Braille

Archiu:DSC 4050-MR-Braille.jpg

Braille

Màquina Writer d'escritura braille sobre una taula.

Màquina Writer d'escritura braille.

Màquina Blista per a l'escritura braille.

Màquina Blista per a l'escritura braille.

Bossa d'un medicament unidosis en descripció braille.

Unidosis farmacèutica en braille.

Màquina Perkins d'escritura braille sobre una taula.

Màquina Perkins d'escritura braille.

El braille (pronunciat ⟨bráille⟩o ⟨bráiye⟩) és un sistema de llectura i escritura tàctil pensat per a persones cegues. Es coneix també com cecografía. Va ser ideat a mitan de el XIX pel francés Louis Braille (1809-1852), que es va quedar cego per un accident durant la seua chiquea mentres jugava en el taller del seu pare. Quan tenia 3 anys, el director de l'Escola de Cegos i Sorts de París –a on estudiava el jove Braille– li va demanar que provara un sistema de lectoescritura tàctil inventat pel militar Charles Barbier de la Serre per a transmetre órdens a llocs d'alvançada sense tindre necessitat de delatar la posició durant les nits. Louis Braille va descobrir a la veta d'un temps que el sistema era vàlit i ho va reinventar utilisant un sistema de 8 punts. A la veta d'uns anys ho va simplificar deixant-ho en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.

El braille resulta interessant també per tractar-se d'un sistema de numeració binario que va precedir a l'aparició de l'informàtica.

L'alfabet Braille

Des de 1825, quan Louis Braille va idear el seu sistema de punts en relleu, les persones cegues han contat en una ferramenta vàlida i eficaç per a llegir, escriure, compondre o dedicar-se a l'informàtica.

El sistema braille no és un idioma, sino un alfabet. En el braille poden representar-se les lletres, els signes de puntuació, els números, la grafia científica, els símbols matemàtics, la música, etc. El braille sol consistir en celes de sis punts en relleu, organisats com una matriu de tres files per dos columnes, que convencionalment es numeren de dalt avall i d'esquerra a dreta.

Existixen signografías braille per a representar taquigrafia (generat en una màquina que marca els punts sobre una cinta de paper) i per a representar notacions matemàtiques, també cridat Còdic Matemàtic Unificat, i musicals.

En l'introducció de l'informàtica, el braille es va ampliar a un còdic de huit punts, de tal manera que una lletra individual pot ser codificada en una sola cela, podent representar una cela qualsevol caràcter ASCII. Les 256 combinacions possibles dels huit punts estan codificades segons l'estàndart Unicode.

L'introducció de les Tecnologies d'Accés a l'Informació ha generat una necessitat d'establir noves signografías sobre informàtica i electrònica publicades per la Comissió Braille Espanyola en giner de 2009. El braille pot escriure's manualment usant una plancha i un punzón, de manera que cada punt siga generat des del esquena de la pàgina, escrit en una image simètrica (com la que s'obté en mirar per un espill), en una màquina d'escriure braille (per eixemple, Perkins, Blista i Writer), en una impressora braille conectada a una computadora, o per mig d'un dispositiu braille.

Generació dels signes

La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols. Per mig d'estos sis punts també denominat signe generador, s'obtenen 64 combinacions diferents. La presència o absència de punt en cada posició determina de quina lletra es tracta.

L'alfabet francés és el que servix de base a la génesis dels demés alfabets i es desenrolla en 7 séries de generació que es descriuen del següent modo:

• 1.ª série de generació: són una combinació dels quatre punts superiors i representen les dèu primeres lletres (de la a fins a la j minúscules).
• 2.ª série de generació: s'afig el punt 3 a la 1.ª série (inferior esquerra) i s'obtenen atres dèu signes (de la k a la t minúscules).
• 3.ª série de generació: s'afig el punt 6 a la 2.ª série (inferior dreta) i s'obtenen atres dèu signes (de l'o a la z minúscules, aixina com atres lletres).
• 4.ª série de generació: s'afig el punt 6 a la 1.ª série (inferior dreta) i s'obtenen atres dèu signes.
• 5.ª série de generació: es desplacen els signes de la 1.ª série cap a avall deixant els punts superiors (1 i 4) buits.
• 6.ª série de generació: s'ometen els punts 1 i 2; es combinen els punts 3, 4, 5 i 6.
• 7.ª série de generació: s'ometen els punts de la primera columna (punts 1, 2 i 3) i es combinen els punts 4, 5 i 6.

Les combinacions possibles són 2⁶, és dir, 64. ya que la 64.ª és l'espai buit, resulten 63 combinacions útils (5 séries de 10 signes, una de 6 i una atra de 7) que són clarament insuficients per a representar tota la signografía humana en qualsevol idioma, considerant les diverses notacions científiques i artístiques. Per a multiplicar les possibilitats, Braille va idear signes diferenciadores especials que, anteposts a un atre signe, ho convertixen en una lletra mayúscula, lletra bastardilla, número o nota musical. En el braille espanyol, els còdics de les lletres minúscules, la majoria dels signes de puntuació, alguns caràcters especials i algunes paraules es codifiquen directament en una cela, pero les mayúscules i números són representats combinant les lletres en un atre símbol previ. Tot això requerix d'una didàctica pròpia per al seu aprenentage que considera la llògica del disseny de la signografía, pero també les característiques pròpies de la percepció háptica que solament una persona cega com Braille podia comprendre.

Espanyol

Signe generador del braille. Disposició dels punts numerats en dos columnes.

Signe generador del braille. Disposició dels punts en dos columnes.

• a, 1
  a, 1
• b, 2
  b, 2
• c, 3
  c, 3
• d, 4
  d, 4
• i, 5
  i, 5
• f, 6
  f, 6
• g, 7
  g, 7
• h, 8
  h, 8
• i, 9
  i, 9
• j, 0
  j, 0
• k
  k
• l
  l
• m
  m
• n
  n
• o
  o
• p
  p
• q
  q
• r
  r
• s
  s
• t
  t
• o
  o
• v
  v
• x
  x
• i
  i
• z
  z
• á
  á
• é
  é
• í
  í
• o
  o
• ú
  ú
• ü
  ü
• ñ
  ñ
• w
  w
• &
  &
• Punt .
  Punt .
• Prefix numèric
  Prefix numèric
• Mayúscula
  Mayúscula
• Menge ,
  Menge ,
• Signe d'interrogat ¿ ?
  Signe d'interrogat ¿ ?
• Punt i menge ;
  Punt i menge ;
• Signe d'exclamació ¡ !
  Signe d'exclamació ¡ !
• Comillas "
  Comillas "
• Paréntesis d'obertura (
  Paréntesis d'obertura (
• Paréntesis de tancament )
  Paréntesis de tancament )
• Guion -
  Guion -
• Asterisc o Émfasis *
  Asterisc o Émfasis *

Eixemple

• Signe de número: 3, 4, 5, 6.
  Signe de número.
• Signe de la lletra F: 1, 2, 4.
  Lletra F.

Estos caràcters representen el número sis, el qual s'escriu aixina «prefixe numeral + f» que és igual al número 6.

Tamany

Mides de la cela de braille en el Document tècnic B 1. Paràmetros dimensionals del braille. Documents tècnics. Comissió Braille Espanyola (2014)

Mides de la cela de braille en el Document tècnic B 1. Paràmetros dimensionals del braille. Documents tècnics. Comissió Braille Espanyola (2014).

D'acort en els Documents tècnics relacionats en el Braille, el tamany de la cela braille és:

• Altura: de 6,2 a 7,1 mm.
• Esgambi: de 3,7 a 4,5 mm.
• Distància horisontal entre els centres de punts contigus de la mateixa cela: de 2,4 a 2,75 mm.
• Distància vertical entre els centres de punts contigus de la mateixa cela: de 2,4 a 2,75 mm.
• Diàmetro de la base dels punts: entre 1,2 i 1,9 mm.

Alfabet braille espanyol en codificació Unicode

L'estàndart Unicode codifica patrons de braille de 6 punts d'acort a la seua apariència binaria, en lloc de seguir un orde alfabètic. Unicode definix el bloc de caràcters per a patrons de braille en el ranc hexadecimal entre 2800 i 28FF.

Es detallen a continuació alguns dels 256 patrons codificats, junt en el seu significat en el braille espanyol. Note's, de nou, que en Unicode no es fa referència alguna al significat dels patrons codificats.

Braille	significat	-	Braille	significat	-	Braille	significat
⠁	a, 1		⠞	t		⠷	á
⠃	b, 2		⠥	o		⠮	é
⠉	c, 3		⠧	v		⠌	í
⠙	d, 4		⠺	w		⠬	o
⠑	i, 5		⠭	x		⠾	ú
⠋	f, 6		⠽	i		⠳	ü
⠛	g, 7		⠵	z
⠓	h, 8		⠨	Signe de mayúscules
⠊	i, 9		⠼	Signe de número
⠚	j, 0		⠄	Punt (.) (punt 3)
⠅	k		⠂	Menge (,) (punt 2)
⠇	l
			⠢	Signes d'interrogat (¿?)
⠍	m		⠆	Punt i menge (;)
⠝	n		⠖	Signes d'exclamació (¡ !)
⠻	ñ		⠒	Dos punts (:)
⠕	o		⠦	Comillas (de qualsevol tipo)
⠏	p		⠣	Obrir paréntesis "("
⠟	q		⠜	Tancar paréntesis ")"
⠗	r		⠤	Guion (-)
⠎	s		⠀	Espai (cap punt)

Transcripció del braille

Existixen diversos métodos de transcripció del braille, coneguts com "Grau 1", "Grau 2" i "Grau 3". El braille de Grau 1 és el sistema de transcripció més amprat i el método únic i oficial per a la publicació en Espanya, segons l'acort adoptat per la Comissió Braille Espanyola. Este sistema de transcripció substituïx les notacions en tinta (denominació de l'escritura en alfabets visuals en paper) de l'original per les corresponents en braille. Els sistemes de transcripció corresponents als Graus 2 i 3 són coneguts com estenotipia. El seu principi rector és el de economizar caràcters per a aforrar espai, ya que els caràcters en braille no es poden alterar de tamany com succeïx en el cas de la tinta.

En tot lo món existixen centres d'adaptació de llibres i documents accessibles per a persones cegues i deficients visuals greus. Entre estos centres, es destaquen el NLS de la Biblioteca del Congrés en Estats Units i la Ret d'Adaptació del Servici Bibliogràfic de l'ONCE. la més densa del món en la seua àrea, i que conta en dos grans dependències en Madrit i Barcelona, cinc Servicis d'Adaptació de Recursos Didàctics i Tecnològics en els seus Centres de Recursos Educatius (Madrit, Alacant, Sevilla, Pontevedra i Barcelona) i trentaquatre Unitats d'Adaptació Documental en Delegacions Territorials, Direccions de Zona, Direccions de Respal i Escola de Fisioteràpia. l'ONCE també ensenya a llegir i escriure en este còdic i realisa capacitacions per a Signografía Musical, també denominada Musicografía Braille

Accessibilitat i sistema braille

Un eixemple de l'accessibilitat del braille es troba en els billets canadencs en curs, que consten d'una série de punts que indiquen la seua denominació i poden ser fàcilment identificats per gent en problemes de vista. Este sistema no està basat en el sistema braille, sino que va ser desenrollat en colaboració en gent invident i gent en problemes visuals, en acabant de que un estudi indicara que no tots els usuaris llegien braille. El Banc Central del Paraguay, des de l'any 2009, va posar en circulació un billet de 2000 guaraníes en el sistema braille per als invidents.

En Espanya, a partir de les Eleccions Generals i Eleccions Autonòmiques andaluses de març de 2008, és possible utilisar este sistema per a emetre el vot de forma autònoma i anònima, la qual cosa supon un important alvanç social per a l'integració de les persones cegues i en discapacitat visual severa.

A pesar de que el braille va ser ideat com el principal sistema de llectura i escritura per a persones cegues, en el Regne Unit s'estima que, d'entre dos millons de persones en problemes de vista, solament entre 15.000 i 20.000 utilisen el sistema braille. La gent jove preferix el text electrònic, ya que és portàtil i els permet comunicar-se en les seues amistats lo que ha obert un debat sobre cóm fer més atractiu el braille i cóm conseguir més professors que siguen capaços d'ensenyar-ho.

El teléfon para cegos dissenyat per Seonkeun Park es va anunciar en 2009. Este aparat té un teclat i una pantalla tàctil en una série de punts que seguixen el sistema de llectura i escritura braille.

En abril de 2020, el sistema operatiu Android de Google va introduir la funció TalkBack, un nou teclat braille virtual que facilita l'escritura des de la pantalla del mòvil a persones en discapacitat visual.

El braille en atres idiomes

Existixen múltiples extensions del braille per a incloure lletres adicionals en diacrítics, com Ç, Ô, Å.

Quan el braille s'adapta a idiomes que no utilisen l'alfabet llatí, els símbols de dit alfabet s'assignen d'acort a cóm es transcribirían en l'alfabet llatí, sense tindre en conte l'orde alfabètic. Est és el cas del rus, el grec, el hebreu, l'àrap i el chinenc. En grec, per eixemple, gamma (γ) s'escriu com la lletra llatina g, a pesar de que la seua posició és la tercera en l'alfabet (de la mateixa manera que la c en l'alfabet llatí). La lletra hebrea bet (ב), la segona de l'alfabet i la que es correspon en la b llatina, s'escriu no obstant v, ya que és aixina com habitualment es pronuncia. La tse russa (ц) s'escriu com a c, perque eixa és comunament la lletra per a /ts/ en els idiomes eslaus que utilisen alfabet llatí. En àrap f s'escriu com a f, encara que històricament seria una p. En el braille chinenc, basat en l'alfabet zhuyin, existixen símbols adicionals per als sons, diptongos i combinacions de vocal més consonant final, ademés dels símbols del braille llatí per a les consonante inicials i les vocals simples; hi ha sistemes diferents depenent de la varietat de chinenc que es considere.

La lletra Ñ no existix en francés, i per a representar-l'en espanyol s'utilisa la lletra Ï (la vocal I en diéresis de l'alfabet francés, que no s'utilisa en l'idioma espanyol).

A lo manco dos adaptacions del braille han tingut que reasignar completament els sons dels diferents símbols:

• El braille japonés
• El braille coreà

En el braille japonés, els signes alfabètics per a una consonant i una vocal es combinen en solament un símbol silàbic. Per una atra part, en el braille coreà les consonante tenen formes diferents depenent de si van al principi o al final de la sílaba. Estes modificacions fan que el braille siga molt més compatible en el japonés i el coreà, pero implica que els sons llatins no es poden mantindre.

Vore també

• Louis Braille
• Braille japonés
• Còdic Morse
• Dia Mundial del Braille

Enllaços externs

• Alfabet braille ilustrat i descrit en paraules
• Curs en llínea de Braille - Universidade de São Paulo (en portugués)
• Documents tècnics vigents de la Comissió Braille Espanyola
• El braille en la web de la ONCE
• Referència dels caràcters Braille en Unicode (en anglés)

• Signografía bàsica (Comissió Braille Espanyola, ONCE) [1] archivat en Wayback Machine.