Anar al contingut

Llímit directe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, un llímit directe (també cridat llímit inductivo) és un colímite d'una "família directa d'objectes". De manera general, s'expondrà primer la definició per a estructures algebraiques com grups i mòduls, i després la definició general, la qual pot ser usada en qualsevol categoria.

Definició formal

[editar | editar còdic]

Objectes algebraics

[editar | editar còdic]

En esta secció els objectes poden ser entesos com conjunts en una estructura algebraica donada com poden ser grups, anells, mòduls (sobre algun anell fixat), àlgebra (sobre un cos fixat), etc. En açò en ment, els homomorfismes són entesos en el corresponent marc (homomorfismes de grups, etc.).

Es comença en la definició d'un sistema directe d'objectes i homomorfismes. Siga I, un conjunt direccionar. Siga {Ai:iI} una família d'objectes indexats per I i fij:AiAj és un homomorfisme per a tot ij en les següents propietats:

  1. fii és l'identitat de Ai, i
  2. fik=fjkfij para tot ijk.

Llavors el parell Ai,fij es diu sistema directe sobre I.

El conjunt subjacent del llímit directe, A, del sistema directe Ai,fij es definix com l'unió disjunta de Ai's mòdul una certa relació d'equivalència :

limAi=iAi/.

Ací, si xiAi i xjAj, xixj si hi ha algun kI tal que fik(xi)=fjk(xj). Heurísticament, dos elements d'un conjunt disjunto són equivalents si i solament si "eventualment es tornen iguals" en el sistema directe. Una formulació equivalent que destaca la dualitat en el llímit invers és que un element és equivalent a totes les seues imàgens baix els morfismos d'un sistema direccionar , i.i. xifik(xi).

S'obté naturalment d'açò la definició morfismos canònics ϕi:AiA enviant a cada element a la seua classe d'equivalència. Les operacions algebraiques sobre A són definides a eixos morfismos de manera òbvia.

Una propietat important és que prendre llímits directes en la categoria de mòduls és un funtor exacte.

Llímit directe sobre un sistema directe en una categoria

[editar | editar còdic]

El llímit directe pot ser definit en una categoria arbitrària 𝒞 per mig d'una propietat universal. Siga Xi,fij un sistema directe d'objectes i morfismos en 𝒞 (la mateixa definició que anteriorment). El llímit directe d'este sistema és un objecte X en 𝒞 junt en morfismos ϕi:XiX que satisfan ϕi=ϕjfij. El parell X,ϕi deu ser universal en el sentit que per a qualsevol atre parell de Y,ψi existix un únic morfismo u:XY que realisa que el diagrama

commute para tot i, j. El llímit directe és a sovint denotat com

X=limXi

en el sistema directe, Xi,fij, s'entén.

A diferència dels objectes algebraics, el llímit directe no pot existir en una categoria algebraica. No obstant, si ho fa, és únic en un sentit fort: donat un atre llímit directe X′ existix un únic isomorfisme X′ → X commutant en els morfismos canònics.

Note's que un sistema directe en una categoria 𝒞 admet una descripció alternativa en térmens de funtorés. qualsevol conjunt parcialment ordenat direccionar I, pot ser considerat com una categoria menuda a on els morfismos consistixen en fleches ij si i solament si ij. Un sistema directe llavors és justament un funtor covariant 𝒞.

Definició general

[editar | editar còdic]

Sean i 𝒞 categories. Siga cX:𝒞 un funtor constant per a algun objecte fixat X𝒞. Es definix per a cada funtor F:𝒞 el funtor

limF:𝒞𝐒𝐞𝐭

el qual assigna a cada X𝒞 el conjunt Hom(F,cX) de transformacions naturals de F a cX. Si limF és representable, l'objecte que es representa en 𝒞 és cridat llímit directe de F i també es denota com limF.

Si 𝒞 és una categoria abeliana, llavors sumixques directes arbitràries (i també infinites) d'objectes existixen (est és l'axioma de Grothediecks AB3). Després limF és representable per a cada funtor F:𝒞 i

lim:Hom(,𝒞)𝒞,FlimF

és un funtor aditiu exacte dret de categories abelianas.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • Una colecció de subconjunts Mi d'un conjunt M pot ser parcialment ordenat per inclusió. Si la colecció és direccionar, el seu llímit directe és l'unió Mi.
  • Siga I qualsevol conjunt direccionar en un element major m. El llímit directe de qualsevol dels sistemes directes corresponents és isomorfo a Xm i al morfismo canònic φm: XmX és un isomorfisme.
  • Siga p un número primo. Considere's el sistema directe compost dels grups Z/pnZ i dels homomorfismes Z/pnZZ/pn+1Z els quals s'induïxen per la multiplicació per p. El llímit directe d'este sistema consistix en totes les raïls de l'unitat d'orde alguna potència de p, i és cridat com grup de Prüfer Z(p).
  • Siga F un fes C-evaluat sobre un espai topològic X. Fixe's un punt x en X. L'entorn obert x forma un poset ordenat per inclusió (OV si i solament si Oconté a V). El sistema directe corresponent és (F(O), rO,V) a on r és el mapa de restricció. El llímit directe en este sistema és cridat talle de F en x, denotat com a Fx. Per a cada entorn O de x, el morfismo canònic F(O) → Fx associa a la secció s de F sobre O un element sx del talle Fx cridat germen de s en x.
  • Els llímits directes en la Categoria d'espais topològics vénen daus per mig de la colocació de la topología final sobre el llímit directe subjacent de teoria de conjunts.
  • Els llímits inductivos són enllaçats en els proyectivos per mig de
Hom(limXi,Y)=limHom(Xi,Y).
  • Considere's la successió {An, φn} a on An és una C*-àlgebra i φn : AnAn + 1 és un *-homomorfisme. El C*-anàlec de la construcció de llímit directe proporciona una C*-àlgebra que satisfà la propietat universal anterior.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..