Idioma protoitálico

El protoitálico és el ancestro del que deriven totes les llengües itálicas conegudes com l'osco, l'umbro, el falisco, el llatí, entre unes atres. A pesar de carir de registres escrits, el seu vocabulari ha segut reconstruït en l'ajuda del método comparatiu de la llingüística històrica.

Possiblement es va parlar durant el 1500 al 1000 a. C. i és una llengua que es va desenrollar a partir del protoindoeuropeu (PEU). És provable que haja tingut una estreta conexió en el protocelta segons l'hipòtesis de la relació italo-celta.

Història

Segons l'evidència glotocronològica, es creu que el protoitálico es va separar dels arcaics dialectes protoindoeuropeus occidentals en algun moment abans del 2500 a. C. Originalment ho parlaven les tribus itálicas al nort dels Alps ans que es traslladaren al sur, a la península itálica, durant la segona mitat del segon mileni a. C. L'evidència llingüística també apunta a contactes primerencs en parlants de grec i de protogermánico.

Encara que no es pot establir en certea una equació entre evidència arqueològica i llingüística, l'idioma protoitálico generalment s'associa en les cultures Terramaras (1700-1150 a. C.) i en la de Villanova (900-700 a. C.).

Fonologia

Consonante

	Bilabial	Dental	Alveolar	Palatal	Velar	Labiovelar
Nassal	m		n		(ŋ)
Oclusiva	p  b	t  d			k  ɡ	kʷ  ɡʷ
Fricativa	ɸ  (β)	θ?  (ð)?	s  (z)		x  (ɣ)	xʷ?  (ɣʷ)?
Vibrant			r
Lateral			l
Aproximante				j		w

• [ŋ] era un alòfon de /n/ abans d'una consonant velar.
• Les fricatives sonores [β], [ð], [ɣ], [ɣʷ] i [z] estaven en distribució complementària en fricatives sordes inicials de paraula [ɸ], [θ], [x], [xʷ] i [s], per lo tant originalment eren simplement alòfons l'u de l'atre. No obstant, en algun moment del periodo protoitálico, la alofonía va ser interrompuda per la pèrdua dels alòfons sorts [θ] i [xʷ], que es varen fusionar en [ɸ].
  Els estudiosos no estan d'acort sobre si reconstruir el protoitálico en els fonema /θ ð/ i /xʷ ɣʷ/ (assumint per lo tant que la fusió en [ɸ] va ser un canvi d'àrea posterior que es va estendre a tots els dialectes existents, possiblement ocorrent simultàneament en o despuix de la pèrdua de les fricatives sonores corresponents), o reconstruir el protoitálico en els alòfons sorts dels fonema fusionats en /ɸ β/, i els seus alòfons sonors convertint-se en fonema independents /ð/, /ɣʷ/. Abdós sons són relativament poc comuns en varis idiomes i, finalment, es varen eliminar en tots els idiomes posteriors, pero de manera diferent en cada u.

Vocals

Vocals breus Frontal Central Posterior Tancada i o Mija i (ə) o Oberta a |} Vocals llargues Frontal Central Posterior Tancada iː oː Mija iː oː Oberta aː /ə/ potser no era un fonema verdader, pero es va insertar abans de les consonant com vocal prop. Es pot reconstruir basant-se en el resultat de les nassals silàbiques protoindoeuropeas m̥ i n̥, que apareixen en llatí com **em, en **im, **in, pero també com **am, **an en osco i umbro junt en **em, en. Per tant, sembla necessari reconstruir /ə/ com un sò distint. El protoitálico tenia els següents diptongos: Curts: **ai, **ei, **oi, **au, **ou Llarcs: āi, ēi, ōi La llei d'Osthoff va seguir sent productiva en el protoitálico. Açò va causar que les vocals llargues es feren breus quan eren seguides per una sonorant i una atra consonant en la mateixa sílaba: VːRC> VRC. Com els diptongos llarcs també eren seqüències VːR, solament podien aparéixer al final de la paraula i es varen acurtar en atres llocs. Les vocals llargues també es varen acurtar abans de la -m final de paraula. Esta és la causa de les moltes aparicions de -a- breu en, per eixemple, les terminacions de les raïls ā, o dels verps ā. Prosòdia Les paraules protoitálicas tenien un accent fix en la primera sílaba. Este patró d'accentuació provablement es va mantindre en la majoria dels descendents. En llatí va permanéixer durant el periodo del llatí antic, despuix de lo que va ser reemplaçat pel penúltim patró d'accent «clàssic». Desenrolls fonètics A continuació s'inclou una llista de canvis fonètics habituals del protoindoeuropeu al protoitálico. Degut a que el llatí és l'únic idioma itálico ben documentat, constituïx la font principal per a la reconstrucció del protoitálico. Per lo tant, no sempre està clar si certs canvis s'apliquen a tot el itálico (un canvi anterior al protoitálico) o solament al llatí (un canvi posterior al protoitálico), per la falta d'evidència concloent. Obstruents Les palatovelares es varen fusionar en les velars planes, un canvi denominat centumisació. /ḱ / > /k/ /ǵ/ > /g/ /ǵʰ/ > /gʰ/ Seqüències de palatovelares i w fusionades en labiovelares: /ḱw, ǵw, ǵʰw / > /kʷ, gʷ, gʷʰ/ /p[...]kʷ/ > /kʷ[...]kʷ/, un canvi també trobat en el cèltic. Les labiovelares perden la seua labialisació abans d'una consonant: /kʷC, gʷC, gʷʰC/ > /**kC, **gC, gʰC/. Les consonant obstruents es tornen sordes (no aspirades) abans d'una atra consonant sorda (normalment s t). Les aspirades sonores es tornen fricatives. A l'inici de paraula es fan sordes, mentres que s'expressen alofónicamente de manera medial. A jujar per l'evidència osca, aparentment varen permanéixer com fricatives inclús despuix d'una consonant nassal. En la majoria de les atres llengües itálicas es varen convertir en oclusives més vesprada en eixa posició. /bʰ/ > /ɸ/ (medialmente β) /dʰ/ > θ (medialmente ð) /gʰ/ > x (medialmente ɣ) /gʷʰ/ > xʷ (medialmente ɣʷ) /s/ també es va expressar alofónicamente en /**z/ medialmente. /**sr, **zr/ > /θr, ðr/. /θ, xʷ/ > /ɸ/. Es troba en venético vhagsto / hvagsto (compare's el llatí facio). Els alòfons sonors /ð/ i /ɣʷ/ es varen mantindre distints de β en llatí i venético, pero també es varen fusionar en osco-umbro. /**tl/ > /**kl/ medialmente. Vocals i sonorants /l̥, r̥/ > /**ol, **or/ /m̥, n̥/ > /əm, ən/ (vore dalt sobre "Vocals") /j/ es pert entre vocals. Les vocals resultants en hiat es contrauen en una vocal llarga si les dos vocals són iguals. /**ew/ > /**ow/ /o/ > /a/ abans de labials i /l/. Laríngeos Els sons laríngeos (o laringals) són una classe de sons PEU hipotètics: h₁, h₂ i h₃, que generalment desapareixen en PEU tardà, deixant efectes de coloració en les vocals adjacents. La seua desaparició va deixar algunes combinacions de sons distintius en protoitálico. En els canvis a continuació, mostren la pràctica estàndar per a denotar el llímit d'una paraula; és dir, # al principi denota inicial de paraula. /H/ denota qualsevol de les tres laríngeas. Els desenrolls itálicos més simples de les laringe són compartits per moltes atres branques indoeuropeas: /h₁i/ > /i/, /h₂i/ > /a/, /h₃i/ > /o/ /eh₁/ > /ē/, /eh₂/ > /ā/, /eh₃/ > /ō/ /H/ > /a/ entre obstruents Els laríngeos són paraules perdudes, inicialment abans d'una consonant. Més característiques de la branca itálica són les interaccions de laríngeas en consonant sonores. Ací, R representa una sonora i C una consonant. HRC> aRC i CHRC> CaRC, pero HRV> RV CRHC> CRāC, pero CRHV> CaRV CiHC i provablement CHiC> CīC Morfologia Pèrdua general del dual, en solament unes poques relíquies restants. Pèrdua total del cas instrumental. Desenrolls posteriors de les llengües itálicas Es varen produir més canvis durant l'evolució de les llengües itálicas individuals. Esta secció oferix una descripció general dels canvis més notables. x debucaliza en [h]. ɣ de manera similar es convertix en [ɦ] entre vocals, pero permaneix en un atre lloc. Este canvi possiblement va tindre lloc dins del periodo proto-itálico. El resultat, ya siga [h] o [ɦ], es va escriure h en totes les llengües itálicas. Les inicials **xl, **xr es reflectixen (a lo manco en llatí) com gl, gr θ (i) r, ð (i) r> f (i) r, β (i) r en totes les llengües menys en venético. Compare's louderobos en venético en el llatí līber, el falisco loufiro, el osco lúvfreis. β, ð, ɣ> Llatí b, d, g. En osco-umbro, el resultat és f (provablement expressat) per als tres. En falisco, β seguix sent una fricativa. ɣʷ> gʷ en llatí, que despuix es desenrolla com es mostra a continuació. > f en osco-umbro. dw> b en llatí clàssic, encara que encara es conserva en el llatí antic i el falisco. En osco-umbro passa a f. kʷ, gʷ> p, b en osco-umbro. Es conserven en el llatí-falisco i el venético. En llatí, gʷ> v [w] llevat despuix de n. z> r en llatí i umbro, pero no en osco. -ā final (fem. sg. nom., neut. pl. nom./acc.)> [Oː] en osco-umbro, pero es torna una -a curta en llatí. -ns finals (segons pl. De vàries classes de sustantius), -nts (masc. nom. sg. de participis) i -nt (neut. nom./acc. sg. de participis) desenrollats de manera complexa. Grup Proto-osco-umbro Osco Umbro Llatí antic Llatí -ns -ns -ss -f -ns -s -nts -nts -ns -nt Reducció de vocals. Açò va fusionar moltes de les vocals curtes átonas; més dramàticament, totes les vocals curtes es varen fusionar (generalment a /i/) en sílabes miges obertes. Ademés, tots els diptongos es varen convertir en vocals pures llevat **ai i **au (i ocasionalment **oi) en les sílabes inicials. Mostra textual Poema Representació d'un poema armat en el vocabulari i gramàtica del protoitálico: Protoitálico Kwi dōnāō lepidom nowom louðeroβom aziða modō poimike eks politom koɾneli etβi namkwe la teua sweðiβas pixes esi alikwid poto nugas jam tom kom awidatos este oinos weita leizom umne awiom triβvos ekspliko weɾβois doktois djous pater et laβosiosis kwaɾi xaβeo etβi kwiskwid xoc louðerolosjos kwiskwokwam kom mater wizoɣo plous oino twotos et emɣo frater meneges pert atne saikolos. Pare nostre Representació del padrenuestro armat en el vocabulari i gramàtica del protoitálico, comparat en el llatí i l'espanyol: Pare el nostre Protoitálico: Pater nostere kwoi és kailos, sanktom fujad nomən towom. Gwenjad regnom towom. Fujad welontats towa seiked kailoi kwti terza. Patnim nosteɾom kwotidyanom vaig donarða noβois xoidied djowe et demeite noβois reins deɣabetas nosteɾas kwti nos demeitemos deɣabitoɾiβvos nosteɾois. Ne enduke nos nin vewskam, swed louðiɾa nos malod. Wered. Llatí: Pater noster, qui és in caelis, sanctificetur nomen tuum. Adveniat regnum tuum. Fiat voluntas tua, sicut in caelo et in terra. Panem nostrum quotidianum dona nobis hodie et dimitte nobis debitar nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. Et ne nos inducas in tentationem, set llibera nos a mal. Amen. Espanyol: Pare nostre que estàs en el cel, santificado siga el teu nom. Que venja el teu regne. Faça's la teua voluntat en el cel aixina com en la terra. Dona-nos hui el nostre pa quotidià i perdona els nostres deutes, com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, mes liberanos del mal. Amén. Comparació lèxica Entre les llengües indoeuropeas, les itálicas compartixen un major percentage de lèxic en les celtes i per això estes són reunides en el grup de les llengües italo-celtes. A continuació es mostra una llista de cognados entre el llatí i les atres llengües itálicas que reflectix la seua evolució fonètica des del protoitálico. GLOSSA Protoitálico Llatí Falisco Osco Umbro Sículo Venético 'aus' **awēs avēs aus aus 'un atre' **alteros alter alttre etre 'any' **atnos annus aceneis acnu 'sopa' **kertsnā sopar kersna sesna 'vida' (acus.) gʷītām vītam veitam bítam bitam vitam 'vixc' gʷīwos vīvus viu bivus biver vivus vivoi 'mà' (acus.) **manom manum manom manim manuve menom manom 'aquell' **ole ille ole úlle ull ole oli 'si' **swei sī sei svaí sve sei 'davall' **xenðrā infrā infra húntrus hondra 'este, ací' **xeike hic fec eike eixe heie eik 'de l'home' **xemones hominis femono humuns homonus 'fill' **feilios fīlius hileo feilius feliuf feilius filea 'mòlt' **meletom molitum meletom maletu 'fer' **fak- facere haciu facum façiu 'bo' ðwenos bonus dueno fuons foner duenus 'flora' **flōzā flōra fluusa flora 'tant' **etantos tantus etantuf etantu tantom 'llengua' ðengwā lingua dengua fangva fangua dengua 'gràcies' gʷrātós grātuās brateis brat grats 'lliure' **louðeros liberis loufiro lovfreís vufru louderobos 'dir' **deik- dīcere deicum deku 'temple' **fesnom fānum fíisnam fesnuf 'poble, tot' **toutos tōles teues touto toutos tota touto teuta 'ser' **ezom esse esum ezum erom esom esom 'a, al costat' **ad ad ad az ař ati 'des de' aβ ab af af ah ab 'per' **pert per pe pert pert per 'quan' kʷvaja quando quando pún pune 'tindre, haver' **xaβeo habere hafum habeu habem 'verdader' gʷēros vērus berus veres 'llevat' **salwes salvus salues salavs saluo salues 'camine, via' **wijā via via viaí via via via 'va vindre' wīnom vīnum va vindre vinu- vinu va vindre vinoi 'terra' **terzā terra terrum terram 'terme' **termenios terminus teremenniu termenats termonios 'senat' **senātós senāles teues zenatuo senateis 'regal, don' dōnom dōnum donom dúnúm dunum donom donom 'en' **kom cum com com kum 'entre' **enter inter anter anter 'tot' **opnis omnis omni úinim omia omni 'més' **maɣis magis magis mais més 'despuix' **posti post post post posti pos 'carir' **kazeō carebo carefo kasit 'de' dē dē de dat det 'abans, pre-' **prai prae pre praí pre pra prai 'donar' dōnātod dōnāto duunatud donasto 'escrit' **skreiptos scrīptus scriftas screhto 'multa' **molta multa molta muta 'primer' **premom prīmum pramom promom promom 'de la pau' pākis pācis pacris pasturar 'or' **awzom aurum auzom orom quí?, quin? kʷoi qui quei pús poi qoi perque, puix, que kʷod quod quod púd puři qod kude perqué?, qué? kʷaneu quid quid píd piři qed i kʷi que que pe qe ke a on **kuðei ubi puf pufe kude com **kutei ut utei puz vaig posar 'cap a' **op ob op úp op 'eliminar, elevar' **tolno tollere tulom entelus toler grane **far far far far far far far 'actuar' **ag- agere acum agu age germà **frātēr frater frater fratrer frater frater fraterei germana **swezōr soror suesor svosor surur suesor suesor ahí **ipei ibi ipi iepi be beure **pibo bibere pipo pipo taula **mensa mensa mese mefa porta **portām portam púrtam pertom roig **ruðrom rubrum rufrum rufru rufru ademés **eitom item eite eixa itom vote **wotom votum vootum vurtúm vose votsom argent **argentom argentum arcentom aragetom és **esti est est ist est esti yo iɣō ego eco eho ego em emɣo em em mehe el meu mego carn **karnis carnis carneis karne o **awti aut aut avt ote va donar **ded- dedit dedet deded dede dote Gramàtica Adjectius Els adjectius es declinen de forma molt semblada als sustantius. A diferència dels sustantius, els adjectius no tenen gèneros inherents. En canvi, es varen declinar per als tres gèneros, prenent la mateixa forma de gènero que el sustantiu al que es referien. Els adjectius varen seguir les mateixes classes d'inflexions de sustantius. Els més grans varen ser els adjectius de raïl o / ā (que es varen declinar com a raïls o en masculí i neutre, i com a raïls ā en femení) i les raïls i. El participi presente actiu de verps (en -nts) i les formes comparatives d'adjectius (en -jōs) flexionados com a raïls consonants. També hi havia adjectius de raïl-o originalment, pero s'havien convertit en raïls-i en agregar terminacions de raïl-i a la raïl-o existent, donant aixina el nominatiu singular -wis. Pronoms Declinació de pronoms personals: Singular 1st Persona 2nd Persona Reflexiu Nominatiu iɣō tū — Acusatiu emɣō, em tē, et sē, es Genitiu **moi, **mei **toi, **tei **soi, **sei Datiu emɣei etβei esβei Ablatiu **med **ted sigau Possessiu **meos **towos **sowos Plural 1st Persona 2nd Persona Reflexiu Nominatiu nōs wōs — Acusatiu nōs wōs sē, es Genitiu **nosterom? **westerom? **soi, **sei Datiu nōβei wōβei esβei Ablatiu nōβei wōβei sigau Possessiu **nosteros **westeros **sowos Declinació de pronoms relatius: Singular Masculí Femení Neutre Nominatiu kʷoi kʷāi kʷod Vocatiu — — — Acusatiu kʷom kʷām kʷod Genitiu kʷojjos kʷojjos kʷojjos Datiu kʷojjei, kʷozmoi kʷojjei, kʷozmoi kʷojjei, kʷozmoi Ablatiu kʷōd kʷād kʷōd Locatiu ? ? ? Plural Masculí Femení Neutre Nominatiu kʷoi, kʷōs kʷās kʷā, kʷai Vocatiu — — — Acusatiu kʷons kʷāns kʷa, kʷai Genitiu kʷozom kʷazom kʷozom Datiu kʷois kʷais kʷois Ablatiu kʷois kʷais kʷois Locatiu kʷois kʷais kʷois Declinació de pronoms interrogatius: Singular Masculí Femení Neutre Nominatiu kʷis kʷis kʷaneu Vocatiu — — — Acusatiu kʷim kʷim kʷaneu Genitiu kʷejjos kʷejjos kʷejjos Datiu kʷejjei, kʷezmoi kʷejjei, kʷezmoi kʷejjei, kʷezmoi Ablatiu kʷōd kʷād kʷōd Locatiu ? ? ? Plural Masculí Femení Neutre Nominatiu kʷēs kʷēs kʷī, kʷia Vocatiu — — — Acusatiu kʷins kʷins kʷī, kʷia Genitiu kʷejzom?, kʷozom? kʷejzom?, kʷazom? kʷejzom?, kʷozom? Datiu kʷiβvos kʷiβvos kʷiβvos Ablatiu kʷiβvos kʷiβvos kʷiβvos Locatiu kʷiβvos kʷiβvos kʷiβvos Declinació de pronoms demostratius: Singular Masculí Femení Neutre Nominatiu **ise **ejā aneu Acusatiu **im **ejām aneu Genitiu **ejjos **ejjos **ejjos Datiu **ejjei, **esmoi **ejjei, **esmoi **ejjei, **esmoi Ablatiu **ejōd **ejād **ejōd Locatiu ? ? ? Plural Masculí Femení Neutre Nominatiu **ejōs, **ejoi **ejās **ejā Acusatiu **ejons **ejans **ejā Genitiu **ejozom **ejazom **ejozom Datiu **ejois **ejais **ejois Ablatiu **ejois **ejais **ejois Locatiu ? ? ? Verps Aspecte actual Des del protoindoeuropeu, l'aspecte present proto-itálico va canviar en un parell de formes. En primer lloc, es va crear un nou sufix indicatiu passat de -β-. Açò provablement va ocórrer per l'elisió de la paraula final i dins de les terminacions dels verps primaris indoeuropeus (per eixemple, PEU present indicatiu h₁ésti > PIt est, pero també PEU passat indicatiu h₁ést ). En segon lloc, el sufix desideratiu de -s - / - baix- es va convertir en el sufix futur en proto-itálico. El subjuntiu d'este futur desideratiu, en un sufix d'abdós -s- i un allargament de la següent vocal, es va utilisar per a representar un potencial i un irreal estat animico. Finalment, mentres que el subjuntiu i l'optatiu de peu eren encara en principi estats d'ànim diferents, els estats d'ànim es varen fusionar en desenrolls Post-PIt (per eixemple, PIt subjuntiu esed vs optatiu siēd que es va convertir en present de subjuntiu llatí sit ); açò ya es pot vore en la fase proto-itálica, a on el modo subjuntiu va escomençar a prendre terminacions secundàries en oposició a les terminacions primàries que exhibien en PEU (cfr el reflex sabelico del PIt 3.ª persona singular imperfecte de subjuntiu -d i no -t). La persona dual PEU també es va perdre en els verps PIt de la mateixa manera que en els sustantius PIt. Primera conjugació Este patró de conjugació es deriva del sufix PEU -eh₂-yé-tu i forma principalment verps denominatius (és dir, derivats d'un sustantiu o adjectiu). Eixemple de conjugació: dòā- (donar) Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāō dōnāor 2nd. Sing. dōnās dōnāzo 3rd. Sing. dōnāt dōnātor 1st. Plur. dōnāmos dōnāmor 2nd. Plur. dōnātes dōnāmenai 3rd. Plur. dōnānt dōnāntor Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāβam dōnāβar 2nd. Sing. dōnāβas dōnāβazo 3rd. Sing. dōnāβad dōnāβator 1st. Plur. dōnāβamos dōnāβamor 2nd. Plur. dōnāβnugues dōnāβamenai 3rd. Plur. dōnāβand dōnāβantor Futur Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāsō dōnāsor 2nd. Sing. dōnāses dōnāsezo 3rd. Sing. dōnāst dōnāstor 1st. Plur. dōnāsom dōnāsomor 2nd. Plur. dōnāstes dōnāsemenai 3rd. Plur. dōnāsont dōnāsontor Present Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāōm dōnāōr 2nd. Sing. dōnāēs dōnāēzo 3rd. Sing. dōnāēd dōnāētor 1st. Plur. dōnāōmos dōnāōmor 2nd. Plur. dōnāētes dōnāēmenai 3rd. Plur. dōnāōnd dōnāōntor Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāsōm dōnāsōr 2nd. Sing. dōnāsēs dōnāsēzo 3rd. Sing. dōnāsēd dōnāsētor 1st. Plur. dōnāsōmos dōnāsōmor 2nd. Plur. dōnāsētes dōnāsēmenai 3rd. Plur. dōnāsōnd dōnāsōntor Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. dōnāojam dōnāojar 2nd. Sing. dōnāojas dōnāojazo 3rd. Sing. dōnāojad dōnāojator 1st. Plur. dōnāojamos dōnāojamor 2nd. Plur. dōnāojates dōnāojamenai 3rd. Plur. dōnāojand dōnāojantor Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. dōnā dōnāzo 2nd. Plur. dōnāet — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. dōnātōd — Participis Present Passat   dōnānts dōnātós Sustantius verbals el teu-derivatiu s-derivatiu   dōnātum dōnāzi Segona conjugació causativa Este patró de conjugació es va derivar de peu -éyeti, i va formar verps causatius (és dir, que expressen una causa) a partir de verps de tercera conjugació "bàsics". Eixemple de conjugació: mone- (advertir) Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **moneō **moneor 2nd. Sing. **monēs **monēzo 3rd. Sing. **monēt **monētor 1st. Plur. **monēmos **monēmor 2nd. Plur. **monētes **monēmenai 3rd. Plur. **moneont **moneontor Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **monēβam **monēβar 2nd. Sing. **monēβas **monēβazo 3rd. Sing. **monēβad **monēβator 1st. Plur. **monēβamos **monēβamor 2nd. Plur. **monēβnugues **monēβamenai 3rd. Plur. **monēβand **monēβantor Futur Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **monēsō **monēsor 2nd. Sing. **monēses **monēsezo 3rd. Sing. **monēst **monēstor 1st. Plur. **monēsom **monēsomor 2nd. Plur. **monēstes **monēsemenai 3rd. Plur. **monēsont **monēsontor Present Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **moneōm **moneōr 2nd. Sing. **moneēs **moneēzo 3rd. Sing. **moneēd **moneētor 1st. Plur. **moneōmos **moneōmor 2nd. Plur. **moneētes **moneēmenai 3rd. Plur. **moneōnd **moneōntor Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **monesōm **monesōr 2nd. Sing. **monesе̄s **monesе̄zo 3rd. Sing. **monesе̄d **monesе̄tor 1st. Plur. **monesōmos **monesōmor 2nd. Plur. **monesе̄tes **monesе̄menai 3rd. Plur. **monesōnd **monesōntor Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **moneojam **moneojar 2nd. Sing. **moneojas **moneojazo 3rd. Sing. **moneojad **moneojator 1st. Plur. **moneojamos **moneojamor 2nd. Plur. **moneojates **moneojamenai 3rd. Plur. **moneojand **moneojantor Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. **monē **monēzo 2nd. Plur. **monēet — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. **monētōd — Participis Present Passat   **monēnts **monetos Sustantius verbals el teu-derivatiu s-derivatiu   **monetum **monēzi Segona conjugació estativa Este patró de conjugació es va derivar de peu -éh₁tu (o la forma estesa -eh₁yéti), i va formar verps estatius (és dir, que indica un estat de ser). Eixemple de conjugació: walē- (ser fort) Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēō **walēor 2nd. Sing. **walēs **walēzo 3rd. Sing. **walēt **walētor 1st. Plur. **walēmos **walēmor 2nd. Plur. **walētes **walēmenai 3rd. Plur. **walēnt **walēntor Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēβam **walēβar 2nd. Sing. **walēβas **walēβazo 3rd. Sing. **walēβad **walēβator 1st. Plur. **walēβamos **walēβamor 2nd. Plur. **walēβnugues **walēβamenai 3rd. Plur. **walēβand **walēβantor Futur Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēsō **walēsor 2nd. Sing. **walēses **walēsezo 3rd. Sing. **walēst **walēstor 1st. Plur. **walēsom **walēsomor 2nd. Plur. **walēstes **walēsemenai 3rd. Plur. **walēsont **walēsontor Present Subjunctiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēōm **walēōr 2nd. Sing. **walēēs **walēēzo 3rd. Sing. **walēēd **walēētor 1st. Plur. **walēōmos **walēōmor 2nd. Plur. **walēētes **walēēmenai 3rd. Plur. **walēōnd **walēōntor Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēsōm **walēsōr 2nd. Sing. **walēsе̄s **walēsе̄zo 3rd. Sing. **walēsе̄d **walēsе̄tor 1st. Plur. **walēsōmos **walēsōmor 2nd. Plur. **walēsе̄tes **walēsе̄menai 3rd. Plur. **walēsōnd **walēsōntor Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **walēojam **walēojar 2nd. Sing. **walēojas **walēojazo 3rd. Sing. **walēojad **walēojator 1st. Plur. **walēojamos **walēojamor 2nd. Plur. **walēojates **walēojamenai 3rd. Plur. **walēojand **walēojantor Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. **walē **walēzo 2nd. Plur. **walēet — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. **walētōd — Participis Present Passat   **walēnts **walatos Sustantiu verbal el teu-derivatiu s-derivatiu   **walatum **walēzi Tercera conjugació La major part dels verps protoitálicos eren verps de tercera conjugació, que es varen derivar de verps temàtics de raïl proto-indoeuropea. No obstant, alguns es deriven d'atres classes de verps PEU, com a linkʷō (verps en infijo nassal PEU) i dikskō (verps en sufix PEU sḱi). Eixemple de conjugació: ed-i / o- (menjar) Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edō **edor 2nd. Sing. **edes **edezo 3rd. Sing. **edet **edetor 1st. Plur. **edomos **edomor 2nd. Plur. **edetes **edemenai 3rd. Plur. **edont **edontor Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edoβam **edoβar 2nd. Sing. **edoβas **edoβazo 3rd. Sing. **edoβad **edoβator 1st. Plur. **edoβamos **edoβamor 2nd. Plur. **edoβnugues **edoβamenai 3rd. Plur. **edoβand **edoβantor Futur Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edesō **edesor 2nd. Sing. **edeses **edesezo 3rd. Sing. **edest **edestor 1st. Plur. **edesomos **edesomor 2nd. Plur. **edestes **edesemenai 3rd. Plur. **edesont **edesontor Present Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edōm **edōr 2nd. Sing. **edе̄s **edе̄zo 3rd. Sing. **edе̄d **edе̄tor 1st. Plur. **edōmos **edōmor 2nd. Plur. **edе̄tes **edе̄menai 3rd. Plur. **edōnd **edōntor Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edesōm **edesōr 2nd. Sing. **edesе̄s **edesе̄zo 3rd. Sing. **edesе̄d **edesе̄tor 1st. Plur. **edesōmos **edesōmor 2nd. Plur. **edesе̄tes **edesе̄menai 3rd. Plur. **edesōnd **edesōntor Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **edojam **edojar 2nd. Sing. **edojas **edojazo 3rd. Sing. **edojad **edojator 1st. Plur. **edojamos **edojamor 2nd. Plur. **edojates **edojamenai 3rd. Plur. **edojand **edojantor Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. **ede **edezo 2nd. Plur. **edete — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. **edetōd — Participis Present Passat   **edents **essos Sustantiu verbals el teu-derivatiu s-derivatiu   **essum **edezi Tercera conjugació variant Esta conjugació es va derivar dels verps en sufix PEU ye, i va passar a formar la majoria dels verps llatins de tercera conjugació io -variants, aixina com alguns verps de quarta conjugació. Eixemple de conjugació: gʷen-je / jo- (per vindre) Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjō gʷenjor 2nd. Sing. gʷenjes gʷenjezo 3rd. Sing. gʷenjet gʷenjetor 1st. Plur. gʷenjomos gʷenjomor 2nd. Plur. gʷenjetes gʷenjemenai 3rd. Plur. gʷenjont gʷenjontor Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjoβam gʷenjoβar 2nd. Sing. gʷenjoβas gʷenjoβazo 3rd. Sing. gʷenjoβad gʷenjoβator 1st. Plur. gʷenjoβamos gʷenjoβamor 2nd. Plur. gʷenjoβnugues gʷenjoβamenai 3rd. Plur. gʷenjoβand gʷenjoβantor Futur Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjesō gʷenjesor 2nd. Sing. gʷenjeses gʷenjesezo 3rd. Sing. gʷenjest gʷenjestor 1st. Plur. gʷenjesomos gʷenjesomor 2nd. Plur. gʷenjestes gʷenjesemenai 3rd. Plur. gʷenjesont gʷenjesontor Present Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjōm gʷenjōr 2nd. Sing. gʷenjе̄s gʷenjе̄zo 3rd. Sing. gʷenjе̄d gʷenjе̄tor 1st. Plur. gʷenjōmos gʷenjōmor 2nd. Plur. gʷenjе̄tes gʷenjе̄menai 3rd. Plur. gʷenjōnd gʷenjōntor Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjesōm gʷenjesōr 2nd. Sing. gʷenjesе̄s gʷenjesе̄zo 3rd. Sing. gʷenjesе̄d gʷenjesе̄tor 1st. Plur. gʷenjesōmos gʷenjesōmor 2nd. Plur. gʷenjesе̄tes gʷenjesе̄menai 3rd. Plur. gʷenjesōnd gʷenjesōntor Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. gʷenjojam gʷenjojar 2nd. Sing. gʷenjojas gʷenjojazo 3rd. Sing. gʷenjojad gʷenjojator 1st. Plur. gʷenjojamos gʷenjojamor 2nd. Plur. gʷenjojates gʷenjojamenai 3rd. Plur. gʷenjojand gʷenjojantor Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. gʷenje gʷenjezo 2nd. Plur. gʷenjete — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. gʷenjetōd — Participis Present Passat   gʷenjents gʷentos Sustantius verbals el teu-derivatiu s-derivatiu   gʷentum gʷenjezi Verps atemáticos Solament un grapat de verps varen permanéixer dins d'este paradigma de conjugació, derivat dels verps originals PEU. Ademés d'esta conjugació, el proto-italico també té alguns verps deponentes, com ōdai (perfecte-present), aixina com gnāskōr (passiu-actiu). Eixemple de conjugació: ezom (ser). Present Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **ezom — 2nd. Sing. és — 3rd. Sing. **est — 1st. Plur. (i)som — 2nd. Plur. (i)stes — 3rd. Plur. **sent — Passat Indicatiu Actiu Passiu 1st. Sing. **fuβam — 2nd. Sing. **fuβas — 3rd. Sing. **fuβad — 1st. Plur. **fuβamos — 2nd. Plur. **fuβnugues — 3rd. Plur. **fuβand — Futur Indicatiu Activl Passiu 1st. Sing. **fuzom — 2nd. Sing. **fus — 3rd. Sing. **fust — 1st. Plur. **fuzomos — 2nd. Plur. **fustes — 3rd. Plur. **fuzent — Present Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **ezom — 2nd. Sing. **ezes — 3rd. Sing. **ezed — 1st. Plur. **ezomos — 2nd. Plur. **ezetes — 3rd. Plur. **ezond — Passat Subjectiu Actiu Passiu 1st. Sing. **fuzom, **essom — 2nd. Sing. **fuzes, **esses — 3rd. Sing. **fuzed, **essed — 1st. Plur. **fuzomos, **essomos — 2nd. Plur. **fuzetes, **essetes — 3rd. Plur. **fuzond, **essond — Optatiu Actiu Passiu 1st. Sing. siēm — 2nd. Sing. siēs — 3rd. Sing. siēd — 1st. Plur. sīmos — 2nd. Plur. sītes — 3rd. Plur. sīnd — Present Imperatiu Actiu Passiu 2nd. Sing. és — 2nd. Plur. este — Futur Imperatiu Actiu Passiu 2nd/3rd. Sing. **estōd — Participis Present Passat   sēnts — Sustantius verbals el teu-derivatiu s-derivatiu   — **essi Aspecte perfectiu Segons Rix (2002), si una raïl verbal està present tant en la branca llatí-falisca com en la osco-umbra (sabelica), la raïl present és idèntica en el 90% dels casos, pero perfecta solament en el 50% dels casos. Açò provablement es dega a que el aoristo PEU original es va fusionar en l'aspecte perfectiu despuix del periodo proto-itálico. Per lo tant, la discrepància en les similituts dels brots presents versus perfectes en les dos agrupacions del clado itálico provablement s'atribuïxca a diferents preservació en cada grup. La nova raïl perfecta comuna en el llatí-falisco deriva principalment del perfectiu PEU, mentres que la raïl perfecta en osco-umbro deriva principalment del aoristo PEU. En el periodo proto-itálico, la raïl perfecta de peu ya no era productiva. No obstant, atres raïls PEU i aoristo varen continuar sent productives, com les raïls perfectes reduplicades i les vocals allargades perfectes, aixina com la raïl aoristo sigmática (que es troba en llatí dīcō, dīxī). A voltes, múltiples formes perfectes per a cada talle. Per eixemple, De Vaan dona les formes fēk-, fak- per a la raïl perfecta de fakiō i la forma reduplicada <FHEFHAKED>. Ademés, va haver algunes innovacions noves dins de l'aspecte perfectiu, en el -v- perfecte (en llatí amō, amāvī) i el -o- perfecte (moneō, monui) sent innovacions posteriors, per eixemple. Eixemple de conjugació de vocals llargues: fēk- (haver fet). Alternativament θēk- (de peu dʰeh₁-) es reconstruïx en una etapa anterior a que / xʷ / i / θ / s'hagen fusionat en / f / [ɸ]. Perfecte Actiu 1st Sing. fēkai 2nd Sing. fēkistai 3rd Sing. fēked 1st Plur. fēkomos 2nd Plur. fēkistes 3rd Plur. fēkēri Eixemple de conjugació repetida: fefu- (haver segut) Perfecte Actiu 1st Sing. **fefuai 2nd Sing. **fefuistai 3rd Sing. **fefued 1st Plur. **fefuomos 2nd Plur. **fefuistes 3rd Plur. **fefuēri Sustantius Els sustantius poden tindre un de tres gèneros: masculí, femení i neutre. Es varen rebujar sèt dels huit casos protoindoeuropeus: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu i locatiu. El cas instrumental es va perdre totalment. Els sustantius també varen declinar per número en singular i plural. El número dual ya no es distinguia, encara que alguns restants (com duo llatí, ambō) encara conservaven alguna forma de l'inflexió dual heretada. Talle-o Esta classe correspon a la segona declinació del llatí. Descendix de la declinació temàtica protoindoeuropea. La majoria dels sustantius en esta classe eren masculins o neutres, pero també pot haver alguns sustantius femenins. talle-o declinació **agros m. "agro" **jugom n. "jou" Singular Plural Singular Plural Nominatiu **agrvos **agrōs ( **agroi) **jugom **jugā Vocatiu **agri **agrōs ( **agroi) **jugom **jugā Acusatiu **agrom **agrons **jugom **jugā Genitiu **agrosjo **agrī **agrom **jugosjo **jugī **jugom Datiu **agrōi **agrois **jugōi **jugois Ablatiu **agrōd **agrois **jugōd **jugois Locatiu **agroi? **agrei? **agrois **jugoi? **jugei? **jugois El genitiu singular en -ī és d'orige desconegut, pero es troba tant en el itálico com en el celta. En la seua majoria va expulsar al genitiu més antic (presumiblement heretat) en -osco i llatí. La forma més antiga es troba en algunes inscripcions. També es continua en alguns genitius pronominals, com cuius < kʷojjo-s < kʷosjo, en -s afegit per analogia en el genitiu de la raïl consonant en -vos. En osco-umbro, cap terminació sobreviu, sent reemplaçada per -eis, la terminació i-raïl. El plural nominatiu era originalment -ōs per a sustantius i adjectius, i -oi per a formes pronominals. La distribució en proto-itálica no està clara, pero certament abdós terminacions encara existien. La terminació -ōs va ser reemplaçada per complet en llatí a favor de -oi, d'ahí la clàssica -ī. En el osco-umbro, va succeir lo contrari, a on -oi va ser reemplaçat per -ōs, en osco -ús i umbro -us. En llatí antic, el genitiu plural seguia sent generalment -om, més tarde -um. Després es va reformar basant-se en la forma ā-raïl -āzom, donant al clàssic -ōrum. Talle-ā Esta classe correspon a la primera declinació del llatí. Es deriva principalment de substantius protoindoeuropeus en -eh₂- i contenia principalment sustantius femenins, pero potser alguns masculins. talle-ā declinació **toutā f. "poble, gent" Singular Plural Nominatiu **toutā **toutās Vocatiu **toutā **toutās Acusatiu **toutām **toutans Genitiu **toutās **toutāzom Datiu **toutāi **toutais Ablatiu **toutād **toutais Locatiu **toutāi **toutais La terminació del acusatiu singular hauria segut -am originalment, per l'acurtada de les vocals llargues abans de la -m final. No obstant, una vocal llarga es troba en les formes atestades. Esta vocal llarga provablement va sorgir per analogia en les atres terminacions que tenen una vocal llarga. La terminació plural del genitiu era originalment una forma pronominal, PEU -eh₂-soHom. Talle-i Esta classe correspon als sustantius de la tercera declinació llatina que tenien la terminació genitiu plural -ium (en lloc de -um). En llatí, les raïls consonants es varen fusionar gradualment en esta classe. Este procés va continuar en l'era històrica; Per eixemple, en l'época de Juliol César (c. 60 a. C.) les raïls -i encara tenien una terminació plural acusativa distinta -īs, pero açò va ser reemplaçat per la terminació de consonants -ēs en l'época d'Augusto (c. 1 dC). En protoitálico, com en les atres llengües itálicas, les raïls i eren encara un tipo molt distint i no mostraven signes clars de fusió. məntis f. "mentira" **mari n. "mar" Singular Plural Singular Plural Nominatiu məntis məntēs mari mariā (-īā?) Vocatiu məntis məntēs mari mariā (-īā?) Acusatiu məntim məntins mari mariā (-īā?) Genitiu mənteis məntjes məntjom mareis marjes marjom Datiu məntēi məntiβvos marēi mariβvos Ablatiu məntīd məntiβvos marīd mariβvos Locatiu məntei məntiβvos marei mariβvos Els sustantius masculins i femenins varen declinar per igual, mentres que els neutres tenien diferents formes en el nominatiu / acusatiu / vocatiu. Aparentment, hi havia dos formes diferents del genitiu singular. La forma -eis es troba en osco-umbro. No obstant, -és apareix en el llatí primerenc, mentres que no hi ha cap signe de -eis. Açò podria reflectir la terminació de la raïl consonant, pero també podria provindre de -jes. Compare's també -wos de les raïls en O, que està atestat en llatí antic, i pot representar una formació paralela. La forma original del plural nominatiu / vocatiu / acusatiu neutre era -ī. Açò es va ampliar afegint-li la terminació de la raïl o. Tallos consonàntics Esta classe contenia sustantius en raïls que terminen en una varietat de consonant. Incloïen substantius raïl, n-tallos, r-tallos, s-tallos i t-tallos, entre uns atres. Correspon a la tercera declinació del llatí, que també inclou les raïls i, originalment una classe distinta. Els sustantius masculins i femenins varen declinar per igual, mentres que els neutres tenien diferents formes en el nominatiu, el acusatiu i el vocatiu. Declinació dels brots consonàntics **sniks f. "neu" **kord n. "cuerdo" Singular Plural Singular Plural Nominatiu **sniks **sniɣʷés **kord **kordā Vocatiu **sniks **sniɣʷés **kord **kordā Acusatiu **sniɣʷəm **sniɣʷəns **kord **kordā Genitiu **sniɣʷés **sniɣʷvos **sniɣʷom **kordés **kordvos **kordom Datiu **sniɣʷei **sniɣʷ(?)βvos **kordei **kord(?)βvos Ablatiu **sniɣʷi (**sniɣʷa?) **sniɣʷ(?)βvos **kordi (**korda?) **kord(?)βvos Locatiu **sniɣʷi **sniɣʷ(?)βvos **kordi **kord(?)βvos Els sustantius en esta classe a sovint tenien una forma singular nominativa alguna cosa irregular. Açò va crear varis subtipos, basats en la consonant final de la raïl. Per a la majoria dels sustantius de raïl consonant, la terminació del singular nominatiu / vocatiu era -s per als sustantius masculins i femenins. Esta terminació causaria ensordecimiento, deslabialisació i / o enduriment de la consonant final de la raïl, com es veu en sniks dalt. Els sustantius neutres no tenen final. Els tallos-n generalment tenien la terminació -ō, en el infijo -on- (o tal volta -en-) en els atres casos. El neutre tenia -ən en el singular nom / voc / acc, mentres que la raïl de les formes restants no està clara. tallos-n tenien -ēr, alternant en - (i) r-. L'alternança en la llongitut de les vocals es va perdre en llatí, pero es conserva en osco. tallos-s tenien -ōs (per a masculins i femenins) o -vos (per a neutres). Açò alternava en -ez- (o tal volta -oz- en alguns sustantius masculins / femenins) en les atres formes. Les raïls r / n eren un chicotet grup de sustantius neutres. Estos tenien -o en el singular nominatiu / vocatiu / acusatiu, pero - (i) n- en les formes restants. Atres notes: El genitiu singular tenia dos possibles terminacions. Abdós estan atestats un al costat de l'atre en llatí antic, encara que la terminació -és / -is també pot ser de les raïls i (vore més avall). En osco-umbro, solament es troba la terminació i-raïl -eis. La terminació plural del nominatiu masculí llatí -ēs (en una vocal llarga) es va prendre de les raïls i. El plural neutre nominatiu / vocatiu / acusatiu originalment tenia un -a curt com a terminació, o allargament de la vocal abans de la consonant final. Ya en cursiva, açò va ser reemplaçat per la terminació de la raïl o -ā. La terminació del plural datiu (¿ablatiu / locatiu?). S'hauria agregat originalment directament a la raïl, sense vocal interposta. En llatí, intervé una -i- o -i-, mentres que en osco-umbro la terminació es reemplaça per complet. No està clar quin era la situació proto-itálica. Vore també Anex:Llista de Swadesh en protoitálico Llengües italo-celtes Proto-indoeuropeo nort-occidental Referències