Alfabet tàctil
Un alfabet tàctil, també denominat alfabet en relleu, és un conjunt de sistemes de representació de caràcters i texts dissenyats per a ser percebuts per mig del tacte, principalment a través de l'ull dels dits. Estos sistemes permeten a les persones cegues o en discapacitat visual accedir a la llectura i l'escritura sense recórrer a la percepció visual. El sistema braille és el método d'escritura tàctil més estés i utilisat internacionalment, encara que existixen atres sistemes basats en diferents configuracions de punts, llínees, formes o lletres en relleu.
Sistemes basats en l'alfabet llatí en relleu
[editar | editar còdic]A lo llarc dels sigles xix i xx, abans de la consolidació del sistema braille, es varen desenrollar diversos métodos basats en la modificació o adaptació del alfabet llatí tradicional per a la seua llectura tàctil:
- Sistema de Valentin Haüy: El fundador del Institut Nacional per a Jóvens Cegos de París, va crear un sistema basat en caràcters d'estil cursivo en relleu, va ser un dels primers intents formals d'impressió tiflológica.[1]
- Alfabet triangular de James Gall: Creat pel pare del clerc escocés James Gall, utilisava una tipografia angular en lletres mayúscules i minúscules. Va ser amprat en 1826 per a publicar els primers llibres en relleu en idioma anglés.[2]
- Sistema d'Edmund Fry: Método que utilisava exclusivament lletres mayúscules llineals.[3]
- Sistema de John Alston: Basat també de forma exclusiva en lletres mayúscules, va tindre gran difusió en Escòcia.[4]
- : Utilisava lletres redonejades inspirades en el sistema de Haüy. Es va amprar en una edició del Evangelio de Marcos publicada en 1834, considerat el primer llibre en relleu imprés en els Estats Units.[5]
- Boston Line (Llínea de Boston): Desenrollat per Samuel Gridley Howe, amprava lletres minúscules angulars influenciades pel sistema de Gall, encara que visualment més propenques a la tipografia romana convencional.[6]
- Philadelphia Line (Llínea de Filadèlfia): Dissenyat per Julius Reinhold Friedlander, utilisava únicament lletres mayúscules similars al sistema de Alston. Va ser l'estàndart adoptat per la Pennsylvania Institution for the Instruction of the Blind (actualment Overbrook School for the Blind).[7]
- Sistema combinat de William Chapin: Desenrollat també en l'institució de Pennsilvània, fusionava les lletres minúscules de la Boston Line en les mayúscules de la Philadelphia Line. Cap a 1868, este sistema ya s'utilisava en llibres impresos per N. B. Kneass Jr.
- Decapoint': Una forma obsoleta d'escritura tàctil i puntiforme que reproduïa la forma de les lletres llatines per mig de matrius de punts.[8]
Atres sistemes de base llatina o geomètrica
[editar | editar còdic]- Sistema Moon: Desenrollat per William Moon, utilisa caràcters geomètrics simplificats basats en gran mida en les formes de l'alfabet llatí. És el segon sistema més utilisat despuix del braille.
- Sistema ELIA (ELIA Tactile Alphabet): Dissenyat per Andrew Chepaitis, incorpora les característiques principals de les lletres de l'alfabet romà dins d'un marc circular o quadrat que delimita on comença i termina cada caràcter. El seu disseny facilita l'aprenentage a persones en ceguera tardana (que varen perdre la visió despuix de alfabetizarse visualment) i permet que cuidadors vidents ho entenguen de forma intuïtiva.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Tactile alphabet» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ «L'invenció del braille: qué és, alfabet i història» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ (1875-78) Dictionary of arts, manufactures, and mines containing a clear exposition of their principles and practice (en en), London, Longmans.
- ↑ (1799) Pantographia; containing accurate copies of all the known alphabets in the world; together with an English explanation of the peculiar force or power of each letter: to which llaure added, specimens of all well-authenticated oral languages .., London : Printed by Cooper and Wilson, for J. and A. Arch [etc.].
- ↑ «Alston - Glasgow Libraries Online Library». libcat.csglasgow.org. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ (2011-05-19) PRINTING FOR THE BLIND, FROM THE JURIES' REPORT, 1 edició, Cambridge University Press, pp. 100–109. doi:10.1017/cbo9780511795275.015. ISBN 978-1-108-02671-0.
- ↑ «Samuel Gridley Howe (U.S. National Park Service)» (en en). www.nps.gov. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «The history of braille» (en en-us). Perkins School for the Blind. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «Louis Invents Decapoint» (en en). The American Foundation for the Blind. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «Exploring ELIA Frames’ Potential: The Most Intuitive Tactile Reading System in the World» (en en). Medium. Consultat el 2026-07-19.