Lactarius deliciosus
El mízcalo,[1] níscalo,[2] robellon,[3] rebollón,[4] de nom científic Lactarius deliciosus, és un fongo basidiomiceto comestible, de la família Russulaceae. És molt comú en Espanya, Argentina i Uruguay, creix en pinades i boscs mixts. El seu bolet o cos fructífer aflora en autumne, i és molt apreciada en gastronomia. El basónimo d'esta espècie és Agaricus deliciosus L. 1753. El epítet específic, deliciosus, significa «deliciós».[2]
Característiques
[editar | editar còdic]El seu peu és ahuecado i curt, més o menys cilíndric o estretit una miqueta en la base. D'estructura granulosa: massiç de molt jove, despuix té zones huecas sense deixar de ser resistent. És del color del capell pero més pàlit, en alguns hoyitos superficials de color més intens. Sol tindre paràsits i llavors es fa fràgil. El capell sol oscilar entre els 4 i 16 cm de diàmetro i el seu color anaranjado es veu modificat per círculs concèntrics de tons rojosos i pàlits. En la seua joventut el capell es troba enrollado per les seues vores i conforme envellix es aplana per a evolucionar a forma embudada. Les làmines de la cara interna són del mateix color, apretades, fines i decurrentes. La seua carn és densa i compacta, en olor suau i dulzón, el sabor en cru és alguna cosa amargoso al final. Al tall desprén un làtex de color taronja. Es oxida ràpidament, adquirint un color verdoso cardenillo quan envellix o en passar algunes hores de la seua recolecció. Un dels seus colorants s'elimina pel renyó despuix d'haver-la menjat;
La distinta valoració sobre la seua calitat culinària pot deure's a que el seu sabor varia en el terreny a on creix, o a que moltes voltes es prenen per níscalos atres espècies molt paregudes o s'aprofiten eixemplars en moltes zones de color verdoso per ser vells, estar maltractats o, lo més freqüent, que estan o varen estar parasitados.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Viu formant micorrizas en diverses coníferes, especialment del gènero Pinus.
Recolecció
[editar | editar còdic]Per a la recolecció d'este bolet o fongo s'utilisa navaixa en la que es talla el talle.També és necessari usar una cistella de vímen o similar perque no està permés usar bosses de plàstic ya que les espores no caurien i es podrien extinguir.[5]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]La bolet de Lactarius deliciosus és un comestible apreciat. A sovint és consumida torrada, guisada, en conserva (escabeche) o com a complement dels guisos de carn.
Atres noms comuns
[editar | editar còdic]Se li coneix per molts atres variats noms depenent de la regió geogràfica:
- guíscano en les serres de Múrcia, Albacete i Andalusia oriental.
- rebollón, rovellón, mizclo o fongo royo en Aragó i Comunitat Valenciana.
- rebollón, rebolló, rovelló en Castelló Comunitat Valenciana.
- fongo royo, rebochuelo, níscalo en el Valle de Roncal (Navarra).
- reboñuelo en la Vall de l'Alt Linares en Terol (Aragó).
- níscaro, lactouro o fungo dona muña en Galícia.
- esne gorri o ziza gorri en el País Vasc.
- pinetell o "rovelló" en Catalunya.
- pebràs en el Valle d'Albaida i les Pitiusas.
- esclatasang en Balears (encara que esta és una atra varietat) i, entre unes atres, les comarques de la Safor, l'Alcoià i el Comtat (Comunitat Valenciana.).
- callampa rosada en Chile.
- pebrazo en l'àrea valenciana del Massiç del Caroig (Comarques del Valle de Ayora i La Canal de Navarrés).
- fongo deliciós i també "fongo català" en Uruguay.
- níscalo en la zona costera de la província de Buenos Aires, Argentina.
- mícula en la serra de la Demanda i comarca de Pinades.
- Nícalo en la província de Valladolit
- Nícola en la comarca de Almazan, província de #Soria
Possibles confusions
[editar | editar còdic]Es pot confondre en el fals níscalo (Lactarius torminosus), també en el comestible i molt apreciat Lactarius sanguifluus (capell de color més apagat i làtex color rojós).
Cultura
[editar | editar còdic]Una fresca de la ciutat romana de Herculano sembla representar a Lactarius Deliciosus i és una de les primeres obres d'art que ilustren un fongo.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). , Barcelona: Blume, p. 172. ISBN 84-87535-11-9.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Rebollón = Lactarius deliciosus».
- ↑ «Cóm buscar níscalos» (en espanyol).
- ↑ Loizides M., Kyriakou T., Tziakouris A. (2011). Edible & Toxic Fungi of Cyprus. 1st Edition, 304 p. ISBN 978-9963-7380-0-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004) [1], 1ª edició, Mundi Prensa, pp. 31, 32 i 34. ISBN 9788484762003.
- Rebollones.és. Web de gran importància dedicada a l'estudi dels rebollones i atres tipos de Lactarius Deliciosus.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius deliciosus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.