Anar al contingut

Cap (geografia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cap (geografia)
Cap de Bona Esperança.

En geografia, un cap o punta normalment format per una massa de terra que es proyecta cap a l'interior del mar;[1] rep este nom sobretot quan la seua influència sobre el fluix de les corrents costeres és gran, provocant dificultats per a la navegació. Algunes vetes són especialment famosos per això, com el Cap d'Hornos, el cap de Bona Esperança o el cap Canyar.

Cap Tindaris i estanys de Marinello, Sicília.

D'Espanya es poden mencionar el cap Finisterre, la punta de Tarifa i el d'Estaca de Bares, entre uns atres. En Mèxic té interés geogràfic i històric el cap Catoche, vinculat en les exploracions que varen precedir la conquista de Mèxic. En Perú, a les vetes se'ls denomina comunament puntes i molts d'ells tenen poblacions d'aus guaneras. La reserva nacional Sistema d'Illes, Illots i Puntes Guaneras reunix 11 vetes o puntes guaneras.

La navegació efectuada entre vetes sense que es perga contacte visual en la costa es denomina cabotaje.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Whittow, John (1984). The Penguin dictionary of physical geography, Penguin books. ISBN 978-0-14-051094-2.