitat compositiva i iconográfica i l'excelent calitat de la talla, valorada per la policromía.

Retaule major i sepulcre de Juan II i Isabel de Portugal.

Un dels elements més destacats del retaule és la roda angelical en la que s'emmarca l'image de Crist crucificat, de bellea i expressivitat accentuades significativament pel treball de policromía de Diego de la Creu. En la part més externa de la roda se situen les figures de Deu Pare, a l'esquerra, i de l'Esperit Sant, a la dreta, sostenint el travesser de la creu.

En la part inferior del madero, completen l'escena les figures de la Verge Maria i Sant Joan Evangeliste. En la part superior de la creu se situa un pelícano que conferix al conjunt central un gran valor simbòlic, alegoria del sacrifici eucarístico, perque l'au alimenta a les seues cries en la seua pròpia sanc.[5]

En el retaule també s'ubiquen les efigies orantes de Juan II de Castella, vestit en un mant dorat en la divisa del Ristre, i de la seua esposa la reina consorte Isabel de Portugal.[6][7][8][9]

Sepulcres reals

Erro al crear miniatura:
Sepulcre de Juan II de Castella i d'Isabel de Portugal.

El conjunt de sepulcres reals va ser obra de l'artiste Gil de Siloé per encàrrec de la reina Isabel la Catòlica. Per una part es troba colocat en el centre de la nau el sepulcre dels seus pares Juan II i Isabel de Portugal, que té forma d'estrela de huit puntes. I, en el costat del Evangeli de l'iglésia, es troba colocat el sepulcre de l'infant Alfonso de Castella, germà d'Isabel. Abdós sepulcres varen ser realisats en alabastre i són joyes de l'escultura del gòtic tardà.

Sepulcre dels reis Juan II i Isabel de Portugal

El sepulcre de Juan II i Isabel de Portugal té planta octogonal en forma d'estrela de huit puntes, resultat de la superposició d'un quadrat i un rombo. Els vèrtiços de l'estrela de huit puntes que dona forma al sepulcre estan adornats en figures alegóricas, images de sants, apòstols i, en els cantons majors del sepulcre apareixen les images sedentes dels quatre evangelistes. Completen l'abundant decoració del sepulcre, tant entorn al llit mortuorio com en el soport de l'estrela, una série d'escuts reals, figures d'animals, decoració vegetals i motius arquitectònics. El zócalo que separa el sepulcre del sol està decorat en figures d'animals i motius vegetals.

L'estàtua yacente representa al rei Juan II de Castella, en el seu cap coronat, descansant sobre dos almohadones i regrés llaugerament cap a l'exterior. El rei està cobert en un ric mant i adornat en numeroses joyes. En la mà dreta, mutilada en l'actualitat, sostenia el ceptre real, i en la mà esquerra el monarca arreplega els plecs del seu mant real. El rei calça chapines que es recolzen en una peana baix la que apareixen dos lleons que estan lluitant i tenen entrecreuades les seues pates.[10]

L'estàtua yacente representa a la reina Isabel de Portugal, en el seu cap coronat, descansant sobre dos almohadones i regrés llaugerament cap a l'exterior. L'estàtua yacente mostra a la reina més recostada que el seu espós i recolzant llaugerament el pes del seu cos sobre el seu braç esquerre. La reina vares vore roba llarga fins als peus en sobretúnica i el mant en el que es cobrix està adornat en aljófares i pedreria. En les mans du guants i varis anells, i abdós mans sostenen un devocionario obert. Als peus de la reina estan colocats un chiquet, un lleó i un gos, símbol este últim de fidelitat conjugal.

Sepulcre de l'Alfonso de Castella

Sepulcre de l'Infant Alfonso, fill de Juan II i Isabel de Portugal.

El sepulcre d'Alfonso de Castella, fill de Juan II i Isabel de Portugal, i germà de la reina Isabel la Catòlica, és de tipo arcosolio, i està arrematat per un arc conopial en arcada festoneada, adornat tot això en motius vegetals, perduts en bona part, àngels tenantes que sostenen l'escut del regne de Castella i Lleó, i una image de l'Arcàngel Miguel que arremata el conjunt. El sepulcre està emmarcat per dos pilastres que, partint del sol de l'iglésia, es prolonguen en altura més allà dels arcs escarzano i conopial. Les pilastres estan adornades en images d'apòstols i sants, i estan coronades per un relleu que representa l'Anunciación.

Tríptic del Calvari

Tríptic del Calvari

En l'estància dels fidels està ubicat un tríptic de factura flamenca que data de finals del sigle xv que representa la Passió del Senyor. Atribuït a l'escola de Rogier van der Weyden, desenrolla en el panel esquerre el motiu de Crist duent la creu a costeres fins al mont Gólgota. En el panel central, Crist crucificat en el centre i acompanyat dels dos lladres. En l'escena del pla frontal poden vore's a la Verge, María Magdalena i el discípul Juan. En el panel dret es representa el Descendimiento.

Tota l'obra destaca per la calitat pictòrica del tractament anatòmic de les figures i pel detallismo i la minuciositat en les pinzellades.

Sillerías de Cor

Cor dels Pares

Sillería dels Pares.

Componen el cor dels Pares quaranta sitiales distribuïts en dos grups de vint a cada u dels costats de la nau i un grup de dèu en el mur atrasser dels altars barrocs. Este espai, reservat als Pares cartujos per a l'oració de les Hores, va ser realisat en fusta de nogal entre 1486 i 1489 per l'escultor Martín Sánchez i decorat en diversos motius ornamentals. A les cadires dels pares se sumen tres mobles fixos: la cadira del celebrante, el facistol i l'atril que fan joc en el conjunt de sitiales.

Despuix de la destrucció d'algunes cadires durant el periodo de les invasions franceses de 1808, estes varen ser substituïts per noves peces d'autor desconegut.

Cor dels Germans

El cor dels Germans, situat en l'espai contigu al cor dels Pares, s'organisa en catorze cadires de fusta situant-se sèt a cada u dels costats. La talla va ser realisada per l'escultor Simón de Bueras cap a 1558 en presunta colaboració en Esteban Xaques i Juan de Sabugo. L'abundant decoració d'influència italiana en els panels dorsals es completa en la representació en la part superior central de diversos motius de temàtica hagiogràfica.

Altars menors

En el mur divisori entre el Cor dels Germans i el dels Pares, una porta central separa dos altars en sengles retaules bessons realisats en 1659 pels escultors Policarpo de Nestosa i Bernardo de Elcarreta. La profusió d'ornaments en abdós peces es completa per vàries pintures distribuïdes a lo llarc dels carrers dels retaules en diferents panels en escenes de la vida de Crist i images de Sants. Arremata el conjunt l'image de l'Inmaculada Concepció rodejada d'àngels atribuïda a Bernardo Elcarreta.

Sacristia

En la sacristia de l'iglésia de la Cartoixa es conserva un retaule datat en el XVIII pero en tres taules anteriors d'estil barroc (XVII). La més important, atribuïda al pintor rioixà Diego de Leyva a on es pot vore l'escena de l'Adoració del Chiquet Jesús pels pastors. Les atres dos taules de l'época representen respectivament a Sant Hugo, bisbe de Lincoln i a Sant Hugo, bisbe de Grenoble.

Vidrieres

Àbsit de la Cartoixa de Miraflores, segons una fotografia de finals del sigle XIX o començos del sigle XX.

En 1484 Martín de Soria encarrega i sufraga la realisació de tretze vidrieres en la regió de Flandes per a adornar els murs de l'iglésia de la Cartoixa, sent finalment ensambladas en 1488.


En la major part de l'encàrrec –dèu de les tretze vidrieres– va intervindre el vidriero flamenc Niclaes Rombouts d'acort en les firmes trobades en les obres, les corresponents als murs de la nau central.[11] Les vidrieres desenrollen un programa iconográfico compost per escenes de la Passió de Crist. En el mur esquerre de la nau es representen en cinc vidrieres en escenes de la Passió: L'oració en l'hort, La flagelació, La coronació d'espines, El camí del Calvari i La Crucifixió. En el mur dret completen el cicle de la vida de Crist cinc vidrieres en les escenes de El descendimiento de Crist, La Resurrecció del Senyor, L'Ascensió del Senyor, Pentecostés, El Juí Final. Pel que fa a les vidrieres de l'àbsit, no atribuïdes a Rimbouts, desenrollen tres escenes de la vida de la Verge i de l'infància de Crist: L'Adoració dels Macs, La coronació de la Verge, i La presentació en el Temple.

Com a conseqüència de la degradació dels materials va ser realisada una intervenció entre 2003 i 2006 una restauració en la finalitat de conservar i previndre la deterioració del conjunt de vidriera.

Capella de Sant Bruno

Sant Bruno

Dins de la capella de Sant Bruno, d'accés des del pati d'entrada de la Cartoixa, es troba una estàtua del fundador de l'Orde Cartoixa, Sant Bruno, realisada per l'escultor Manuel Pereira en el XVII. De fusta dorada i policromada, presenta suaus plegats que cauen verticalment en el trage del sant. Sosté un crucifix que mira atentament i la seua mirada commou a l'espectador per la seua expressivitat. Esta image de Sant Bruno ha vingut a convertir-se en l'arquetip a on s'identifica la figura del monge cartujo.[12]

A banda d'esta obra, el Barroc va deixar en la cartoixa un revestiment aplicat a l'iglésia, eliminat per una restauració moderna, i una série de capelles en voltes pintades.[12]

Exposició permanent

En les capelles laterals de l'iglésia de la cartoixa se situa l'exposició «De lo bell a lo diví», inclosa dins del recorregut visitable de la Cartoixa. En ella es mostra al públic una variada selecció de peces de primera calitat entre les que s'inclouen obres de Gil de Siloé, Pedro Berruguete o Joaquín Sorolla, entre uns atres.

La Anunciación

Anunciación, ca. 1500

Obra del pintor Pedro Berruguete a finals del XV és una de les peces més destacades de la colecció. La Anunciación destaca pel detallismo en els objectes i l'interessant joc de perspectives, que crea una perfecta ilusió espacial. En totes estes obres les figures apareixen molt individualisades, i el domini de l'espai, la perspectiva i la composició s'enriquix en un certer sentit del dibuix i una sapient utilisació del color.

Bojarte

Entre els mobles llitúrgics exhibits figura també un bojarte, és dir, una taula per a organisar les misses, que actuava com un quadrant d'horaris permetent als monges senyalar les diferents tandes i responsabilitats en la llitúrgia monástica. Es tracta d'una peça singular i d'un gran valor històric per procedir dels primers anys de la fundació d'esta Cartoixa, cap a 1442.[13]


Vestimentes llitúrgiques

Entre els ornaments llitúrgics conservats per als distints oficis llitúrgics del rito cartoixano s'exponen varis d'excepcional bellea. Datats dels sigles XVI i XVII, els materials procedien en alguns casos de donacions reals dels més fins teixits.

Orfebreria llitúrgica

Ademés de les vestidures sagrades també són necessaris diversos elements materials per al cult com els gots sagrats. Entre estos, es conserven un conjunt de càliç, patena i cucharilla, denominat «De Juan II» que data dels sigles xv i xvi i un atre grup similar pero la factura del qual es remonta a la primera mitat del XX.

Capella de Santa María de Miraflores

Està ubicada anexa a la nau principal de l'iglésia de la Cartoixa. Va ser manada decorar per Fra Nicolás de l'Iglésia, en pintures al fresc datades en el XVII. Els diversos elements decoratius en recursos pictòrics, com trampantojos o claroscuros, aborden temàtiques vinculades a la vida de la Verge, destacant la Coronació de la Verge que es representa en la volta. Actualment presidix esta capella una talla de la Verge Inmaculada, pertanyent a l'escola d'Alonso Cano.

L'Elevació de la Creu

Esta pintura a l'oli sobre taula representa l'Elevació de la Creu medix 65x50 cm i ha segut atribuïda a Joaquín Sorolla. Representa el moment en el que Crist és alçat una volta clavat en la creu. En la part inferior, la Verge i Sant Joan completen la composició des de l'esquerra.

Obres disperses fora del monasteri

Ademés de les múltiples obres conservades en l'exposició permanent, atres obres han segut vinculades històricament al monasteri, ya siga perque varen ser encarregades per la Cartoixa o perque varen ser donadas originalment a Miraflores, encara que hui no es troben allí.

Tríptic de Miraflores

Tríptic de Miraflores. Oli sobre taula, 71 x 43 cm cada panel. Berlín, Gemäldegalerie.

En 1445, el rei Juan II de Castella donó el cridat Tríptic de Miraflores, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden, a la Cartoixa de Miraflores. La taula mostra tres moments de la vida de Crist i la Verge: la Natividad, el Descendimiento, i l'aparició de Crist resucitat a la Verge María. El tríptic va ser descrit en precisió per Antonio Ponz en el tom XII del seu Viage d'Espanya, editat en Madrit en 1788, a on arreplegava la notícia de la donació presa del llibre Becerro del monasteri, en el que de forma excepcional quedava arreplegat el nom del pintor: «Magistro Rogel, magne, & famós Flandresco».[14][15]Durant l'invasió napoleònica la taula va ser espoliada de la Cartoixa pel general Darmagnac. Actualment s'exhibix en la Gemäldegalerie de Berlín.[16]

Tríptic de Sant Joan Batiste

Ademés del Tríptic de Miraflores, en el transcurs de la Guerra de l'Independència el general Darmagnac va furtar també en un conjunt de cinc taules que formaven el Tríptic de Sant Joan Batiste, obra del pintor flamenc Juan de Flandes. Actualment les diverses taules estan disperses entre distints museus i una colecció privada.


Atres obres

Ademés de les obres mencionades anteriorment podem destacar el Tríptic de la Vida de Sant Joan Batista del Mestre de Miraflores i que despuix de passar pel desaparegut Museu de la Trinitat, ha anat a parar al Museu del Prat en Madrit. També en 1914 un particular va sostraure vàries images d'alabastre del Sepulcre dels Reis, en el pretext de restaurar-les. Entre elles destaca la talla de Santiago Apòstol, conservada actualment en The Cloisters del Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Fonts escrites

Les fonts per a l'estudi de la cartoixa de Miraflores inclouen escrits de diversa índole publicats:

Vore també

Referències

  1. ↑ El Retrospective Inventory - Associated Components, elaborat en 2014, pot consultar-se en en el lloc oficial de la UNESCO, en l'entrada «Routes of Santiago de Compostela: Camí Francés and Routes of Northern Spain», en l'apartat Documents, en l'archiu «Nomination file 669bis» (285 MB), disponible en llínea en: http://whc.unesco.org/es/list/669/documents/. Consultat el 31 de juliol de 2017.
  2. ↑ «Cóm aplegar - Web Oficial de la Cartoixa de Miraflores». Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 27 d'agost de 2015.
  3. ↑ «Autobús urbà».
  4. ↑ Estracto del privilegi fundacional de la Cartoixa per Juan II de Castella.
  5. ↑ Mitologia i llegendes
  6. ↑ Fernández de Córdova Miralles, Álvaro(2012).«Les divises del rei: escamas i ristres en la cort de Juan II de Castella».Reals Llocs: Revista del Patrimoni Nacional.Patrimoni Nacional.Madrit:(191)ISSN 0486-0993.
  7. ↑ García García, Francisco d'Assís(2015).«Vestidures emblemàtiques: heràldica i divises en l'indumentària baixmigeval (una aproximació)».Dissenye de moda: Teoria i història de l'indumentària.(1)ISSN 2444-8370.
  8. ↑ «Retaule Major». Cartoixa de Miraflores. Consultat el 22 de març de 2023.
  9. ↑ Varis autors (2007). La Cartoixa de Miraflores. II. El retaule, Madrit: Fundació Iberdrola. Quadern de Restauració d'Iberdrola XIII, pp. 9. ISBN 978-84-934989-4-8.
  10. ↑ Elorza et al., 1990, p. 67.
  11. ↑ van Damme, Jan(2010).«Niclaes Rombouts i les vidrieres de la Cartoixa de Miraflores».Les vidrieres de la Cartoixa de Miraflores.
  12. ↑ 12,0 12,1 Nebot, Miguel (2013). Monasteris, Madrit: L'Esfera dels llibres.
  13. ↑ Óscar Esquivias, «El cas Bojarte», Diari de Burgos, 2 de novembre de 2014, pág. 5.
  14. ↑ Lorne Campbell i Jan Van der Estoc (2009), p. 34.
  15. ↑ Segons la transcripció d'Antonio Ponz, Viage d'Espanya, vol. 12, p. 58: «Anno 1445 donavit praedictus Rex (Don Juan) pretiosissimum, & devotum oratorium, tres històries habens; Nativitatem, scilicet, Jesu-Christi, Descensionem ipsius de creuament, quae àlies Quinta Oix nuncupatur, & Aparittionem eiusdem ad Matrem post Resurrectionem. Hoc oratorium à Magistro Rogel, magne, & famós Flandresco, fuit depictum».
  16. ↑ Antiguetat del Castell-Olivares, María Dolores, «Art i coleccionisme en Burgos durant l'ocupació francesa», Espai, Temps i Forma, série VII, Història de l'Art, t. 2 (1989), pp. 329-342, p. 336.

Bibliografia

  • Brown, Jonathan (1998). Painting in Spain: 1500-1700 (en en), Yale University Press, pp. 16-19, 46. ISBN 0300064748.
  • Calçada Toledà, Juan José(2001).«El tema de l'Inmaculada en Gil de Siloe: La Verge en el Chiquet en la Cartoixa de Miraflores».Actes del Congrés Internacional sobre Gil Siloe i l'Escultura de la seua época (Burgos, 13-16 octubre de 1999).: 395-402.
  • Canyes Gálvez, Francisco de Paula (2007). L'itinerari de la cort de Juan II de Castella (1418-1454), Sílex Edicions, pp. 86, 122-123, 150. ISBN 8477371873.
  • Canyes Gálvez, Francisco de Paula (2012). Burocràcia i cancelleria en la cort de Juan II de Castella (1406-1454): estudi institucional i prosopográfico, Salamanca: Edicions Universitat de Salamanca, p. 225. ISBN 8478002219.
  • Carlat, Michel(2003).«Els prieurs dones Chartreuses Royales del Paular et de Miraflores cités dans l'obituaire de Bonnefoy en Vivarais».Prínceps i reis: promotors de l'orde cartoixà.: 331-340.(en fr)
  • Carmona, N.; Villegas Broncano, María Àngels(2005).«Vidres i grisalla del s. xv de la Cartoixa de Miraflores (Burgos): Caracterisació i estat de conservació».Bolletí de la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre.44(4): 251-258.ISSN 0366-3175.
  • Carmona, N.; Villegas Broncano, María Àngels(2006).«Estudie analític de vidres procedents de les vidrieres del s. xv de la Cartoixa de Miraflores (Burgos)».Arqueologia, art i restauració: actes de el IV Congrés Internacional "Restaurar la Memòria".Valladolit:: 709-722.
  • Car Dobón, Luis; Fernández Suárez, María Edén; Martínez López, Francisco José(2008).«Estudie antropològic del Rei Juan II de Castella, Cartoixa de Miraflores (Burgos, Espanya)».Gens, ambient i malalties en poblacions humanes.: 281-300.
  • [enllaç trencat]

Enllaços externs

Commons