Llínea 24:
Llínea 24:
És en el [[sigle XIX]] a on es produïxen avanços fonamentals en la [[electricitat]] i el [[magnetisme]] principalment de la mà de [[Charles-Augustin de Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday]] i [[Georg Simon Ohm]] que varen culminar en el treball de [[James Clerk Maxwell]] de [[1855]] que va conseguir la unificació de les dos branques en lo nomenat [[electromagnetisme]]. Ademés es produïxen els primers descobriments sobre [[radioactivitat]] i el descobriment del [[electró]] per part de [[Joseph John Thomson]] en [[1897]].
És en el [[sigle XIX]] a on es produïxen avanços fonamentals en la [[electricitat]] i el [[magnetisme]] principalment de la mà de [[Charles-Augustin de Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday]] i [[Georg Simon Ohm]] que varen culminar en el treball de [[James Clerk Maxwell]] de [[1855]] que va conseguir la unificació de les dos branques en lo nomenat [[electromagnetisme]]. Ademés es produïxen els primers descobriments sobre [[radioactivitat]] i el descobriment del [[electró]] per part de [[Joseph John Thomson]] en [[1897]].
−
Durant el [[digle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En l'any [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els casos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, varen desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En l'any [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En l'any [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], varen formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].
+
Durant el [[sigle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En l'any [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els casos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, varen desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En l'any [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En l'any [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], varen formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].
Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que varen formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Aixina mateix, esta teoria va suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]]. En l'any [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que varen ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].
Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que varen formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Aixina mateix, esta teoria va suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]]. En l'any [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que varen ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].
Llínea 62:
Llínea 62:
=== Relativitat ===
=== Relativitat ===
−
[[Image:Cassini-science-br.jpg|thumb|right|Dibuix artístic sobre una prova realisada en alta precisió per la sonda [[Cassini-Huygens|Cassini]] a l'enviar senyals a la terra i al descriure la trayectòria predita.]]
+
[[File:Cassini-science-br.jpg|thumb|right|Dibuix artístic sobre una prova realisada en alta precisió per la sonda [[Cassini-Huygens|Cassini]] a l'enviar senyals a la terra i al descriure la trayectòria predita.]]
{{AP|Teoria de la Relatividad}}
{{AP|Teoria de la Relatividad}}
La relativitat és la teoria formulada principalment per [[Albert Einstein]] a principis del [[sigle XX]], es dividix en dos cossos d'investigació: la [[relativitat especial]] i la [[relativitat general]].
La relativitat és la teoria formulada principalment per [[Albert Einstein]] a principis del [[sigle XX]], es dividix en dos cossos d'investigació: la [[relativitat especial]] i la [[relativitat general]].
Llínea 68:
Llínea 68:
En la teoria de la relativitat especial, Einstein, [[Hendrik Lorentz|Lorentz]], [[Hermann Minkowski|Minkowski]] entre atres, varen unificar els conceptes de [[espai]] i [[temps]], en un ramat tetradimensional a qué se li va denominar [[espai-temps]]. La relativitat especial fon una teoria revolucionària per a la seua época, en la que el temps absolut de Newton quede relegat i conceptes com la invariància en la [[velocitat de la llum]], la [[dilatació del temps]], la [[contracció de la llongitut]] i la [[equivalència entre massa i energia]] varen ser introduïts. Ademés en les formulacions de la relativitat especial, les lleis de la física són invariants en tots els [[sistema de referència inercial|sistemes de referència inercials]], com a conseqüència matemàtica es troba com a llímit superior de velocitat a la llum i s'elimina la [[causalitat (física)|causalitat]] deterministe que tenia la física fins llavors. Cal indicar que les lleis del moviment de Newton és un cas particular d'esta teoria on la [[massa]] al viajar a velocitats molt chicotetes no experimenta cap variació en llongitut ni es transforma en energia i el temps se li pot considerar absolut.
En la teoria de la relativitat especial, Einstein, [[Hendrik Lorentz|Lorentz]], [[Hermann Minkowski|Minkowski]] entre atres, varen unificar els conceptes de [[espai]] i [[temps]], en un ramat tetradimensional a qué se li va denominar [[espai-temps]]. La relativitat especial fon una teoria revolucionària per a la seua época, en la que el temps absolut de Newton quede relegat i conceptes com la invariància en la [[velocitat de la llum]], la [[dilatació del temps]], la [[contracció de la llongitut]] i la [[equivalència entre massa i energia]] varen ser introduïts. Ademés en les formulacions de la relativitat especial, les lleis de la física són invariants en tots els [[sistema de referència inercial|sistemes de referència inercials]], com a conseqüència matemàtica es troba com a llímit superior de velocitat a la llum i s'elimina la [[causalitat (física)|causalitat]] deterministe que tenia la física fins llavors. Cal indicar que les lleis del moviment de Newton és un cas particular d'esta teoria on la [[massa]] al viajar a velocitats molt chicotetes no experimenta cap variació en llongitut ni es transforma en energia i el temps se li pot considerar absolut.
−
D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que mes senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>
+
D'atra banda, la [[relativitat general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[curvatura de l'espai-temps]] com la causa de la interacció gravitatòria, el [[principi d'equivalència]] que diu que per a tots els observadors locals inercials les lleis de la relativitat especial són invariants i la introducció del moviment d'un partícula per llínees [[geodèsica]]s. La relativitat general no és l'única teoria que descriu a l'atracció gravitatòria pero és la que més senyes rellevants comprovables ha trobat. Anteriorment a la interacció gravitatòria li la descrivia matemàticament per mig d'una distribució de masses, pero en esta teoria no sols la massa percep esta interacció si no també la [[energia]] per mig de la curvatura de l'espai-temps i és per això que es necessita un atre llenguage matemàtic per a poder descriure-la, el [[càlcul tensorial]]. Molts fenòmens, com la curvatura de la llum per acció de la gravetat i la desviació en la [[òrbita]] de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] són perfectament predites per esta formulació. La relativitat general també va obrir un atre camp d'investigació en la física, conegut com [[cosmologia]] i és àmpliament utilisada en la [[astrofísica]].<ref>http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/078/htm/relativ.htm</ref>
=== Termodinàmica i mecànica estadística ===
=== Termodinàmica i mecànica estadística ===
Llínea 84:
Llínea 84:
La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de cantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.
La mecànica quàntica és la branca de la física que tracta els [[àtom|sistemes atòmics]] i subatòmics i les seues interaccions en la radiació electromagnètica, en térmens de cantitats [[observable]]s. Es basa en l'observació que totes les formes de [[energia]] se lliberen en unitats discretes o paquets nomenats ''[[quant]]s''. Sorprenentment, la [[teoria quàntica]] a soles permet normalment càlculs [[provabilitat|provabilístics]] o [[estadística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equació de Schrödinger]] eixercix el paper en la mecànica quàntica que les [[lleis de Newton]] i la [[conservació de l'energia]] fan en la mecànica clàssica. És a dir, la predicció del comportament futur d'un sistema dinàmic, i és una equació d'ona en térmens d'una [[funció d'ona]] la que preveu analíticament la provabilitat precisa dels acontenyiments o resultats.
−
Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, cridat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.
+
Segons les teories anteriors de la física clàssica, l'energia es tractava únicament com un fenomen continu, en tant que la matèria se supon que ocupa una regió molt concreta del [[espai]] i que es mou de manera contínua. Segons la teoria quàntica, l'energia s'emet i s'absorbix en cantitats discretes i minúscules. Un paquet individual d'energia, nomenat quant, en algunes situacions es comporta com una [[partícula subatòmica|partícula]] de matèria. D'atra banda, es va trobar que les partícules exponen algunes propietats ondulatòries quan estan en moviment i ya no són vistes com localisades en una regió determinada sino més aïna esteses en certa manera. La llum o una atra radiació emesa o absorbida per un [[àtom]] a soles té certes [[freqüència]]s (o [[llongitut d'ona|llongituts d'ona]]), com pot vore's en la [[llínea espectral|línea de l'espectre]] associat al [[element químic]] representat per tal àtom. La teoria quàntica demostra que tals freqüències corresponen a nivells definits dels quants de llum, o [[fotó|fotons]], i és el resultat del fet que els electrons de l'àtom a soles poden tindre certs valors d'energia permesos. Quan un [[electró]] passa d'un nivell a permés a un atre, una cantitat d'energia és emesa o absorbida la freqüència de la qual és directament proporcional a la diferència d'energia entre els dos nivells.
[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]
[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]
Llínea 126:
Llínea 126:
=== Física de partícules o d'altes energies ===
=== Física de partícules o d'altes energies ===
{{AP|Física de partícules}}
{{AP|Física de partícules}}
−
[[Image:Alphadecay.jpg|thumb|left|Ilustració d'una [[desintegració alfa]].]]
+
[[File:Beta decay artistic.svg|thumb|left|Ilustració d'una [[desintegració beta]]]]
La física de partícules és la branca de la física que estudia els components elementals de la matèria i les interaccions entre ells com si estes foren partícules. Es la flama també ''física d'altes energies'' puix moltes de les partícules elementals no es troben en la naturalea i cal crear-les en colisions d'alta energia entre atres partícules, com es fa en els [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]]. Els principals centres d'estudi sobre partícules són el Laboratori Nacional Fermi o [[Fermilab]] en [[Estats Units]] i el Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o [[CERN]] en la frontera entre [[Suïssa]] i [[França]]. En estos laboratoris lo que es conseguix és obtindre energies semblants a les que se creu que varen existir en el [[Big Bang]] i aixina s'intenta tindre cada vegada més proves del [[orige de l'univers]].
La física de partícules és la branca de la física que estudia els components elementals de la matèria i les interaccions entre ells com si estes foren partícules. Es la flama també ''física d'altes energies'' puix moltes de les partícules elementals no es troben en la naturalea i cal crear-les en colisions d'alta energia entre atres partícules, com es fa en els [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]]. Els principals centres d'estudi sobre partícules són el Laboratori Nacional Fermi o [[Fermilab]] en [[Estats Units]] i el Centre Europeu per a la Investigació Nuclear o [[CERN]] en la frontera entre [[Suïssa]] i [[França]]. En estos laboratoris lo que es conseguix és obtindre energies semblants a les que se creu que varen existir en el [[Big Bang]] i aixina s'intenta tindre cada vegada més proves del [[orige de l'univers]].
−
En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el cridat [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.
+
En l'actualitat, les partícules elementals es classifiquen seguint el nomenat [[Model Estàndart]] en dos grans grups: [[Bosó|bosons]] i [[Fermió|fermions]]. Els bosons són les partícules que interactuen en la matèria i els fermions són les partícules constituents de la matèria. En el model estàndart s'explica com les [[interaccions fonamentals]] en forma de partícules (bosons) interactuen en les partícules de matèria (fermions). Aixina, el [[electromagnetisme]] té la seua partícula nomenada [[fotó]], la interacció nuclear forta té al [[gluó]], la interacció nuclear dèbil als [[bosons W i Z]] i la gravetat a una partícula encara hipotètica nomenada [[gravitó]]. Entre els fermions hi ha més varietat, es troben dos tipos: els [[leptó|leptons]] i els [[quark]]s. En conjunt, el model estàndart conté 24 partícules fonamentals que constituïxen la matèria (12 parells de partícules/antipartícules) junt en 3 famílies de [[bosó de gauge|bosons de gauge]] responsables de transportar les interaccions.
=== Astrofísica ===
=== Astrofísica ===
Llínea 175:
Llínea 175:
== Referències ==
== Referències ==
{{Listaref|2}}
{{Listaref|2}}
+
+
== Bibliografia ==
+
* Feynman, R.P. (1965). The Character of Physical Law. ISBN 978-0-262-56003-0
+
* Manzanelli, Lara (2008). Fundamentos de Física, Volumen 2 6a.ed. Cengage Learning. ISBN 978-970-686-863-3
+
* Mattis, D.C. (2006). The Theory of Magnetism Made Simple. World Scientific. ISBN 978-981-238-579-6
+
* O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. (February 1996a). «Special Relativity». University of St Andrews
+
* Schrödinger, E. (1995). The Interpretation of Quantum Mechanics. Ox Bow Press. ISBN 978-1-881987-09-3
+
* Serway Raimond, Faunghn Jerry (2005). Física - Sexta Edición. Thompson. ISBN 970-686-377-X
+
* Tipler, Paul; Llewellyn, Ralph (2003). Modern Physics. W. H. Freeman. ISBN 978-0-7167-4345-3
+
* Young, H.D.; Freedman, R.A. (2014). Sears and Zemansky's University Physics with Modern Physics Technology Update (13th edición). Pearson Education. ISBN 978-1-292-02063-1
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]
+
* [http://www.experimentoscaseros.com.ar Experiments Casolans de Física]
−
*[http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]
+
* [http://www.fisicaysociedad.es Física i Societat]
−
*[http://www.cofis.es Colege oficial de físics]
+
* [http://www.cofis.es Colege oficial de físics]
−
*[http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]
+
* [http://www.ucm.es/info/rsef/ Real Societat espanyola de física]
−
*[http://www.fisimur.org Fisimur]
+
* [http://www.fisimur.org Fisimur]
−
*[http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]
+
* [http://www.fisicahoy.com Fisicahoy]
−
*[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]
+
* [http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/html/fisica.html artículs de Física]
−
*[http://www.lawebdefisica.com La web de Física]
+
* [http://www.lawebdefisica.com La web de Física]
−
*[http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]
+
* [http://fisica.wikidot.com/ Ensenyança de la Física]
+
−
{{traduït de|es|Física}}
+
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Física| ]]
[[Categoria:Física| ]]