Gambusia affinis
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La gambusia o gambusino (Gambusia affinis) és un chicotet peix de la família dels poecílidos, orde dels ciprinodontiformes, originari del sur de Norteamérica, notable per haver segut introduït en tot lo món per al control biològic dels mosquits. Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Descripció
[editar | editar còdic]Gambusia affinis és una espècie nativa de les conques que desaguan en el Golf de Mèxic, pero està introduïda en algunes zones d'Àsia i el Pacífic. Encara que a sovint se cita com a G. affinis, en Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia l'espècie introduïda és bàsicament Gambusia holbrooki.[2] Es tracta d'un peix menut, d'aspecte no molt distintiu, robust, de coa àmplia i redonejada, en la seua boca situada en lo més alt. Esta última traça està relacionat en la seua especialisació en rastrejar la superfície de l'aigua, inclús en els racons entre les plantes flotants, buscant i devorant larves i bues de mosquits diversos, les quals habiten en la interfase en l'aire de les aigües, sobretot les estancades o llentes. L'espècie presenta un fort dimorfisme sexual, en femelles més grans, de fins a 7 cm, contra 4 dels machos.
A on prospera, el cicle vital es produïx en rapidea. Les femelles, que viuen dos o tres anys, alcancen la madurea sexual en sis o huit semanes, i poden realisar tres o quatre posades en una sola estació. Llevat les primeres, menys numeroses, cada posada consistix en 60 a 100 alevines; perque es tracta d'animals ovovivípars, #lo que dona lloc a una elevada taxa de supervivència dels jovenils, i una gran capacitat d'expansió demogràfica. S'ha registrat un aument de 7.000 a 120.000 individus en només cinc mesos.
Les gambusia es distinguixen també per la seua resistència a condicions ambientals adverses o canviants. Sobreviuen a salinitatés molt elevades, el doble que la del aigua de mar, temperatures altes (fins a 42 °C si és per poc temps) i la corresponent baixa oxigenación. S'adapten llavors a aigües de curs irregular en el temps, sobrevivint inclús en charcas estacionals.
Alimentació
[editar | editar còdic]Accepta sense problemes pense sec tota la vida pero també és convenient donar-li algun aporte vegetal (espinacs, pésols, i bledes cuites). I menjar congelat esporàdicament (una volta per semana), en especial larva de mosquit. Com a curiositat dir que un peix mosquit pot menjar unes 100 larves de mosquit al dia.
Comportament
[editar | editar còdic]Peix molt actiu i vivaz, li encanta nadar per la part mija i superior de l'aigua encara que no dubta en baixar al fondo per a buscar aliment. És més agressiu que els guppys i si se li manté en ells pot dentellejar les vistoses aletes que estos posseïxen en especial la dels jóvens en desenroll que per tindre tamany paregut ho consideraran un rival pero no els ataca de forma activa, només esporàdicament. Pot ser agressiu en atres espècies d'aletes llargues, a les que atacarà. Si es mantenen en un chicotet grup solen ser menys agressives.
Temperatura
[editar | editar còdic]Entre 15º i 30 °C. S'aconsella una temperatura de 20 °C .Se li ha vist sobreviure en aigua per baix de 10 °C. Est és un atre motiu per lo que se li considera una espècie invasiva, l'ampli ranc de temperatures que soporta.
Aigua
[editar | editar còdic]Peix robust i molt resistent, s'adapta a tot tipo de composicions i calitat extrema de l'aigua, aixina i tot es recomana tindre el NO3 lo més pròxim a 0. No tolera el clor. Lo ideal és mantindre un pH entre 6.0 i 8.0 i un GH propenc a 20ºd. Tolera inclús aigua salobre.
En aquari
[editar | editar còdic]Són gregarios, aixina que lo millor és tindre un aquari de per lo manco 60 litros per a mantindre de 20 a 25 peixos. Preferix els aquaris molt poblats de plantes per a que naden entre elles, encara que deuen ser artificials o molt dures (Microsorum, Anubias…), puix devoren casi qualsevol tipo de planta. Sobreviurà sense problemes en un aquari chicotet i mijà, és apropiat també per a estanys sempre que la temperatura no baix de 12 °C i tingam peixos de major talla que li'ls puguen menjar. Els agrada la vegetació densa, com el verdet de Java que serà un bon lloc per a que s'amaguen els alevines.
- Fundulus inurus (Jordan & Gilbert, 1882)
- Gambusia affinis affinis (Baird & Girard, 1853)
- Gambusia affinis katruelis (Baird & Girard, 1853)
- Gambusia gracilis Girard, 1859
- Gambusia humilis Günther, 1866
- Gambusia patruelis (Baird & Girard, 1853)
- Haplochilus melanops Cope, 1870 (
- Heterandria affinis Baird & Girard, 1853
- Heterandria patruelis Baird & Girard, 1853
- Zygonectes brachypterus Cope, 1880
- Zygonectes gracilis (Girard, 1859)
- Zygonectes inurus Jordan & Gilbert, 1882
- Zygonectes patruelis (Baird & Girard, 1853)[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ Biological Invasions.12(4)
- 841–851.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-009-9505-5.Consultat el 2021-10-05.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life [2]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gambusia affinis.
Wikispecies té un artícul sobre Gambusia affinis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Gambusia affinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.