Diferència entre les revisions de "Quatre Carreres"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Edificios en la calle del Riu 75A.jpg|thumb|250px|Carrer del Riu]] | [[File:Edificios en la calle del Riu 75A.jpg|thumb|250px|Carrer del Riu]] | ||
| − | '''Quatre Carreres''' és el districte número 10 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). Llimita en el [[Districte de El Pla del Real|Pla del Real]], [[l'Eixample]] i [[Camins al Grau]] pel nort, en [[Poblats Marítims]] a l'est, en [[Districte de Jesús|Jesús]] a l'oest i en [[Poblats del Sur]] pel sur. | + | '''Quatre Carreres''' és el districte número 10 de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]). Llimita en el [[Districte de El Pla del Real|Pla del Real]], [[l'Eixample]] i [[Camins al Grau]] pel [[nort]], en [[Poblats Marítims]] a l'[[est]], en [[Districte de Jesús|Jesús]] a l'oest i en [[Poblats del Sur]] pel [[sur]]. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
[[Archiu:Horta de La Punta.jpg|thumb|250px|Horta en el barri de La Punta]] | [[Archiu:Horta de La Punta.jpg|thumb|250px|Horta en el barri de La Punta]] | ||
| − | El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any [[2009]] segons l'ajuntament de | + | El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any [[2009]] segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris: |
* [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)]] | * [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)]] | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[File:Alqueria de Pou (05).jpg|thumb|250px| | + | [[File:Alqueria de Pou (05).jpg|thumb|250px|Alqueria de Pou]] |
| + | [[File:Imágenes del barrio de Na Rovella, Valencia 10.jpg|thumb|250px|Barri de Na Rovella]] | ||
| + | Quatre Carreres ha estat, i continua sent en part, una zona d'[[Horta de Valéncia|horta]], en una població molt escassa i poc densa. Fins al [[sigle XIX]] en tot el districte no hi havia més que unes quantes [[Alqueria|alqueries]] i [[barraques]] i un parell de [[Mas|masos]]. Per tant, est extens territori es va denominar en virtut de les quatre grans vies que partint de Russafa, travessaven el seu territori. Estes eren la Carrera del Riu, per Montolivet cap a Nazaret, la Carrera d'En Corts, per la font d'En Corts i la Punta fins a [[Pinedo]], la Carrera de Sant Lluís, per la Font de Sant Lluís cap a [[Castellar-Oliveral]], i la Carrera de Malilla, cap al [[Forn d'Alcedo]]. | ||
| − | + | Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any [[1836]]. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per eixemple en el cens que l'ajuntament russafí va dur a terme en l'any [[1860]], en el qual, per tal de facilitar el reconte es decidix: | |
| − | |||
| − | Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any [[1836]]. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per | ||
« [...] dividir en seis secciones, a saber: 1ª el casco de la población; 2ª la Carrera del Río; 3ª la Carrera de la Fuente de En Corts; 4ª la Carrera de la Fuente de San Luis; 5ª la Carrera de Malilla y 6ª Saler y Palmar » | « [...] dividir en seis secciones, a saber: 1ª el casco de la población; 2ª la Carrera del Río; 3ª la Carrera de la Fuente de En Corts; 4ª la Carrera de la Fuente de San Luis; 5ª la Carrera de Malilla y 6ª Saler y Palmar » | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Transports == | == Transports == | ||
| − | El districte està | + | El districte està travessat per la CV-500 de nort a sur i la V-30 d'est a oest. El travessa també la via del [[ferrocarril]] Valéncia-Barcelona, situant-se entre els barris de la Punta i la Fonteta de Sant Lluís les infraestructures de l'Estació de la Font de Sant Lluís. |
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Entre el patrimoni del districte, cal destacar: | Entre el patrimoni del districte, cal destacar: | ||
| − | * Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any [[1908]] segons els | + | * Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any [[1908]] segons els plans de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any [[1942]] per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, [[Prudencio Melo]], i existix en el seu jardí des de l'any [[1963]] un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual. |
| − | * Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any [[1902]], quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s' | + | * Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any [[1902]], quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'òbrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII. |
| − | * Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys [[1767]] i [[1771]] en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la | + | * Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys [[1767]] i [[1771]] en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la frontera flanquejada per dos torres bessones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta [[olivera]] que li servix de peana. En l'any [[1826]] es varen instalar en l'ermita els monges de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any [[1835]] degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el [[15 de juliol]] de [[1941]] es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo. |
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Districtes de Valéncia]] | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 52: | Llínea 55: | ||
* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | * [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | ||
| − | ==Referències == | + | == Referències == |
* Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Punta». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 61. ISBN 84-85402-88-X. | * Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Punta». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 61. ISBN 84-85402-88-X. | ||
Última revisió del 11:39 6 set 2024
Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). Llimita en el Pla del Real, l'Eixample i Camins al Grau pel nort, en Poblats Marítims a l'est, en Jesús a l'oest i en Poblats del Sur pel sur.
Demografia[editar | editar còdic]
El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any 2009 segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris:
- Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)
- En Corts
- La Fonteta de Sant Lluís
- La Punta
- Malilla
- Monteolivet
- Na Rovella
Toponímia[editar | editar còdic]
El topònim Quatre Carreres prové de les quatre vies principals (carreres) que es dirigien, des de Russafa, a les diferents partides del seu terme.
Història[editar | editar còdic]
.jpg)
Quatre Carreres ha estat, i continua sent en part, una zona d'horta, en una població molt escassa i poc densa. Fins al sigle XIX en tot el districte no hi havia més que unes quantes alqueries i barraques i un parell de masos. Per tant, est extens territori es va denominar en virtut de les quatre grans vies que partint de Russafa, travessaven el seu territori. Estes eren la Carrera del Riu, per Montolivet cap a Nazaret, la Carrera d'En Corts, per la font d'En Corts i la Punta fins a Pinedo, la Carrera de Sant Lluís, per la Font de Sant Lluís cap a Castellar-Oliveral, i la Carrera de Malilla, cap al Forn d'Alcedo.
Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any 1836. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per eixemple en el cens que l'ajuntament russafí va dur a terme en l'any 1860, en el qual, per tal de facilitar el reconte es decidix:
« [...] dividir en seis secciones, a saber: 1ª el casco de la población; 2ª la Carrera del Río; 3ª la Carrera de la Fuente de En Corts; 4ª la Carrera de la Fuente de San Luis; 5ª la Carrera de Malilla y 6ª Saler y Palmar » — Acta de la Junta Municipal de Russafa
En l'any 1877 el districte, igual que el restant del terme de Russafa, es va anexionar a la ciutat de Valéncia.
Transports[editar | editar còdic]
El districte està travessat per la CV-500 de nort a sur i la V-30 d'est a oest. El travessa també la via del ferrocarril Valéncia-Barcelona, situant-se entre els barris de la Punta i la Fonteta de Sant Lluís les infraestructures de l'Estació de la Font de Sant Lluís.
Patrimoni[editar | editar còdic]
Entre el patrimoni del districte, cal destacar:
- Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any 1908 segons els plans de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any 1942 per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, i existix en el seu jardí des de l'any 1963 un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.
- Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any 1902, quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'òbrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.
- Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys 1767 i 1771 en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la frontera flanquejada per dos torres bessones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta olivera que li servix de peana. En l'any 1826 es varen instalar en l'ermita els monges de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any 1835 degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el 15 de juliol de 1941 es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quatre Carreres.
Referències[editar | editar còdic]
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Punta». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 61. ISBN 84-85402-88-X.
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Fonteta de Sant Lluís». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 69-71. ISBN 84-85402-88-X.
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: Monteolivete o Mont Olivet». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 36-40; 57-59. ISBN 84-85402-88-X.