Casa de Borbó
La casa de Borbó (en francés, Bourbon; en italià, Borbone) és una casa real d'orige francés (encara que la primera corona a la que va accedir va ser la del regne de Navarra), actual casa regnant en Espanya i Luxemburc. Ellinage Bourbon o, en Espanya, Borbó procedix d'un topònim: el castell de Borbó-l'Archambault, situat en el departament francés d'Allier (districte de Moulins), per ser esta la casa matriu de tots els nobles d'eixa estirp que, segons conten els genealogistas, descendixen d'una branca secundària dels Capetos, dinastia que va governar França entre els anys 987 i 1328. Els borbones varen governar primer en Navarra i França, pero per al XVIII els membres de la casa de Borbó varen aplegar als trons d'Espanya i del sur d'Itàlia, en particular el Regne de les Dos Sicilias, ademés de varis chicotets ducats i comtats.
Orígens
La casa de Borbó és una branca de la dinastia dels Capetos, la més antiga dinastia real d'Europa, que inclou a tots els descendents d'Hugo Capeto. La branca de Borbó procedix del dècim fill del rei Luis IX de França: el senyor de Clermont, Roberto de França, que es casaria en Beatriz de Borgoña, senyora de Borbó. El primer duc de Borbó en 1319 va ser el fill d'abdós, Luis I de Borbó. Esta casa real va governar la Baixa Navarra (des de 1555), i França (des de 1589) de manera conjunta fins a 1789 (esclat de la Revolució francesa), quan el regne de Navarra (Baja Navarra) va ser abolit i el seu territori integrat al regne francés. la monarquia (constitucional des de 1791) francesa va quedar abolida en 1792, i el rei Luis XVI de França (i V de Navarra), va ser eixecutat en giner de 1793. Posteriorment va haver una restauració, despuix de la caiguda del primer Imperi francés en 1815; pero la Revolució de Juliol els va depondre una atra volta i la branca d'Orleans va prendre el poder entre 1830 i 1848, quan la monarquia borbònica va ser abolida de manera definitiva.[1]
El primer membre de la casa de Borbó en Espanya va ser Felipe d'Anjou, net de Luis XIV de França, que va regnar durant 45 anys en el nom de Felipe V, i va succeir als Austrias. És en este periodo en el que es reemplaça l'original francés Bourbon per la seua castellanisació, Borbó. En Espanya, els seus regnats es varen succeir de 1700 a 1808 (interromputs per la guerra de l'Independència), de 1813 a 1868 (interromputs pel Sexeni Democràtic, incloent la Primera República), de 1874 a 1931 (que va donar pas a la Segona República i, despuix de la guerra civil, a la dictadura de Francisco Franco) i des de 1975 fins a la data. És de la llínea espanyola (Borbó-Anjou), de la que es desprén, per eixemple, la llínea dels governants del Regne de les Dos Sicilias (Borbó-Dos Sicilias), del Ducat de Parma (Borbó-Parma) i del Gran Ducat de Luxemburc (Borbó-Nassau). Els pretenents de l'Imperi de Brasil (Orleans-Bragança), de la mateixa manera que els pretenents orleanistas del Regne de França (Borbó-Orleans), descendixen dels borbones francesos. Junt a la llínea francesa (Bourbon), es troben atres branques extintes, com la dels príncips de Condé (Bourbon-Condé) i la dels príncips de Conti (Bourbon-Conti), i també llínees illegítimes que viuen fins a hui, com la dels comtes de Busset (Bourbon-Busset) i l'incerta dels rajás de Shergar (Bourbon-Bhopal).
Dinasties borbòniques
El terme «casa de Borbó» generalment se sol referir a la dinastia capetiana dels Borbó, no obstant, també pot descriure a qualsevol de les dos dinasties successives, que anteriors a esta, varen posseir el senyoriu de Bourbon-l'Archambault, despuix convertit en ducat de Borbó (1327). Els primers senyors de Borbó varen ser els descendents d'Aimar de Borbó, senyor de Souvigny, els qui es varen extinguir per la llínea masculina en 1171. Pel matrimoni de l'última descendent d'esta família, Mahaut de Borbó, en Guido II de Dampierre, el senyoriu va passar a una de les branques de la família Dampierre en 1196. El fill d'abdós, Archimbaldo VIII, va prendre el nom i les armes de la seua mare, «de Borbó», aixina com els seus descendents, els qui es varen extinguir per la llínea masculina en 1249. Pel matrimoni de l'última descendent d'esta branca, Inés de Borbó-Dampierre, en Juan de Borgoña, este important senyoriu va passar a mans de la filla d'estos, Beatriz de Borgoña, senyora de Borbó i despuix al seu marit, Roberto de Clermont, per «el dret de la seua dòna» (iure uxoris). El seu fill, Luis I, va anar el primer duc de Borbó. La tercera casa de Borbó va accedir al tro de Navarra en 1555 en Antonio de Borbó, i despuix al tro de França en 1589, a través del seu fill Enrique IV. L'apelatiu «casa de Borbó», despuix va ser repres/représ per a descriure a la Casa de França com un tot, oficialment des del 29 de juny de 1768, data de la mort d'Elena de Courtenay, en la qual es va extinguir la branca de Courtenay, extinció que va convertir als ducs de Borbó en l'única dinastia de la Casa de França.
Primera casa de Borbó
La casa de Bourbon-Archambaud, primers senyors de Borbó, varen governar de mitan d'el IX fins a l'any 1218. Es varen extinguir en Arquimbaldo VII en 1171.
- Aimón I de Borbó (950-959).
- Arquimbaldo I de Borbó (959-990).
- Arquimbaldo II de Borbó (990-1034).
- Arquimbaldo III de Borbó (1034-1064).
- Arquimbaldo IV de Borbó (1064-1078).
- Arquimbaldo V de Borbó (1078-1096).
- Arquimbaldo VAIG VORE de Borbó (1096-1116).
- Aimón II de Borbó (1116-1120).
- Archimbaldo VII de Borbó (1120-1171).
- Matilde I de Borbó (1171-1218). Junt a Guido II de Dampierre.
Segona casa de Borbó
La Casa de Bourbon-Dampierre, senyors de Borbó i de Dampierre, varen governar d'inicis d'el XIII fins a l'any 1310. Es varen extinguir en Arquimbaldo IX en 1249.
- Archimbaldo VIII de Borbó (1218-1242).
- Archimbaldo IX de Borbó (1242-1249).
- Matilde II de Borbó (1249-1262).
- Inés de Borbó (1262-1288).
- Beatriz de Borbó (1288-1310). Junt a Roberto de Clermont.
Tercera casa de Borbó
La casa de Bourbon-Clermont i les seues branques, ducs de Borbó, varen governar d'inicis d'el XIV fins a l'any 1589, que el ducat va ser absorbit per la Corona francesa.
- Luis I de Borbó (senyor, 1310-1327, i duc, 1327-1342).
- Pedro I de Borbó (1342-1356).
- Luis II de Borbó (1356-1400).
- Juan I de Borbó (1400-1434).
- Carlos I de Borbó (1424-1456).
- Juan II de Borbó (1456-1488).
- Carlos II de Borbó (1488).
- Pedro II de Borbó (1488-1503).
- Susana de Borbó (1503-1521).
- Carlos III de Borbó (1521-1527).
- Carlos IV de Borbó (1527-1537).
- Antonio de Borbó (1537-1562).
- Enrique de Borbó (1562-1610). Rei de França en 1589. Entre els seus descendents es troben les actuals famílies de Borbó.
Atres títuls borbònics
Comtes de Clermont

- Luis de Borbó (1317-1327; 1331-1342)
- Pedro de Borbó (1342-1356)
- Luis de Borbó (1356-1400)
- Juan de Borbó (1400-1424)
- Carlos de Borbó (1424-1456)
- Juan de Borbó (1456-1488)
- Carlos de Borbó (1488)
- Pedro de Borbó (1488-1503)
- Susana de Borbó (1503-1521)
- Carlos de Borbó (1521-1523)
Comtes de la Marche

- Luis de Borbó (1327-1342)
- Pedro de Borbó (1342-1356)
- Jaime de Borbó (1356-1362)
- Pedro de Borbó (1362)
- Juan de Borbó (1362-1393)
- Jaime de Borbó (1393-1438)
- Leonor de Borbó (1438-1464)
- Jaime de Borbó (1464-1477)
- Pedro de Borbó (1477-1503)
- Carlos de Borbó (1503-1523)
Comtes i ducs de Vendôme

- Luis de Borbó (1393-1446)
- Juan de Borbó (1446-1477)
- Francisco de Borbó (1477-1495)
- Carlos de Borbó (1495-1514) i duc (1514-1537)
- Antonio de Borbó (1537-1562)
- Enrique de Borbó (1562-1589)
- César de Borbó (1589-1665)
- Luis de Borbó (1665-1669)
- Luis de Borbó (1669-1712)
- Felipe de Borbó, El Gran Prior (1712-1727)
Comtes i ducs de Montpensier

- Luis de Borbó (1428-1486)
- Gilberto de Borbó (1486-1496)
- Luis de Borbó (1496-1501)
- Carlos de Borbó (1501-1523)
- Luisa de Borbó Duquesa (1523-1561)
- Luis de Borbó (1561-1582)
- Francisco de Borbó (1582-1592)
- Enrique de Borbó (1592-1608)
- María de Borbó (1608-1627)
- Ana d'Orleans, La Gran Mademoiselle (1627-1693)
Príncips de Dombes
- Luis de Borbó (1400-1410)
- Juan de Borbó (1410-1434)

- Carlos de Borbó (1434-1456)
- Juan de Borbó (1456-1488)
- Carlos de Borbó (1488)
- Pedro de Borbó (1488-1503)
- Susana de Borbó (1503-1521)
- Carlos de Borbó (1521-1523)
- Luis de Borbó (1551-1582)
- Francisco de Borbó (1582-1592)
- Enrique de Borbó (1592-1608)
- María de Borbó (1608-1627)
- Ana d'Orleans (1627-1693)
- Luis de Borbó (1681-1736)
- Luis de Borbó (1736-1755)
- Luis de Borbó (1755-1762)

Príncips de la Roche-sur-Yon
- Luis de Borbó (1473-1520)
- Carlos de Borbó (1520-1565)
- Luis de Borbó (1565-1582)
- Francisco de Borbó (1582-1592)
- Enrique de Borbó (1592-1608)
- María de Borbó (1608-1627)
- Luisa d'Orleans (1627-1693)
- Luis de Borbó (1661-1685)
- Francisco de Borbó (1685-1694)
- Luis de Borbó (1694-1698)
- Luisa de Borbó (1698-1750)

Príncips de Condé
- Luis de Borbó (1546-1569)
- Enrique de Borbó (1569-1588)
- Enrique de Borbó (1588-1646)
- Luis de Borbó, El Gran Condé (1646-1686)
- Enrique de Borbó (1686-1709)
- Luis de Borbó (1709-1710)
- Luis de Borbó (1710-1740)
- Luis de Borbó (1740-1818)
- Luis de Borbó (1818-1830)
Príncips de Conti

- Francisco de Borbó (1581-1614)
- Armant de Borbó (1629-1666)
- Luis de Borbó (1666-1685)
- Francisco de Borbó, El Gran Conti (1685-1709)
- Luis de Borbó (1709-1727)
- Luis de Borbó (1727-1776)
- Luis de Borbó (1776-1814)
Reis d'Etruria
- Luis de Borbó (1801-1803)
- Carlos de Borbó (1803-1807) abolit el regne el 10 de decembre, segons acorts del Tractat de Fontainebleau.
Reis de França i Navarra

El primer rei Borbó de França va ser Enrique III, rei de Navarra, que va assumir el tro de França com Enrique IV. Era fill d'Antonio de Borbó, duc de Vendôme i de Juana III de Navarra. Va ser batejat catòlic, pero va professar la religió protestant i va ser líder dels hugonots en França despuix de la mort del seu tio Luis I de Borbó, príncip de Condé. La seua ascensió al tro francés es va donar davant la mort sense descendència del seu cosí, Enrique III, i va estar plena de problemes per la seua religió.
- Enrique IV de França i III de Navarra: rei, 1589-1610
- Luis XIII de França: rei, 1610-1643
- Luis XIV de França: rei, 1643-1715
- Luis XV de França: rei, 1715-1774
- Luis XVI de França: rei, 1774-1792; de facto, 1792-1793
- Luis XVII de França: pretenent, 1793-1795
- Luis XVIII de França: pretenent, 1795-1814; rei, 1814-1815; 1815-1824
- Carlos X de França: rei, 1824-1830; pretenent, 1830-1836
- Luis Felipe I de França: rei, 1830-1848; pretenent, 1848-1850
Pretenents
- Luis Antonio de Borbó i Saboya, Luis XIX, (1836-1844)
- Enrique Carlos de Borbó i Borbó-Dos Sicilias, Enrique V, (1844-1883)
Pretenents legitimistas
- Juan Carlos de Borbó i Bragança, Juan III (1883-1887)
- Carlos María de Borbó i Àustria-Este, Carlos XI (1887-1909)
- Jaime Pío de Borbó i Borbó-Parma, Jaime I (1909-1931)
- Alfonso Carlos de Borbó i Àustria-Este, Carlos XII (1931-1936)
- Alfonso León de Borbó i Habsburgo-Lorena, Alfonso I (1936-1941)
- Jaime Enrique de Borbó i Battenberg, (Jaime II)/Enrique VI (1941-1975)
- Alfonso Jaime de Borbó i Dampierre, Alfonso II (1975-1989)
- Luis Alfonso de Borbó i Martínez-Bordiu, Luis XX (1989-present)
Pretenents orleanistas
- Luis Felipe d'Orleans i Mecklemburgo-Schwerin, Felipe VII (1850 i 1883-1894)
- Luis Felipe d'Orleans i Orleans, Felipe VIII (1894-1926)
- Juan Pedro d'Orleans i Orleans, Juan III (1926-1940)
- Enrique Roberto d'Orleans i Orleans, Enrique VI (1940-1999)
- Enrique Felipe d'Orleans i Orleans-Bragança, Enrique VII (1999-2019)
- Juan d'Orleans i Wurttemberg, Juan IV (2019-present)
Sobirans de les branques menors de la casa de Borbó
Reis d'Espanya

El primer rei Borbó d'Espanya va ser Felipe, duc d'Anjou, que va assumir el tro d'Espanya com Felip V. Era fill de Luis de França, El Gran Delfí i de María Ana de Baviera. Per tant, era net de Luis XIV de França i de la seua esposa María Teresa d'Àustria, filla de Felipe IV d'Espanya. La seua ascensió al tro espanyol es va donar davant la previsible mort sense hereus del seu tio-yayo Carlos II, que va originar la Guerra de Successió Espanyola.
- Felipe V d'Espanya (1700-1724; 1724-1746)
- Luis I d'Espanya (1724)
- Fernando VI d'Espanya (1746-1759)
- Carlos III d'Espanya (1759-1788)
- Carlos IV d'Espanya (1788-1808)
- Fernando VII d'Espanya (1813-1833)
- Isabel II d'Espanya (1833-1868)
- Alfonso XII d'Espanya (1875-1885)
- Alfonso XIII d'Espanya (1886-1931; 1931-1941 exiliat)
- Juan (III) d'Espanya (1941-1977) Pretenent
- Juan Carlos I d'Espanya (1975-2014)
- Felipe VI d'Espanya (2014-present)
Pretenents carlistes

- Carlos María Isidro de Borbó i Borbó-Parma, Carlos V (1833-1845)
- Carlos Luis de Borbó i Bragança, Carlos VI (1845-1860)
- Juan Carlos de Borbó i Bragança, Juan III (1861-1868)
- Carlos María de Borbó i Àustria-Este, Carlos VII (1868-1909)
- Jaime Pío de Borbó i Borbó-Parma, Jaime III (1909-1931)
- Alfonso Carlos de Borbó i Àustria-Este, Alfonso Carlos I (1931-1936)
- Carlos Pío d'Habsburgo-Lorena i Borbó, Carlos VIII (1936-1953)
- Regència de Francisco Javier de Borbó-Parma i Bragança, (1936-1952)
- Francisco Javier de Borbó-Parma i Bragança, Javier I (1952-1975)
- Carlos Hugo de Borbó-Parma i Borbó-Busset, Carlos Hugo I (1975-2010)
- Carlos Javier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, (Javier II)/Carlos Javier I (2010-present)
- Sixto Enrique de Borbó-Parma i Borbó-Busset (regente) (1975-actualitat)
Política i història borbònica en Espanya
- ↑ Julián, Jordi Corominas i (2020-07-25). «Adeu a l'Antic Règim: aixina varen caure els Borbones entre el vici i el crim» (en es). elconfidencial.com. Consultat el 2023-08-15.
Els borbones espanyols d'el XVIII —Felipe V (1700-1724 i 1724-1746), Luis I (1724), Fernando VI (1746-1759), Carlos III (1759-1788) i Carlos IV (1788-1808)— varen portar a terme una política de profundes reformes en tots els camps en l'intenció de colocar a Espanya en un lloc destacat entre les potències europees. Felipe V va ser ajudat primer per consellers francesos, rellevats pronte per espanyols pertanyents a la primera generació d'ilustrats. La política dinàstica sostinguda per Felipe V i la seua segona esposa, Isabel de Farnesio, va otorgar trons en Itàlia als fills del matrimoni. Carlos va obtindre en 1734 el Regne de Nàpols i el de Sicília en 1735 derrotant als austríacs i Felipe en 1748 els ducats de Parma, Plasencia i Guastalla cedits pel Sacre Imperi Romà Germànic en el Tractat d'Aquisgrà. Els regnats de Fernando VI i Carlos III varen significar la plenitut del reformisme. El desenroll de l'Amèrica espanyola, les possibilitats econòmiques de la qual encara estaven per explotar en la seua major part, va ser una de les tasques que varen rebre més atenció. L'agotament dels hòmens i els programes ilustrats reformistes i l'implicació d'Espanya en els successos internacionals varen ocasionar una profunda crisis de l'Estat i de la dinastia, que va aplegar al seu punt àlgit en l'enfrontament entre el rei Carlos IV i el seu fill, el príncip d'Astúries i futur Fernando VII.
Complot de l'Escoriala conjura de l'Escorial (1807) i el gresca d'Aranjuez (1808), promoguts pel círcul de don Fernando contra el favorit dels reis, Manuel Godoy, varen provocar el derrocament de Carlos IV i la proclamació de Fernando VII. Estes alarmants mostres de la descomposició de la dinastia succeïen en una Espanya ocupada per les tropes de Napoleón I Bonaparte, en els plans de les quals figurava ya el destronament dels borbones i l'inserció d'Espanya en l'òrbita imperial. El desprestigie de la família real va alcançar el seu cim en les abdicacions de Bayona, per les que Carlos IV i Fernando VII varen entregar a Bonaparte els seus drets a la Corona d'Espanya, qui a la seua volta els va transferir al seu germà José (1808). A excepció de José I (1808-1813), de la Casa de Bonaparte, i d'Amadeo I (1870-1873), de la Casa de Savoya, tots els reis i reines d'Espanya dels sigles XIX i XX han pertanygut a la dinastia borbònica: Fernando VII (1808-1833), Isabel II (1833-1868), Alfonso XII (1875-1885), Alfonso XIII (1886-1931), Juan Carlos I (1975-2014) (sent este un dels artífexs de la transició espanyola a la democràcia, posterior al règim dictatorial del general Francisco Franco) i Felipe VI (2014-present) (qui assumix el títul despuix de l'abdicació del seu pare).
Ducat de Parma


El primer duc Borbó de Parma va ser Carlos, infant d'Espanya, que va assumir el tro de Parma com Carlos I. Era fill de Felipe V d'Espanya i de la seua segona esposa Isabel de Farnesio. La seua ascensió al tro es va donar davant la reclamació de drets que Felipe V fera en nom d'Isabel de Farnesio, davant la súbita mort del seu tio Antonio Farnesio, que no va tindre descendència.
- Carlos I de Parma (1731-1735)
- Felipe I de Parma (1748-1765)
- Fernando I de Parma (1765-1802)
- Carlos II de Parma (1847-1849)
- Carlos III de Parma (1849-1854)
- Roberto I de Parma (1854-1859) de facto (1859-1907) pretenent
Pretenents
- Enrique María de Borbó-Parma i Borbó-Dos Sicilias, Enrique I (1907-1939)
- José María de Borbó-Parma i Borbó-Dos Sicilias, José I (1939-1950)
- Elías Roberto de Borbó-Parma i Borbó-Dos Sicilias, Elías I (1950-1959)
- Roberto Hugo de Borbó-Parma i Àustria-Teschen, Roberto II (1959-1974)
- Francisco Javier de Borbó-Parma i Bragança, Javier I (1974-1977)
- Carlos Hugo de Borbó-Parma i Borbó-Busset, Carlos IV (1977-2010)
- Carlos Javier de Borbó-Parma i Orange-Nassau, Carlos V (2010-present)
- Sixto Enrique de Borbó-Parma i Borbó-Busset (regente) (1977-actualitat)
Reis de les Dos Sicilias



El primer rei Borbó de Nàpols-Sicília va ser Carlos I, duc de Parma, que va assumir el tro de Nàpols com Carlos VII i el de Sicília com Carlos V. Era fill de Felipe V d'Espanya i de la seua segona esposa Isabel de Farnesio. La seua ascensió al tro es va donar davant la reconquista del Regne de Nàpols i Sicília en el curs de la Guerra de Successió Polaca.
- Carlos IV de Nàpols-Sicília (1734-1759)
- Fernando I de les Dos Sicilias (1759-1806) i (1816-1825)
- Francisco I de les Dos Sicilias (1825-1830)
- Fernando II de les Dos Sicilias (1830-1859)
- Francisco II de les Dos Sicilias (1859-1861) de facto (1861-1894) pretenent
Pretenents
- Alfonso María de Borbó-Dos Sicilias i Àustria-Teschen, Alfonso I (1894-1934)
- Fernando Pío de Borbó-Dos Sicilias i Borbó-Dos Sicilias, Fernando III (1934-1960)
Pretenents de la llínea espanyola
- Alfonso María de Borbó-Dos Sicilias i Borbó, Alfonso II (1960-1964)
- Carlos María de Borbó-Dos Sicilias i Borbó-Parma, Carlos I (1964-2015)
- Pedro Juan de Borbó-Dos Sicilias i Orleans, Pedro I (2015-present)
Pretenents de la llínea napolitana
- Rainiero María de Borbó-Dos Sicilias i Borbó-Dos Sicilias, Rainiero I (1960-1966)
- Fernando María de Borbó-Dos Sicilias i Zamoyski, Fernando IV (1966-2008)
- Carlos María de Borbó Dos-Sicilias i Chevron-Villet, Carlos I (2008-present)
Grans ducs de Luxemburc
El primer gran duc Borbó de Luxemburc va ser Félix, duc de Parma, com consort de la seua prima Carlota de Luxemburc. Era fill de Roberto I de Parma i de la seua segona esposa María Antonia de Portugal. Per tant, era net de Miguel I de Portugal i d'Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, de la mateixa manera que Carlota. Li'l considera el fundador de la dinastia Borbó-Nassau que va ascendir al tro a través del seu fill Juan i que es manté fins a l'actualitat.
- Juan I de Luxemburc (1964-2000)
- Enrique I de Luxemburc (2000-2025)
- Guillermo V de Luxemburc (2025-present)
Imperi de Brasil

El primer príncip imperial Borbó de Brasil va ser Gastón, comte d'Eu, com consort d'Isabel de Brasil. Era fill de Luis d'Orleans, duc de Nemours i de Victòria de Sajonia-Coburgo-Kohary. Per tant, era net de Luis Felipe I de França i de la seua esposa María Amelia de Borbó-Dos Sicilias, neta de Carlos III d'Espanya. Mai va aplegar a ser emperador puix en 1889 va ser depost Pedro II, pare d'Isabel, per un colp militar que va proclamar la Primera República Brasilera.
Pretenents
- Isabel Cristina de Bragança i Borbó-Dos Sicilias, Isabel I (1891-1921)
Pretenents de la branca de Vassouras
- Luis Felipe d'Orleans i Bragança (Príncip) (1908-1920)
- Pedro Enrique d'Orleans-Bragança i Borbó-Dos Sicilias, Pedro III (1921- 1981)
- Luis Gastón d'Orleans-Bragança i Baviera, Luis I (1981-2022)
- Beltran d'Orleans-Bragança i Baviera, Beltran I (2022-present)
Pretenents de la branca de Petrópolis
- Pedro d'Alcántara d'Orleans i Bragança (Príncip) (1891-1908), Pedro III (1921-1940)
- Pedro Gastón d'Orleans-Bragança i Dobržensky, Pedro IV (1940-2007)
- Pedro Carlos d'Orleans-Bragança i Borbó-Dos Sicilias, Pedro V (2007-present)
Reines i reis consortes
- María de Borbó (1315-1387), filla de Luis I de Borbó, emperatriu llatina de Constantinopla pel seu matrimoni en Roberto II
- Beatriz de Borbó (1320-1383), filla de Luis I de Borbó, reina de Bohèmia pel seu matrimoni en Juan I
- Blanca de Borbó (1339-1361), filla de Pedro I de Borbó, regna de Castella pel seu matrimoni en Pedro I
- Juana de Borbó (1338-1378), filla de Pedro I de Borbó, regna de França pel seu matrimoni en Carlos V
- Carlota de Borbó-La Marche (1388-1422), filla de Juan I de la Marche, regna de Chipre pel seu matrimoni en Jano de Chipre
- Antonio de Borbó-Vendôme (1518-1562), fill de Carlos IV de Borbó, rei de Navarra, pel seu matrimoni en Juana III
- Isabel de Borbó (1603-1644), filla d'Enrique IV de França, regna d'Espanya, pel seu matrimoni en Felipe IV
- Enriqueta María de Borbó (1609-1669), filla d'Enrique IV de França, regna d'Anglaterra, pel seu matrimoni en Carlos I
- Mariana Victoria de Borbó (1718-1781), filla de Felipe V d'Espanya, regna de Portugal pel seu matrimoni en José I
- María Antonia de Borbó (1729-1785), filla de Felipe V d'Espanya, regna de Cerdenya pel seu matrimoni en Víctor Amadeo III
- María Luisa de Borbó (1745-1792), filla de Carlos III d'Espanya, emperatriu del Sacre Imperi pel seu matrimoni en Leopoldo II
- María Luisa de Borbó-Parma (1751-1819), filla de Felipe I de Parma, regna d'Espanya pel seu matrimoni en Carlos IV
- Clotilde de Borbó (1759-1802), filla del delfí Luis de França, regna de Cerdenya pel seu matrimoni en Carlos Manuel IV
- María Teresa de Borbó-Dos Sicilias (1772-1807), filla de Fernando I de les Dos Sicilias, emperatriu d'Àustria pel seu matrimoni en Francisco I
- Carlota Joaquina de Borbó (1775-1830), filla de Carlos IV d'Espanya, regna de Portugal pel seu matrimoni en Juan VI
- María Teresa de Borbó (1778-1851), filla de Luis XVI de França, regna de França (durant menys d'una hora) per a alguns pel seu matrimoni en Luis Antonio de França (Luis XIX per als monàrquics).
- María Cristina de Borbó-Dos Sicilias (1779-1849), filla de Fernando I de les Dos Sicilias, regna de Cerdenya pel seu matrimoni en Carlos Félix I
- María Luisa de Borbó (1782-1824), filla de Carlos IV d'Espanya, regna d'Etruria pel seu matrimoni en Luis I d'Etruria
- María Amalia de Borbó-Dos Sicilias (1782-1866), filla de Fernando I de les Dos Sicilias, regna de França pel seu matrimoni en Luis Felipe I
- María Isabel de Borbó (1789-1848), filla de Carlos IV d'Espanya, regna de les Dos Sicilias pel seu matrimoni en Francisco I
- María Cristina de Borbó-Dos Sicilias (1806-1878), filla de Francisco I de les Dos Sicilias, regna d'Espanya pel seu matrimoni en Fernando VII
- Luisa María d'Orleans (1812-1850), filla de Luis Felipe I de França, regna de Bèlgica pel seu matrimoni en Leopoldo I
- Teresa Cristina de Borbó-Dos Sicilias (1822-1889), filla de Francisco I de les Dos Sicilias, emperatriu de Brasil pel seu matrimoni en Pedro II
- Francisco d'Assís de Borbó (1822-1902), fill de Francisco de Paula de Borbó, rei d'Espanya pel seu matrimoni en Isabel II
- Gastón d'Orleans (1842-1922), fill de Luis d'Orleans, emperador titular de Brasil pel seu matrimoni Isabel de Bragança
- Maria Isabel d'Orleans (1848-1919), filla d'Antonio d'Orleans, regna titular de França i comtesa de Paris pel seu matrimoni en Felipe (VII)
- María de les Mercés d'Orleans (1860-1878), filla d'Antonio d'Orleans, regna d'Espanya pel seu matrimoni en Alfonso XII
- Amelia d'Orleans (1865-1951), filla de Felipe d'Orleans, regna de Portugal pel seu matrimoni en Carlos I de Portugal.
- Isabel d'Orleans (1878-1961), filla de Felipe d'Orleans, regna titular de França i duquesa de Guisa pel seu matrimoni en Juan (III)
- Zita de Borbó-Parma (1892-1989), filla de Roberto I de Parma, emperatriu d'Àustria i reina d'Hongria pel seu matrimoni en Carlos I
- Félix de Borbó-Parma (1893-1970), fill de Roberto I de Parma, gran duc de Luxemburc pel seu matrimoni en la gran duquesa Carlota
- María de les Mercés de Borbó (1910-2000), filla de Carlos de Borbó-Dos Sicilias, regna titular d'Espanya i comtesa de Barcelona pel seu matrimoni en Juan (III)
Genealogia de la casa de Borbó en França

Líders de les cases de borbones
Vore també
Notes
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa de Borbó.- Juí de Napoleón sobre la Casa de Borbó.
- Genealogia de la Família Real d'Espanya, Casa de Borbó.
- Genalogía dels reis de Dos Sicilias, Casa de Borbó Dos Sicilias.
- Genealogia dels reis d'Etruria i ducs de Parma, Casa de Borbó Parma.
- Genealogia de les famílies Borbó-Comte i Borbó-Conti.
- Genealogia de la Casa Real de França, tercera branca: els borbones.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Borbó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.