Anar al contingut

Sexualitat femenina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sexualitat femenina
El texto que sigue es una traducción defectuosa. Si quieres colaborar con Wikipedia, busca el artículo original y mejora esta traducción.
Copia y pega el siguiente código en la página de discusión del autor de este artículo: {{subst:Aviso mal traducido|Sexualitat femenina}} ~~~~

La sexualitat femenina es referix a cóm les dònes (i persones en cossos o identitats femenines) experimenten sentiments, desijos, atracció i expressions sexuals. És un concepte multidimensional que comprén els aspectes fisiològics, sicològics, socials, culturals, polítics i espirituals o religiosos que subyacer al desige sexual, l'excitació sexual, l'identitat i el comportament sexual en persones que s'identifiquen com a dònes o que posseïxen una anatomia reproductiva femenina. L'investigació en camps com la sexología, la psicologia, l'antropologia o la salut pública examina cóm factors incloent l'activitat hormonal, l'etapa de desenroll, les dinàmiques interpersonals o estructures socials més àmplies contribuïxen a les variacions en les experiències sexuals de les dònes.

Des d'una perspectiva biològica, la sexualitat femenina involucra la regulació neuroendocrina (a través d'hormones sexuals com l'estrògen, la progesterona o els andrógenos), respostes d'excitació sexual genitals i sistémicas, aixina com la fisiologia reproductiva. La resposta sexual ha segut descrita en models tals com el cicle de resposta sexual humana i marcs subsegüents que incorporen patrons de desig sexual no-lineares i dependents del context, tals com els proposts per Rosemary Basson.[1]

A nivell sicològic, la sexualitat femenina inclou la motivació, cognició i afecte sexuals, aixina com la formació d'identitat. Està influïda per factors tals com l'apego, l'experiència prèvia, la salut mental o l'autoconcepto (p. eix., l'image corporal o l'autoestima sexual). El desig sexual en les dònes pot presentar-se com a espontàneu o reactiu, existint àmplia variabilitat de persona a persona i a lo llarc del cicle vital. L'investigació també sugerix que l'orientació sexual femenina existix en continu decorregut. Estudis poblacionals han mostrat consistentement que si be la majoria de dònes es definixen com heterosexuals, les dònes reporten taxes més altes d'atracció cap al mateix sexe i de comportament bisexual comparades en els hòmens.[2] El sicòlec Roy Baumeister ha sugerit que la sexualitat femenina és més sensible a canvis culturals o educatius que la sexualitat masculina, lo que du a una major variabilitat en l'identitat sexual a lo llarc de la vida.


Dimensions socioculturals inclouen l'influència de les normes socials, rols de gènero, perspectives religioses i sistemes llegals en l'expressió i regulació del comportament sexual. Narrativa culturals, aixina com representacions en els mijos de comunicació, molegen les actituts cap al desig sexual, a sovint contribuint a la variabilitat en térmens d'agència sexual, estigmes sobre la sexualitat femenina o l'accés a informació sobre la salut sexual. En la majoria de societats i jurisdiccions llegals, hi ha llímits llegals en que comportament sexual és permés La sexualitat varia a través de les cultures i regions del món, i contínuament ha canviat a través de l'història, i açò també aplica a la sexualitat femenina. Varis aspectes i dimensions de la sexualitat femenina, com a part de la sexualitat humana, han segut abordats també per teories ètiques, morals i teològiques. En casi qualsevol época i cultura històrica, les arts, incloent la lliteratura i les arts visuals, aixina com la cultura popular, han representat una part substancial de les opinions de determinades societats sobre la sexualitat humana, que inclouen aspectes i manifestacions implícites (encobertes) i explícites (aparents) de la sexualitat i el comportament femení.

Aspectes fisiològics

General

L'activitat sexual pot comprendre varis factors sexualment estimulants (estimulació fisiològica o estimulació sicològica), incloent fantasies sexuals i diferents posicions sexuals, o l'us de joguets sexuals.[3][4][5] Els jocs previs poden precedir algunes activitats sexuals, a sovint dirigint a excitació sexual de la parella.[6] També és comú per a les persones que se senten sexualment satisfetes per ser besades, tocades eróticament, o sent abraçades.[7]

Desenroll

La capacitat de tindre una resposta sexual està present des del naiximent. S'ha trobat que pot haver lubricació vaginal en recent naixcudes tan primerenc com en les 24 hores despuix del part.[8] També hi ha reportes de bebés que toquen els seus genitals, inclús abans del naiximent,[9] encara que la tocada genital s'observa més típicament al voltant dels 8 o 11 mesos d'edat (aproximadament 4 mesos en acabant de que este comportament s'observa en bebés varons).[10] En alguns chiquets i chiquetes s'aprecia un aument de l'activitat genital al voltant dels 15 mesos d'edat, si be la manipulació rítmica que s'associa en la masturbació adulta apareix entre les edats de 2 i 3 anys. No obstant, estos reportes són a sovint anecdòtics, i és difícil afirmar en exactitut quina tan prevalente és la masturbació infantil, degut entre atres factors a problemes en la seua definició. Per eixemple, les idees de Sigmund Freud respecte al desenroll psicosexual i en particular a l'idea de que existix un Periodo de latencia entre els 7 anys i el començ de la pubertat a on el comportament sexual bàsicament desapareix, provablement hagen influït en l'idea de que generalment no ocorren comportaments sexuals abans de la pubertat. Contrari a estes idees, un estudi de 2003 en estudiants universitaris en els Estats Units va trobar que 40 % de les encuentadas afirmaven haver-se masturbado abans de la pubertat,[11] mentres que en un estudi de 2002 en estudiants de secundària en Suècia, 36 % de les estudiants varen reportar haver-se masturbado abans dels 13 anys d'edat.


Ademés de les experiències en solitari, una varietat de comportaments sexuals interpersonals s'observen en la chiquea. Per eixemple, ya a l'edat de 13 mesos chiquets i chiquetes poden mostrar interés en els genitals d'una atra persona (mirant, tocant o mencionant el seu nom), inicialment els pares pero després atres chiquets i chiquetes, interés que sembla mantindre's estable fins a a lo manco l'edat de 6 anys.[12] Entre les edats de 3 i 5 anys és comú trobar comportaments com l'exhibicionisme (p. eix., mostrar els genitals a uns atres, voler llevar-se la roba), voyerisme (p. eix., voler vore uns atres despullar-se o mentres usen el bany), voler abraçar o acostar-se massa a uns atres i particularment tocada genitals, tant en públic com en casa, si ben tots estos comportaments s'observen més comunament en varons que en chiquetes. Este interes especial en els genitals dels atres, particularment del sexe opost, pot donar pas a jocs que els permeten l'exploració sexual en atres chiquets, tals com «jugar al doctor», «jugar al papa i a la mare» o jugar a «mostra'm tu i després et mostre yo».[13]

També és comú a esta edat que els chiquets i chiquetes mostren curiositat per temes sexuals i que facen preguntes sobre els cossos i les funcions corporals. Este interés també pot vore's durant el joc, per eixemple dibuixant figures nuetes o desvistiendo a les nines per a vore els seus genitals. També poden mostrar interés en les conductes sexuals dels animals. Al mateix temps, entre les edats de 4 i 6 anys, molts chiquets i chiquetes escomencen a desenrollar un sentit de modèstia i a expressar un desig de privacitat.

Per a l'edat preescolar, la majoria de chiquetes han desenrollat una consciència de que són chiquetes (identitat de gènero), si be l'idea de que el gènero és permanent (p. eix., que una chiqueta sàpia que sempre serà chiqueta) no es desenrolla completament fins a l'edat de 6 anys. Per a una minoria de chiquets i chiquetes, este sentit de quí són com a persones no correspon al seu cos físic. Si ben no es coneix en certea la prevalença d'este fenomen, no és rar que en chiquets i chiquetes chicotetes ocórreguen prou comportaments que són típicament associats en el sexe opost (al voltant de 12% de les chiquetes).

Orgasme

Artícul principal → OrgasmeEl_orgasme_femení.


l'orgasme, o clímax sexual, es referix a la descàrrega repentina de tensió sexual acumulada durant el cicle de resposta sexual, resultant en contracció musculars rítmiques en la regió pèlvica caracterisada per una intensa sensació de plaure.[14] És comú en moltes dònes tindre dificultats a l'hora d'experimentar orgasmes durant el coit vaginal.[15][16] Segons la Clínica Maig, «els orgasmes varien en intensitat, i les dònes varien en la freqüència dels seus orgasmes i la cantitat d'estimulació necessària per a provocar un orgasme».[17] Ademés, algunes dònes poden requerir més d'un tipo d'estimulació sexual per a aplegar a l'orgasme. Part de tals dificultats per a aplegar a un orgasme s'han explicat com a resultat de que és necessari a sovint que hi haja estimulació clitoranea directa per a que ocórrega un orgasme, i que el coit vaginal típic oferix poca estimulació directa. Depenent de la posició, pot haver estimulació indirecta del clítoris durant el coit pene-vaginal principalment a través de la pressió externa i la fricció del os púbic o la base del pene contra la vulva (movent a la seua volta el prepucio del clítoris i els llavis menors),[18] aixina com a través de pressió interna eixercida sobre els bulbos i cruras clitoreanos a través del mur vaginal.


Encara que la majoria d'investigadors sosté que no té sentit fer distinció entre «tipos» d'orgasme femení, este es distinguix habitualment en dos categories: orgasme clitoriano i orgasme vaginal. L'orige de l'orgasme vaginal és objecte de debat per l'escassea de terminacions nervioses en la major part de la vagina, si be s'ha sugerit l'existència del cridat punt G com una possible estructura relacionada. El 70–80% de les dònes requerixen estimulació directa del clítoris per a aplegar a l'orgasme, encara que l'estimulació clitoral indirecta també pot ser suficient.[19][20][21][22][23][24][25] Els orgasmes clitorians són més fàcils de conseguir perque el glant del clítoris, o el clítoris com un tot, té més de 8 000 terminacions nervioses sensorials, que són tantes ( o més en alguns casos) terminacions nervioses com les que estan presents en el pene o el glant humans.[26][27] Com el clítoris és l'homòlec al pene, és l'equivalent en la seua capacitat per a rebre estimulació sexual.[28]

A pesar de que els orgasmes per estimulació vaginal són més difícils de conseguir, s'ha postulat que l'àrea del punt G pot produir un orgasme si s'estimula correctament.[29] No obstant, l'existència del punt G, i la seua existència com una estructura distinta, encara està baix disputa, ya que la seua ubicació exacta pot variar de dòna a dòna, i de fet sembla ser inexistent en algunes dònes, o es planteja el hipòtesis de ser una extensió del clítoris i per lo tant la raó per als orgasmes experimentats per via vaginal.[30][31]


Les dònes són capaces d'experimentar orgasmes múltiples degut a que generalment no requerixen un periodo refractario com els hòmens despuix del primer orgasme. A pesar de que hi ha reportes de que les dònes no experimenten un periodo refractario i per això poden experimentar orgasmes adicionals, o orgasmes múltiples, poc despuix del primer orgasme, algunes fonts afirmen que tant els hòmens com les dònes experimenten un periodo refractario perque, per l'hipersensiblitat clitoral o la satisfacció sexual, les dònes també poden experimentar un periodo despuix de l'orgasme en el que la major estimulació sexual no produïx excitació.[32][33][34][35][36]


Els peçons poden ser sensibles al tacte, i l'estimulació del peçó pot incitar a l'excitació sexual.[37] Poques dònes reporten experimentar orgasmes degut solament a l'estimulació del peçó.[38][39] Abans de l'investigació de Komisaruk i cols. (2011) sobre l'estimulació del peçó, que va usar resonància magnètica funcional, reportes de dònes sobre aplegar a l'orgasme a partir solament de l'estimulació del peçó es basaven únicament en evidència anecdòtica.[40] L'estudi de Komisaruk i cols. va ser el primer en mapear els genitals femenins respecte a la seua porció sensorial corresponent en la corfa cerebral, i va indicar que la sensació dels peçons viaja a la mateixa part del cervell que les sensacions provinents de la vagina, el clítoris i el coll uterí, i que estos orgasmes reportats eren orgasmes genitals causats per l'estimulació del peçó, i possiblement relacionats de manera directa en la corfa sensorial genitial («l'àrea genital del cervell»).[41][42]

Atracció sexual

Les dònes, en promig, tendixen a sentir-se més atretes a hòmens que tenen una cintura relativament estreta, un tors en forma de V, i muscles amples. Les dònes també tendixen a sentir-se atretes a hòmens quí són més alts de lo que elles són, i que mostren un alt grau de simetria facial, aixina com un relativament dimorfisme facial masculí.[43][44] Les dònes, sense importar la seua orientació sexual, tendixen a estar menys interessades en l'atractiu físic de la seua parella que els hòmens.[45]

Vore també

Referències

  1. ↑ Basson, Rosemary(2000-01).«The Female Sexual Response: A Different Model».Journal of Sex & Marital Therapy.26(1): 51–65.ISSN 0092-623X.doi:10.1080/009262300278641.Consultat el 2026-05-03.(en en)
  2. ↑ Bailey, J. Michael; Vasey, Paul; Diamond, Plana; Breedlove, S. Marc(2016).«Sexual Orientation, Controversy, and Science».Psychological Science in the Public Interest.17(2): 45–101.doi:10.1177/1529100616637616.
  3. ↑ Wayne Weiten; Margaret A. Lloyd; Dana S. Dunn; Elizabeth Yost Hammer (2008). Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st Century, Cengage Learning, pp. 422–423. ISBN 978-0495553397.
  4. ↑ Nilamadhab Kar; Gopal Chandra Kar (2005). Comprehensive Textbook of Sexual Medicine, Jaypee Brothers Publishers, pp. 107–112. ISBN 978-8180614057. Consultat el 2012-09-04.
  5. ↑ Taormino, Tristan (2009). The Big Book of Sex Toys, Quiver, p. 52. ISBN 978-1-59233-355-4. Consultat el 2014-06-09.
  6. ↑ Wayne Weiten; Dana S. Dunn; Elizabeth Yost Hammer (2011). Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st Century, Cengage Learning, pp. 384–386. ISBN 978-1-111-18663-0.
  7. ↑ Sandra Alters; Wendy Schiff (2011). Essential Concepts for Healthy Living Update, Jones & Bartlett Publishers, p. 154. ISBN 978-1449653743.
  8. ↑ Masters, William H.; Johnson, Virginia E.; Kolodny, Robert C. (1982). Human sexuality, Little, Brown. ISBN 978-0-316-54990-5. Consultat el 2026-05-07.
  9. ↑ Giorgi, Giorgio; Siccardi, Marque(1996-09).«Ultrasonographic observation of a female fetus' sexual behavior in utero».American Journal of Obstetrics and Gynecology.175(3): 753.doi:10.1053/ob.1996.v175.aob17503a10.Consultat el 2026-05-07.(en en)
  10. ↑ Galenson, Eleanor; Roiphe, Herman (1980). Some Suggested Revisions Concerning Early Female Development (en en), Springer US, pp. 83–105. doi:10.1007/978-1-4684-3656-3_5. ISBN 978-1-4684-3658-7. Consultat el 2026-05-07.
  11. ↑ Bancroft, J., Herbenick, D., & Reynolds, M. (2003). Masturbation as a marker of sexual development. En J. Bancroft (Ed.), Sexual Development in Childhood. Bloomington, IN: Indiana University Press.
  12. ↑ Schuhrke, Bettina(2000-10-12).«Young Children's Curiosity About Other People's Genitals».Journal of Psychology & Human Sexuality.12(1-2): 27–48.ISSN 0890-7064.doi:10.1300/J056v12n01_03.Consultat el 2026-05-07.(en en)
  13. ↑ Sandnabba, N.Kenneth; Santtila, Pekka; Wannäs, Malin; Krook, Katja(2003-06).«Age and gender specific sexual behaviors in children».Child Abuse & Neglect.27(6): 579–605.doi:10.1016/S0145-2134(03)00102-9.Consultat el 2026-05-07.(en en)
  14. ↑ Masters, W.H.; Johnson, V.E. (1970). Human Sexual Response, Boston: Little, Brown and Company.
  15. ↑ Rosenthal, Martha (2012). Human Sexuality: From Cells to Society, Cengage Learning, p. 150. ISBN 9780618755714. Consultat el 2013-10-22.
  16. ↑ Weiner, =Irving B.; Stricker, George; Widiger, Thomas A. (2012). Handbook of Psychology, Clinical Psychology, John Wiley & Sons, pp. 172–175. ISBN 978-1118404430. Consultat el 2013-10-22.
  17. ↑ «Maig Clinic; Women's Health». Maig Clinic. Consultat el 2010-11-23.
  18. ↑ Agmo, Anders (2011). Functional and Dysfunctional Sexual Behavior: A Synthesis of Neuroscience and Comparative Psychology, Academic Press, pp. 65. ISBN 978-0-08-054938-5.
  19. ↑ (May 2002).«Do all orgasms feel alike? Evaluating a two-dimensional model of the orgasm experience across gender and sexual context».Journal of Sex Research.39(2): 104–13.doi:10.1080/00224490209552129.
  20. ↑ «I Want a Better Orgasm!». WebMD. Archivat des de l'original, el 2011-02-22. Consultat el 2011-08-18.
  21. ↑ Joseph A. Flaherty; John Marcell Davis; Philip G. Janicak (2010-10-29). Psychiatry: Diagnosis & therapy. A Lange clinical manual, Appleton & Lange (Original from Northwestern University). ISBN 978-0-8385-1267-8. «The amount of clave of sexual arousal needed to reach orgasm is variable – and usually much longer – in women than in men; thus, only 20–30% of women attain a coital climax. b. Many women (70–80%) require manual clitoral stimulation.»
  22. ↑ (August 2001).«The nature of human orgasm: a critical review of major trends».Clinical Psychology Review.21(6): 823–56.doi:10.1016/S0272-7358(00)00069-6.«Women rated clitoral stimulation as at least somewhat more important than vaginal stimulation in achieving orgasm; only about 20% indicated that they did not require additional clitoral stimulation during intercourse.»
  23. ↑ (June 2008).«Female sexual function and dysfunction».Obstetrics and Gynecology Clinics of North America.35(2): 169–83, vii.doi:10.1016/j.ogc.2008.03.006.«Most women report the inability to achieve orgasm with vaginal intercourse and require direct clitoral stimulation ... About 20% have coital climaxes...»
  24. ↑ Federation of Feminist Women’s Health Centers (1991). A New View of a Woman's Body, Feminist Heath Press, pp. 46. ISBN 978-0-9629945-0-0.
  25. ↑ Elisabeth Anne Lloyd (2005). The case of the female orgasm: bias in the science of evolution, Harvard University Press, pp. 311 pages. ISBN 978-0-674-01706-1. Consultat el 2012-01-05.
  26. ↑ Carroll, Janell L. (2009). Sexuality Now: Embracing Diversity, Cengage Learning, p. 118. ISBN 978-0-495-60274-3. Consultat el 2012-06-23.
  27. ↑ Vaig donar Marí, Vincent (2014). Anatomic Study of the Clitoris and the Bulbo-Clitoral Organ, [[Springer Publishing|Springer]], p. 81. ISBN 978-3319048949. Consultat el 2014-09-04.
  28. ↑ Francoeur, Robert T. (2000). The Complete Dictionary of Sexology, The Continuum Publishing Company, p. 180. ISBN 978-0-8264-0672-9.
  29. ↑ (March 2012).«Is the female G-espot truly a distinct anatomic entity?».The Journal of Sexual Medicine.9(3): 719–26.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02623.x.
  30. ↑ Greenberg, Jerrold S.; Bruess, Clint E.; Oswalt, Sara B. (2014). Exploring the Dimensions of Human Sexuality, Jones & Bartlett Publishers, pp. 102–104. ISBN 978-1449648510. Consultat el 2014-10-30.
  31. ↑ Balon, Richard; Segraves, Robert Taylor (2009). Clinical Manual of Sexual Disorders, American Psychiatric Pub, p. 258. ISBN 978-1585629053. Consultat el 2014-02-21.
  32. ↑ Rosenthal, Martha (2012). Human Sexuality: From Cells to Society, Cengage Learning, pp. 133–135. ISBN 978-0618755714. Consultat el 2014-05-12.
  33. ↑ «The Sexual Response Cycle». University of Califòrnia, Santa Barbara. Archivat des de l'original, el 2011-07-25. Consultat el 2014-05-12.
  34. ↑ Schacter, Daniel L.; Gilbert, Daniel T.; Wegner, Daniel M. (2010). Psychology, Macmillan, p. 336. ISBN 978-1429237192. Consultat el 2012-11-10.
  35. ↑ Weiner, =Irving B.; Craighead, W. Edward (2010). The Corsini Encyclopedia of Psychology, Volume 2, John Wiley & Sons, p. 761. ISBN 978-0470170267. Consultat el 2012-11-10.
  36. ↑ Rathus, Spencer A.; Nevid, Jeffrey S.; Fichner-Rathus, Lois; Herold, Edward S. (2005). Human Sexuality In A World Of Diversity, Second edició, New Jersey, USA: Pearson Education.
  37. ↑ Harvey, John H.; Wenzel, Amy; Sprecher, Susan (2004). The Handbook of Sexuality in Close Relationships, Psychology Press, p. 427. ISBN 978-1135624705. Consultat el 2017-08-12.
  38. ↑ Kinsey, Alfred C.; Pomeroy, Wardell B.; Martin, Clyde E.; Gebhard, Paul H. (1998). Sexual Behavior in the Human Female, Indiana University Press, p. 587. ISBN 978-0253019240. Consultat el 2017-08-12. «There llaure some females who appear to find no erotic satisfaction in having their breasts manipulated; perhaps half of them derive some distinct satisfaction, but not more than a very small percentage ever respond intensely enough to reach orgasm as a result of such stimulation (Chapter 5). [...] Records of females reaching orgasm from breast stimulation alone llaure rare.»
  39. ↑ Boston Women's Health Book Collective (1996). The New Our Bodies, Ourselves: A Book by and for Women, Simon & Schuster, p. 575. ISBN 978-0684823522. Consultat el 2017-08-12. «A few women ca even experience orgasm from breast stimulation alone.»
  40. ↑ Merril D. Smith (2014). Cultural Encyclopedia of the Breast, Rowman & Littlefield, p. 71. ISBN 978-0759123328. Consultat el 2017-08-12.
  41. ↑ Justin J. Lehmiller (2013). The Psychology of Human Sexuality, John Wiley & Sons, p. 120. ISBN 978-1118351321. Consultat el 2017-08-12.
  42. ↑ Komisaruk, B. R.; Wise, N.; Frangos, E.; Liu, W.-C.(2011).«Women's Clitoris, Vagina, and Cervix Mapped on the Sensory Cortex: fMRI Evidence».The Journal of Sexual Medicine.8(10): 2822–30.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02388.x.
  43. ↑ (December 2010).«Sex-dimorphic face shape preference in heterosexual and homosexual men and women».Archives of Sexual Behavior.39(6): 1289–96.doi:10.1007/s10508-009-9559-6.
  44. ↑ (August 1998).«Effects of sexual dimorphism on facial attractiveness».Nature.394(6696): 884–7.doi:10.1038/29772.
  45. ↑ Bailey & Gaulin & Agyei & Gladue, J.M. & S & I & B.A(1994).«Effects of gender and sexual orientation on evolutionary relevant aspects of human mating psychology».Journal of Personality and Social Psychology.66(6): 1081–1093.doi:10.1037/0022-3514.66.6.1081.

 


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sexualitat_femenina&oldid=1436148»