Temple de Venus Genetrix
El temple de Venus Genetrix és un temple romà situat en el Fòrum de César, en Roma. Dit temple està dedicat a la deesa romana Venus Genetrix, li va ser dedicat en l'any 46 a. C., per Juliol César.[1]
César va fer la promesa de construir el temple a Venus Victrix, pero la batalla de Farsalia en l'any 48 a. C. va pospondre l'edificació. César va decidir llavors dedicar el seu propi temple a Venus Genetrix com la mare d'Eneas, héroe de la guerra de Troya, i fill del príncip Anquises i de la deesa Afrodita -Venus en la mitologia romana– i ademés, considerat l'antepassat de la gens Julia a qui César pertanyia.
Història
El temple va ser edificat per César, al nort del Fòrum Romà, en una zona ocupada per edificis privats, i es va començar per adquirir estos terrenys per un import entre 60 i 100 millons de sestercis.[2] Inaugurat l'any 46 a. C. -sense terminar la construcció-, va ser un dels pocs edificis que va començar el dictador.[3]
Un passage de l'escritor Suetonio recorda cóm un dia César va rebre al Senat, fent cas omís de totes les regles de l'etiqueta republicana, assentat en el centre del podi del temple, com una deïtat vivent.[4] Esta acció, que revelava clarament la seua ambició com a dictador absolut, li va costar una gran impopularitat entre els senadors, fins al seu assessinat en els Idus de març –15 de març de l'any 44 a. C.–.[5] L'edifici del temple va ser completat per Augusto, despuix de la mort de César.[6][7]
L'edifici va ser danyat per un incendi que va esclatar en la Tossal del Capitolio l'any 80, i va ser reconstruït, en els mateixos fonaments, baix el mandat de Trajano. A continuació, es va fer el derrocament de la muralla de contenció del tossal, entre el Capitolio i el Quirinal, per a realisar la construcció del Fòrum de Trajano sobre la pendent a on estava adossat l'edifici de Juliol César. Va ser novament dedicat, segons el fragment de marbre del fasti ostienses, el 12 de maig de l'any 113, el mateix dia de l'inauguració de la Columna de Trajano.[8][6]
baix el mandat de Car va ser de nou greument castigat pel fòc en l'any 283.[9] L'emperador Diocleciano va reforçar les estructures, va incorporar les columnes de la frontera en una paret de rajola i va fer la conexió en arcs en rajola coberts de marbre en les estructures laterals de la cridada Basílica Argentaria.[6][10] El peristilo i l'àbsit del temple es varen reconstruir en la mateixa época.[9]
Descripció
Del temple de l'época de César solament es conserva el núcleu del podi realisat en opus caementicium recobert completament de marbre, al que s'accedia per dos escals laterals. Era un temple períptero en huit columnes en la part davantera i huit en cada costat, separades una d'una atra per un espai igual a una volta i mija del seu diàmetro i carent de columnes en la part posterior (sine postico).[11]
De l'edifici reconstruït per Trajano, -la planta del com va tindre que ser similar a la de l'antic-, s'han conservat numerosos restants de la rica decoració de marbre, i alguns restants del àbsit que es trobava al fondo de la naos, incorporat en les noves estructures d'este emperador. Davant del podi estan les bases de dos fonts d'aigua potable intercanviades per les anteriors a on es trobaven les estàtues de l'escultor Appiades Stephanos mencionades per Ovidio,[12] estes escultures es varen colocar en el Atrium Libertatis.[13][14]
S'han situat en el podi les tres columnes d'orde corintio del costat sur-occidental del temple, en el seu entablamento:[13] rebanc en ménsulas, friso decorat en guirnaldas i l'arquitrau ornamentado en fondo en cupidos en mig de volutes d'acant. Estos restants varen ser trobats durant els treballs realisats entre 1930 i 1932 per Corrado Ricci en ocasió de la realisació de la via Dell'Impere.[15]
Interior
El mur de la naos estava cobert en blocs de marbre en roig i groc que imitaven la divisió en sellars de opus quadratum, les columnes -sis en cada mur lateral- es varen realisar en un orde de pilastras.[13][9] Entre elles, dos registres superposts varen ser gravats en querubines en diferents composicions de caràcter ornamental, uns atres presentaven decoració vegetals frondoses enriquides per animals menuts. Açò va ser provablement modificat respecte a la primera fase de la construcció: les parets estaven decorades en dos files de columnes erigides en un pedestal, que emmarcava casetes en frontones,[16] en un friso, a on es mostrava cupidos ocupats en dur els atributs de vàries deïtats, com el crátera de Baco, el carcaj de Diana i Apolo o l'escut en el cap de la gorgona per a Minerva.[9] Sobre el fondo va ser reconstruït l'àbsit i es va realisar més separat de l'autèntica naos: de la part absidial segurament corresponen els pedestals decorats que han segut reutilisats en l'entrada del batisteri de Letrán. En la part del fondo de la naos, de sostre en volta, es trobava l'estàtua de cult dedicada a Venus. L'extensió de la naos en l'àbsit del Temple de Venus està considerada com una de les primeres del seu tipo.[13]
-
Detall dels capitells i el friso de les columnes.
-
Detall posterior de les columnes.
-
Relleu en putti tauroctoni d'una decoració del temple. (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols inv. 6718).
-
Entablamento del temple en marbre proconnesio.
-
Eixemple d'estàtua d'una Venus Genetrix (Museu del Louvre.)
Segons Plinio el Vell en el seu temps, el temple va complir en la funció d'un verdader museu, que albergava moltes obres d'art, incloent:
- l'estàtua de cult de Venus Genetrix realisada per Arcesilao, escultor contemporàneu del César,[17]
- pintures de Timómaco de Bizancio que representaven a Medea i Áyax el Gran i per les que César va pagar 80 talents,[18]
- sis dactilotecae (gemas precioses de tall),[19]
- una estàtua d'or de Cleopatra,[11]
- una coraza, consagrada per César a Venus, decorada en «perles de Britania».[20]
Vore també
Referències
- ↑ Coarelli, 2007, p. 106.
- ↑ Roth, 1993, p. 219.
- ↑ Stouder, 2009, p. 177.
- ↑ Coarelli, 2007, p. 108.
- ↑ Duret i Néraudeau, 2001, p. 107.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Milella, 2008, p. 13.
- ↑ Coarelli, 2007, p. 103.
- ↑ Kolb, Anne. «CIL 14,04543» (en italià). Epigraphik-Datenbank Clauss / Slaby. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Milella, Ungaro i Vitti, 2004, p. 15. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTEMilellaUngaroVitti200415» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Meneghini i Valenzani, 2010, p. 588.
- ↑ 11,0 11,1 Forum of Caesar (Imperial Fora Official Website), 26 de juny de 2002, consultat: 15 d'agost de 2014 (en anglés)
- ↑ Ovidio, Ars amatòria, 1.82
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Coarelli, 2007, p. 107.
- ↑ Plinio el Vell, Histoire naturelle, livre 36, 33
- ↑ Duret i Néraudeau, 2001, p. 104.
- ↑ Milella, 2008, p. 14.
- ↑ Smith, 1812-1893, p. 259.
- ↑ Plinio el Vell, Histoire naturelle, livre VII, 39, 1
- ↑ Plinio elViejo, Histoire naturelle, livre XXXVII, 5, 1
- ↑ Plinio el Vell, Histoire naturelle, livre IX, 57, 1
Bibliografia
- Coarelli, Filippo (2007). Rome and Environs : An Archæological Guide (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 9780520282094.
- Duret, Luc; Néraudeau, Jean-Paul (2001). Urbanisme et métamorphose de la Rome antique (en francés), Els Belles Lettres.
- Meneghini, R; Valenzani, RS(2010).Scienze dell'Antichità XVI.(en italià)
- Milella, Marina; Ungaro, Lucrezia; Vitti, Massimo (2004). Il sistema museale dei Fori Imperiali ei Mercati vaig donar Traiano (en italià), Mondadori Electa.
- Milella, Marina (2008). Il tempio vaig donar Venere Genitrice i li novità archeologiche sul Fòrum vaig donar Cessara (en italià), Museu dei Fori Imperiali.
- Roth, Leland M (1993). Understanding Architecture : Its Elements, History and Meaning (en anglés), Westview Press. ISBN 0-06-430158-3.
- Smith, William (1812-1893). «Arcesila'us», A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglés). Consultat el 20 d'agost de 2014.
- Stouder, Ghislaine (2009). Création de l'espace diplomatique à Rome à l'époque médio-républicaine (en francés), Veleia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Venus Genetrix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.