La Siberia

La Siberia

Mapa dels 11 municipis que pertanyen a la Mancomunidad Siberia

La Siberia és una comarca espanyola situada al noreste de la província de Badajoz. Llimita en les de Càceres, Toledo i Ciutat Real. El nom de Siberia extremenya va escomençar a usar-se a finals del sigle XIX i principis de el XX; quan varen escomençar a fer-se proyectes per a construir en ella carreteres, alguna llínea de ferrocarril i un pantà. Per aquells anys era notícia constant en els periòdics el nom de la Siberia russa, per les deportacions de ciutadans russos per motius polítics, i de la construcció del Transiberiano; tren que unix Moscou en lo més distant al est de Rússia. La lluntea dels pobles de la Siberia extremenya en Badajoz, capital de la província (alguns pobles estan a més de doscents quilómetros), va fer que, per similitut, es comparara a una regió en una atra. Existixen atres versions sobre l'orige del nom.

Al principi es va donar el nom de Siberia extremenya als pobles inclosos en els partits judicials d'Herrera del Duc i Pobla de Alcocer: en desaparéixer este últim, en 1965, alguns dels seus pobles varen passar al partit d'Herrera del Duc. Són els dèsset pobles d'este partit, més tres anexos, els que componen actualment la Siberia extremenya: Baterno, Cases de Don Pedro, Castilblanco, Esparragosa de Lares -en el seu anex Galizuela-, Fuenlabrada dels Monts, Garbayuela, Garlitos, Helechosa dels Monts-en Bohonal dels Monts-, Herrera del Duc -en Peloche-, Pobla de Alcocer, El Risc, Sancti-Spíritus, Siruela, Talarrubias, Tamurejo, Valdecaballeros i Villarta dels Monts. Té 19 820 habitants i una extensió de 2756,26 quilómetros quadrats. El seu terme està banyat per les aigües dels rius Guadiana i Zújar, en un total de cinc pantans: Cijara, García Sola, Orellana, Zújar i La Serena.

Està dividida la Siberia extremenya en dos mancomunidades: Cijara, en els pobles de Castilblanco, Fuenlabrada dels Monts, Helechosa dels Monts i Bohonal dels Monts, Valdecaballeros, Villarta dels Monts i Herrera del Duc en el seu anex Peloche; capital de la mancomunidad de Cijara, de la comarca de la Siberia extremenya, i del partit judicial d'Herrera del Duc i una atra part a la Mancomunidad de Municipis de la Siberia, integrada, junt en la Mancomunidad de Cijara, en la comarca de la Siberia extremenya.

La Mancomunidad de Municipis Siberia, és una mancomunidad integral de la província de Badajoz (Espanya), situada en la comunitat autònoma d'Extremadura. La mancomunidad està integrada per onze municipis: Baterno, Esparragosa de Lares, Garbayuela, Garlitos, Pobla de Alcocer, Risc, Sancti-Spíritus, Siruela, Talarrubias, Cases de Don Pedro i Tamurejo.

La mancomunidad Siberia llimita al nort en la mancomunidad de Cijara, a l'est en la comunitat de Castella-la Mancha, al sur en la comarca extremenya de La Serena i a l'oest en la també comarca extremenya de Vegas Altes.

En 2016 es va posar en marcha una candidatura per a conseguir la declaració de la Siberia com reserva de la biosfera. L'iniciativa, promoguda per la Diputació de Badajoz i recolzada per la Junta d'Extremadura, va contar en un principi en el respal dels ajuntaments de la zona. No obstant, despuix de repetides protestes per part de les associacions d'agricultors i ganaders com ASAJA, cinc dels onze ajuntaments que componen la mancomunidad de la Siberia varen retirar el seu respal a la candidatura. Un d'ells és Talarrubias, capital de la mancomunidad, que per mig de resolució de l'alcaldia en data de 17 de novembre de 2016 va excloure a Talarrubias de la candidatura. La falta de consens va fer que l'Assamblea d'Extremadura finalment tampoc donara el seu respal a l'iniciativa.

En 2019 va ser declarada reserva de la BioSphera per la UNESCO.La Siberia Biosphere Reserve

Toponímia

Segur que el nom de "Siberia" és un registre erròneu -per influència del generalisat per a la geografia russa-, de 'Ceberia', del latin cibaria: alimentícia' (panis cibarius), de cibum 'aliment', 'esc', d'a on tambien el cereal 'acebada'; el propi cap de comarca, Herrera del Duc, té un nom que deriva de far farris, cereal, d'a on també 'forraje' (i no de l'aparent 'ferro', 'herrar'), com Villarta ('vila farta) confirma: de la mateixa manera que Siruela, provable diminutivo de Senra (acinaria: graners), granerillo; tal volta el propi Badajoz siga un battallons: aprovisionaments, de uictualia: vituallas, i no de *battualia: batalla La perspectiva ciutadana i lluntana explica les analogia un tant desdeñosas en els gelats deserts inhòspits que no tenen que vore en el paisage de la zona. El fet de que el nom de Siberia arraïlara en esta comarca va poder deure's a vàries causes. De totes les versions existents, la que sembla més creible argumenta que la denominació aludix al retart de la comarca, a la falta de vies de comunicació, al seu aïllament, marginació i abandó que històricament ha sofrit. Esta situació d'aïllament ya va ser documentada en 1908 en un artícul publicat per José Ramón Mélida en El Correu de Madrit i en el Noticiero Extremeny:

Comarca [...] en uns vint pobles distanciats i com aïllats en aquella espècie de desert, sense camins ni casi vereda que els comuniquen, lo que fa per demés penós i perillós recórrer-la. Els viajantes de comerç, que la temen i rehúsan, si poden, la criden La Siberia, nom terrible i significatiu.

Durant la dictadura de Primer de Rivera es va intentar contrarrestar el tòpic de retart regional i nacional que connotaba el nom. Aixina, en 1926 es va iniciar des dels periòdics una campanya en pro de la Siberia. No obstant, estos intents no varen conseguir més que arraïlar el terme. A nivell nacional, el nom de Siberia com a símbol de l'Espanya profunda va alcançar la seua cota més alta en l'II República, a raïl dels tràgics successos de Castilblanco.

Una atra hipòtesis que alguns estudiosos esgrimixen sobre l'orige del nom, és que provinga del riu Iber , Ibero o Iberus, en referència a l'actual riu Guadiana. El nom provindria del prefixe llatí "Cis-" que indica "d'esta part o d'este costat", i del riu "Ibero", nom que pot designar als actuals rius Ebre o Guadiana. En l'arribada dels romans, els qui varen batejar el riu en el nom de "Ana" (prové del romà "Anas", una família d'ànets, per lo que vindria a significar "riu d'ànets" o que procedix del prerromano "Ana" que és, senzillament, "aigua" o "riu"), i dels àraps despuix, els quals varen afegir el prefix "wāvaig donar-" (riu en àrap).

Despuix, des de la segona mitat de el XX, s'han seguit dos llínees d'actuació respecte al nom de Siberia. Des d'ambients polítics i culturals, s'insistix en lo pijoratiu del terme i, per tant, en la necessitat de canviar-ho. S'han propost apelatius com "Els Montes", "Els Lagos i Els Montes", "Els Monts del Guadiana"... Pero cap intent ha tingut èxit. A nivell popular el terme ha perdut qualsevol connotació negativa, per lo que s'ha estés i ha segut acceptat per la majoria de la població.

Història

Prehistòria

La comarca nort-oriental de l'actual província de Badajoz ix de la prehistòria fortament apegada a la ganaderia i a la caça. Encara sent terres aïllades, els seus habitants han deixat prova de les seues preocupacions religioses i funeràries, en algunes troballes aïllades, en els numerosos abrics de pintures rupestres repartits per les seues serres, i en les genèricament denominades esteles decorades extremenyes.

Entre les primeres troballes es troben, per eixemple, el tesorillo àureu de Navalvillar de Pela o el torques d'Orellana, abdós en or. Les serres de Talarrubias, Navalvillar i, sobretot, els monts que marquen la transició al Valle de Alcudia són clars eixemples d'abrics en pintures rupestres. Destaquen entre totes elles les representacions de carros i armes del Peñón del Buitre. També han aparegut figures de guerrers, armes (escuts, espases, llances i a voltes arcs) i elements propis de l'aixovar funerari com fíbulas, espills, pentines, navaixes d'afaitar, o, com en el cas d'una peça recuperada recentment en Herrera del Duc, un instrument de corda, a la manera de la phorminx homérica.

Dominació romana

Vila romana de Lacimurga.

A la primera presència romana obedixen assentaments fortificados del porte del que es conserva el Peñón del Peix, de Peñalsordo, i molt pronte tota la zona va deure vore's somesa el sistema administratiu romà, desenrollat des de centres urbans priorisats des del punt de vista polític, alguns dels quals rebrien l'estatus de municipium en la concessió generalisada del ius Latii que té lloc baix el regnat de Vespasiano (73-74 d. C.). Tal seria el cas dels dos grans núcleus urbans d'época romana documentats fins a la data en la zona: Lacimurga Constantia Iulia, identificada en el Cerro de Cogolludo (Navalvillar de Pela), i Mirobriga, localisada en el Cerro del Cabezo, en terme municipal de Capella. D'abdós es coneixen gran cantitat de troballes, tant monumentals com a epigràfics, i en abdós s'han realisat recentment excavacions arqueològiques sistemàtiques que en el primer dels casos ha documentat l'afonament de les seues raïls en els primers sigles de l'I mileni a. C., en una forta presència orientalizante, i en el segon la presència d'un edifici monumental tal volta relacionat en el fòrum de la ciutat.

Reconquista

Les terres que es coneixen com Siberia extremenya varen pertànyer al regne musulmà de Toledo fins que va ser conquistat en 1085 per Alfonso VI de León. No obstant, en estar este territori tan alluntat de la capital toledana, no es va incorporar en esta data a Castella, sino que va quedar entre cristians i musulmans; és dir, en la frontera.

En la vanguarda d'esta zona, els musulmans varen construir o varen reparar una série de fortalees estratègicament situades en Capella, Almorchón, Alcocer, Port Penya i Herrera. A la seua volta, els cristians de Toledo varen construir una atra série de fortalees en els castells de Mur, Dos Germanes, Malamoneda i Milacre. És en 1212, en la derrota musulmana en les Navas de Tolosa, quan es produïx un fort canvi de ritme en la reconquista. Entre 1212 i 1230, les terres de la Siberia extremenya varen ser incorporant-se a Castella.

La reconquista de la comarca la va iniciar Alfonso Téllez de Meneses, cavaller palentino, heretat en Toledo, qui en 1222 va poblar, entre uns atres, el castell de Mur. Uns anys despuix, en 1226, el castell va ser venut a l'arquebisbe de Toledo. Alfonso Téllez va conquistar també Alcocer cap a 1225, donándola a l'arquebisbe de Toledo. En 1226 Fernando III va conquistar el castell de Capella, per a entregar-li-ho uns anys despuix als templaris en un ampli alfoz que, en dissoldre's en 1309 l'Orde del Temple, va passar a l'Orde d'Alcántara. Este territori, que va passar també al arzobispado de Toledo, formaria despuix l'estat de Capella, adscrit a la casa ducal d'Osuna.

Aixina va començar la dependència de la Siberia respecte de Toledo, que encara perdura hui en lo eclesiàstic. En la reconquista, els reis cristians es varen vore obligats, davant l'impossibilitat de controlar tots els territoris, a repoblar els que anaven recuperant i a otorgar la seua administració a membres de la noblea, a órdens militars, a institucions eclesiàstiques i a les ciutats. A les ciutats en particular els interessava expandir lo més possible la seua jurisdicció municipal sobre grans extensions de terra. Per això, en La Siberia extremenya seran els concejos de Toledo i Talavera de la Reina els que formen cada u un ampli alfoz, per a poblar-ho i defendre-ho. De l'actual Siberia extremenya solament dos localitats, Castilblanco i Valdecaballeros, varen pertànyer al concejo de Talavera; les demés varen pertànyer al de Toledo, organisant-se a partir de la reconquista en tres unitats territorials: comtat de Belalcázar (més vesprada, vizcondado de Pobla de Alcocer), estat de Capella i comtat de Siruela.

Castella la Nova en 1785. Observe's cóm la comarca de la Siberia apareix com partix integrant de Castella La Nova.

Castell de Pobla de Alcocer.

Pronte varen sorgir dificultats entre Talavera i Toledo sobre estes terres. En 1445 el rei Juan II va concedir la Pobla de Alcocer, en tot el seu extens territori, al maestre d'Alcántara, don Gutierre de Sotomayor. Toledo es va afanyar a reclamar davant el rei, intentant recuperar la zona, pero no ho va conseguir. Pel contrari, en 1447 el maestre va conseguir que el rei encarregara el deslindar dels térmens de la Pobla de Alcocer. En estos moments, per tant, pràcticament tot el territori de l'actual Siberia extremenya va estar baix el mando del maestre, sent Pobla de Alcocer la seua capital. Per a recuperar estos llocs, Toledo va mantindre llarcs pleits, que no varen obtindre èxit. Solament en fallir don Gutierre es varen solucionar les diferències, anulant-se el deslindar i establint-se el regrés de les viles d'Alia, Valdecaballeros, Castilblanco, Sevilleja de la Jara, etcétera, al arquebisbe de Toledo com adscrites a la seua vila de Talavera. El fi del pleit va iniciar una etapa de bones relacions entre Talavera i Pobla de Alcocer, etapa que va culminar en Alia, en 1469, en la firma d'unes capitulacions entre el concejo de Talavera i donya Elvira de Stúñiga, com a tutora del seu fill, el comte de Belalcázar, en la finalitat de "posar major pau i concòrdia entre anbas les dites les seues parts i vezinos de la dita vila de Talavera i la seua terra i dels vassalls de la dita senyora don Elvira, vezinos de la dita la seua vila d'Herrera i la seua terra".

En la creació de les províncies fiscals pels Reis Catòlics en 1502, casi tota esta comarca, a excepció de les localitats de Castilblanco i Valdecaballeros, quedarà englobada, sense motius de pes aparents, en la província de Salamanca junt en el restant d'Extremadura. Ya en 1653, es crea la província fiscal d'Extremadura, de la que seguirà formant partix La Siberia. No obstant, açò no trencarà en modo algun la dependència d'esta comarca del concejo de Toledo ni del Arzobispado toledà, motiu pel qual La Siberia apareix en varis mapes antics com partix integrant de Castella la Nova i no d'Extremadura.

Els temps moderns

La divisió provincial d'Espanya de 1833 va incorporar tots els pobles de la Siberia extremenya a la província de Badajoz. La divisió provincial es va completar en la subdivisió en partits judicials que es va portar a terme en 1834. Els pobles de la comarca varen formar els partits d'Herrera del Duc i Pobla de Alcocer. Els nous partits judicials eren els menys poblats dels catorze en els que es dividia la província de Badajoz. El partit d'Herrera del Duc estava format per tretze pobles i poc més de quinze mil habitants; el de Pobla de Alcocer, catorze pobles i alguna cosa menys de quinze mil habitants. Esta divisió en partits judicials s'ha mantingut fins a la segona mitat de el XX. Aixina, cada partit va aplegar a convertir-se en una referència no solament judicial sino també administrativa, electoral, recaptadora i fins a comercial. Tot això va generar un sentiment de pertinença a una mateixa comunitat a on formar part d'un mateix partit adquirix rellevància.

Els canvis demogràfics varen aconsellar la modificació dels antics partits judicials a partir de 1965. El partit de Pobla de Alcocer va desaparéixer i els seus pobles es varen repartir entre els limítrofs. La major part, en la capital, es varen integrar en el d'Herrera del Duc. Des de llavors s'ha generat un sentiment similar al que va estimular l'antiga divisió i els dèsset municipis del nou partit d'Herrera del Duc, en els seus 24 000 habitants i 2.691,6 quilómetros quadrats, constituïxen La Siberia extremenya.

Govern i política

El president de la mancomunidad és Regino Barranquero Prim, alcalde de Siruela pel PSOE. Prèviament, en la llegislatura 2011-2015, el president va ser Pedro Ledesma Flores, alcalde de Talarrubias.

Presidents de la Mancomunidad de Cijara
Periodo	Nom	Partit polític	-	2011-2015	Pedro Ledesma Flores	PSOE	Talarrubias
2015-2019	Regino Barranquero Prim	PSOE	Siruela

Geografia

Relleu

Serra de Port Penya.

La denominació primitiva d'esta comarca, 'Els Monts', fa ya una referència suficientment significativa cap a les seues traces topogràfiques. Este espai exhibix un dinàmic relleu, en el que s'alternen agrests serranías, valls encajonados i ondulades planures. Més del 90 % del terreny se situa entre les cotes 400 i 800 metros s.n.m., superant-se esta altitut en sol cinc punts de les serres més orientals: Serra de la Umbría, Els Castrejones, Cantosnegros, Santana i Pico Montilla; sent esta última la cota màxima de la comarca en 940 metros. De nort a sur, cal citar les serres del Aljibe, La Dehesilla, La Lobera, La Rinconada, Barbes d'Or, Els Pastillos, Manzano, Peloche, Els Golondrinos, Consolació, Chamorro, El Fumeral, Escorial, Els Villares, Mirabueno, Santana, Serra del Castell, Lares i Siruela.

Este conjunt de serranías constituïx una de les estribaciones meridionals dels Montes de Toledo, en conexió directa en el massiç de Les Villuercas, que presenta fortes pendents, en ruptures, a sovint brusques a peu de mont. Solament en el terç sur comarcal apareixen àmplies planures ondulades, que aboquen gradualment la seua pendent sobre la conca del Zújar.

Hidrologia

Els rius, embassaments i pantans són una de les principals característiques de la Siberia extremenya que, junt a la veïna comarca de La Serena, formen el territori que posseïx més quilómetros de costa interior en Espanya. La comarca posseïx cinc grans pantans; tres en el curs del Guadiana (Cíjara, García de Sola i Orellana), i dos en el Zújar (Embassament del Zújar i La Serena). Junts sumen una capacitat d'almagasenage de 6.395 hm³, lo que supon el 12% del total d'Espanya; solament La Serena, en 3.219 hectómetros cúbics, representa el 6%. Ademés, algunes d'estos assuts produïxen també energia hidroelèctrica. Esta gran cantitat d'aigua embassada és frut del grup d'actuacions portades a terme en la província durant la segona mitat de el XX, denominat Pla Badajoz, i que tenia com a objectiu millorar l'agricultura de la zona.

L'accidentat relleu propicia l'existència d'aqüífers en ala, que alimenten numerosos manantials repartits per tot el territori de la comarca. Alguns d'ells estan sent explotats comercialment per la calitat de les seues aigües. També existix un balneari, ya conegut des dels inicis de el XIX, que aprofita les propietats mineromedicinales de les aigües termals, sent un dels escassos establiments d'este tipo de tota la província.

Clima

La posició geogràfica de la Siberia, entre la replanell castellà (en clima mediterràneu continental), l'Atlàntic (clima més suau) i el Mediterràneu (més càlit i molt més sec), convertix a este territori en una franja de transició, adoptant algunes característiques de cada u d'ells. Dins de la comarca, també es produïxen microclima locals, en diferències apreciables, derivat de l'orientació de les serres. Estes diferències resulten més acusades sobre precipitacions i no tant sobre les temperatures.

Pluges

Les localitats del nort presenten pluges prou més abundants que les localitats del sur de la comarca. El número de dies plujosos a l'any està entre 60 i 70. El repartiment estacional de precipitacions és irregular, en màximes entre giner i març, pero es donen grans desviacions sobre les miges entre anys secs i plujosos. El semestre abril-setembre sol presentar una forta i prolongada sequia estival, marcada per una accentuada aridez. Les nevades són rares, i en tot cas succeïxen un o dos dies, quallant solament unes hores, cada tres o quatre anys.

Temperatures

La comarca alcança unes 2900 hores de sol a l'any, l'intensitat del qual resulta inversa a les precipitacions. La temperatura mija anual està entorn als 16 °C, en tendència a baixar alguna cosa en el nort i a pujar en el sur del territori. El més més fret és giner, en 6-7 °C de mija, i el més càlit, juliol, en 25-27 °C, lo que supon una amplitut tèrmica mija anual que reglota els 20 °C. Les màximes i mínimes absolutes se situen, també en estos mesos, en -2 °C i 42 °C respectivament, que indica una forta oscilació tèrmica de 44 °C (traça típica de clima continental).

Estos balanços termopluviométricos, en hiverns suaus, primaveres freqüentment curtes i llarc i sec estiaje, permet considerar al clima de la Siberia, de forma genèrica, de tipo 'mediterràneu subhúmedo', en variants de tipo humit en punts del nort i més sec en una franja sur, i en escassa influència atlàntica.

Fauna i flora

Cérvols baix una carrasca, image típica en La Siberia extremenya.

L'ecosistema primigeni més representatiu de la zona és el bosc esclerófilo mediterràneu (arbres de fulls durs i persistents), predominant la carrasca en la major part de l'espai, acompanyada del alcornoque en zones més restringides (sobretot umbrías i alguns sols profunts), en ser més exigent en humitat. Apareix també una atra quercínea (família en que es denomina a este gènero d'arbres), el quejigo, espècie prou rara en Extremadura. L'estrat arbòreu es troba tapizado en els seus estadis més purs per un dens sotobosque, formant el xara mediterrànea, molt divers en espècies: madroño, durillo, labiérnago, lentisco, cornicabra, mirto, coscoja, torvisco, etc. Extenses àrees serranes del centre i nort de la comarca han segut repoblades en pins resineros, piñoneros i eucaliptos, el cultiu forestal de la qual està pràcticament abandonat en l'actualitat, davant la seua escassa o nula rendabilitat econòmica. També les vores dels pantans han segut extensament repoblats en eucaliptos, pins i més escassament chops, en el fi, no tant d'explotació de la fusta, sino més be per a la retenció del sol i dels materials que per escorrentía superficial poden ser arrastrats des dels terrenys que aboquen directament al got de l'embassament, ocasionant una progressiva colmatación del mateix.

Aus

Cigonya blanca.

La fauna de la comarca destaca per la seua diversitat, viuen en la zona pràcticament totes les casi 500 espècies de vertebrats selvades descrites en Extremadura. Entre les aus, més de la mitat de la població provincial de buitre leonado es troben en els tallats rocosos de 'Els Monts'. En menor número nidifican àguiles perdiceras i àguiles reals, alimoche, falcó pelegrí, muçol real, buitre negre, àguila imperial ibèrica, cigonya negra... L'abundància d'aigua, en la seua major part retinguda pels embassaments de la comarca, ha propiciat l'assentament de variats grups d'aus aquàtiques. Destaca l'embassament de Orellana, declarat Àrea ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), ara Zona d'Especial Conservació per la Llei 8/1998, de Conservació de la Naturalea i d'Espais Naturals d'Extremadura.

En el mig urbà mereix distinció la cigonya blanca, aixina com el cernícalo primilla, lechuza, oroneta i falcia.

Mamífers

La fauna cinegética es troba principalment assentada en la Reserva Regional de Caça de Cijara, a on conviuen javalíés, cérvols, gamos (molt localisats) i cabirols, com a peces de caça major. La caça menor està representada per perdius roges, colomes torcaces, tórtolas, llebres i conills.

Peixos

Sobre la fauna piscícola, les espècies més codiciades pels peixcadors són la carpa, barp, comizo, cabecicorto, lucio, voga, black-bass,... encara que també existixen uns atres de menor interés deportiu i culinari, pero de gran importància ecològica: pardilla, cacho, colmilleja, calandino, gambusia,...

Demografia

La seua població sempre ha segut escassa. El periodo de major vitalitat de la població va ser la primera mitat de el XX. A pesar de l'incidència de l'epidèmia de la grip en la segona década i de la guerra civil en els anys 30, la seua població va créixer a ritmes desconeguts (11,3 per mil anual) i es va aproximar als 50.000 habitants. No obstant, durant la segona mitat de el XX l'emigració ha buidat les terres de la Siberia extremenya i ha condicionat l'actual estructura de la seua població. En fortísimo contrast en la situació espanyola, la comarca ha perdut casi la mitat de la seua població. La contínua emigració de jóvens ha deixat una població envellida en la comarca: hi ha més persones majors de sesenta y cuatro anys que menors de setze. A pesar de la tornada d'alguns siberianos, en la seua majoria ya jubilats, la comarca seguix perdent població degut a que moren més persones de les que naixen.

Economia

En una estructura de població tan desequilibrada, la taxa d'activitat és molt baixa. Pero açò no supon extrema escassea econòmica per a la comarca. En el context d'una província poc desenrollada, els siberianos viuen be gràcies a les transferències del sector públic. El seu renda familiar disponible solament és inferior a la comarca de Badajoz i similar a la de les zones de Mèrida i Almendralejo. L'ocupació de les gents de la Siberia ha variat en les últimes décades. A finals de el XIX prop del 90% treballava en l'agricultura, entre el 5% i el 6% eren artesans i molt pocs treballaven en l'indústria i els servicis. En l'actualitat, més de la tercera part ho fa en els servicis (36,38%), seguida de prop per l'agricultura (31,03%). Indústria i construcció ampren al 14,33% i 18,26% de la població, respectivament.

Cultura

Festes

Siruela i Tamurejo celebren la Festa de la Trasterminancia, en recort a la tradició ganadera de la zona.

Gastronomia

La gastronomia és molt variada, encara que a penes es comercialisa. L'eix bàsic seguix sent el porc, ya que encara són abundants les matances caseres. Destacats, són també els productes derivats de la caça: tasajos del cérvol o javalí, chorizos de javalí, etc.

Entre els plats típics podem citar el escarapuche en Peloche (a pur de carn o peixos torrats, ceba, tomata, pimentó vert, vinagre, oli i sal) i el salmorejo en Talarrubias i Pobla de Alcocer (alls, abadejo, pimentón, oli, vinagre, pa, aigua i sal), les molles en els seus enganys, la caldereta, el gazpacho (en les seues varietats: all blanc i gazpacho d'hivern), pistos, sopes de tomata, sopes de cachuelas, coes de corder, cuit en farcidura en diverses localitats, repápalos... L'escassea de recursos característica de la zona durant la primera mitat de el XX va motivar l'ocupació abundant de productes marginals, la majoria dels quals encara s'utilisen: espárragos, bolets, berros, cardillos, abrepuños, chicòrias, mulle de roselles, criadillas, níscalos, pajarillos, figues chumbos, plantes aromàtiques i medicinals... És també important la producció de mel en Fuenlabrada dels Monts.

Tampoc es comercialisen els vins de la terra, denominats de pitarra, que se seguixen produint de forma casera. En Castilblanco es fa, de la mateixa manera, la glòria, a pur de most de raïm i aiguardent. En Fuenlabrada dels Montes, Pobla de Alcocer iTalarrubias atres localitats es fa també el chapurrao, en aigua, sucre, aiguardent i, a voltes, anís.

En La Siberia existix una gran tradició repostera. Especialment en les dates propenques a Semana Santa o en festes destacades, podem trobar: almendradillos, bódigos, bollos, bunyols, canutos (Garlitos), chaquetías, gañotes (Garbayuela), mantecados de caixó, perrunillas, pestiños, formage d'armeles (Fuenlabrada dels Montes),rosquillas,candelillas i flors en mel en Cases de Don Pedro i Talarrubias, rosquillas, coques de chicharrones... També destaca l'us de la mel en l'elaboració dels dolços: arrope, gachas, canelones, flors, rolls de candelilla o canelilla, etc.

L'abundància de cereal i aigua propicia la riquea per a l'aceba d'animals i abundància de farina per a rebosteria, com correspon a la comarca "cebera" i no siberiana (vore Etimologia sup.).

Deport

Des de l'any 2006 se celebren, anualment, en el més d'abril, els Jocs Deportius de la Siberia (Judesi), en els que participen els alumnes dels coleges pertanyents a la mancomunidad. Es disputen proves en les disciplines d'atletisme (velocitat i resistència), bot de llongitut, llançament de javalina i circuit d'habilitat per relleus. En la XII edició dels Judesi, celebrada en Talarrubias en abril de 2017, es varen donar cita aproximadament 300 participants.

Els Judesi se celebren cada any en un municipi diferent de la mancomunidad, encara que existixen uns mínims requisits de capacitat organisativa que deuen complir els municipis aspirants a albergar la competició. Fins a la data els jocs s'han celebrat dos voltes en Garbayuela (2008 i 2013), dos en Esparragosa de Lares (2009 i 2015), dos en Pobla de Alcocer (2010 i 2016), dos en Talarrubias (2012 i 2017) i una en Siruela (2014).

Enllaços externs

• Sitie web oficial de la Mancomunidad de Municipis Siberia
• Garbayuela, blog d'idees per Garbayuela.
• SiberiaBlog, blog en notícies sobre La Siberia.
• Portal De la Siberia Extremenya, notícies, fòrum de debats, descàrregues, enllaços, tot lo relacionat en la comarca.
• La Siberia
• Compartódromo, blog en imàgens de la naturalea en La Siberia.