Embassament de Cíjara
El embassament de Cijara va ser construït en l'any 1956 dins de les actuacions del Pla Badajoz sobre el riu Guadiana en un enclavament denominat Portillo de Cijara, en el llímit entre les províncies de Càceres i Badajoz.
Inunda un total de 6565 ha i té una llongitut de coa de 45 km, afectant als núcleus de població de Villarta dels Montes, Helechosa dels Montes, Pantà de Cíjara, Esgambi, Bohonal dels Montes, Guadisa, Mines de Santa Quitera i Port Rei. Els principals rius que ho omplin són el Guadiana i el riu Estena.
Entorn natural
L'embassament se situa dins de la Reserva Nacional de Caça del Cíjara, formada per llocs de gran bellea dins de les més de 25 000 ha d'extensió d'este espai protegit que dona covil a cérvols, javalins, gamos, llúdries, àguiles, perdius, gats cervals, cigonyes negres... Ademés, l'embassament de Cíjara constituïx una de les millors reserves nacionals de peixca en Extremadura, a on es poden trobar eixemplars de lucios, black-bass, barps, luciopercas, entre atres espècies.[1]
La vegetació està formada per bosc i xara mediterràneus, encara que en algunes zones apareixen també pinades i eucaliptales de repoblament.
Turisme
L'embassament de Cíjara té vàries àrees recreatives. Estes disponen d'aparcaments per a coches i merenderos en barbacoes. Les activitats que més es practiquen són el bany en estiu i les activitats nàutiques com la navegació i la peixca. També pot realisar-se activitats de senderisme, bicicleta tot-terreny, rutes eqüestres, caça, observació d'aus i educació migambiental. Quan baixa el nivell de les aigües, es fa visible el pont de la Mesta, del XIV, pel que passava la Cañada Real de Segòvia.
Vore també
Referències
- ↑ «Llei 37/1966, de 31 de maig, sobre creació de Reserves Nacionals de Caça». Bolletí Oficial de l'Estat (1966).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Cíjara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.