Confederació Hidrogràfica del Segura

Erro al crear miniatura:

Ric Segura al seu pas per la ciutat de Múrcia.

La Confederació Hidrogràfica del Segura o CHS és l'organisme de gestió, regulador i mantenedor de les aigües, recs i accions de la conca del Segura i dels afluents del ric homònim. Va ser creada el 4 de decembre de 1927 Té la seua sèu en el Palau Fontes en la ciutat de Múrcia, Espanya.

Generalitats

És un organisme autònom depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les funcions de dit organisme estan regulades en l'artícul 25 del Real Decret 927/1988, que aprova el Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica.

Estes funcions són les següents:

• L'elaboració del pla hidrològic de conca, aixina com el seu seguiment i revisió.
• L'administració i control del domini públic hidràulic.
• L'administració i control dels aprofitament d'interés general o que afecten a més d'una comunitat autònoma.
• El proyecte, la construcció i explotació de les obres realisades en càrrec als fondos propis de l'Organisme, i les que els siguen encomanades per l'Estat.
• Les que es deriven dels convenis en comunitats autònomes, corporacions locals i atres entitats públiques o privades, o dels subscrits en els particulars.

Àmbit territorial

La demarcació hidrogràfica del Segura es localisa en el surest de la península ibèrica i ocupa una superfície aproximada de 20.234 km² (19.025 km², si es té solament en conte la part continental, excloent les aigües costeres). Dita superfície engloba 132 municipis, els territoris dels quals es troben repartits entre quatre comunitats autònomes espanyoles, Regió de Múrcia, Andalusia (províncies de Jaén, Granada i Almeria), Castella-la Mancha (província d'Albacete) i Comunitat Valenciana (província d'Alacant), estimant-se una població superior als 2 millons d'habitants.

Concretament, l'àmbit de la demarcació hidrogràfica del Segura es troba definit en l'artícul 2.2 del Real Decret 125/2007, de 2 de febrer, pel que es fixa l'àmbit territorial de les demarcació hidrogràfiques: “comprén el territori de les conques hidrogràfiques que aboquen a la mar Mediterrànea entre la desembocadura del riu Almanzora i la marge esquerra de la Gola del Segura en la seua desembocadura, incloses les seues aigües de transició; ademés la subcuenca hidrogràfica de la Rambla de Canals i les conques endorreicas de Yecla i Corral Rubio. Les aigües costeres tenen com a llímit sur la llínea en orientació 122º que passa pel Puntazo de les Rates, al nort de la desembocadura del riu Almanzora, i com a llímit nort la llínea en orientació 100º que passa pel llímit coster entre els térmens municipals d'Elig i Guardamar del Segura”.

Demografia

El número d'habitants en la Demarcació Hidrogràfica del Segura ha experimentat un creiximent durant els últims anys, alcançant una població d'1.951.006 habitants en l'any 2016, distribuïda entre les diferents comunitats autònomes el territori de les quals forma part de la demarcació.

Marque físic

Enquadrament físic: La demarcació del Segura es troba casi en la seua totalitat dins del domini geològic de les Cordilleres Bètiques. Solament en la seua part nort es troben materials de la cobertera tabular que oculten els terrenys més antics del zócalo herciniano del Replanell, els quals constituïxen, a la seua volta, la base del conjunt Bètic. Les Cordilleres Bètiques corresponen al conjunt de la cadena montanyosa generada per plegament alpí que s'estén a través d'Andalusia, Múrcia i Sur de Valéncia. Topográficamente la demarcació del Segura és un territori d'una gran varietat orogràfica, distinguint les zones de capçalera en montanyes en cotes màximes per damunt dels 2000 m i les zones propenques a la costa en extenses planures. Hidrogeológicamente esta complexitat dona lloc a l'existència de numerosos aqüífers de mijana i menuda extensió, en estructures geològiques freqüentment complexes i atormentades que contribuïxen apreciablemente al sosteniment dels cabals naturals dels rius.

Característiques climàtiques: En llínees generals, el clima predominantment en la demarcació hidrogràfica del Segura correspon al mediterràneu, en unes tipologies particulars en les diferents zones que ho conformen. Concretament, la mitat de la demarcació hidrogràfica del Segura, que va des de la capçalera del riu Guadalentín passant per les serres del noroest, continuant per Corral-Rubio, per a baixar per Yecla fins a la Serra del Carche, presenten un clima mediterràneu templat. El clima mediterràneu continental ocupa dos zones ben diferenciades i pròximes. La primera es localisa en el riu Turrilla, sur de la Serra de Ponce o Cambrón i capçalera del riu Plegue. La segona zona, partint des de l'embassament de la Cierva, pansa per la part baixa de la riera de les Murtas, la mitat de la rambla del Judeu, Fortuna i el azud d'Ojós. El tipo climàtic mediterràneu subtropical és el segon sobre extensió, comprenent des dels llímits dels anteriors fins al llitoral, exceptuant una franja que va des de les afores d'Àguiles, fins a Veta Tiñoso, passant per Mazarrón, que correspon al clima mediterràneu semiárido subtropical. La precipitació mija anual en la demarcació és d'uns 382 mm, segons la série de recursos històrica (1940/41-2005/06) i de 362 mm segons la série curta (1980/81-2005/06), caracterisada per un règim de precipitacions en grans desequilibris espaciotemporals i un clar contrast entre les zones de capçalera: Món i Segura fins a la seua confluència, i les parts miges i baixes de la conca: Vegas i zones costeres. La evapotranspiración potencial mija és de l'orde de 700 mm i una evapotranspiración real mija estimada en 328 mm, per a la série històrica. La escorrentía mija total és de l'orde del 13% de la precipitació mija total (série històrica), sent la més baixa de la península.

Mig biòtic

Flora: La vegetació de la demarcació del Segura, pese a la seua aparent escassea d'espècies, és molt rica en tàxons, existint des d'espècies adaptades a condicions d'extrema sequetat a atres pròpies d'alta montanya. Esta variabilitat, tant climàtica, orogràfica, com a litològica, fa que la conca del Segura present una gran varietat d'espècies i hàbitats diversos.

La vegetació que es troba en la Confederació Hidrogràfica del Segura podria classificar-se en les següents zones:

Altiplano: (Jumilla, Yecla partix sur d'Albacete): En llínees generals en els solans montanyosos i pedregals apareixen espartizals o xares-espartizals. Els pins carrascos són més abundants en les umbrías, podent aparéixer en algunes zones de solà. En determinades serres, com la Serra de Salines i del Carche apareixen masses de pinades junt en alguns quejigos. En esta última serra està present un dels encinares millor conservats de la Regió de Múrcia. En la Rambla de Tobarrillas destaca la Olmeda; en la Serra Llarga, es troba unes formacions àmplies de pinades, i en la Serra del Serral i el Mont de Santa Ana, apareixen zones òptimes per al lentisco. Els terrenys agrícoles estan destines a vinyes, armelers i cereals.

Zona Centre-Oest: (part occidental de Lorca i Port Lumbreras): presenta àmplies zones en cultius de seca i pasturages, xares i espartizals, en algunes pinades en les Serres del Jagant i del Morter; els cultius de regadiu apareixen en la vega del Riu Guadalentín.

Zona oriental: (Cartagena, L'Unió, Mazarrón, Àguiles, Pulpí i part d'Alacant): predominen els ecosistemes aquàtics: chapulls, estanys salobres, saladares i salines, en espècies com Limonium, Caralluma, Periploca, Maytenus, i Chamaerops, aixina com l'endemisme Tetraclinis articulata. En el Parc Regional de Calblanque, Mont de les Cendres i Penya de l'Àguila cal mencionar les pinades del Mont de les Cendres, aixina com els acebuches.

Centre-Est: destaca la margallonera en Ricote, Ojós i Blanca; la petorra en la Serra Cantón; el taray en la Rambla del Ajauque i vegetació rupícola en el Canó d'Almadenes. En la Serra de la Pila destaquen pinades, sabinares i carrascals en endemismes com Anagallis tenella. En la Serra de Ricote apareixen formacions de chaparrals en lentisco i espino negre. En la Serra de Carrascoy apareix el encinar mediterràneu humit millor conservat de Múrcia. En el Majal Blanco apareixen alguns alcornoques, i cap a la Serra de la Cresta del Gall hi ha àmplies zones en pinades, margallonera, lentisco, esparto, tomello i romer. En les rambles es poden apreciar el mirto, baladre, carrizo, almez i om, aixina com xara alta de coscoja i lentisco, xares baix de granereta i ajenjo en les parts baixes.

Zona Centre: cal mencionar la presència de quejigos i carrascals en la Serra de Pedro Ponce-Cambrón, junt a pinades en lentisco i coscoja. En Totana apareix la margallonera. En Serra Espuña es poden vore rodals en quejigo, sabina mora, arce i madroño, en Caralluma europaea en les parts baixes i orquídees en les parts altes.

Zona Noroest: es caracterisa per la presència de carrascals (encinares), pins carrasco i sabinares. En particular, apareix el pi laricio en la Serra de la Molga; el quejigo en les umbrías de Serra Revolcadores i el Nevazo; la Caralluma munbyana en Caravaca; la sabina mora en les serres de Revolcadores, Mojantes, Gavilà i la Molga; l'espècie endèmica Sarcocapnos baetica en Benizar, Serra de la Molga i Plec; encinares ben conservats en Els Odres, Cañada de la Creu i el Puntal de la Covacha.; sabina albar (Juniperus thurifera) en les Serres de Moratalla formant boscs en les proximitats del Sabinar, L'Albarzer i el Calar de la Santa.

Capçalera de la conca del Segura: existixen extensos boscs de pi laricio, en les cotes altes, aixina com negral i carrasco en les demés cotes. Hi ha endemismes importants com la "Violeta de Cazorla", la Hormatofila, el Gerani de Cazorla, Aquilegia Cazorlensis, Narcissus Longispatus. En zones restringides hi ha acebos, i molt disseminats per tot el parc trobem tejos. Abdós espècies estan molt protegides pel perill d'extinció. En el nort de Serra Segura trobem magnífics quejigals i melojos o rebollos. És molt important destacar que en la Serra de Segura, existix una planta carnívora, única en el món, la "Pinguicola Vallisneriifolia".

Comarca de la Mar Menor: en ecosistemes aquàtics fonamentalment, apareixen Maytenus senegalensis, Periploca angustifolia en zones costeres, i Caralluma europaea en Sant Javier.

Centrant-nos en la vegetació associada a cursos d'aigua cal destacar la gran variabilitat d'esta, pels distints règims dels cursos d'aigua de la conca, existint des de trams de riu (principalment el Segura i el Món) en abundant cabal pràcticament tot l'any, a rambles a on solament ocasionalment circula l'aigua.

Vegetació característica de la ribera del riu Segura: en estos cursos permanents destaquen diverses espècies de sauces (Salix sp), chops (Populus sp.) i olmedas (Ulmus minor), estant representades en els cursos o permanents espècies com els tarays (Tamarix sp.) i els baladres (Nerium oleander). Els macrófitos més comuns són les eneas (Typha domingensis), el cañizo (Phragmites australis) i els juncs (Juncus sp.).

Fauna: En la serra del Segura existixen numeroses espècies endèmiques, entre les que destaca la lagartija de Valverde, espècie que solament es troba en les Serra de Cazorla i Segura.

Sobre la vida piscícola és molt variable segons els trams fluvials. En els trams alts, especialment dels caixers del riu Segura i Món, es troben espècies salmónidas, molt exigents en la calitat de les aigües, destacant la trucha comuna, mermada per l'introducció de la trucha arc iris.

Pero la major part dels caixers de la demarcació del Segura, aquells en menor cabal o major temperatura, estan poblats per espècies de ciprínidos com cachos i barps.

Aparte d'estes poblacions es troben presents també vàries espècies exòtiques que pel seu aprofitament per a la pràctica de la peixca deportiva s'han introduït en l'ecosistema i suponen una amenaça per a la fauna autòctona. Entre elles podem destacar el lucio, el black-bass, la lucioperca, el percasol, el peix-gat, aixina com el carranc americà, que ha conseguit diezmar la població del carranc autòcton.

També és interessant resaltar la presència del fartet, espècie que habita en aigües de transició i costeres, i que actualment es troba en greu risc d'extinció.

Els chapulls no han segut considerats de forma general com a masses d'aigua, llevat que la superfície d'aigua complixca els criteris exposts per a la seua classificació com a massa d'aigua tipo llac. Note's que la no consideració dels chapulls com a masses d'aigua en la present proposta de Pla Hidrològic no significa la seua desprotecció baix la DMA, ya que s'han incorporat al registre de zones protegides.

Mig marí: Sobre el mig marí i llitoral cal destacar que favorit per la seua situació geogràfica, heterogeneïtat paisagística i hàbitats, els fondos marins de la Confederació Hidrogràfica del Segura acullen a una gran diversitat d'organismes. Esta zona es caracterisa per una gran riquea en bentos (conjunt d'organismes vegetals i animals que viu en estreta relació en els fondos marins). cal destacar l'existència d'importants praderies de Posidonia Oceànica. L'instalació d'esta espècie sobre un fondo arenenc fa que un substrat inestable es transforme en un estructurat, a on un major número d'espècies troben lloc de fixació, refugi i aliment. Esta espècie es troba sériament amenaçada en el Mediterràneu, per la seua gran sensibilitat a la contaminació antropogénica deguda a la contaminació de les aigües com a les obres costeres. Els fondos marins de la Confederació Hidrogràfica del Segura poden dividir-se en dos grans grups: els fondos rocosos i els fondos blans. En els primers predominen les espècies epibentòniques.

En aigües poc profundes dominen les espècies algals i en aigües profundes les espècies animals. En els fondos blans existixen pocs organismes epibiontes i gran número d'organismes endobiontes, en un reduït número d'espècies vegetals que puguen fixar-se i estabilisar el substrat. Els fondos de gra gros són pobres en matèria orgànica i bactèries i rics en organismes intersticials. Els fondos de gra fi són rics en matèria orgànica i pobres en organismes intersticials. Les espècies més destacades presents en les zones de la Confederació Hidrogràfica del Segura són alguns tipos d'algues com la Cystoseira Zosteroides o el Phymatolithon Calcareum. Ademés de la Posidonia oceànica destaquen algunes plantes fanerógama com la Zostera Noltii. Existix una àmplia varietat d'equinoderms com el erizo comú, molt abundant en les zones rocoses i en les praderies de posidonia. La varietat de peixos existent és molt extensa, destacant el mer i l'anguila. També és interessant resaltar la presència del fartet, espècie que habita en aigües de transició costeres, i que actualment es troba en greu risc d'extinció.

Zones protegides

En funció de la base normativa aplicable a les diferents categories de zones protegides, estes són designades i controlades per diferents administracions (autoritats competents) i per a algunes és el propi Pla Hidrològic el que les designa.

En el Pla Hidrològic de Conca, es resumix la normativa relacionada en la designació dels diferents tipos de zones protegides presents en la demarcació, a través de la taula següent:

Erro al crear miniatura:

Tipos de zones protegides presents en la demarcació i normativa relacionada

D'acort en la normativa exposta en la taula anterior, el Pla Hidrològic de la Demarcació del Segura 2015-2021 distinguix les següents zones protegides en la Demarcació Hidrogràfica del Segura:

Erro al crear miniatura:

Inventarie de zones protegides en la demarcació hidrogràfica del Segura

Ret fluvial

La ret de drenage localisada en el territori de la demarcació del Segura està formada pel riu Segura, com a únic riu principal i el conjunt dels seus afluents, junt en les grans divisòries fluvials i els seus principals cims. El restant dels caixers són rambles efímeres directes a la mar en una resposta hidrològica molt irregular condicionada pels aiguada sobre les seues conques vertents.

La generació principal de recursos hídrics es concentra en la capçalera de la conca (rius Segura i Món fins a la seua confluència). Aigües avall d'esta confluència els caixers de la marge esquerra són, en general, rambles sense aportacions permanents i en un marcat caràcter torrencial (rambles del Judeu, Moro, etc.); mentres que, els de la marge dreta són, en general, rius permanents (Moratalla, Argos, Quípar, Mula, Guadalentín) en cabals exigus.

Erro al crear miniatura:

Ret hidrogràfica de la demarcació hidrogràfica del Segura

Vore també

• Confederació hidrogràfica

Enllaços externs

• chsegura. es/chs/index. html Confederació Hidrogràfica del Segura chsegura. es/chs/index. html archivat en Wayback Machine.
• archive. org/web/20090919021513/http://www. mma. es/portal/seccions/el_ministerio/organismes/organismos_cuenca/index. htm Pàgina del Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marítim
• archive. org/web/20101203002129/http://servicios2. marm. es/sia/visualizacion/lda/ Llibre Digital de l'Aigua
• archive. org/web/20110625091052/http://servicios2. marm. es/sia/consultas/servlet/consultas. GlobalFilter? tipo=masiva&sid=generate Visor Geogràfic del Sistema Integrat d'Informació de l'Aigua