Anar al contingut

Plaja Fonda (Mar Menor)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plaja Fonda és una localitat costera pertanyent al terme municipal de Cartagena, Regió de Múrcia, Espanya.

Geografia física

Ubicació

Situada en la vora del Mar Menor que és un estany llitoral d'aigua salada del Mar Mediterrànea en la comarca natural del Camp de Cartagena.[1] A l'Oest llimita en el Càmping Caravaning i a l'Est en Plaja Paraís.[2] i més allà en les Salines de Marchamalo.

Plaja Fonda, població a la vora de la Mar Menor

Clima

La plaja homònima té un clima mediterràneu sec que correspon en la classificació climàtica de Köppen al còdic BSk.[3]

El clima de la Mar Menor és mediterràneu càlit sec, en temperatures suaus en hivern i altes en estiu. El termómetro pot aplegar a 38 °C en juliol-agost, i no sol baixar de 5 °C en hivern, ya que la mija anual és de 16-18 °C.

Les precipitacions són escasses, entre 200 i 500 mm. anuals, tenint lloc sobretot en primavera i autumne. La mija és de 323 mm. anuals, pero la humitat també ajuda a la vegetació existent.

Els vents solen bufar de surest o suroest (lebeche sec), i en autumne de l'est o noroest (alce), acompanyats en esta última estació de núvols i pluges. A voltes també bufa en autumne el lebeche o el de noroest, i deixa el cel sense núvols. En canvi, en estiu els vents són més forts i si vénen del sur (Àfrica) incrementaran notablement la calor.[4]

Plages

Consta d'unes arenes fines i dorades. Va ser guardonada en la seua pròpia Bandera Blava.[5]

Problemàtica migambiental

Plaja Fonda patix les conseqüències de la degradació de la Mar Menor, provocada pel canvi d'un model d'agricultura de seca a una agricultura de regadiu que aboca nitrat i produïx eutrofisació, es desenrolla la cridada "sopa verda" i com a conseqüència es dona l'anoxia o absència d'oxigen que ocasiona a voltes la mort de peixos de l'estany salat[6]

Història

En l'Antiguetat

Jaciment El Castillico

En la plaja del Castillico, existixen unes piles usades per les factories romanes de salazones i salses de peix, conegudes en aquella época com cetariae, que haurien fabricat garum per a l'Imperi romà junt en Les Mateas en Els Nets, la Vila del Paturro en Portmán i Escombreras.

Sigles XVII-XVIII

La Mar Menor va ser denominat La Albufera o Albufera del Cap de Pals des d'época musulmana i va sofrir els atacs de pirates berberiscos durant molt temps per lo que a penes estava poblat per l'inseguritat existent. El repoblament del Camp de Cartagena tindrà lloc a partir del XVII i estarà impulsada pel pla governamental de situar a Cartagena com a ciutat militar i capital de departament marítim. El nou auge del moviment colonizador cap al Camp de Cartagena durà nous propietaris a la zona.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Mar Menor».
  2. ↑ «Plaja Paraiso : Web oficial turisme Regió de Múrcia» (en és). turismoregiondemurcia. és. Consultat el 2024-09-04.
  3. ↑ «Mar Menor coastal lagoon ANAVA». Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2016. Consultat el 24 de març de 2016.
  4. ↑ «Naturalea». regmurcia. com.
  5. ↑ «Les plages de la Regió guanyen cinc banderes blaves».
  6. ↑ «[1]». Consultat el 26/3/2022.