Gambusia holbrooki
La gambusia Gambusia holbrooki és un peix de la família dels poecílidos en el orde dels ciprinodontiformes, una espècie molt invasora en tot el planeta[1] i inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]Els machos poden alcançar els 3,5 cm de llongitut total,[3] podent les femellas doblar eixa llongitut.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És autòctona de Norteamérica: des de Nova Jersey fins a Alabama.[3]
Introducció i caràcter invasor
[editar | editar còdic]Ha segut introduïda en chapulls de molts països d'Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia en l'idea infundada de que pot controlar les plagues de mosquits. A principis del sigle XX, quan el paludisme o malaria era encara un mal endèmic no només en països tropicals, com ara, sino en països europeus, es va pensar en la gambusia com a mig biològic de control dels mosquits del gènero Anopheles, que transmeten eixa malaltia, i atres mosquits a voltes vectores de malalties infeciosas. Es va introduir Gambusia holbrooki en tot lo món, pagant el preu ecològic del desplaçament de les espècies autòctones de peixos, amfibis i atres organismso sobre els que depreda o en els que competix, i el corresponent desarreglo de les rets tróficas locals.[4][5][6][7] Ademés, la gambusia, com a molts atres peixos, és un depredador generaliste que a sovint no consumix pràcticament mosquits,[4][8] generalment no és més eficient que les espècies autòctones de peixos menjant mosquits,[4][9][10] a sovint no afecta l'abundància de larves de mosquits en condicions naturals[4] i molt manco la de mosquits adults i malalties associades.[4][11] Per tant, introduir gambusias, ademés d'estar a sovint prohibit per la llegislació i causar un fort impacte ecològic, no servix per al control de mosquits o les seues malalties associades.
L'introducció en Europa en els anys 1920 va ser precedida de la seua aclimatació en la Quebrada del Repinar, desaiguador de la Font del Roure, en Talayuela (província de Càceres, Extremadura) pel jove mèdic i investigador Sadí de Bon Lozano, qui havia investigat en el seu germà, el oceanógrafo Fernando de Bon i Lozano, la críes en captivitat, sense massa èxit. Fernando de Bon va cridar l'atenció sobre les provables conseqüències ecològiques i econòmiques, per a la peixca fluvial, de l'introducció de Gambusia holbrooki, havent observat en condicions experimentals cóm esta espècie desplaçava a Aphanius iberus, una espècie local.[12]
Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GISD». www.iucngisd.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ 2,0 2,1 «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ 3,0 3,1 Froese, R. i Pauly, D. (ed.): «Gambusia holbrooki» (en en). FishBase. Consultat el 25 d'abril 2023.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics.39(1)
- 171–191.ISSN 1543-592X.doi:10.1146/annurev.ecolsys.39.110707.173451.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ PLOS ONE.8(1)
- i54734.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0054734.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Biological Conservation.139(1-2)
- 83–92.ISSN 0006-3207.doi:10.1016/j.biocon.2007.06.006.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Ecosistemes.24(1)
- 36–42.ISSN 1697-2473.doi:10.7818/ECOS.2015.24-1.07.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Journal of Fish Biology.55(1)
- 135–147.ISSN 1095-8649.doi:10.1111/j.1095-8649.1999.tb00663.x.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Hydrobiologia.766(1)
- 357–364.ISSN 1573-5117.doi:10.1007/s10750-015-2470-3.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ «Europe PMC». europepmc.org. Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Tropical Medicine & International Health.20(9)
- 1239–1256.ISSN 1365-3156.doi:10.1111/tmi.12538.Consultat el 2021-05-31.
- ↑ Journal of Fish Biology.61(6)
- 1560–1585.ISSN 1095-8649.doi:10.1111/j.1095-8649.2002.tb02498.x.Consultat el 2021-06-09.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lucinda, P.H.F.: Poeciliidae (Livebearers). Pàgines 555-581. En: R.I. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.): Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Ed. EDIPUCRS, Porte Alegre, Brasil. 2003.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4ª edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3ª edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2ª edició, Londres: Macdonald. 1985.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat] (en anglés)
- BioLib (en anglés)
- Ficha en una web d'espècies exòtiques invasoras de la península ibèrica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gambusia holbrooki» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgina sobre els peixos invasores en Espanya i un artícul sobre el Gambusia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gambusia holbrooki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.