Principat d'Andorra

   

Principat d'Andorra

Bandera Escut

Capital  • Població  • Coordenades Andorra la vella 83.137 hab Andorra la Vella Idioma oficial català (oficial), castellà, francés, portugués Forma de govern Coprincipat Parlamentari Coprinceps President Joan-Enric Vives i François Hollande Antoni Martí Condomini  •  • Reconegut del bisbat d'Urgell i el comtat de Foix 1278 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 195º 468 km² km2 0 km 120,3 km Població  • Total  • Densitat Lloc 185º 76 949 (2014) 179,2 hab/km2 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2010)  • PIB per càpita Lloc 177º US$ 3 822 mill. n/d PIB (PPA)  • Total  • PIB per càpita n/d IDH (2013) 0,830 (37º) –  Moneda Euro ‎Gentilici Andorrà/ana Fus horari CET (UTC+1) Domini Internet .ad Prefix telefònic ++376 Prefix radiofònic n/d Sigles país per a avions C3 Sigles país per a automòvils AND Còdic ISO

Andorra

El Principat d'Andorra, és un país mediterràneu del sur d'Europa en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Sardenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i pel nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital és Andorra la Vella.

Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el català.

Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a través del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.

No te forces armades pròpies i la seua defensa és responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any 1982, se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.

Etimologia

L'orige del mot andorrà és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.

• Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la Península Ibèrica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
• Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbusts".
• Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.

Simbologia

Escut d'Andorra en la Casa de la Vall.

Escut

L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).

• Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules.
• Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Aragó sobre camp d'or.
• Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or.
• Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn.

Senyera

La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de Moldàvia, Chad i Romania.

Himne

La lletra de l'himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la música fon composta per Enric Marfany Bons. L'himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.

Història

Prehistòria

Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcòfec fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.

Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.

Imperi Romà

La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Aníbal pels Pirineus.

Edat Mija

En l'Edat Mija els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interés per al comte.

El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).

Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en 1278 se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys despuix, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.

En l'any 1610, el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (en l'actualitat el President de la República Francesa).

Nova Reforma

En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).

En l'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedre una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:

• Dret de vot per a tots els caps de família.
• Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys.
• Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
• Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia.
• Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a l'administració i els contes públics.

Sigle XX

Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a França per Napoleó entre els anys 1812 i 1814). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en l'any 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el 8 de juliol França comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho i veren com se n'anava cap a Seo d'Urgel detengut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a Barcelona i possàt a disposició del juge Bellón.

El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips.

Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En l'any 1936, en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins a l'any 1940, any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en l'any 1955, degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Copríncip episcopal també envià un destacament de guàrdies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins 1945.

La Guerra Civil Espanyola i la conseguent victorià del bando franquiste, ademés de l'esclafit de la II Guerra Mundial i l'invasió de França per part dels alemans de Hitler, deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en l'any 1939 pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tractat de Versalles, mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.

El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com únic soberà del Estat.

Govern i Política

Placa del Parlament andorrà.

Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el 14 de març de 1993. La comandància de l'Estat recau en la figura del copríncip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del copríncip francés, el President de la Republicà Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són Nicolas Sarkozy, president de la Republica Francesa, representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicília, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.

El Principat està representàt internacionalment en vàries organisacions, ademés de tindre un corp diplomàtic en països del exterior.

Poder eixecutiu

L'organ eixecutiu actualment està compost pel Cap de Govern, triàt pel Consell General, i onze ministres.

Poder llegislatiu

El Consell General es l'òrgan llegislatiu i se tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritaria de la població nacional i de les set parròquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament és la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al 2010 s'inaugure una nova sèu.

Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del 24 d'abril de 2005 són:

• Partit Liberal, en 14 escanys.
• Partit Socialdemòcrata, en 11 escanys.
• Centre Demòcrata Andorrà, en coalició en el Partit Siglo XXI, en 2 escanys.
• Renovació Democràtica, en 1 escany.
• El partit de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, pel que no li ha segut asignàt cap escany.

Poder judicial

El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instància, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instància, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justícia com orgue de representació, govern i administració del poder judicial i que vela per l'independència i bon funcionament de la justícia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitució Andorrana, aixina com triar sobre l'adequació de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.

Administració publica

Els comuns són òrgans de representació i administració civil de les parròquies, equivalents als ajuntaments.

Organisació Territorial

Parròquies

Parroquies d'Andorra.

Andorra es dividix territorialment en set parròquies, primer i únic nivell polític-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivisions territorials: les parròquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parròquia de Canillo en veïnats. Les parròquies prenen el nom de la seua capital.

Les parròquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiàstica. Com jurisdicció civil, estan gobernades pels comuns, òrgans de representació i administració de les parròquies. Són corporacions publiques en personalitat jurídica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i inclouen un cònsul major, un cònsul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.

L'orde protocolari es:

• Canillo. Parròquia més extesa del país.
• Encamp. Parròquia en el cor del país.
• Ordino. Parròquia més al nort del país.
• La Massana.
• Andorra la Vella. Parròquia més poblà, de la qual la seua ciutat principal és la capital del país.
• Sant Julià de Lòria. Parròquia més al sur del país (frontera espanyola, A.C.A).
• Escaldes-Engordany. Parròquia més recent (formà en 1978).

Geografia

Mapa d'Andorra.

Vista satelital d'Andorra.

La superfície d'Andorra, enclobà en la Peninsula Iberica, és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels Pirineus, enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'aigua que s'unixen per a formar els diferents rius principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.

Clima

Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.

La mija de les mínimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de neu.

Relleu

Este chicotet país es caracterisa pels seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispà-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal nordest-suroest, que a partir del Port d'Envalira (2.407 m) descen fins els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.

Vegetació

Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; fins els 1.200 m, carrasques i roures, fins els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i fins els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps pels prats alpins.

Hidrografia

Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdós rius i formar el riu principal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cúbics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Sigle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.

Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superfície és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectàrees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters en 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.

Economia

Edifici d'oficines bancàries en Andorra la Vella.

El turisme proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atretes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns, encara que este últim s'ha erosionat recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% venien d'atres països.

El sector financer també contribuïx substancialment a l'economia. La producció agrícola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantant-se tabac en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingressos provenen també de la vena de sagells postals.

Andorra no és un membre de ple dret en l'Unió Europea, pero goja d'una relació especial i es tractat com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'imposts) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.

Els gravàmens estan dividits en:

• Dret aduaner:
  • Taxa sobre el consum. Aplicat sobre els productes agrícoles importats.
  • Drets d'importació. Aplicat sobre els productes industrials importats.

• Dret fiscal nacional:

• • Impost de Mercaderies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.

• • Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financers.

• • Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i professionals (ISI).

• • Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).

• • Impost sobre les activitats comercials (IAC).

• • Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries.

• • Taxa en raó del servici de fe publica notarial.

• Canons:

• • Sobre el consum d'electricitat i teléfon.

• • Taxa sobre la tinença de vehículs.

• • Taxa de l'Oficina de Marques.

• • Taxes judicials

• • Taxa sobre el joc del bingo.

• Taxes i tributs comunals:

• • Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.

• • Impost sobre la propietat immobiliària edificà.

• • Impost de resistència (foc i lloc).

Mercat Laboral

Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.

Moneda

Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del 1 de giner de 2002 s'utilisa el euro com moneda de facto.

Anteriorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francés. Excepcionalment s'ha emés una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emet els seus propis euros. En octubre de 2004, les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, provablement, li permeta emetre les seues pròpies monedes.

Demografia

Població

La població estimada d'Andorra en 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, és dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, última data de la que se te informació, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, solament el 53,1% havien naixcut en Andorra. El número total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els últims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la població total. En l'actualitat, ya són majoria relativa. Per el contrari, el número absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el número de 1998, pero el seu percentage en respecte de la població total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituïxen la primera minoria del país.

En quant a les parròquies, la més poblada es Andorra la Vella,en una població estimada de 24.574 habitants en 2007. La parròquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La població de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parròquia més poblada del país. Canillo és la parròquia de més ràpit creiximent demogràfic.

La tasa de creiximent andorrana és més alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en 2008 s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demogràfic és deguda a una tasa de natalitat estimada en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migració de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual havia aplegàt a un màxim històric de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en 2004. L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del mon, estimada en 82,7 anys (80,4 per als hòmens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertilitat és de 1,32 fills per dona. En quant a la piràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys. La mija d'edat dels residents andorrans és de 38,9 anys.

Degut a una política voluntària de caràcter restrictiu per ad adquirir la nacionalitat, la població de nacionalitat andorrana constituïx una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup més gran d'estrangers és el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana són majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir més del 33% del capital social d'una empresa privada.

Llengües

La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el català. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del sigle XX: en 1940 les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -màxim històric- i en 2007 són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'espanyol i el francés són llengües d'us significativament.

Segon l'estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el catala és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el espanyol és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys s'ha produit un deterioro de la posició de la llengua catalana cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.

En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El castellà és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.

Segon el "Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans" (Observatori del Centre de Busqueda Sociologica de l'Institut d'Estudis Andorrans), els usos llingüístics en Andorra són els següents:

	Llengua materna	Llengua habitual
Català	38,8%	58,3%
Espanyol	35,4%	37,3%
Portugués	15%	3,5%
Francés	5,4%	2,2%
Atres	8,7%	6,0%
Fuente: Enquesta d'usos llingüístics en Andorra - 2004

L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. El ingrés d'Andorra en la ONU, el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegada en l'història l'us del català en una assamblea d'esta organisació. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Festival de la Cançó d'Eurovisió en l'any 2004 con Marta Roure i la cançó <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).

Educació

Sistemes educatius

En Andorra conviuen tres sistemes educatius en centres d'educació primària, secundaria i Formació Profesional:

• Andorrà. Depenent del Ministeri d'Educació, Formació Profesional, Joventut i Deports d'Andorra.

• Espanyol. Depenent del Ministeri d'Educació, Política Social i Deport d'Espanya.

• Francés. Depenent del Ministeri de Educació Nacional de França.

Ademés de l'oferta publica, n'hi ha que afegir l'existència de 2 centres congregacionals que es rigen pel sistema espanyol encara que majoritariament impartixen les classes en català. Per al curs escolar 2005-06, en el sistema francés estaven inscrits 3.636 alumnes, en l'andorrà 3.612, i en l'espanyol 3.541.

Estúdios superiors

En l'any 1997 se fundà l'Universitat d'Andorra, de caràcter public i que te firmats convenys de colaboració en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de tres centres:

• Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.

• Escola d'Informàtica i gestió. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos d'actualisació.

• La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius Nacionals d'Andorra foren creats en els anys 1974 i 1975 respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi ha, ademés, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interés local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciència i tecnologia en Encamp i u històric en Andorra la Vella.

Cultura

Iglésia romànica de Sant Miguel de Engolasters

Arquitectura

L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat del Principat d'Andorra i es caracterisa per un extens llegat que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura.

Andorra és el país del mon en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construïda entre els sigles IX i X d.C és l'única del món en campanar circular, datat en el sigle XII.

Iglésia de Santa Coloma

Lliteratura

La lliteratura andorrana te els seus origens en el sigle XVIII. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en 1748. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en 1763, el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any 1886.

Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.

Música

L'event més important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el més de juliol, a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. En la capital, durant les nits dels dijous d'estiu, se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.

L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada en 1992 pel violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per Montserrat Caballé, ademés d'haber oferit concerts en Espanya, França i Bèlgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.

En l'any 2004, Andorra participà en el Festival de la Cançó en Eurovisió per primera volta representada per Marta Roure. Este fet va atraure l'atenció dels mijos de comunicació de Catalunya, ya que fon la primera cançó entonada en català. La cançó fon eliminada en la semifinal, aixina com les composicions del 2005 (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), 2007 (interpretà per Anonymous) i 2008 (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.

Festes oficials

Nadal en Andorra.

Nacionales

Data	Nom en valencià	Nom local	Notes
14 de març	Dia de la Constitució	Dia de la Constitució	Aprobació de la Constitució andorrana en 1993
8 de setembre	Nostra Senyora de Meritxell	Mare de Déu de Meritxell	Dia Nacional

Deports

Jocs dels Chicotets Estats d'Europa

Andorra fon sèu, en 1991 i 2005, dels Jocs dels Chicotets Estats d'Europa, competició que a l'ampar del COI se organisa per països europeus en menys de 1 milló de habitants.

Deports d'Hivern

El deport nacional és l'esquí. Andorra te dos dominis esquiables formats per l'unió de vàries estacions d'esquí, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esquí de fondo.

• Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter

• Vallnord. Sorgida de la alliança entre les estacions d'esqui de Pal, Arinsal i Oridno-Arcalis.

• Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.

La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any 2010, pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en Saragossa per als jocs del 2018.

Fútbol i Fútbol Sala

La Federació Andorrana de Fútbol organisa la lliga de fútbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.

En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.

El Fútbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de fútbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Fútbol

La Selecció de fútbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.

Religió

La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa una menció explícita de la Iglésia Catòlica Romana a la qual garantix "l'eixèrcit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat és un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Verge de Meritxell és festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen són el islam- pels 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.

Transports

Estació esquí grandvilla.

Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviària Barcelona-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discussió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.

Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.

També és possible accedir al Principat en les llinies regulars d'autobús, que conecten Andorra en pràcticament qualsevol putn d'Europa o a través dels heliports que hi ha en Andorra la Vella i en La Massana. Obviament no disposen d'accesos per mar, ni tampoc cap riu navegable.

Telecomunicacions

Ràdio i Televisió

La primera emisora de radio comercial en emetre's des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de 1939 hasta 1981. El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i televisió com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el 13 d'abril de 2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.

En l'any 1990 es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En 1998, operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en l'any 1997 era de 16.000

Com canal de televisió autòcton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en 1995, encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el 25 de setembre de 2007, la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.

Telefonia e Internet

El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.

Referències

• «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en anglés)
• «Andorra» (en anglés). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional
• Bastida i Areny, Roser. Atlas d'Andorra. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634
• «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme
• de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X
• «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra.
• «Les institucions». Govern d'Andorra
• «Historia de Andorra» (en castellà). Ciberandorra.com

Bibliografia

• Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0
• Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993
• Tortosa Guerrero, Lorena. (2013) Andorra. Del porta a porta al 2.0. Ediciones Carena
• Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0
• Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9
• Viadiu i Vendrell, Francesc (2000). Andorra, entre el torb i la Gestapo. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. ISBN 978-84-232-0618-6

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Principat d'Andorra.