Lactarius torminosus
.jpg)
Lactarius torminosus, també conegut com a fals níscalo, és una espècie de fonc basidiomiceto de la família Russulaceae.
De sabor picante i prou desagradable, per lo que no se li considera comestible.
Descripció
[editar | editar còdic]- Capell: convexo, pronte umbilicado, en viscosidad en el centre, color roig rajola, sobre un fondo rosa o anaranjado. Contacte lanoso en les vores.
- Làmines: molt apretades de color ocre o crema en certa tonalitat salmón.
- Espores: de forma ovoide a globulosa, verrucosas, hialinas i amiloides.
- Peu: de 3-7 x 1-2 cm, endurit, de color blanc en taques roses, a mida que es desenrolla la seua coloració canvia a un to rosa anaranjado pàlit.
- Carn: de color blanc, en una olor débilment afrutado i sabor molt acre.
- Làtex: suc acuoso lechoso de color blanc que expulsa si provoquem un brot quan estan frescs, solament es torna de color groc en un mocador o pot canviar de color en entrar en contacte en l'aire. Este suc fluïx per un sistema de tubos lacticíferos que es ramifican per tots els teixits del esporóforo.
Ecologia
[editar | editar còdic]Podem trobar-ho baix abedullés i micorrizas específiques d'estos arbres. Esta espècie forma una simbiosis micorriza molt específica en esta espècie d'arbre. El seu bolet aflora en estiu i autumne, per això, l'época de l'any més freqüent per a trobar este fonc és sobretot, l'autumne.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lactarius torminosus està classificada en el subgénero Piperites, dins del gènero Lactarius. Esta subsección es deu al làtex que posseïx el fonc, una substància lechosa produïda pel mateix que no es queda de color groga despuix del contacte en l'aire ambiental.[1] El terme torminosus significa "atormentar" o "causar còlics", en referència al malestar gastrointestinal associat en el consum de bolets crus.[2] L. Torminosus és popularment conegut com a fals níscalo o Wally Lactarius.[3]
Toxicitat i comestibilidad
[editar | editar còdic]Despuix de la seua ingestió produïx síndromes fúngicos o resinoide, purgantes i trastorns gastrointestinals com a nàusees i bossades, pero no és mortal.
Es caracterisa pel seu sabor intensament picante quan es consumix crua, tant és aixina, que presa en excés pot provocar ampolles en la llengua.[4] La seua toxicitat es llimita a provocar trastorns gastrointestinals, lo que alguns autors han cridat “lleu gastroenteritis a fatal".[5] Es tracta d'un síndrome gastrointestinal produït per la presència en el fonc de substàncies no absorbibles, pero irritantes per al tubo digestiu, que quan s'ingerixen provoquen un síndrome gastroenterocolítico autolimitado.[6] Per açò, els síntomes que s'experimenten despuix de consumir bolets crus són nàusees, diarrees severes, bossades i dolor abdominal que apareixen entre 15 minuts i tres hores despuix de l'ingestió. Açò pot conduir a deshidratació, espasmo muscular i colapse circulatori. Aixina i tot, ocupen una part molt baixa en l'escala de perillositat, de fet la gastroenteritis generalment es resol sense tractament en un parell de dies.[7] La carn de L. torminosus és de sabor picante i prou desagradable, per lo que no es considera comestible. No obstant, es consumix en Finlàndia, Rússia i atres països d'Europa septentrional i oriental, despuix d'una cocció inicial i varis dies d'amere en salmorra.[8]
Química
[editar | editar còdic]El cos frutal de L. torminosus contenen originalment #éster de #àcit grassos de la velutinal sequiterpene com els únics sesquiterpenoides. Quan el cos frutal es lesiona, els #éster es convertixen enzimáticamente en sesquiterpenos furanos, mona- i vaig donar-aldehits, i #lactosa (composts tòxics). El sabor acre i picante, aixina com la toxicitat dels cossos fructífers es deu a la formació de dialdehıdos insaturados, per eixemple velleral i isovelleral.[9] El compost principal que es considera responsable de la toxicitat de L. torminosus és el velleral-acre (2,2,8-trimetil-3,3a,8,8ª-tetrahidro-1H-5,6-auleno-dicarbaldehído) a una concentració de 0,16 mg/g. És un dialdehído sesquiterpeno que es troba en el làtex de L.torminosus i de L. vellereus, d'ahí el seu nom. Es creu que el compost és part d'un sistema de defensa química que protegix als foncs dels depredadors. Velleral és un producte de degradació de la estearil-velutinal que presenta activitat antimicrobiana.[10] El cos frutal de L. torminosusconté esteroles (esgosterol és el més predominant), aixina com també presenta composts volàtils responsables de l'olor del bolet, molts dels quals són alcohols i composts de carbonilo. El compost volàtil predominant és 1-octen-3-ona,[11] un odorante comú en els foncs.
Observacions
[editar | editar còdic]Algunes espècies de Lactarius es comercialisen de forma intensa com el famós níscalo, Lactarius deliciosus, molt apreciat pels aficionats a la recolecció que s'especialisa en este bolet.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hesler and Smith, 1979, North American species of Lactarius, University of Michigan herbarium fungus monographs p. 237.
- ↑ Roody WC. (2003). Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Lexington, Kentucky: University Press of Kentucky. p. 107.
- ↑ Menéndez Valderrey (08/03/2007). Lactarius torminosus (Schaeff.) Pers. (em espanhol) Asturnatura.com. Visitat em 23/10/2011
- ↑ Arora D. (1991) All that the Rain Promises and More: A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Berkeley, Califòrnia: Tingues Speed Press. p. 19.
- ↑ Elvin- Lewis MPF, Lewis WH. (2003). Medical Botany: Plants Affecting Human Health. Chichester, UK: John Wiley & Sons. p. 61.
- ↑ M.A. Pinillos, J. Gómez, J. Elizalde, A. Ames. (2003) Intoxicació per aliments, plantes i bolets. An Sist Sanit Navar, 26, p. 243-263
- ↑ Reichl F-X, Ritter L. (2011). “Illustrated Handbook of Tosxicology”. Stuttgart, Germany: Thieme. p. 296.
- ↑ . Arora D. (1986). Mushrooms Demystified: A Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, Califórnia: Tem Speed Press. p. 73
- ↑ Sterner, O., (1989). The Co-formation of Sesquiterpene Aldehydes and Lactones in Injured Fruit Bodies of Lactarius necator and L. circellatus. The Insolation of epi-Piperalol. Acta Chem. Scand. 43: 694-697
- ↑ . Sterner O, R Bergman, J Kihlberg, Wickberg B. (1985). “Els sesquiterpenos de Lactarius vellereus i el seu paper en un sistema de defensa química proposta” Journal of Natural Products 48 (2):... 279-88.
- ↑ Pyysalo H. (1976). “Identification of volatile compounds in seven edible fresh mushrooms” (PDF). Acta Chemica Scandinavia B 30 (3): 235-44.
C.J.Alexopoulos, C.W. Mims (1985) Introducció a Omega S.A. Barcelona
P. García Jiménez, S.Pérez Gorjon, J.A. Sánchez Rodríguez, J. Sánchez Sánchez, C.J. Valle Gutiérrez (2005) Bolets de Salamanca. Edicions de Salamanca, Salamanca
S. de Castro, J. Morales, A.corral, A.Merchan, A.García, A. Calçada, S. Alonso; J.A. Eiroa, A. Corral, H. Pérez, J. M. Juan, J.A. Garcia (2004) Manual Del Recolector de Bolets. Junta de Castella i Lleó. Conselleria de Mig ambient.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius torminosus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.