Anar al contingut

Lubricació vaginal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Lubricació vaginal
Per a atres usos d'este terme vore Lubricación (desambiguaació).

La lubricación vaginal és una resposta típica de l'excitació sexual. Este líquit es forma quan el plasma sanguíneu es filtra a través de les parets de la vagina en resposta a un estímul sexual o eròtic.[1]

Quan no hi ha excitació, presenta una alta concentració de ions de hidrogen (en un pH àcit de 3,5 a 4,5) a lo llarc de tot el cicle menstrual en dònes premenopáusicas, llevat durant la menstruació, quan la seua composició s'assembla a la del plasma per la presència de sanc i atres elements del teixit endometrial que es desprén.[2]

Este procés es veu favorit per la presència d'estrògens, estimula el bombeig de hidrogen cap a la cavitat vaginal i aumenta el volum de líquit. Esta activitat disminuïx despuix de la menopausa, lo que provoca un aument del pH vaginal, considerat clínicament com un signe d'atròfia.[3]

Funcions

[editar | editar còdic]

La lubricación vaginal té vàries finalitat. Una d'elles és favorir les relacions sexuals produint un ambient humit que aumenta la sensibilitat i reduïx la fricció.

La lubricación vaginal, ademés neutralisa el pH àcit per a la supervivència dels espermatozoides si ha tingut lloc una eyaculació dins de la cavitat vaginal.[4]

Els canvis de color en el fluix vaginal poden ademés considerar-se una espècie d'alerta mèdica natural. El canvi de tonalitat en la mucositat nos advertix d'infeccions, estrés, lesions postcoitales, periodo d'ovulació, embarassos, aborts, etc.

El fluix vaginal o leucorrea

[editar | editar còdic]
(Izq.) Vulva en estat de repòs no lubricada i tancada. (Der.) Vulva en estat d'excitació sexual, es poden apreciar els llavis majors i menors inflamats per l'excitació i mullats de fluix lubrificant.
Fluix vaginal.

Este decorregut és el que lubrica a la vagina i ajudar a protegir-la contra bactèries coliformes i rent. Açò es deu a l'acció dels lactobacilos anaerobio (com els de Döderlein) que fermenten el glucógeno de les cèlules que es desprenen i produïxen altes concentracions d'àcit làctic, lo que li conferix un pH àcit.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Revista Internacional d'Andrología.5(1)
    11–21.ISSN 1698-031X.doi:10.1016/S1698-031X(07)74029-3.Consultat el 2025-04-26.
  2. Sexual and Relationship Therapy.19(2)
    191–200.ISSN 1468-1994.doi:10.1080/14681990410001691406.Consultat el 2025-04-26.
  3. BJU International.97(4)
    766–772.ISSN 1464-410X.doi:10.1111/j.1464-410X.2005.05961.x.Consultat el 2025-04-26.
  4. Archives of Sexual Behavior.31(5)
    405–411.ISSN 0004-0002.doi:10.1023/a:1019836007416.Consultat el 2025-04-26.