Anar al contingut

Casa de Borbó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore borbonés.

La casa de Borbó (en francés, Bourbon; en italià, Borbone) és una casa real d'orige francés (encara que la primera corona a la que va accedir va ser la del regne de Navarra), actual casa regnant en Espanya i Luxemburc. Ellinage Bourbon o, en Espanya, Borbó procedix d'un topònim: el castell de Borbó-l'Archambault, situat en el departament francés d'Allier (districte de Moulins), per ser esta la casa matriu de tots els nobles d'eixa estirp que, segons conten els genealogistas, descendixen d'una branca secundària dels Capetos, dinastia que va governar França entre els anys 987 i 1328. Els borbones varen governar primer en Navarra i França, pero per al XVIII els membres de la casa de Borbó varen aplegar als trons d'Espanya i del sur d'Itàlia, en particular el Regne de les Dos Sicilias, ademés de varis chicotets ducats i comtats.

Orígens

La casa de Borbó és una branca de la dinastia dels Capetos, la més antiga dinastia real d'Europa, que inclou a tots els descendents d'Hugo Capeto. La branca de Borbó procedix del dècim fill del rei Luis IX de França: el senyor de Clermont, Roberto de França, que es casaria en Beatriz de Borgoña, senyora de Borbó. El primer duc de Borbó en 1319 va ser el fill d'abdós, Luis I de Borbó. Esta casa real va governar la Baixa Navarra (des de 1555), i França (des de 1589) de manera conjunta fins a 1789 (esclat de la Revolució francesa), quan el regne de Navarra (Baja Navarra) va ser abolit i el seu territori integrat al regne francés. la monarquia (constitucional des de 1791) francesa va quedar abolida en 1792, i el rei Luis XVI de França (i V de Navarra), va ser eixecutat en giner de 1793. Posteriorment va haver una restauració, despuix de la caiguda del primer Imperi francés en 1815; pero la Revolució de Juliol els va depondre una atra volta i la branca d'Orleans va prendre el poder entre 1830 i 1848, quan la monarquia borbònica va ser abolida de manera definitiva.[1]

El primer membre de la casa de Borbó en Espanya va ser Felipe d'Anjou, net de Luis XIV de França, que va regnar durant 45 anys en el nom de Felipe V, i va succeir als Austrias. És en este periodo en el que es reemplaça l'original francés Bourbon per la seua castellanisació, Borbó. En Espanya, els seus regnats es varen succeir de 1700 a 1808 (interromputs per la guerra de l'Independència), de 1813 a 1868 (interromputs pel Sexeni Democràtic, incloent la Primera República), de 1874 a 1931 (que va donar pas a la Segona República i, despuix de la guerra civil, a la dictadura de Francisco Franco) i des de 1975 fins a la data. És de la llínea espanyola (Borbó-Anjou), de la que es desprén, per eixemple, la llínea dels governants del Regne de les Dos Sicilias (Borbó-Dos Sicilias), del Ducat de Parma (Borbó-Parma) i del Gran Ducat de Luxemburc (Borbó-Nassau). Els pretenents de l'Imperi de Brasil (Orleans-Bragança), de la mateixa manera que els pretenents orleanistas del Regne de França (Borbó-Orleans), descendixen dels borbones francesos. Junt a la llínea francesa (Bourbon), es troben atres branques extintes, com la dels príncips de Condé (Bourbon-Condé) i la dels príncips de Conti (Bourbon-Conti), i també llínees illegítimes que viuen fins a hui, com la dels comtes de Busset (Bourbon-Busset) i l'incerta dels rajás de Shergar (Bourbon-Bhopal).

Dinasties borbòniques

El terme «casa de Borbó» generalment se sol referir a la dinastia capetiana dels Borbó, no obstant, també pot descriure a qualsevol de les dos dinasties successives, que anteriors a esta, varen posseir el senyoriu de Bourbon-l'Archambault, despuix convertit en ducat de Borbó (1327). Els primers senyors de Borbó varen ser els descendents d'Aimar de Borbó, senyor de Souvigny, els qui es varen extinguir per la llínea masculina en 1171. Pel matrimoni de l'última descendent d'esta família, Mahaut de Borbó, en Guido II de Dampierre, el senyoriu va passar a una de les branques de la família Dampierre en 1196. El fill d'abdós, Archimbaldo VIII, va prendre el nom i les armes de la seua mare, «de Borbó», aixina com els seus descendents, els qui es varen extinguir per la llínea masculina en 1249. Pel matrimoni de l'última descendent d'esta branca, Inés de Borbó-Dampierre, en Juan de Borgoña, este important senyoriu va passar a mans de la filla d'estos, Beatriz de Borgoña, senyora de Borbó i despuix al seu marit, Roberto de Clermont, per «el dret de la seua dòna» (iure uxoris). El seu fill, Luis I, va anar el primer duc de Borbó. La tercera casa de Borbó va accedir al tro de Navarra en 1555 en Antonio de Borbó, i despuix al tro de França en 1589, a través del seu fill Enrique IV. L'apelatiu «casa de Borbó», despuix va ser repres/représ per a descriure a la Casa de França com un tot, oficialment des del 29 de juny de 1768, data de la mort d'Elena de Courtenay, en la qual es va extinguir la branca de Courtenay, extinció que va convertir als ducs de Borbó en l'única dinastia de la Casa de França.

Primera casa de Borbó

La casa de Bourbon-Archambaud, primers senyors de Borbó, varen governar de mitan d'el IX fins a l'any 1218. Es varen extinguir en Arquimbaldo VII en 1171.

Segona casa de Borbó

La Casa de Bourbon-Dampierre, senyors de Borbó i de Dampierre, varen governar d'inicis d'el XIII fins a l'any 1310. Es varen extinguir en Arquimbaldo IX en 1249.

Tercera casa de Borbó

La casa de Bourbon-Clermont i les seues branques, ducs de Borbó, varen governar d'inicis d'el XIV fins a l'any 1589, que el ducat va ser absorbit per la Corona francesa.

Atres títuls borbònics

Comtes de Clermont

Escut dels Borbó-Clermont.

Comtes de la Marche

Escut dels Borbó-La Vaig marchar.

Comtes i ducs de Vendôme

Escut dels Borbó-Vendôme.

Comtes i ducs de Montpensier

Escut dels Borbó-Montpensier.

Príncips de Dombes

Escut del Principat de Dombes.
Escut de Luis de la Roche-sur-Yon.

Príncips de la Roche-sur-Yon

Escut de Luis I de Borbó-Condé.

Príncips de Condé

Príncips de Conti

Escut d'Armant de Borbó-Conti.

Reis d'Etruria

Reis de França i Navarra

Versió simplificada de l'escut d'armes combinat de França i Navarra.

El primer rei Borbó de França va ser Enrique III, rei de Navarra, que va assumir el tro de França com Enrique IV. Era fill d'Antonio de Borbó, duc de Vendôme i de Juana III de Navarra. Va ser batejat catòlic, pero va professar la religió protestant i va ser líder dels hugonots en França despuix de la mort del seu tio Luis I de Borbó, príncip de Condé. La seua ascensió al tro francés es va donar davant la mort sense descendència del seu cosí, Enrique III, i va estar plena de problemes per la seua religió.

Pretenents

Pretenents legitimistas

Erro al crear miniatura:
Versió simplificada de les armes de França durant la Restauració, més tart usada pels pretenents legitimistas al tro de França.

Pretenents orleanistas

Sobirans de les branques menors de la casa de Borbó

Reis d'Espanya

Vore també: Anex:Reis d'Espanya
Escussó de la dinastia de Borbó-Anjou, present en l'escut d'Espanya des del regnat de Felipe V.

El primer rei Borbó d'Espanya va ser Felipe, duc d'Anjou, que va assumir el tro d'Espanya com Felip V. Era fill de Luis de França, El Gran Delfí i de María Ana de Baviera. Per tant, era net de Luis XIV de França i de la seua esposa María Teresa d'Àustria, filla de Felipe IV d'Espanya. La seua ascensió al tro espanyol es va donar davant la previsible mort sense hereus del seu tio-yayo Carlos II, que va originar la Guerra de Successió Espanyola.

Pretenents carlistes

Pabelló espanyol des d'el XVI al XVIII i bandera militar de l'Imperi espanyol, usada més tart com ensenya representativa del carlisme.

Política i història borbònica en Espanya

  1. ↑ Julián, Jordi Corominas i (2020-07-25). «Adeu a l'Antic Règim: aixina varen caure els Borbones entre el vici i el crim» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2023-08-15.

Els borbones espanyols d'el XVIII —Felipe V (1700-1724 i 1724-1746), Luis I (1724), Fernando VI (1746-1759), Carlos III (1759-1788) i Carlos IV (1788-1808)— varen portar a terme una política de profundes reformes en tots els camps en l'intenció de colocar a Espanya en un lloc destacat entre les potències europees. Felipe V va ser ajudat primer per consellers francesos, rellevats pronte per espanyols pertanyents a la primera generació d'ilustrats. La política dinàstica sostinguda per Felipe V i la seua segona esposa, Isabel de Farnesio, va otorgar trons en Itàlia als fills del matrimoni. Carlos va obtindre en 1734 el Regne de Nàpols i el de Sicília en 1735 derrotant als austríacs i Felipe en 1748 els ducats de Parma, Plasencia i Guastalla cedits pel Sacre Imperi Romà Germànic en el Tractat d'Aquisgrà. Els regnats de Fernando VI i Carlos III varen significar la plenitut del reformisme. El desenroll de l'Amèrica espanyola, les possibilitats econòmiques de la qual encara estaven per explotar en la seua major part, va ser una de les tasques que varen rebre més atenció. L'agotament dels hòmens i els programes ilustrats reformistes i l'implicació d'Espanya en els successos internacionals varen ocasionar una profunda crisis de l'Estat i de la dinastia, que va aplegar al seu punt àlgit en l'enfrontament entre el rei Carlos IV i el seu fill, el príncip d'Astúries i futur Fernando VII.

Complot de l'Escoriala conjura de l'Escorial (1807) i el gresca d'Aranjuez (1808), promoguts pel círcul de don Fernando contra el favorit dels reis, Manuel Godoy, varen provocar el derrocament de Carlos IV i la proclamació de Fernando VII. Estes alarmants mostres de la descomposició de la dinastia succeïen en una Espanya ocupada per les tropes de Napoleón I Bonaparte, en els plans de les quals figurava ya el destronament dels borbones i l'inserció d'Espanya en l'òrbita imperial. El desprestigie de la família real va alcançar el seu cim en les abdicacions de Bayona, per les que Carlos IV i Fernando VII varen entregar a Bonaparte els seus drets a la Corona d'Espanya, qui a la seua volta els va transferir al seu germà José (1808). A excepció de José I (1808-1813), de la Casa de Bonaparte, i d'Amadeo I (1870-1873), de la Casa de Savoya, tots els reis i reines d'Espanya dels sigles XIX i XX han pertanygut a la dinastia borbònica: Fernando VII (1808-1833), Isabel II (1833-1868), Alfonso XII (1875-1885), Alfonso XIII (1886-1931), Juan Carlos I (1975-2014) (sent este un dels artífexs de la transició espanyola a la democràcia, posterior al règim dictatorial del general Francisco Franco) i Felipe VI (2014-present) (qui assumix el títul despuix de l'abdicació del seu pare).

Ducat de Parma

Vore també: Anex:Ducs de Parma
Bandera del Ducat de Parma.
Escut del Ducat de Parma.

El primer duc Borbó de Parma va ser Carlos, infant d'Espanya, que va assumir el tro de Parma com Carlos I. Era fill de Felipe V d'Espanya i de la seua segona esposa Isabel de Farnesio. La seua ascensió al tro es va donar davant la reclamació de drets que Felipe V fera en nom d'Isabel de Farnesio, davant la súbita mort del seu tio Antonio Farnesio, que no va tindre descendència.

Pretenents

Reis de les Dos Sicilias

Bandera del Regne de Nàpols.
Escut del Regne de les Dos Sicilias.
Escut del Gran Ducat de Luxemburc.

El primer rei Borbó de Nàpols-Sicília va ser Carlos I, duc de Parma, que va assumir el tro de Nàpols com Carlos VII i el de Sicília com Carlos V. Era fill de Felipe V d'Espanya i de la seua segona esposa Isabel de Farnesio. La seua ascensió al tro es va donar davant la reconquista del Regne de Nàpols i Sicília en el curs de la Guerra de Successió Polaca.

Pretenents

Pretenents de la llínea espanyola

Pretenents de la llínea napolitana

Grans ducs de Luxemburc

El primer gran duc Borbó de Luxemburc va ser Félix, duc de Parma, com consort de la seua prima Carlota de Luxemburc. Era fill de Roberto I de Parma i de la seua segona esposa María Antonia de Portugal. Per tant, era net de Miguel I de Portugal i d'Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, de la mateixa manera que Carlota. Li'l considera el fundador de la dinastia Borbó-Nassau que va ascendir al tro a través del seu fill Juan i que es manté fins a l'actualitat.

Imperi de Brasil

Escut de l'Imperi del Brasil.

El primer príncip imperial Borbó de Brasil va ser Gastón, comte d'Eu, com consort d'Isabel de Brasil. Era fill de Luis d'Orleans, duc de Nemours i de Victòria de Sajonia-Coburgo-Kohary. Per tant, era net de Luis Felipe I de França i de la seua esposa María Amelia de Borbó-Dos Sicilias, neta de Carlos III d'Espanya. Mai va aplegar a ser emperador puix en 1889 va ser depost Pedro II, pare d'Isabel, per un colp militar que va proclamar la Primera República Brasilera.

Pretenents

Pretenents de la branca de Vassouras

Pretenents de la branca de Petrópolis

Reines i reis consortes

Genealogia de la casa de Borbó en França

Líders de les cases de borbones

Casa de Borbó Territori Cap de la Casa Títul Consorte Hereu
Borbó-Anjou Anjou

Pretenent legitimista al tro de França, Baixa Navarra i Andorra

Luis XX Alfonso de Borbó-Anjou i Martínez-Bordiú Rei de França, Baixa Navarra, Copríncipe d'Andorra i Duc d'Anjou. María Margarita Vargas Santaella Luis Duc de Borgoña i Delfí de França, (Viennois).
Borbó-Anjou Espanya i Alta Navarra. Felipe VI de Borbó i Grècia Rei d'Espanya, Alta Navarra i Comte de Barcelona. Letizia Ortiz Rocasolano, Reina consort d'Espanya Leonor Princesa d'Astúries, Girona, Viana, Duquesa de Montblanc, Comtesa de Cervera i Senyora de Balaguer.
Borbó-Anjou-Dos Sicilias Sicília i Nàpols Pedro I de Borbó-Anjou-Dos Sicilias i Borbó-Orleans. Rei de Dos Sicilias, Duc de Calàbria i Comte de Caserta. Sofia Landaluce i Melgarejo Jaime Duc de Note i Capúa
Borbó-Anjou-Dos Sicilias Castro Carlos II de Borbó-Anjou-Dos Sicilias i Chevron-Villet Duc de Castro i rei de Dos Sicilias Camila Crociani Vesselovsky María Carolina duquesa de Palermo
Borbó-Anjou-Parma Parma, Plasencia i Guastalla Carlos V Javier de Borbó-Anjou-Parma i Orange-Nassau Duc de Parma, Plasencia, Guastalla i pretenent carlista al tro d'Espanya Ana María baronesa de Weezel Carlos Enrique duc hereu de Parma i Príncip d'Astúries
Borbó-Anjou-Parma-Nassau Luxemburc Enrique I de Borbó-Anjou-Parma-Nassau i Sajonia-Coburgo-Gotha Gran Duc de Luxemburc, Duc de Nassau i Príncip de Parma María Teresa Mestre Batista Guillermo Gran Duc hereu de Luxemburc
Borbó-Orleans Orleans Juan IV de Borbó-Orleans i Wurttemberg Duc d'Orleans i Pretenent orleanista de França Philomena de Tornos i Steinhart Gastón Delfí de França i duc de Vendôme.
Borbó-Orleans-Bragança Brasil Beltran I de Borbó-Orleans-Bragança i Wittelsbach Emperador de Brasil No hi ha Bernardo príncip imperial de Brasil
Borbó-Bhopal Shergar Balthazar Napoleón IV de Borbó Rajá de Shergar Elisha Pacheco Federico Príncip hereu de Shergar

Vore també

Notes


Enllaços externs

Commons