Pátera

Pátera

Pátera ibera de Perotito (sigle II o I a.C., M.A.N., Madrit).

Ilustració en una vaixell en la que es pot vore a Apolo (en el mig) sostenint una branca de llorer i una pátera.

Pátera de Rennes decorada en Baco i Hércules. Mitat III.

Es diu pátera a un plat de poc fondo que s'usava en cerimònies i ritos religiosos de l'Antiguetat.

Els fenicios, encara sent més industrials i comerciants que artistes, varen cultivar l'orfebreria, joyeria i broncería imitant en el seu estil als demés pobles d'Orient en els qui es relacionaven i combinant els dibuixos d'uns i uns atres. Existix una pátera d'argent en relleus assiri-egipcíacs disposts en zones, trobada en Curium (Chipre) i una atra pareguda, descoberta en Amatonte (de la mateixa illa) a banda de variats vaig dirs d'or, argent i bronze.

En octubre de 2009 es va trobar en el jaciment arqueològic d'El Cerrón en Titulcia (Madrit) una pátera d'or i argent de 18 cm de diàmetro, dels sigles IV-III a. C. en un relleu de medusa en cap de felino i dos serps enroscadas a modo de cabell, coneguda com "Medusa de Titulcia", que va pertànyer a la tribu local dels carpetanos.

També és ben coneguda la Pátera ibera de Perotito trobada, junt a una copa, en la finca Perotito de Santisteban del Port (Jaén), i decorada en representacions fantàstiques de l'imaginari ibèric. Abdós peces són d'argent repujada, estan datades en el II o I a. C., i es troben actualment expostes en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en Madrit.

Entre les peces d'orfebreria clàssica romana són destacables les del Tesor de Hildesheim. Es consideren com a pertanyents al botí de guerra obtingut pels germans en destrossar les legions de Publio Quintilio Vare (any 9) i entre les seues belles vaixellas i diferents utensilis d'argent (passen de setanta les peces del tesor) estan la célebre pátera de Minerva en la figura d'esta deesa assentada.

Per la seua banda, en la cova del municipi càntabre d'Otañes, es va trobar entre 1798 i 1800 la cridada Pátera de Otañes, peça d'orfebreria realisada en argent i or durant l'época romana d'importància internacional. La peça està datada entre finals de el I i el II.

Un atre eixemplar d'orfebreria romana a senyalar és la famosa Pátera de Rennes de mitan de el III, trobada en la població d'este nom que és un plat d'or massiç de 25 centímetros de diàmetro en numeroses figures cinceladas representant en el seu fondo l'amigable triumfo de Baco sobre Hércules (o del vi sobre la força).

També romana és la Pátera de Parabiago (pel lloc a on es va trobar, prop de Milà). Realisada en l'época de l'emperador Juliano el Apóstata en la segona mitat de el IV. Representa passages que s'utilisaven en rituals dedicats a l'adoració de la deesa Cibeles, en un moment caracterisat per la renaixença del paganisme en Milà. Apareixen, entre atres personages, Atis, Apolo-Sol, Diana-Lluna, Oceà o Tellus.

En l'Antiga Grècia, este tipo de recipient, usat principalment per a libacions, es coneix en el nom de fiale.

També es denomina pátera a l'ornament d'escàs relleu realisat en fulls d'acant.