L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Nets (Cartagena)

Els Nets és una localitat que és pedania del terme municipal de Cartagena, comunitat autònoma de la Regió de Múrcia, en Espanya.

Geografia

Ubicació

Situat en la vora suroest del Mar Menor en la comarca natural del Camp de Cartagena a l'est del terme municipal. Dista de Cartagena 24 km.

Té dos plages separades pel club nàutic: a l'est, la plaja de la Llengua de la Vaca i a l'oest, la de l'Arenal.

Clima

Les condicions climàtiques de la localitat corresponen al definit com clima mediterràneu sec (Bsk), segons la classificació climàtica de Köppen, en temperatures suaus en hivern i altes en estiu. El termómetro pot aplegar a 38 °C en juliol-agost i no sol baixar de 5 °C en hivern ya que la mija anual és de 16-18 °C.

Les precipitacions són escasses, entre 200 i 500 mm. anuals, tenint lloc sobretot en primavera i autumne. La mija és de 323 mm. anuals pero la humitat també ajuda a la vegetació existent. No obstant, durant els mesos de setembre i octubre es poden produir precipitacions torrencials causades per formacions tormentosas en altura, conegudes popularment com gota freda, podent causar importants inundacions.

Els vents solen bufar de surest o suroest (lebeche sec) i en autumne de l'est o noroest (alce), acompanyats en esta última estació de núvols i pluges. A voltes també bufa en autumne el lebeche o el de noroest i deixa el cel sense núvols. En canvi, en estiu els vents són més forts i si vénen del sur (Àfrica) incrementaran notablement la calor.[1]

Geomorfología

Rambles

La Rambla de Ponce i de la Carrasquilla, són les rambles ubicades més al sur, en recorreguts curts de no més de 7 km des d'El Pla del Beal i Atamaría, respectivament. També drenan la Serra Minera de Cartagena-L'Unió i desemboquen a l'est i oest del núcleu urbà dels Nets.

En un dels seus extrems, l'oriental en direcció a Illes Menors, es troba el final de la rambla de la Carrasquilla o dels Belones, que desemboca en un delta menut, la Punta de la Llengua de la Vaca; la Llengua de Vaca és una de les àrees crítiques de reproducció del Fartet (Aphanius iberus). La Rambla de la Carrasquilla naix en les proximitats d'Atamaría, en les proximitats a la Mànega Club, i passa per Els Belones. La rambla és via pecuària («Colada de la Carrasquilla»), que en eixe punt es creua en la «Colada de la Mar Menor», sent estos camins públics d'un gran valor ambiental en la zona, ya que actuen com a verdaders corredors ecològics.

En l'atre extrem, l'occidental en direcció a Els Urrutias, prop de la zona anomenada L'Arenal, es troba la rambla denominada el Barranc de Ponce.

El Ministeri per a la Transició Ecològica, per mig de la Confederació Hidrogràfica del Segura, preveu una série de proyectes de restauració hidrològic-forestal per a la reducció del risc d'inundació i la millora ambiental de la rambles de Les Matildes, la del Beal, el Barranc de Ponce i la rambla de la Carrasquilla, en l'objectiu de retindre els sediment acompanyats de metals pesats procedents de les basses i escombreras de la Serra Minera ans que entren en la Mar Menor.[2][3][4]

Cabezo Mingote

Cabezo Mingote és un cabezo d'orige volcànic en les rodalies dels Nets Vells. És un Lloc d'Interés Geològic (LIG), protegit principalment pel seu valor petrològic dins del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Cartagena, pel seu aflorament de roques volcàniques de metabasitas. Les metabasitas són roques que resulten del metamorfisme de roques ígneas bàsiques (conegudes també com máficas), com el basalt o la dolerita. El terme s'utilisa per a descriure roques que han sofrit canvis en la seua mineralogia i estructura per variacions extremes de pressió i temperatura, pero que mantenen una composició química similar al seu precursor ígneo. Les roques ígneas bàsiques o máficas, es contraponen a les roques àcides o félsicas (alt contingut en sílice, com el granit).

Zones protegides

Entre Els Nets i Els Urrutias (més prop de la primera localitat) es troba el saladar de Lo Poyo que és un espai protegit en la categoria de Parc natural, LIC i ZEPA.

Problemes migambientals

Els Nets patix les conseqüències de la degradació de la Mar Menor, provocada pel canvi d'un model d'agricultura de seca a una agricultura de regadiu (agricultura intensiva) que aboca nitrats a la mar i al Aqüífer del Camp de Cartagena i produïx eutrofisació, es desenrolla la cridada "sopa verda" i com a conseqüència es dona l'anoxia o absència d'oxigen que ocasiona a voltes la mort de peixos de la albufera, manifestació del ecocidio de la Mar Menor[5][6][7][8]

Història

En l'Antiguetat

En l'antiguetat la cordonera llitoral de La Mànega no tancava completament el pas a la Mar Menor, lo que permetia la navegabilitat de l'estany durant el periodo de les colonisació fenicias, gregues i romanes.

La Cultura dels Millers (horisó calcolítico o Edat del Coure) va tindre una presència directa en l'entorn de la Mar Menor a través d'assentaments que compartien la seua tecnologia i estil de vida. La localitat clau a on es troba este tipo de jaciment és en La Mànega de la Mar Menor, a on se situa el Poblat de les Amoladeras, un assentament del III mileni a. C. que presenta les característiques típiques d'esta cultura, únic gran exponent coster i els materials del qual es troben en el Museu Arqueològic Municipal de Cartagena. També s'han trobat indicis arqueològics d'esta cultura en Sant Javier i Torre Pacheco.[9]

La presència de la cultura argárica és escassa en el municipi de Cartagena. En esta part del territori municipal només s'han trobat restants que podrien datar-se en el periodo argárico (2000 a. C.) en la Cala del Pi, en La Mànega.[10]

Un eixemple de les rutes marítimes per mig de La Mànega ho constituïx la cultura que li succeïx l'Ibèrica, en el poblat ibèric dels Nets,[11][12][13] descobert en els anys xixanta del XX i que en el IV eixercia el paper de base comercial de la zona en la que s'intercanviaven productes derivats de la mineria per mercaderies procedents de Grècia, Campània i el Mediterràneu oriental.[14][15]

L'assentament es dividix en 3 sectors diferenciats. Un àrea sacra, en el propenc Mont Roca, pendent d'excavar pero que ha evidenciat ofrenes ceràmiques sobre la roca mare, el poblat pròpiament dit, i un àrea funerària, estudiada parcialment i situada al nort de l'anterior, completant aixina l'esquema bàsic tripartit dels núcleus ibèrics, de santuari, poblat i necròpolis.[16]

Els restants arqueològics descoberts en les afores indiquen un poblament molt antic, que conta en necròpolis pròxima. S'han descobert restants d'una necròpolis ibèrica en terrenys de la Loma de l'Escorial,[11][17] situada en La Llengua de la Vaca (per trobar-se en el llímit de la desembocadura de la Rambla de la Carrasquilla),[18] junt a l'actual Vila de les Mateas.[19]

L'última excavació va ser en l'any 1989.[20] Este jaciment ibèric del V, és d'enorme importància, no solament pels materials ceràmics i metàlics trobats durant l'excavació de la seua necròpolis, com un lot de cráteras gregues[21] o les més de doscentes sepultures d'incineració, també perque és l'únic assentament ibèric trobat junt a la costa i carent pràcticament de defenses.[16][22][23][24][25][26][27][28][29]

La gran majoria de les peces extretes de les excavacions dels Nets es troben en Cartagena, repartides principalment en dos centres:

  • Museu Arqueològic Municipal de Cartagena (Enrique Quadra):
    • És el lloc principal. Ací es troba la famosa ceràmica ática de figures roges (importada de Grècia pels íberos) i els aixovar de la necròpolis (espases falcatas, puntes de llança, escuts i objectes d'adorn).[30]
    • Peça estrela: l'indicada crátera grega, en escenes de la mitologia, que demostra que Els Nets era un port comercial clau fa 2400 anys.
  • ARQVA (Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica):
    • Encara que és un museu bolcat a la mar, tenen informació i algunes peces que contextualizan el comerç marítim que aplegava a la zona de la Loma de l'Escorial, ya que en l'antiguetat el nivell de la mar era distint i el poblat estava pràcticament a peu de costa.

El poblat dels Nets és un eixemple de la transició i romanisació del surest peninsular. Formava part d'una ret d'assentaments costers que varen aprofitar la riquea de la Mar Menor i la proximitat a la gran base comercial i militar romana despuix del 209 a. C. La zona presenta, com s'ha indicat, una estructura tripartita/tripartida de santuari, poblat i necròpolis típica dels núcleus ibèrics que varen evolucionar baix l'influència romana. Encara que el jaciment de la Loma de l'Escorial és principalment un poblat ibèric, el seu estudi (iniciat en 1962) demostra una intensa interacció entre els pobladors íberos i els agents comercials romans, concloent en el afiançament del control romà en el II[16]

En la zona de la Mar Menor, prop dels Nets, es troba el Jaciment Arqueològic El Castillico, entre les poblacions dels Nets i Plaja Fonda, que s'utilisava en l'época de l'Imperi Romà per a la salazón de peix, facilitant la seua conservació, lo que demostra l'activitat econòmica i comercial de la zona. Aixina mateix, la Vila Romana del Paturro, descoberta en 1969, ha segut objecte de diverses investigacions que han revelat una zona d'ocupació que comprén varis sigles. S'han trobat estructures de gran lux, incloent una zona de vivenda i, lo més destacat, restants de pintures murals que reflectixen l'importància de l'assentament.

Edat Moderna (Sigles XVI-XVII-XVIII)

La Mar Menor va ser denominat l'Albufera o Albufera del Cap de Pals des d'época musulmana i va sofrir els atacs de pirates berberiscos durant molt temps, per lo que a penes estava poblat per l'inseguritat existent.

El repoblament del Camp de Cartagena tindrà lloc a partir del XVII i estarà impulsada pel pla governamental de situar a Cartagena com a ciutat militar i capital de departament marítim. El nou auge del moviment colonizador cap al Camp de Cartagena durà nous propietaris a les terres. Molts topònims estarien basats en els llinages dels primers pobladors o propietaris afegint una “-s” als llinages per a nomenar a la família, com és el cas dels Nets.[31]

Edat Contemporànea

El caseriu conegut com Els Nets Vells, no molt alluntat de la costa, es considera el núcleu més antic. Els Nets va escomençar sent un chicotet poble de peixcadors en el XIX en el que només hi havia casetes aïllades de caràcter eventual. La construcció de vivendes en Els Nets al principi va ser un tant anàrquica, situació que va canviar en elaborar-se un pla d'urbanisme.[32]

El croniste de Cartagena Federico Casal Martínez va publicar en l'any 1923 com a guia oficial El Llibre de la Ciutat de Cartagena[33] Dèu anys despuix el mateix autor nos proporciona noves senyes en el seu Nou Llibre en el mateix caràcter de guia oficial a on, en el capítul dedicat als Nets, diu:

 
Antic club nàutic

En 1953 es va fundar l'antic club nàutic construït en fusta; l'idea en principi era construir una edificació a semblança dels antics balnearis playeros de fusta.[34] En l'estiu de 1982 varen finalisar les obres del nou club.

En 1976 es va inaugurar la prolongació fins als Nets de la llínea ferroviària d'ample mètric (FEVE) en orige en Cartagena i parades en llocs de Cartagena i L'Unió.

Bibliografia

Ruiz Vinader, Ernesto. Rememorant l'història dels Nets (Cartagena). (2011). Editors: I. Ruiz. Ginés Amor Molina.[35]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Naturalea». regmurcia. com.
  2. ↑ Sánchez, Alberto. «La restauració de les rambles mineres frenarà mil millons de litros en metals pesats», L'Opinió de Múrcia, 15/02/2021.
  3. ↑ «Alvancen les obres de millora de l'accés als Nets sobre la Rambla de la Carrasquilla», cartagena. és, 3/3/2021.
  4. ↑ l. o.. «Reobri la carretera dels Nets sense perill per inundacions», La Opinion de Múrcia, 29/05/2021.
  5. ↑ «Els Nets, un paraís per a estiuejadors que ha caigut en l'abandó per la contaminació de la Mar Menor: “La pena és immensa”», Lasexta. com, 10/6/2022.
  6. ↑ Cerrillo, Antonio. «Les abocades dels regadius illegals enquistan la tragèdia de la Mar Menor», La Vanguardia, 24/8/2021. Consultat el 26/3/2022.
  7. ↑ «Mar Menor i atres fancs: Ruta per les aigües contaminada'». La Sexta columna.
  8. ↑ Berta Tena. Carla Raffin. Fotografia: Sergio Beleña.. «Rèquiem per la Mar Menor: agonia, regadius illegals i un teixit empresarial tortuoso», El Confidencial, 29/08/2021. Consultat el 4/3/2023.
  9. ↑ Molina Aguilera, Nuria(2008).«https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Numero_25/NURIA_MOLINA_AGUILERA02.pdf».Innovació i Experiències Educatives.ISSN 1988-6047.Consultat el 04-02-2026.
  10. ↑ «Història de Racó de Sant Ginés- Prehistòria - Regió de Múrcia Digital». www. regmurcia. com. Consultat el 2026-02-04.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Necròpolis Ibèrica dels Nets - Regió de Múrcia Digital». www. regmurcia. com. Consultat el 2026-02-04.
  12. ↑ (190) Necròpolis ibèrica dels Nets (Cartagena, Múrcia) en, Ministeri de Cultura. Consultat el 04-02-2026.
  13. ↑ «Sede Electrònica del Bolletí Oficial de la Regió de Múrcia». www. borm. es. Consultat el 2026-02-04.
  14. ↑ «Necròpolis Ibèrica dels Nets-Cronologia - Regió de Múrcia Digital». www. regmurcia. com. Consultat el 2026-02-04.
  15. ↑ García Cano, Carlos (1996). «Informe sobre el poblat ibèric de la Loma de l'Escorial (Els Nets) Cartagena», Memòries d'Arqueologia de la Regió de Múrcia n.º 5, Editora Regional de Múrcia. ISBN 84-7564-177-6.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Els materials ceràmics del poblat ibèric de la Loma de l'Escorial (Els Nets, Cartagena). Un eixemple de l'interacció entre grecs i indígenes en el surest peninsular.». Bous de Gerión (2016-10-21). Consultat el 2026-02-04.
  17. ↑ Còrdova, Paco (2021-03-03). «ArqueoLugares: Poblat i necròpolis dels NETS prox. Cartagena. Reg. Múrcia (I)». ArqueoLugares. Consultat el 2026-02-04.
  18. ↑ Ajuntament de Cartagena(6-11-2002.).«Modificació Puntual del PGOM n.º 110. Jaciment Arqueològic La Loma de l'Escorial. Els Nets. Aprovat inicialment el 18-10-2002.».Urbanisme de l'Ajuntament de Cartegena..Consultat el 04-02-2026.
  19. ↑ García Cano, Carlos(2002).«El poblat ibèric de la Loma de l'Escorial, Els Nets (Cartagena): informe preliminar de les campanyes de 1992 a 1995».Memòries d'Arqueologia 10 : Sèptimes Jornades d'Arqueologia Regional: 14-17 maig, 1996, 2002, págs. 181-199.Editora Regional de Múrcia.: 181–199.Consultat el 2026-02-04.
  20. ↑ León, Mar I. (2021-01-31). «Patrimoni ibèric i prehistòric oblidat». L'Opinió de Múrcia. Consultat el 2025-12-21.
  21. ↑ Cano, Carlos García; José Miguel García Cano(1992-12-30).«Ceràmica ática del poblat ibèric de la Loma de l'Escorial (Els Nets, Cartagena)».Archive Espanyol d'Arqueologia.65(165-166)ISSN 1988-3110.Consultat el 2026-02-04.
  22. ↑ «Necròpolis ibèrica dels Nets».
  23. ↑ «Museu arqueològic de Cartagena».
  24. ↑ Carlos García Cano. «Informe sobre el poblat ibèric de la loma de l'Escorial, Els Nets (Cartagena)».
  25. ↑ «Asdrúbal funda Qart-Hadast».
  26. ↑ «Arqueologia en la Regió de Múrcia».
  27. ↑ León, Mar I.. «Patrimoni ibèric i prehistòric oblidat.», L'Opinió de Múrcia, 31/1/2021. Consultat el 9/3/2022.
  28. ↑ «¿La apoteosis d'Heracles o una escena d'Apobates? A propòsit d'una crátera de campana procedent de la Loma de l'Escorial dels Nets (Cartagena,Múrcia).».
  29. ↑ «Informe sobre el poblat ibèric de la Loma de l'Escorial, Els Nets (Cartagena). Memòries d'Arqueologia 5 - Archius - Patrimoni Cultural Region de Múrcia.». patrimoniocultural. carm. és. Consultat el 2026-02-04.
  30. ↑ García Cano, Carlos(2005).«Un tachón d'escut de bronze procedent de la necròpolis ibèrica dels Nets (Cartagena)».Mastia: Revista del Museu Arqueològic Municipal de Cartagena.(4): 155–174.ISSN 1579-3303.Consultat el 2026-02-04.
  31. ↑ Juan Manuel Gómez Capella (3/4/2020). «ORIGE I EVOLUCIÓ DE LA TOPONÍMIA DEL CAMP DE CARTAGENA». memoriadecartagena. és.
  32. ↑ Sánchez, Carmen. ««Els investigadors tenen que assumir el repte d'escriure de la Cartagena antiga»», La Veritat, 28/7/2011.
  33. ↑ «Barris i Diputacions | Història | La teua Ciutat | Ajuntament de Cartagena». Ajuntament de Cartagena. Consultat el 26 d'agost de 2017.
  34. ↑ «El nou club Naútico dels Nets, que ha Segut Beneït i Inaugurats en... - Archiu ABC». abc (2020-02-27). Consultat el 2024-06-22.
  35. ↑ «senyes. bne. és». senyes. bne. és. Consultat el 2024-06-05.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Els_Nets_(Cartagena)&oldid=1591430»