Els Alcassers
.jpg)
Els Alcassers és un municipi i localitat espanyola de la Regió de Múrcia, de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix.,[1] situada en la ribera del mar Menor. Per a diversos organismes apareix inclosa en la comarca del Camp de Cartagena,[2][3][4] encara que també se sol considerar part de la comarca de la Mar Menor, a pesar de que no hi ha una comarcalisació oficialment establida. Fins a 1983, el municipi es trobava dividit en dos mitats que pertanyien a Torre-Pacheco i Sant Javier. A partir d'eixe any se segrega i unifica.
Geografia
Integrat en la comarca de Camp de Cartagena, se situa a 52 quilómetros de la capital autonòmica. El terme municipal està travessat per l'autopista del Mediterràneu (AP-7), per la carretera nacional N-332, entre els pK 22 i 28, i per carreteres locals que permeten la comunicació en Torre-Pacheco i Sant Javier.
Es troba situat en la planura del Camp de Cartagena, ocupant 9 quilómetros en la costa del Mar Menor. En la partix sur s'estén fins a la rambla del Albujón. L'altitut oscila entre els 20 m d'altitut i el nivell del mar. El núcleu urbà s'alça a 3 m sobre el nivell del mar.
Les àrees territorials per les que s'estén són tres:
-Núcleu de població conectat a Els Narejos; Zona militar, a on se situa la base militar dels Alcassers i Àrea industrial, a on destaca el polígon industrial dels Alcassers.
Espais naturals protegits
Els Alcassers conta, dins del seu terme municipal, en dos àrees protegides pertanyents als Espais oberts i illes de la Mar Menor, que posseïxen les categories: parc natural, Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
- La plaja de la Hita se situa al nort del municipi en la ribera de la Mar Menor. L'espai protegit és compartit en el municipi de Sant Javier. Es tracta d'un chapull, format majoritàriament per carrizos (Phragmites australis) entre els que anidan aus com les cigüeñuelas, el charrancito, el carricero comú o la garza real.[5]
- La Marina del Carmolí. Este espai se situa al sur del terme municipal, també sobre la ribera de la Mar Menor, i és compartit en el municipi de Cartagena. Es tracta d'un saladar situat al nort del cerro del Carmolí, cobert de vegetació halófita (adaptada a sols carregats de sals), com la moixa (Suaeda vora), la salicornia (Sarcocornia fruticosa), la lletuga de mar (Limonium cossonianum). La comunitat de plantes més important d'este espai són, per la seua rarea, els albardinals propis d'estepas salines, integrats pel albardín (Lygeum spartum) i la siempreviva morada (Limonium caesium). En les freqüents charcas que es formen en l'espai protegit és possible trobar una espècie de peix, endèmic de les costes mediterrànees espanyoles, en greu perill d'extinció, el fartet (Aphanius iberus)
-
Parage natural de la Plaja de la Hita
-
Espai protegit de la Marina del Carmolí
-
Passarela en la Plaja de la Hita
Rambles i canals
La rambla del Feltre desemboca en Els Alcassers. La Confederació Hidrogràfica del Segura té previst realisar en tot el caixer del Feltre una intervenció per a convertir-ho en una via verda inundable.
Per un atre costat, el municipi lindo en la seua part sur en la rambla del Albujón, que realment és un canal (el D7) en Bocarrambla, la seua desembocadura.
Problemes migambientals
Els Alcassers patix les conseqüències de la degradació de la Mar Menor, provocada entre atres causes pel canvi d'un model d'agricultura de seca a una agricultura de regadiu en el seu entorn, que aboca nitrats i produïx eutrofisació, desenrollant l'anomenada «sopa verda» i com a conseqüència es dona l'anoxia o absència d'oxigen que ocasiona a voltes la mort de peixos de la albufera.[6][7][8]
Plages
Història
Deu el seu nom al vocable, d'orige àrap, al-Kazar (castell o fortalea).
Els restants humans més antics que posseïx el municipi es remonten a un enclavament romà els restants arqueològics del qual varen ser declarats Monument Nacional en 1931, del com provenen algunes peces visitables en el Museu Arqueològic de Múrcia.[9] Estos vestigis confirmen l'existència d'una gran vila baix-imperial, que contava en termes o balneari, provablement relacionades en els processos curatius atribuïts a les aigües de la Mar Menor.
L'ocupació de la zona va continuar en época islàmica. Els musulmans varen crear un núcleu fortificado aprofitant les antigues termes romanes, elevant-les a la categoria d'alcassers moriscos (d'a on procediria el nom de la població). Les troballes arqueològiques trobades acrediten que es tractaria del núcleu urbà de major antiguetat dels existents hui en les riberes de la Mar Menor. La noblea islàmica murciana venia a gojar de les excelents propietats terapèutiques de les aigües marmenorenses.
.jpg)
A finals de l'Edat Mija i principis de la Moderna, es varen construir una série de Torres de vigilància costera per a defendre l'albufera dels atacs de pirates berberiscos. Encara hui poden contemplar-se les de Rame, Silva, Blanca, Negre i Saavedra. A finals del XIX, esta zona de la Mar Menor va tornar a acollir diferents residències estiuenques, construint-se els antics i típics balnearis de fusta sobre la Mar Menor ademés de l'Hotel Balneari de l'Encarnació (en 1901). Els Alcassers va escomençar a desenrollar-se com un lloc d'estiueig de numerosos huertanos de l'interior ademés de la burguesia.
Els Alcassers es va convertir també en una important localitat de peixca i intercanvi de bens. Una atra fita per al seu desenroll va ser la construcció de la primera Base d'Hidroavions del Eixèrcit espanyol en 1915, hui dia encara en funcionament, rehabilitada per a l'us de l'Eixèrcit.
Despuix de recórrer un llarc camí, el Consell d'Estat, per resolució de data 14 de juliol de 1983, informa favorablement l'expedient de segregació, creant-se l'Ajuntament dels Alcassers el 13 d'octubre d'eixe any, pel Decret 77/1983, que crea el municipi, per mig de la segregació de part dels térmens dels municipis de Torre-Pacheco i Sant Javier, alcançant un important desenroll demogràfic des de llavors.
Referències
- ↑ Sifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.
- ↑ Comunitat de Regantes del Camp de Cartagena (ed.): «Comunitat de Regantes del Camp de Cartagena». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2010. Consultat el 25 de giner de 2010.
- ↑ Ajuntament dels Alcassers (ed.): «Indústria i Comerç dels Alcassers». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 25 de giner de 2010.
- ↑ «Servici Regional d'Ocupació i Formació».
- ↑ Regió de Múrcia digital. «Els Narejos. Naturalea». Consultat el 31 d'octubre de 2010.
- ↑ «[1]». Consultat el 26/3/2022.
- ↑ «[2]». Consultat el 26/3/2022.
- ↑ «Mar Menor i atres fancs: Ruta per les aigües contaminada'». La Sexta columna.
- ↑ «Municipi dels Alcassers». Regió de Múrcia digital. Consultat el 19 de decembre de 2010.
Bibliografia
- ALONSO NAVARRO, S. Els Alcassers: un municipi per a l'història. Ajuntament dels Alcassers, 1993.
- BENEDICTO MARTÍNEZ, J. F. Els Alcassers 1902. Ajuntament dels Alcassers, 2002.
- CASTILLO FERNÁNDEZ, J. El paper de la nostra història: Archius de la Mar Menor: Els Alcassers, Sant Pedro del Pinatar, Sant Javier. Conselleria de Turisme i Cultura, Direcció general de Cultura, Archiu General de la Regió de Múrcia. Múrcia, 2001.
- CHACÓN JIMÉNEZ, F. (ed.) Història dels Alcassers. Vol. I. Els Alcassers en el context de la formació de la comarca de la Mar Menor. Editum, 2009.
- BARRANQUE SANCHEZ, M., HERRERO CARCELEN, M. Història dels Alcassers. La mar i les hortes de la Regió de Múrcia . Ajuntament dels Alcassers, 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Alcázares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.