Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 58: Llínea 58:  
[[File:Generalitat62.jpg|thumb|250px|Escut històric de la Generalitat Valenciana]]
 
[[File:Generalitat62.jpg|thumb|250px|Escut històric de la Generalitat Valenciana]]
   −
En l'any [[1481]] es va posar en venda la casa contigua a la seu de la Generalitat i els diputats varen decidir adquirir-la per a poder ampliar l'edifici. Les obres de condicionament varen ser dutes a terme pel «obrer de vila» Francesc Martínez «Biulaygua», qui havia segut també autor d'algunes de les obres realisades anteriorment. Ademés del treball d'obra, es realisa una importantíssima obra de cantereria a càrrec de Pere Compte i Joan Yvarra, els que en la mateixa data havien contractat l'obra de la Llonja. La seua actuació es concretaria en una escala de pedra, actualment perduda, i en la realisació de les fronteres exteriors de l'edifici. La seua distribució en aquella época era la següent: vestíbul al carrer Cavallers, en estables a l'esquerra i paller a la dreta. Sobre els estables estava l'escrivania, en un entresol, a que s'accedia des d'una escaleta, junt en un archiu. En el pis principal estaven la sala de reunions i una saleta, a les que s'accedia per l'escala de pedra abans comentada. Junt en esta última es va construir una capella de planta quadrada i coberta en una volta de nou claus, com la de la Llonja, l'única finestra de la qual donava a un estret carreró. El retaule es contractaria, en [[1483]], en el pintor Pere Cabanes.  
+
En l'any [[1481]] es va posar en venda la casa contigua a la seu de la Generalitat i els diputats varen decidir adquirir-la per a poder ampliar l'edifici. Les obres de condicionament varen ser dutes a terme pel «obrer de vila» Francesc Martínez «Biulaygua», qui havia segut també autor d'algunes de les obres realisades anteriorment. Ademés del treball d'obra, es realisa una importantíssima obra de cantereria a càrrec de Pere Compte i Joan Yvarra, els que en la mateixa data havien contractat l'obra de la Llonja. La seua actuació es concretaria en una escala de pedra, actualment perduda, i en la realisació de les fronteres exteriors de l'edifici. La seua distribució en aquella época era la següent: vestíbul al carrer Cavallers, en estables a l'esquerra i paller a la dreta. Sobre els estables estava l'escrivania, en un entresol, a que s'accedia des d'una escaleta, junt en un archiu. En el pis principal estaven la sala de reunions i una saleta, a les que s'accedia per l'escala de pedra abans comentada. Junt en esta última es va construir una capella de planta quadrada i coberta en una volta de nou claus, com la de la Llonja, l'única finestra de la qual donava a un estret carreró. El retaule es contractaria, en [[1483]], en el pintor [[Pere Cabanes]].  
    
En l'any [[1494]] s'incorpora a l'obra l'experimentat pedrapiquer Joan Corbera, que en esta época realisaria la portada de pedra de l'estudi o escrivania i, en [[1504]] la del seu archiu en arcs mixti-llineals d'influència castellana. També seria l'autor dels escuts de la sala que donen al carrer Cavallers. Respecte als mestres obrers d'esta primera etapa cal citar, ademés de Francesc Martínez, a Miquel Ruvio, substituït en l'any [[1502]] per Joan Mançano. També és important l'intervenció dels pintors Simón de Gurrea i García de Carcastillo, els que varen decorar el sostre de l'archiu en figures «vulgarment dites del romà».
 
En l'any [[1494]] s'incorpora a l'obra l'experimentat pedrapiquer Joan Corbera, que en esta época realisaria la portada de pedra de l'estudi o escrivania i, en [[1504]] la del seu archiu en arcs mixti-llineals d'influència castellana. També seria l'autor dels escuts de la sala que donen al carrer Cavallers. Respecte als mestres obrers d'esta primera etapa cal citar, ademés de Francesc Martínez, a Miquel Ruvio, substituït en l'any [[1502]] per Joan Mançano. També és important l'intervenció dels pintors Simón de Gurrea i García de Carcastillo, els que varen decorar el sostre de l'archiu en figures «vulgarment dites del romà».
Llínea 66: Llínea 66:  
La distribució interna de l'edifici primitiu, que aprofitava les dependències de les antigues vivendes més o menys adaptades, canviaria totalment a partir de l'any 1511. Estes obres serien dutes a terme pel mestre pedrapiquer Joan Corbera, al mestre obrer Joan Mançano i a Alegret com a fuster, substituït al poc de temps per Joan de Bas.  
 
La distribució interna de l'edifici primitiu, que aprofitava les dependències de les antigues vivendes més o menys adaptades, canviaria totalment a partir de l'any 1511. Estes obres serien dutes a terme pel mestre pedrapiquer Joan Corbera, al mestre obrer Joan Mançano i a Alegret com a fuster, substituït al poc de temps per Joan de Bas.  
   −
La intervenció consistiria a desmantellar l'antic i heterogéneu pati, fruit d'unir els espais lliures de dos vivendes, per a donar lloc a l'actual. Es van desmontar els cinc arcs de pedra i l'escala realisada per Pere Compte, sent venuts posteriorment. En el seu lloc es construirien els dos amplis arcs i la bella escala que encara es conserven en el seu lloc. També es pensava ampliar la porta de la Plaça de Manises per a donar-li una amplària igual a la del carrer Cavallers i afegir sobre les fronteres un «apitrador en murons». També s'obririen noves finestres i es realisarien les noves estades, de les que es conserva bona part. En El carrer Cavallers es va construir la gran sala i la capella, mentres que a la Plaça de Manises recauen tres estades en el pis principal, més atres menors en els estudis i planta baixa. D'esta época és la coberta en cassetons del cridat estudi dorat, començada per Joan Bas i acabada, a la seua mort, per Jordi Llobet. Joan Corbera donaria traces per a les dos portades d'este estudi, quedant l'obra escultòrica a càrrec de Jaume Vicent. La capella, actualment desapareguda, responia als cànons de l'arquitectura renaixentiste, intervenint en la seua decoració l'escultor Lluís Monyós a partir de l'any [[1514]].
+
La intervenció consistiria a desmantellar l'antic i heterogéneu pati, fruit d'unir els espais lliures de dos vivendes, per a donar lloc a l'actual. Es van desmontar els cinc arcs de pedra i l'escala realisada per Pere Compte, sent venuts posteriorment. En el seu lloc es construirien els dos amplis arcs i la bella escala que encara es conserven en el seu lloc. També es pensava ampliar la porta de la Plaça de Manises per a donar-li una amplària igual a la del carrer Cavallers i afegir sobre les fronteres un «apitrador en murons». També s'obririen noves finestres i es realisarien les noves estades, de les que es conserva bona part. En El carrer Cavallers es va construir la gran sala i la capella, mentres que a la Plaça de Manises recauen tres estades en el pis principal, més atres menors en els estudis i planta baixa. D'esta época és la coberta en cassetons del nomenat estudi dorat, començada per Joan Bas i acabada, a la seua mort, per Jordi Llobet. Joan Corbera donaria traces per a les dos portades d'este estudi, quedant l'obra escultòrica a càrrec de Jaume Vicent. La capella, actualment desapareguda, responia als cànons de l'arquitectura renaixentiste, intervenint en la seua decoració l'escultor Lluís Monyós a partir de l'any [[1514]].
    
=== Obra de la Torre i atres intervencions ([[1516]]-[[1600]]) ===
 
=== Obra de la Torre i atres intervencions ([[1516]]-[[1600]]) ===
Llínea 121: Llínea 121:     
A partir de l'any [[1982]], quan l'edifici passa a ser seu de la [[president de la Generalitat Valenciana|Presidència de la Generalitat Valenciana]], l'arquitecte Alberto Peñín realisa el proyecte de condicionament de l'edifici per a les noves dependències. Les actuacions d'este periodo en repercussió en l'exterior de l'edifici suponen el cobriment dels dos patis, la creació d'escales d'emergència i pas i la instalació d'un nou ascensor. En els anys que resten del [[sigle XX]], principis del [[sigle XXI]] es procedix a la realisació de diverses intervencions de rehabilitació i restauració de l'edifici.
 
A partir de l'any [[1982]], quan l'edifici passa a ser seu de la [[president de la Generalitat Valenciana|Presidència de la Generalitat Valenciana]], l'arquitecte Alberto Peñín realisa el proyecte de condicionament de l'edifici per a les noves dependències. Les actuacions d'este periodo en repercussió en l'exterior de l'edifici suponen el cobriment dels dos patis, la creació d'escales d'emergència i pas i la instalació d'un nou ascensor. En els anys que resten del [[sigle XX]], principis del [[sigle XXI]] es procedix a la realisació de diverses intervencions de rehabilitació i restauració de l'edifici.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana. BOE]
 +
 +
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Aldana, Salvador. El Palau de la Generalitat Valenciana. Valéncia: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 1995. ISBN 84-482-0983-4
 +
* Martínez Aloy, J.. La Casa de la Diputación. Valéncia, 1909
 +
* Martínez Aloy, J.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920
 +
* Martínez Aloy, J.. La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia. Valéncia, 1930
 +
* Martínez Ferrando, E.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Palau de la Generalitat Valenciana}}
   −
== Referències ==
  −
[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana.]
      
{{Monuments de Valéncia}}
 
{{Monuments de Valéncia}}
 +
<br>
 +
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
124 534

edicions

Menú de navegació