Lactarius sanguifluus
Lactarius sanguifluus és una espècie de fongo de la família Russulaceae que produïx bolets comestibles. Està estés per Àsia i Europa. Quan es trenca o és tallada el bolet, desprén un làtex de color sanguinolento que passa a color verdoso en la seua exposició a l'aire. El capell del bolet és de color anaranjado o marró rojós en zones concèntriques de color més obscur, i va adquirint forma d'embut segons va madurant. Els bolets es poden trobar aïllades o en grup principalment en les proximitats de coníferes, especialment del avet de Douglas.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es denomina vulgarment, segons les zones, com guíscalo, níscalo, mízcalo, añísquele, guíscano, mícula o robellón.[1] Estos noms vulgars són els mateixos que se li dona a L. deliciosus.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este fongo va ser científicament descrit per primera volta per Jean-Jacques Paulet com Hypophyllum sanguifluum en 1811, i va adquirir el seu nom actual en 1838 per Elias Magnus Fries.[2] Està classificat en la secció Dapetes del gènero Lactarius, junt en atres populars espècies comestibles com Lactarius deliciosus i Lactarius deterrimus.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]En Europa sol aparéixer en pinades sobretot de la regió pròxima al Mediterràneu, (Balears, Catalunya i comunitat valenciana[3]) mentres que L. deliciosus es dona per tota Europa. Se sol donar en zones càlides i solejades i terrenys a no massa altitut. L. sanguifluus es va fent més rar a mida que aumenta l'altitut. La dependència que els pins tenen de la micorriza que forma en este fongo és total ya que esta li permet explorar més terreny en el seu sistema radicular.
Este níscalo està també àmpliament estés en la regió d'Himachal Pradesh en Índia, a on se li ha observat créixer en boscs mixts de coníferes, a sovint baixe la falaguera Onychium contiguum.[4] En Holanda, s'ha localisat en dunes calcáreas, en clima templat, solejat en les vores de boscs dominats per pins.[5] També se li cita en Bèlgica,[6] i China.[7]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]Els bolets de Lactarius sanguifluus són comestibles. En Índia eixemplars jóvens són consumits junt en els de L. deliciosus.[4]
Els seus bolets, de la mateixa manera que les d'atres espècies, poden bioacumular metals pesats tòxics de sols contaminats. Per això, no és recomanable consumir bolets recolectats en sols potencialment contaminats com poden ser els industrials o pròxims a carreteres en molt tràfic.[8] En un estudi realisat en Turquia sobre vàries espècies comestibles de fongos, es va comprovar que els bolets de L. sanguifluus contenien alts nivells de zinc, manganeso, níquel, cobalt, cadmi, i plom.[8]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Lactarius vinosus ha segut a sovint considerat una varietat de L. sanguifluus, pero la seua morfologia, especialment caràcters macroscòpics com l'ornamentació de les seues espores i caràcters moleculars, ha confirmat que són espècies distintes.[9]
Pot confondre's en L. deliciosus si ben el làtex d'est és més anaranjado en lloc de color rojós vinoso com és el de L. sanguifluus.
Composts bioactivos
[editar | editar còdic]Lactarius sanguifluus conté una mescla d'esterolés. El esterol predominant és ergosterol (un 56.6% del total de esteroles), en menor proporció d'atres derivats del ergosterol.[10]
El làtex conté pigments a pur de sesquiterpenos en un esquelet de guaninas,[11] que inclouen els composts als que vulgarment se'ls denomina lactaroviolina i sangol. Alguns d'estos productes es creu que es produïxen per acció enzimàtica quan el bolet es trenca o lastima.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.botanical-online.com/bolets/lactarius_sanguifluus.htm
- ↑ Fries EM. (1838). [1], Uppsala, Sweden: Typographia Academica, p. 341.
- ↑ «Lactarius sanguifluus». Secció Micològica Museu Balear de Ciències Naturals. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 8 de novembre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 Lakhanpal TN, Bhatt RP, Kaisth K.(1987).«Lactarius sanguifluus Fr. – an edible mushroom new to Índia».Current Science.56(3)
- 148–9.
- ↑ Jalink L, Nauta M, Enzlin RS.(1997).«Lactarius sanguifluus new for Netherlands and other nice things».Coolia.40(3)
- 188–90.
- ↑ Verbeken A, Walleyn R.(1998).«Orange-green milk cap in Belgium».AMK Mededelingen.2
- 37–44.
- ↑ Wang X-H.(2000).«A taxonomic study on some commercial species in the genus Lactarius (Agaricales) from Yunnan Province, Chinenca».Acta Botanica Yunnanica.22(4)
- 419–27.
- ↑ 8,0 8,1 Işıloğlu M, Yilmaz F, Merdivan M.(2000).«Concentrations of trace elements in wild edible mushrooms».Food Chemistry.73
- 169–75.doi:10.1016/S0308-8146(00)00257-0.
- ↑ Nuytincki J, Verbeken A.(2003).«Lactarius sanguifluus versus Lactarius vinosus: molecular and morphological analyses».Mycological Progress.2(3)
- 227–34.doi:10.1007/s11557-006-0060-5.
- ↑ Cerri R, De Simone F, Senatore F.(1981).«Sterols from three Lactarius species».Biochemical Systematics and Ecology.9(4)
- 247–8.doi:10.1016/0305-1978(81)90002-8.
- ↑ De Rosa S, De Stefano S.(1986).«Guaiane sesquiterpenes from Lactarius sanguifluus».Phytochemistry.26(7)
- 2007–9.doi:10.1016/S0031-9422(00)81747-1.
- ↑ Sterner O, Bergendorff O, Bocchio F.(1988).«The isolation of a guaiane sesquiterpene from fruit bodies of Lactarius sanguifluus».Phytochemistry.28(9)
- 2501–2.doi:10.1016/S0031-9422(00)98015-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lactarius sanguifluus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius sanguifluus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.