Pátera de Parabiago
La Pátera de Parabiago és una pátera d'argent que data de mitan de el IV, que va ser elaborada per orfebres del Imperi romà durant el mandat de Flavio Claudio Juliano. Va ser trobada en l'any 1907 en Parabiago, una localitat i comune italià de la província de Milà, regió de Lombardía.
Simbologia
[editar | editar còdic]Es tracta d'una pátera, plat de poc fondo que s'usava en cerimònies i ritos religiosos de l'Antiguetat, com la libaació, i que iconográficament reunix elements helenísticos i de cult oriental-pagà a la deesa Cibeles.
Característiques
[editar | editar còdic]- Forma: pátera.
- Material: argent.
- Context/Estil: romà-helenístico-pagà.
- Tècnica: repujado, fundició a la cera perduda.
- Iconografia: Representació de la deesa Cibeles junt al seu amant Atis, en símbols de vida, mort i renaixença, junt a atres personages: Coribantes, Aion, Atles, Tellus, Oceà i les Nereidas
- Pes: 3,5 quilograms.
- Diàmetro: 40 centímetros.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Edat Antiga|20px|Vore el portal sobre Edat Antiga]] Portal:Edat Antiga. Contingut relacionat en Edat Antiga.
- Art de l'Antiga Roma
- Pátera de Titulcia
- Pátera ibera de Perotito
- Pátera de Rennes
- Museu Arqueològic de Milà
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pátera de Parabiago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.