Falerii
Faleria (en llatí Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etruria, ubicada uns quilómetros a l'oest del Tíber i al nort del mont Soratte.
Història
[editar | editar còdic]_-_BEIC_6358049.jpg){kind=link}
No apareix en registres històrics fins a el V quan es va enfrontar per primera volta en els romans, sent llavors segurament una de les 12 ciutats de la lliga etrusca. La tradició antiga feya als seus habitants descendents dels argivos i Dionisio menciona que adoraven al Juno argivo. La seua fundació s'atribuïx a Haleso, fill d'Agamenón. Els seus habitants són cridats faliscus i es dia que parlaven una llengua diferent a la d'atres etruscs. Pero estes diferències, si alguna volta varen existir, havien desaparegut en el moment del contacte en Roma. Algunes de les costums dels faliscos eren similars a les dels sabinos (Juno argivo pot ser assimilat al Juno Curiris o Quiritis). El deu sabino Janus Quadrifons, també adorat en la ciutat, va passar de Faleria a Roma.
En el 437 a. C. era una ciutat purament etrusca i estava aliada en Veyes, recolzant abdós a Fidenas en el seu tumult contra Roma. Serien derrotades per Cornelio Coser, pero Faleria va continuar recolzant a Veyes, i quan es va formalisar el sege d'esta ciutat, Faleria va incitar a les atres ciutats etrusques en Roma, sense conseguir-ho. També varen fracassar en els seus propis esforços i despuix de la conquista romana de Veyes es varen trobar en primera llínea. La ciutat va ser sitiada per Camilo. És provable que l'assunt acabara en un tractat de deditio, o ciutat somesa, conservant la seua estructura política. Des de llavors la ciutat va ser aliada romana, aliança que va mantindre fins que en el 356 a. C. es va unir a Tarquinia contra Roma. Les forces aliades varen ser derrotades pel dictador Cayo Marcio Rútilo, despuix de lo que varen obtindre la renovació del tractat i varen reprendre les bones relacions en Roma durant 60 anys.
En el 293 a. C. es va unir al tumult de les ciutats etrusques contra Roma pero va anar ràpidament somesa pel cònsul Carvilio, firmant-se una treua per un any que terminaria en la pau definitiva.
Despuix de la primera guerra púnica, en el 241 a. C., i per causes completament desconegudes i difícils d'entendre, la ciutat es va rebelar. El conflicte va ser breu, puix la ciutat va ser somesa a la veta de sis dies. Quinze mil ciutadans varen morir en la lluita i els habitants que varen sobreviure anaren obligats a evacuar-la i fundar una nova ciutat en un punt de fàcil accés i sense defenses naturals. Aixina ho conta Zonaras, lo que permet assegurar que les ruïnes de la ciutat de Faleria en l'actual Santa Maria in Falleri no són les de l'antiga ciutat etrusca, sino les de la ciutat del periodo romà coneguda per Falerii Nova, mentres que les ruïnes de l'antiga ciutat (Falerii Veteres) corresponen a les rodalies de l'actual Civita Castellana.
En Falerii Nova es va establir una colónia romana en temps dels triumvirats que es va cridar Colónia Junonia Faliscorum o Colónia Falisca. No va ser una ciutat molt important i pel seu nom es deduïx que va permanéixer en ella el cult a Juno. Va subsistir com a ciutat de poca entitat durant l'Imperi i encara li la mencionada en el nom de Faleros en la Tabula Peutingeriana, a uns 8 km de Nepe (actual Nepi), junte la via cap a Ameria. Va ser sèu episcopal des de el V a el XI, pero en l'Edat Mija els seus habitants varen tornar a buscar la seguritat de la ciutat vella (Falerii Veteres), a uns 6 km de Civita Castellana i uns 8 de Nepi. En el lloc a on va estar Falerii Nova només queden una granja i una iglésia cridada Santa Maria in Falleri, consistint les ruïnes en les muralles (originalment d'uns 2 km), en les portes arcades i torres quadrades, unes de les millor preservades. En el de Falerii Veteres queden uns restants de les muralles.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falerii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.