Anar al contingut

Àlgebra sobre un cos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos 𝕂, o una 𝕂-àlgebra, és un espai vectorial A sobre 𝕂 equipat en una noció compatible de multiplicació d'elements de A. Una generalisació directa admet que 𝕂 siga qualsevol anell conmutativo. Alguns autors[1] utilisen el terme "àlgebra" com a sinònim de "àlgebra associativa".

Definicions

[editar | editar còdic]

Per a ser exactes, siga (V𝕂,+) un espai vectorial sobre el cos 𝕂, i supongam que existix una operació binaria definida entre vectores:

Tal que és bilineal, és dir, tal que para tot u,v,wV,λ𝕂:

  1. u(v+w)=uv+uw
  2. (v+w)u=vu+wu
  3. u(λv)=(λu)v=λ(uv)

Llavors en esta operació, V𝕂 es convertix en un àlgebra sobre 𝕂 i 𝕂 és el cos base de l'àlgebra 𝒜=(V𝕂,+,).

Les àlgebra també es poden definir més generalment sobre qualsevol anell unitari R: necessitem un mòdul 𝒜 sobre R i una operació bilineal sobre l'espai vectorial com la dalt descrita; llavors 𝒜 és una R-àlgebra, i R és el anell baix 𝒜. Dos àlgebra 𝒜 i sobre 𝕂 són isomorfas si existix una aplicació llineal biyectiva f:𝒜 tal que f(𝐱𝐲)=f(𝐱)f(𝐲) para tot x,y𝒜. Per a tots els propòsits pràctics, les àlgebra isomorfas són idèntiques; solament es diferencien en la notació dels seus elements.

Característiques

[editar | editar còdic]

Per a les àlgebra sobre un cos, la multiplicació bilineal de 𝒜×𝒜 a 𝒜 està determinada totalment per la multiplicació dels elements de la base de A. Inversamente, una volta que ha segut elegida una base per a 𝒜, els productes dels elements de base es poden fixar arbitrariamente, i llavors estendre d'una manera única a un operador bilineal en 𝒜, és dir de modo que la multiplicació que resulta satisfaça les lleis de l'àlgebra.

Aixina, donat el cos 𝕂, qualsevol àlgebra es pot especificar llevat un isomorfisme donant el seu dimensió (digam n), i especificar els n3 coeficients d'estructura ci,j,k, que són escalares. Estos coeficients d'estructura determinen la multiplicació en 𝒜 via la regla següent:

𝐞i𝐞j=k=1nci,j,k𝐞k

A on {𝐞1,,𝐞n} una base de A. L'únic requisit en els coeficients de l'estructura és que, si la dimensió n és un número infinit, llavors esta suma deu convergir (en qualsevol sentit que siga apropiat per a la situació). Observe, no obstant, que diversos conjunts de coeficients d'estructura poden donar lloc a àlgebra isomorfas.

En física matemàtica, els coeficients d'estructura s'escriuen a sovint ci,jk, i s'escriu usant el conveni de sumación d'Einstein com

𝐞i𝐞j=ci,jk

Si s'aplica açò a vectores escrits en notació d'índex, llavors es convertix en:

(𝐱𝐲)k=ci,jkxiyj

Si

𝕂

és solament un anell conmutativo i no un cos, llavors lo mateixa funciona si

𝒜

és un mòdul lliure sobre

𝕂

. Si no és, llavors la multiplicació encara està determinada totalment per la seua acció en un conjunt generador de

𝒜

; no obstant, les constants d'estructura no es poden especificar arbitrariamente en este cas, i saber solament les constants d'estructura no específica l'àlgebra mòdul isomorfisme.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Richard D. Schafer, An Introduction to Nonassociative Algebras (1996) ISBN 0-486-68813-5.
  • Ernst Kunz, Introduction to Commutative algebra and algebraic geometry, Birkhauser 1985, ISBN 0-8176-3065-1.


Referències

[editar | editar còdic]