Anar al contingut

Idioma falisco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idioma falisco

El falisco era una llengua itálica parlada pels antics faliscos, un poble itálico que habitava la Tuscia meridional. Junt en el llatí, forma el grup de les llengües llatí-faliscas, part de les llengües itálicas i era la llengua itálica més propenca al llatí.[1] Sembla provable que el dialecte perdurara, encara que gradualment assimilat pel llatí, fins a començos de l'era comuna.[2]

Distribució geogràfica i número de parlants

El territori dels faliscos, ager Faliscus en l'antiguetat, s'estenia sobre una zona que forma part de la moderna regió del Lacio, el sur de la qual correspon a la província de Roma i el nort a la de Viterbo. Llavors estava llimitada a l'est pel riu Tíber, i a l'oest per un àrea de densos boscs que anava des dels monts Sabatinos en el suroest fins als Ciminos en el noroest. Al nort la frontera devia estar marcada per les estribaciones septentrionals dels monts Ciminos, mentres que al sur la devia recórrer les crestes que unixen els monts Sabatinos en el mont Soratte.[3]

En una extensió de 400 o 500 km² per al territori falisco, les estimacions de població que per a l'época podria sostindre el percentage d'àrea cultivable disponible, unes 30 000 ha, duen a la conclusió de que la població màxima en cap cas podria ser superior als 40 000 habitants, encara que sifres sobre 20 000-25 000 persones es consideren més raonables per a conseguir unes mínimes condicions de subsistència. En este últim orde de magnitut es pot estimar el número de parlants de falisco en un moment determinat de la seua història.[4]

Característiques

Algunes de les principals característiques fonètica de la llengua falisca que es poden observar en la primera inscripció són:

  1. El manteniment de la fricativa sonora f, que en llatí es convertix en b; (falisco carefo, en llatí carebo).
  2. La representació d'una inicial protoindoeuropea gh per f (foied, en llatí hodie, fec, en llatí hic).
  3. La palatisació de la consonant d + i consonàntica en un sò representat simplement per i- (el sò central de foied, des de fo-died).
  4. La pèrdua de la s final en tots els casos abans de certs sons (cra, en llatí cras).

Atres característiques, que apareixen en atres llocs, són:

  1. El manteniment de les velares (falisco quan, en llatí quando; contrasta en el osco pun i el umbro pune).
  2. L'assimilació d'algunes consonant finals al sò inicial de la paraula següent: "pretod de zenatuo, sententiad",[5] "praetor de senatus sententia" (zenatuo per senatuos, un genitiu arcaic).
  3. Canvi de la f a h com en espanyol (falisco hileo, en llatí filium; falisco hirmo, en llatí firmus).
  4. Canvi de c inicial a g davant n: (falisco gondecorant; en llatí condecorant; falisco gonlegium; en llatí collegium o conlegium)
  5. Manteniment de la oclusiva sonora d que el llatí canvie a b: (falisco dueno; en llatí bonus, falisco lundos, en llatí lumbus).
  6. Canvi de la r final per d: (falisco pretod; en llatí praetor; falisco aged; en llatí ager).

Per a conéixer més detalls es pot consultar el llibre de Conway Italic Dialects, a partir de la pàgina 370, especialment les pàgines 384-385, a on la relació dels noms Falisci i Falerii en l'héroe local Halaeso[6] és discutida, i a on es donen raons per a pensar que el canvi de l'inicial f (des de l'original bh o dh) a l'inicial h va ser un distintiu genuí de l'idioma falisco.

Ademés dels restants trobats en les tombes, que pertanyen majoritàriament al periodo de la dominació etrusca i donen àmplies evidències de prosperitat material i refinament, dels estrats més antics s'han extret restants més primitius de l'época itálica. Un gran número d'inscripcions consistents principalment en noms propis, que podrien ser considerats com a etruscs més be que com faliscos.

Deu ser mencionat que hi havia una ciutat en Cerdenya cridada Feronia, batejada aixina provablement per colon faliscos en honor de la seua deesa nativa, d'alguns dels quals nos ha aplegat una inscripció votiva trobada en l'abadia cisterciense de Santa Maria de Faleri. El Museu Nacional Etrusc, en Roma, conserva restants faliscos.

Inscripcions i glosses

Del falisco es conserven aproximadament 355 inscripcions, entre 100 i 600 segons els criteris de diferents autors,[7] datades des de principis del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) fins a mediats del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE).[8]

Les inscripcions estan escrites en un alfabet similar al etrusc i al llatí, tots ells derivats d'un model grec occidental, encara que sobretot en l'etrusc existixen significatives diferències tant en la composició mateixa de l'alfabet com en la forma dels caràcters. És una qüestió controvertida si els alfabets falisco i llatí varen ser adoptats directament del grec o per intermediació etrusca.[9] A diferència de les llatines les inscripcions faliscas primerenques estan normalment escrites en un ductus dextroverso, d'esquerra a dreta.[10]

Estes inscripcions es dividixen en diferents categories que depenen del periodo o de l'alfabet amprat. Com a criteri de demarcació és especialment important l'any 241 a C., any en que els faliscos es varen rebelar contra Roma i en el que la seua ràpida derrota va terminar en qualsevol aguaitó d'independència política que encara podria subsistir.[11][12] Estes categories són:[13]

  1. Falisco primerenc (EF). Són les inscripcions datades entre els sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE)
  2. Falisco mig (MF). Són les inscripcions datades entre finals del Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) i l'any 241 a C.
  3. Falisco mig o tardà (MLF). Són inscripcions trobades en assentaments que varen continuar ocupats despuix de 241 a C. i que no és possible adscriure en seguritat al periodo mig o al tardà.
  4. Falisco tardà (LF). Són inscripcions datades despuix de l'any 241 a C., escrites en alfabet falisco i en característiques consistents en les inscripcions del periodo mig.
  5. Llatí-falisco (LtF). Són inscripcions datades despuix de l'any 241 a C., escrites en un alfabet llatí en característiques faliscas.
  6. Capenate (Cap). Són inscripcions trobades en el territori de Capena, escrites en un alfabet llatí en característiques faliscas.

També es consideren junt a estes les inscripcions escrites en alfabet llatí (Lat) o etrusc (Etr) que aparentment no mostren traces faliscos.[14]

El seu signe més característic és la 'F', que en este alfabet té una forma típica, com una flecha en alt.

Com a eixemple d'esta llengua podrien ser citades les paraules escrites entorn vora d'una pintura en una pátera, l'autenticitat de la qual està comprovada pel fet de que varen ser escrites ans que fora colocat el vidriado:

«foied va vindre pipafo, cra carefo»[15][16](en falisco)
«hodie vinum bibam, cras carebo» (en llatí)
«hui beuré vi, demà cariré»[17] (en espanyol)

Moltes inscripcions faliscas són inusuals i mostren inconsistencias en l'escritura i gramàtica lo que reflectix una forma vulgar d'escriure el falisco o tal volta és un intent dels autors d'escriure el falisco sense que se semble tant al llatí en qui s'estaven assimilant llingüísticament, ya que els autors tendixen a llevar, reemplaçar lletres, inventar lletres adicionals o formes gramaticals inconsistentes.[14]

A continuació es mostren més inscripcions i glosses faliscas:[14][18][19]

Falisco Llatí Espanyol
Menerua sacru la cotena la pretod de zenatuo sententiad vootum dedet quando datu rected cuncaptum, hirmo tertineo pretores. Minerva sacre a catena a praetor de senatus sententia votum dedit quando date recte conceptum, firmus tertianus praetores. A Minerva sagrat la cadena de pretor del senat, va donar el vot decidit, quan donat la recta concebuda, ferma els tercers pretores.
Didius, Vetius doum viri quinque statuas fornicesque haciundum coer idemque probaverunt. Uns llatins Pescosal quod af lucu Plaria dedet libes Ferono donom mereto. Didius, Vetius duo viri, quinque statuas fornicesque faciendum cur idemque probaverunt. Unus latinus Pescosal quod ab luco Plaria dedit libis Feronio donum merito. Didio, Vetio dos varons, cinc estàtues i fornicis fent, perqué lo mateix varen provar. Un llatí: Pescosal que des del lloc, Plaria li va donar agradablement a Feronio el dò de mèrit.
Iovei Menerua lunonei falesce quei in Sardinia sunt donom dederunt magistreis Latrius, Saluena, Voltai coiraverunt. Gonlegium quod est aciptum aetatei agedai opiparum ad veitam quolundam festosque dies quei soveis astuties op idque Volgani gondecorant saipi sumix comvivia loidosque ququei fuc dederunt inperatoribus summeis utei sesed lubentis bene iovent optantis. Iovi Minerva lunoni falisce qui in Sardinia sunt donum dederunt magistris Latrius, Saluena, Voltei curaverunt. Collegium quod est aceptum aetati agendae opiparum ad vitam quondam festusque dies qui suis astutis ob idque Vulcani condecorant saepe sumix convivia ludusque coqui hoc dederunt imperatoribus summis uti sesse libentis bene iuvent optantis. Júpiter, Minerva i els faliscos que en juny en Cerdenya varen donar dons als mestres Latrio, Saluena i Volt, els varen curar. El colege que és acceptat en l'edat de l'agenda opípara a vida en temps de festa i dies que els seus astuts per això i Vulcano ho condecoren, a sovint assumix la convivència i el joc, els cuiners ací varen donar als sums emperadors assentats lo agradable com ben ajuden optant.
Eco Quotene Votenosio Titias duenom duenas salueto Voltene. Capena Rufia Caleptia veus saluete sociai Ofetios Caios Vés-els amanos. Ego Quotene Votenosio Titus bonum bonas saluti Voltene. Capena Rufia Caleptia vis salute sociae Ofetius Gaius Velus amamus. Yo Quotene Votenosio Tito bones a la bona salut de Voletene. Capena Rufia Caleptia forta salut sòcia, Ofetio Gaio Vés-ho ho amem.
Ceres far meletom loufir vinom porrecat eios Mama et Zextos em difiqod. Pravios urnam sociai pordet carai eqo urnela titela fitai dupes arcentelom hunti. Cilom pe parai pordovit. Ceres far molitum liber vinum porrigat, eius Mama et Sextus em dixerunt. Pravius urnam sociae portet carae equo urnula tutela fidae dubiis argentorum fundi. Cillum per parvae portavit. Ceres va proporcionar blat mòlt i vi lliure, ells, Mare i Sext em varen dir. La brava urna sòcia porte la volguda egua, l'urna, la fidel tutela dubtosa de l'argent fos. El ruc per chicotet porta.
Vecilio Polae Abellese lectu datus Vecilio plenes electu. Amplius nihil inviteis clevies et quei eos parentaret ne anteponat. Vecilius, Paullae, Abellensis lecto datus Vecilius plenis electe. Amplius nihil invitis clavis et qui eos parentaret ne anteponat. Vecilio, Paula, Abellenso llegit lo donat de Vecilio elegit lo ple. Per una atra part res contrari les taches i que això emparenta ni antepon.
Volt vecineo maxomo fec cupat Carconia fec cupat, Meania fec cupat. Cicio cicoi cupat infra vel Zuconeo fec. Cavio Leulio Cavi hileo Ianta fec cupat. Volteio vicinus maximus hic cubat, Carconia hic cubat, Maenia hic cubat. Cincius Cincio cubat infra vel Zuconius hic. Gaius Lollio Gai filius Ianta hic cubat. Volt el màxim veí situa ací, Carconia situa ací, Maenia situa ací. Cincio Cincio situa davall o Zuconio ací. Gaio Lollio Gaio fill d'Ianta situa ací.
Uxo Vipi Leuelia hilea Louci Teti uxo Cavi, helicinate uxo Vipi Veszi cela Cavi cela cesi fi Marci Acarcelini mat Marci Acarcelini uxo Velce fec Letei hileo Cavi. Oufilio Clipeaio Letei hileo em hacet pre con cuei tenet Let. Tertinei posticnu partis Volti. Uxor Vibi Lollia filia Luciae Teti uxor Gai felicitate uxor Vibi Veszi cela Gai cela cessi his Marci Acarcelini mater Marci Acarcelini uxor Vellica hic Leti filius Gai. Ofilius Clipeaio Leti filius em faciet prae conus qui tenet Lete. Tertiani postico partis Voltei. L'esposa de Vibio, Lolia filla de Lucia Teti l'esposa de Gaio, felicitat a l'esposa de Vibio Veszi, cela a Gaio, cela lo cedit ací, Marcos Acarcelini, la mare de Marcos Acarcelini, l'esposa Velica, ací Gaio fill de Leti. Ofilio Clipeaio fill de Leti, abans em fa el con que té Leti. Posteriorment la tercera part de Volt.

Fonts

Notes i referències

  1. ↑ Bakkum, 2009, pp. 3-6, 14-17.
  2. ↑ Varro, De Lingua Llatina V, 105 and 179.
  3. ↑ Bakkum, 2009, pp. 19-20.
  4. ↑ Bakkum, 2009, p. 47.
  5. ↑ Conway, 1897, p. 321.
  6. ↑ Ovidio, Fastos, IV, pág. 73
  7. ↑ Bakkum, 2009, p. 10.
  8. ↑ Bakkum, 2009, p. 11.
  9. ↑ Bakkum, 2009, p. 377.
  10. ↑ Bakkum, 2009, p. 383.
  11. ↑ Bakkum, 2009, pp. 11, 41.
  12. ↑ Cornell, 1999, p. 418.
  13. ↑ Bakkum, 2009, pp. 11-12.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Bakkum, 2009, p. 12.
  15. ↑ Bakkum, 2009, pp. 434-435.
  16. ↑ Conway, 1897, p. 312.
  17. ↑ proel. org/mundo/falisco. htm Llengua falisca en PROEL. com
  18. ↑ Rix, 2015, p. 18.
  19. ↑ Rigobianco, 2020, p. 25.

Bibliografia

  •  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_falisco&oldid=1459777»