Cap de Pals
El cap de Pals és un veta d'Espanya en aigües del mar Mediterrànea i una localitat que es troba en el municipi de Cartagena, en la Regió de Múrcia en Espanya.
Orográficamente, la veta forma part de les últimes estribaciones de les cordilleres Bètiques del complex nevat-filábride format per micaesquistos paleozoicos.[1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de veta de Pals prové del llatí. De la seua rodalia al mar Menor pren el nom de palus —‘estany’ o ‘marisma’, en llatí—.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Segons Plinio el Vell i Avieno, sobre el promontori del cap va haver en l'antiguetat un temple consagrat a Baal Hammon, identificat després pels romans com Saturn.
En 1554, per l'intensitat dels atacs dels pirates berberiscos sobre tota la costa mediterrànea espanyola, el Rei Carlos I ordena al Concejo de Cartagena la construcció sobre el promontori d'una torre vigía en el nom de Torre de Sant Antonio.
És en l'época de Felipe II quan es mamprén l'elaboració d'un sistema complet de defensa de les costes, els responsables de les quals més directes varen ser Vespasiano de Gonzaga i el prestigiós ingenier italià Juan Bautista Antonelli, els qui, durant l'estiu de 1570, varen recórrer cuidadosadament la costa de Cartagena i varen planificar un complet sistema defensiu de la costa espanyola. El pirata més conegut en les costes de Múrcia va ser Morato Arráez.[3][4]
Com a conseqüència d'este pla de defensa, en 1578 es va terminar la torre, que tenia forma hexagonal, i es va ordenar apostar guardes la missió de la qual consistia en avistar quant abans i donar avís de la presència de les fustas, galeras i saetas enemigues. En 1862, es va iniciar la construcció de l'actual far que s'alça fins als 80 metros d'altitut sobre el nivell de la mar i 50 sobre el terreny situat en la part oriental de la veta, sobre un chicotet tossal. Es va allumenar per primera volta el 29 de giner de 1865. A lo llarc de l'història s'han produït innumerables naufragis en les costes pròximes a Cap de Pals, be per accidents o be per actes de guerra. Entre els numerosos derelictes que s'han documentat destaquen:
El 4 d'agost de 1906, un transatlàntic italià que duya immigrants a Amèrica del Sur va naufragar front al far provocant una gran cantitat de víctimes mortals; este fet és conegut com el Naufragi del Siri. Durant la Primera Guerra Mundial, el 25 de juny de 1916, el vapor SS Standfield va ser torpedeado per un submarí alemà no identificat Els dies 13 i 14 d'octubre de 1917, el submarí alemà SM O-35, al mando del Capità Lothar von Arnauld de la Perière, torpedeó i va afonar per este orde els bucs: SS Alavi, Doris, Lilla (més conegut com «Carbonero») i el SS Despina, tots ells en les proximitats de les Illa Formiga i Cap de Pals.
En la nit del 5 al 6 de març de 1938, a unes 70 millas a l'est de el cap de Pals es va lliurar la major batalla naval de la guerra civil espanyola, la batalla de el cap de Pals. En abril de 1946, es va afonar front a les seues costes el carguero Naranjito.
Cap de Pals en l'actualitat
[editar | editar còdic]El poble de Cap de Pals, en orige un poblat de peixcadors, es troba en la diputació del Racó de Sant Ginés, subdivisió del municipi de Cartagena. És hui principalment una localitat turística coneguda per la seua gastronomia en especial per la seua "caldero de la mar Menor", recepta local a pur d'arròs i peixos de la zona. Posseïx una àmplia oferta gastronòmica en els restaurants i paradetes situades en el port, la passejada marítima i afores.
Recentment va ser declarat un dels millors llocs d'Europa per a bucejar,[5] en especial la Reserva marina de Cap de Pals i Illes Formigues.
El port de Cap de Pals està situat front a la plaja de Llevant, format per un rompeolas de mampostería i un contradique en l'interior del qual forma una chicoteta dàrsena en 5 pantalanes flotants per a embarcacions deportives, quedant una chicoteta zona en alce per a embarcacions peixqueres. En este poble sol estiuar famosos com Carlos Alcaraz.
Front llitoral de Cartagena-Escombreras-Cap de Pals
[editar | editar còdic]Cap de Pals es troba en el Front llitoral Cartagena-Escombreras-Cap de Pals, part de la Serra Minera. Dit front s'adinsa en la mar en cap Tiñoso i cap de l'Aigua, i en el mateix es troben puntes com les del Aguilón i Negra. També conta en entrantes, entre els que destaquen les ensenars de Cartagena i Escombreras.
Llocs d'interés migambiental
[editar | editar còdic]La riquea i bon estat de conservació dels seus fondos marins han motivat la protecció dels mateixos dins de la Reserva marina de Cap de Pals i Illes Formigues.
Les salines de Marchamalo i plaja de les Amoladeras són dos menuts espais protegits situats en l'extrem sur de La Mànega de la Mar Menor, en el municipi de Cartagena en la Regió de Múrcia, en l'entorn del mar Menor i el cap de Pals. Com a llocs protegits es troben inclosos dins dels denominats Espais oberts i illes de la mar Menor en la categoria de parc natural, LIC i ZEPA.
Molt pròxim a veta de Pals es troba el parc regional de Calblanque, mont de les Cendres i penya de l'Àguila, un dels últims espais naturals de la costa mediterrànea que es conserva casi verge. La seua gran riquea natural es basa en les àrides serres, llargues plages d'arenes dorades i ocres, solitàries cals i en la bella formació de dunes fòssils, blanques salines i massiços montanyosos que contrasten en el blau del mar.
Festes
[editar | editar còdic]- Processó del Crist dels Peixcadors el Dijous Sant en Semana Santa.
- Del 7 d'agost fins al 15 d'agost, dia este últim en el que duen a la mar a la patrona, la Verge de la Mar, i es fa una processó marinera.
- Festival d'Havaneras: més d'agost
- També solen haver alguns festivals en la famosa discoteca Trips Summer Club.
Comerç
[editar | editar còdic]És un municipi molt viu sobre comerç es referix. És especialment reconegut el seu mercadillo, que es produïx els dumenges durant tot l'any.
Transports i comunicacions
[editar | editar còdic]Per carretera
[editar | editar còdic]La localitat dispon de dos principals accessos, abdós des de la carretera de la Mànega. El primer d'ells és el més usat, i correspon a l'eixida 18 de la RM-12. El segon d'ells es troba junt al centre comercial Les Dunes.
Autobús
[editar | editar còdic]_-_Alsa_2665.jpg){kind=link}
El servici de viagers per carretera de la localitat s'engloba dins de la marca Movibus, sistema de transport públic interurbà de la Regió de Múrcia (Espanya), que inclou els servicis d'autobús de titularitat autonòmica.
| Llínea | Recorregut | Operador |
|---|---|---|
| ES | Llançadora Far Cap de Pals | ALSA (TUCARSA) |
Ademés, presta servici la següent llínea interurbana:
| Llínea | Recorregut | Operador |
|---|---|---|
| Plantilla:Llínea/Interurbans Múrcia | Múrcia - La Mànega de la Mar Menor | Interbus |
Tren
[editar | editar còdic]Està prevista l'ampliació de Rodalies Cartagena a Cap de Pals i Sant Pedro del Pinatar, passant pels poblats i municipis ribereños de la Mar Menor (El Algar, Els Alcassers i Santiago de la Ribera).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa geològic de la Regió de Múrcia [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «La toponímia murciana, testic viu de la seua història. Robert Pocklington.».
- ↑ «Morato Arráez, el pirata que més voltes va sitiar la costa murciana». descubriendomurcia. com.
- ↑ «"Morato Arráez va ser el pirata que més va assaltar la costa de Múrcia"». noticieromarmenor. com.
- ↑ Els millors llocs per a bucejar
- ↑ «Trens i temps: Cròniques de la via estreta (XXX R) De Cartagena a la Mar Menor». Trens i temps. Consultat el 2025-03-25.
- Els cartagineses en Turdetania i Oretania [2] archivat en Wayback Machine.
- Toponímia romana i de romanización en Múrcia
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2021).«Naufragis de la veta de Pals».Malbec Edicions.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre veta de Pals.- Portal Cap de Pals
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabo de Palos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Geografia de Cartagena
- Plages de Cartagena
- Barris de Cartagena
- Camp de Cartagena
- Cordilleres Bètiques
- Vetes de la Regió de Múrcia
- Localitats de la Regió de Múrcia
- Racó de Sant Ginés
- Punts extrems de la Regió de Múrcia
- Turisme en la Regió de Múrcia
- Serres llitorals de la Regió de Múrcia
- Geografia de la Comunitat Valenciana