Punt (puntuació)

El punt (.) és un signe ortogràfic de puntuació que es representa en un chicotet círcul o quadrat (segons les distintes fonts tipogràfiques) farcidura que s'ubica en l'extrem baix de la llínea de base tipogràfica. Actualment s'usa en la major part dels sistemes d'escritura del món.

En els sistemes d'escritura basats en l'alfabet llatí, s'escriu sense separació de la paraula que ho precedix i separat per un espai de la paraula o el signe que ho seguix. En el cas de que despuix del punt vaja alguna lletra esta sempre deu ser en mayúscula.

El seu us principal, és el d'indicar el final d'un enunciat (que no siga exclamativo ni interrogativo), paràgraf o text. Segons els seus distints usos pot adquirir tres noms diferents, que són molt utilisats en dictat o atres competències d'escritura. També s'usa despuix de les abreviatures.

Ademés de l'us convencional en texts escrits, té molts usos, tals com separador decimal o separador de millers en aritmètica.

Usos en espanyol

Usos llingüístics

Indicador de final d'oracions

El punt rep distints noms, segons quina funció de tancament eixercita:

• el punt i seguit o punt seguit, separa enunciats dins d'un paràgraf. Per açò, la primera paraula escrita despuix del punt seguit escomençarà en mayúscula. Per eixemple:

5. Història d'Espanya. El descobriment d'Amèrica i una miqueta més.

• el punt i aparte o punt aparte, separa dos paràgrafs dins del text. Per a seguir les normes es deu sagnar la primera llínea de text del nou paràgraf i es deu escriure en mayúscula la primera lletra despuix de tal punt.
• el punt final (no punt i final), el que es coloca al final d'una obra o en finalisar un capítul, apartat o secció de major tamany, per a indicar el final d'estos.

Abreviatures

El punt també s'usa en les abreviatures, colocant-se darrere d'elles (Sr. per senyor, Dra. per doctora) o just abans de les lletres volades, si les hi haguera (1.º per primer, n.º per número). Una excepció és quan s'usa una barra (/) com a substitut del punt (c/, carrer); si l'abreviatura es compon de dos lletres, el segon element tampoc du punt (s/n, sense número). Tampoc s'usa punt en les abreviatures que s'escriuen entre paréntesis: (a) per àlies. A diferència dels punts d'indicació de final d'oració, els punts de les abreviatures no exigixen que la següent paraula comence en mayúscula.

Sigles

Les sigles no duen punts entre les lletres que la componen, excepto si l'enunciat del que forma part està compost completament per mayúscules, en el cas de les quals es permet el seu us per a facilitar la comprensió. Per eixemple:

BOLETÍN DE LA O. E. A. (Organisació dels Estats Americans).

Junt a atres signes

En múltiples ocasions se sol utilisar el punt junt a atres signes que també són considerats de tancament; en cas que coincidixquen un darrere l'atre es deu procedir d'acort en algunes normes:

• El punt s'escriurà sempre despuix de les comillas, els paréntesis i les ralles de tancament.
• En cas que un signe d'exclamació o un signe d'interrogat coincidixca en la finalitat de l'enunciat es deu ometre el punt, que s'assumix implícit. Solament pot escriure's un punt si despuix del signe d'exclamació o interrogat hi ha una comilla, paréntesis o ralla de tancament.
• El punt d'abreviatura actua com a punt final d'una oració (seguit, a banda o final) en cas que abdós coincidixquen, de manera que solament es deu escriure un punt i no dos. Els atres signes de puntuació (menge, punts suspensivos, signe d'interrogat, etc.) sí deuen escriure's despuix del punt de l'abreviatura; per lo tant, si despuix d'una abreviatura hi ha punts suspensivos, s'escriuen quatre punts.
• No es deu escriure un atre punt despuix dels punts suspensivos quan estos tanquen un enunciat.

Composició d'atres signes de puntuació

Existixen varis signes de puntuació que inclouen el punt en la seua grafia:

• Punt i menge (;), separa una pausa no breu que indica el canvi a un atre tema parlat, llegit o tractat.

Eixemple: ...fent us d'açò; ara nos anem en...

• Dos punts (:), implica que en lo parlat o llegit s'enunciarà una llista de coses, etc.
• Punts suspensivos (…), servixen per a expressar una frase en el motiu de saber que s'aproximarà un final destacat o una reflexió, etc.

Eixemple: riu de les cicatrius... el que mai ha segut lastimado.

• Signes d'exclamació (¡ !), s'usen per a indicar una expressió o per a emfatisar alguna cosa. El signe en que s'inicia l'exclamació és «¡» i el signe en que es termina l'exclamació és «!».
• Signes d'interrogat (¿ ?), indiquen que l'oració que els seguix o precedix és una pregunta.

Usos desaconsellats

Els manuals d'estil aconsellen lo següent:

• No duen punt final els títuls ni subtítuls referents a artículs, capítuls ni quan es nomenen llibres ni obres d'art, etc., sempre que apareguen aïllats.
• No s'aconsella separar per mig de punts els dígits de números molt grans; en el seu lloc, es deuen agrupar els dígits en grups de tres deixant un espai entre cada grup. És dir, en lloc d'escriure: 1.000.000; escriurem: 1 000 000. Esta recomanació no deu aplicar-se en documents contables ni en cap tipo d'escrit en que la separació arrisque la seguritat. Tampoc es deu utilisar esta separació en l'expressió numèrica dels anys, en la numeració de pàgines, portals de vies urbanes i còdics postals, ni en els números d'artículs, decrets o lleis.
• Els símbols s'escriuen sempre sense punts (km, quilómetro, Li, liti). Si ben els símbols són abreujaments, no deu confondre-li'ls en les abreviatures (un tipo d'abreujament), que casi sempre duen punt.

Usos en matemàtiques

Separador decimal

Artícul principal → Separador decimal.

El separador decimal és un símbol usat per a indicar la separació entre la part sancera i la part fraccional d'un número decimal. El Sistema Internacional d'Unitats (SI) admet actualment dos símbols com separadores decimals, la menge i el punt. Este últim és el predominant en països anglosaxons i també s'ha estés a alguns països hispanoamericans, encara que encara menys comú que la menge.

Separador de millers

Artícul principal → Separador de millers.

El separador de millers és la notació que s'usa entre els dígits d'un número, agrupant les sifres de tres en tres, de dreta a esquerra, en la finalitat de facilitar la llectura d'est. Una de les notacions ocupades és la del punt (o menge, depenent de quin símbol s'use per a separar les parts d'un número decimal); no obstant, és desaconsellada i es norma que sempre els grups deuen separar-se per espais durs, llevat en contexts a on podria arriscar seguritat, com a documents contables o financers.

Operador multiplicació

Artícul principal → Multiplicació.

Un punt a mija altura (·) entre dos expressions matemàtiques escalares indica multiplicació: 5 · 3 = 15; 2 · (x + i) = 10. En este us, s'escriu entre espais. En este mateix fi es pot utilisar el símbol en forma d'aspa (×), un asterisc (*) (usat en computació) o es pot prescindir de símbol en cas que no present ambigüitat.

Producte escalar

Artícul principal → Producte escalar.

Un punt mig entre dos expressions matemàtiques vectorials indica producte escalar, també conegut com a producte punt, és una operació binaria definida sobre dos vectores d'un espai euclídeo el resultat del qual és un número o escalar. Pot definir-se també en els espais euclídeos de dimensió major a tres, i en general en els espais vectorials reals i complexos.

Seqüència infinita

L'us de tres punts seguits, cridat ad infinitum, elipsis o punts suspensivos, denota la repetició infinita d'un mateix dígit, una seqüència infinita de dígits decimals distints, una seqüència infinita d'un mateix patró, o una seqüència de valors o patrons fins a un llímit indicat.