Anar al contingut

Sepulcre d'Alfonso de Castella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sepulcre d'Alfonso de Castella
Sepulcre de l'infant Alfonso de Castella.

El sepulcre d'Alfonso de Castella és el mausoleu o monument funerari en el que reposen els restants mortals de l'infant Alfonso de Castella, fill del rei Juan II de Castella i de la seua segona esposa, la reina Isabel de Portugal, i germà de la reina Isabel la Catòlica.

El sepulcre està realisat en alabastre i és d'estil gòtic. Es troba colocat en el costat del Evangeli de l'iglésia de la Cartuja de Miraflores, situada a tres quilómetros de la ciutat de Burgos, i va ser esculpido per Gil de Siloé.

Història

L'infant Alfonso de Castella va fallir el dia 5 de juliol de 1468 en el municipi abulense de Cardeñosa, als catorze anys d'edat. Despuix de la seua defunció, el cadàver de l'infant Alfonso de Castella va rebre sepultura en el monasteri de Sant Francisco d'Arévalo, a on va permanéixer varis anys, fins que, en 1492, i per disposició de la seua germana, la reina Isabel la Catòlica, els seus restants mortals varen ser traslladats a la Cartuja de Miraflores, a on estava sepultat el seu pare,[1] i a on la seua mare va ser duta en 1505.[2]

La reina Isabel la Catòlica va encarregar a Gil de Siloe la construcció d'un sepulcre per als seus pares, els reis Juan II i Isabel de Portugal, i també per al seu germà, l'infant Alfonso de Castella. En 1486, la reina Isabel la Catòlica va aprovar el proyecte que havia realisat l'escultor Gil de Siloe per a abdós sepulcres, encara que fins a tres anys despuix, en 1489, no varen començar les obres.[3] Abdós sepulcres varen ser colocats en la Cartuja de Miraflores, i en 1492 va finalisar la construcció del sepulcre de l'infant Alfonso, i un any despuix, el dia 2 d'agost de 1493, va finalisar la construcció del sepulcre de Juan II i de la seua segona esposa.[4]

El dia 10 d'agost de 1808 la Cartuja de Miraflores va ser saquejada per les tropes franceses, en el transcurs de la Guerra de l'Independència, i els sepulcres de Juan II i la seua esposa, i el del seu fill, l'infant Alfonso de Castella, varen ser profanats pels soldats gals, que buscaven joyes.[5]

Els restants mortals de l'infant

La Cartuja de Miraflores.

En l'any 2006, en motiu de la restauració de la Cartuja de Miraflores, la Direcció general de Patrimoni i Bens Culturals de la Junta de Castella i Lleó va decidir realisar l'estudi antropològic dels restants mortals de Juan II i la seua segona esposa, els qui estaven enterrats en la cripta baix el sepulcre real, aixina com l'estudi dels restants depositats en l'interior del sepulcre de l'infant Alfonso de Castella, que el seu sepulcre està colocat en un lateral de la mateixa iglésia. L'estudi antropològic va ser realisat per Luis Car Dobón i María Edén Fernández Suárez, investigadors de l'àrea d'Antropologia Física de l'Universitat de León.[6]

Els restants mortals de l'infant Alfonso de Castella, encara que es trobaven en pèssim estat de conservació, estaven depositats en un ataüt de fusta de nogal, i es va poder comprovar ademés que la seua estatura alcançava els 165 centímetros, i va quedar plenament corroborat que els restants mortals depositats en el sepulcre eren els de l'infant Alfonso de Castella, ya que es va demostrar la relació de parentesc entre dits restants i els depositats en el sepulcre de Juan II de Castella.[7][8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Arc i Garay, 1954, pp. 336-337.
  2. ↑ Canyes Gálvez, Francisco de Paula(2017).«¿L'ocàs d'una reina? Govern, adminstración patrimonial, mort i exequias d'Isabel de Portugal (1454-1496)».Anuari de Dret Espanyol.(87): 35.ISSN 0304-4319.
  3. ↑ Pereda Espés, 2001, p. 54.
  4. ↑ Car Dobón, 2008, p. 25.
  5. ↑ Pereda Espés, 2001, pp. 56 i 76.
  6. ↑ Car Dobón, 2008, p. 23.
  7. ↑ Car Dobón, 2008, pp. 28-29.
  8. ↑ Yarza Luaces, 2007, p. 85.

Bibliografia

  • Álvarez, Arturo; Regina Anacleto, Elisa Bermejo; (2002). Pedro Navascués Palau (ed.). Isabel la Catòlica, reina de Castella, 1ª edició, Madrit: Lunwerg. ISBN 978-84-7782-898-3.
  • Aresti Alzuyeta, Juan (1992). Santa María de Miraflores, per un monge cartujo, 2ª edició, Burgos: Caixa d'Aforros Municipal de Burgos. ISBN 978-84-87152-02-3.
  • Elorza, Juan C.; Vaquer, Lourdes; Castell, Belén; Negre, Marta (1990). Junta de Castella i Lleó. Conselleria de Cultura i Benestar Social (ed.). El Panteó Real de les Folgues de Burgos. Els enterrament dels reis de León i de Castella, 2ª edició, Valladolit: Editorial Evergráficas S. A.. ISBN 84-241-9999-5.