Diferència entre les revisions de "Polinyà"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | |||
En el terme municipal de [[Benicull]] (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (''Sima de la Pedrera''), época romana (''Altet de Cocasanta'' i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el [[23 de setembre]] de l'any [[1836]], moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent. | En el terme municipal de [[Benicull]] (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (''Sima de la Pedrera''), época romana (''Altet de Cocasanta'' i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el [[23 de setembre]] de l'any [[1836]], moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent. | ||
| Llínea 106: | Llínea 105: | ||
{{Municipis de La Ribera Baixa}} | {{Municipis de La Ribera Baixa}} | ||
| + | {{Pobles afectats per la DANA de 2024}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 22:09 12 nov 2024
,_detall.jpg)
Polinyà (en castellà Poliñá de Júcar), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la planura aluvial formada pel riu Xúquer, el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.
Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-505.
Història[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Benicull (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (Sima de la Pedrera), época romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries migevals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el 23 de setembre de l'any 1836, moment en que escomença l'història de Polinyà com a municipi independent.
El document més antic conegut, fins ara, du data del 7 d'abril de l'any 1254: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valéncia, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Luís Escrivá Ventura | [PSPV-PSOE]] |
| 1983 - 1987 | José Luís Escrivá Ventura | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Luís Escrivá Ventura | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicente Navarro Torres | EUPV |
| 1995 - 1999 | Vicente Navarro Torres | EUPV |
| 1999 - 2003 | José Daniel Martí Artal | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Daniel Martí Artal | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Vicente Navarro Torres | EUPV |
| 2011 - 2015 | Óscar Navarro Torres | EUPV |
| 2015 - 2019 | Óscar Navarro Torres | EUPV |
| 2019 - 2023 | Óscar Navarro Torres | EUPV |
| 2023 | Óscar Navarro Torres | EUPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Polinyà conta en una població de 2.493 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.
La segregació de la localitat de Benicull en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2008 | 2011 | 2018 | 2022 | |||||||
| 3.104 | 3.089 | 3.127 | 3.048 | 3.031 | 3.031 | 3.016 | 2.231 | 2.244 | 2.479 | 2.504 | 2.459 | 2.493 | |||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un chicotet sector de la fusta. Una chicoteta part de la població treballa en l'indústria de la comarca i en el sector servicis.
Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.
Monuments[editar | editar còdic]
,_2.jpg)
- Ermita de San Sebastià. Del sigle XV. Reconstruïda fa poc.
- Iglésia Parroquial. Del sigle XVIII.
- La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
- La Granja. Edificació del sigle XIV, que va pertànyer al Monasteri de Santa Maria de la Valldigna fins a la desamortisació.
- Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del sigle passat.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallar i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Semana Santa.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Polinyà
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Polinyà
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Polinyà.
| Municipis de La Ribera Baixa | |
|---|---|
| Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca | |