Copríncipes d'Andorra
Els copríncipes d'Andorra són els caps d'Estat del Principat d'Andorra, segons establix el Títul III del seu Constitució aprovada el 14 de març de 1993 i promulgada el 28 d'abril del mateix any. Esta representació es compartix en igualtat i a títul personal entre el bisbe de la Sèu d'Urgel (Espanya) i el president de la República francesa. El bisbe d'Urgel és un dels dos únics caps d'Estat en l'actualitat que ostenten ademés un càrrec eclesiàstic, sent l'atre el papa, com bisbe de Roma i sobirà del Estat de la Ciutat del Vaticà.
Història
L'orige de la figura dels copríncipes es remonta al XI, quan es va establir un principi de repartiment feudatario entre dos vassalls del comte d'Urgel: el bisbe d'Urgel i el comte de Caboet. Quan este últim va passar a ser possessió del vescomte de Castellbó, el repartiment es va transmetre en iguals condicions en 1186. Posteriorment, els de Castellbó es varen integrar en el comtat de Foix donant continuïtat a una nova transmissió en 1226.
Els tractats, segons el còdic feudal de pareatges de 1278 i 1288, varen posar fi a un periodo de disputes i varen confirmar les prerrogatives d'abdós señoríos entre el bisbe Pedro d'Urgio i el comte Roger Bernardo III de Foix.
El bisbat d'Urgel va permanéixer baix tutela del comtat de Barcelona i la corona d'Aragó més vesprada integrada en la corona unificada espanyola, mentres que el comtat de Foix va passar en 1479 a ser possessió dels territoris bearneses del regne de Navarra, també cridats de Baja Navarra, donant orige a una série de transmissions del títul dins de l'àmbit francés.
És per llavors que el señorío compartit adquirix el ranc de coprincipado.
Transmissions del coprincipado francés
La Baja Navarra es va integrar en el regne de França en 1589 en l'arribada al tro d'Enrique IV, moment a partir del com els reis successius també es varen titular de France et de Navarre.
Luis XIII va decidir en 1620 unir el títul de rei de Navarra i els seus drets transmesos del coprincipado d'Andorra, en la corona de França a través del edicte de Pau.
Despuix de la Revolució francesa de 1789, l'I República (1792-99) va renunciar al coprincipado fins que en 1806 l'emperador Napoleón Bonaparte va tornar a eixercir de copríncipe, considerant que el decret real de 1620 havia transmés la part de sobirania francesa d'Andorra a l'estat francés, qualsevol que fora la seua forma de govern.
Seguint este principi, els actuals presidents de la república francesa són copríncipes d'Andorra.
La Constitució de 1993 va adoptar esta forma tradicional de representació.
Els copríncipes en la Constitució de 1993: característiques, funcions i atribucions
Els copríncipes, d'acort en el Títul III de la Constitució de 1993,[1] són els caps d'Estat del Principat d'Andorra, càrrec que eixercixen de forma conjunta i indivisa (art. 43.1 de la Constitució). Com a institució sorgida dels Pareatges i de la seua evolució històrica, els copríncipes són, a títul personal i exclusiu, el bisbe d'Urgel i el president de la República Francesa (art. 43.2). Són símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d'Andorra, aixina com de la seua independència i del manteniment de l'esperit paritari en les relacions en els estats veïns, el Regne d'Espanya i la República Francesa (art. 44.1). Aixina mateix, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions (art. 44.2).
Els mecanismes d'elecció dels caps d'Estat són, en la part del copríncipe episcopal, el nomenament canònic del bisbe d'Urgel efectuat pel sum pontífex,[2] i en la part del copríncipe francés, l'elecció per mig de sufragi universal directe del poble francés al president de la República Francesa.[3] En cas d'inexistència d'un dels copríncipes, la Constitució reconeix la validea dels mecanismes de substitució prevists en els ordenaments respectius, per a que no s'interrompa el normal funcionament de les institucions del país (art. 49).
En el moment en que són designats pels càrrecs anteriorment mencionats es convertixen en copríncipes d'Andorra i deuen jurar o prometre eixercir les seues funcions d'acort en la Constitució (art. 43.2). Encara que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s'ha vingut efectuant en sessió del Consell General ya que la cambra expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les sèt parròquies i representa al poble andorrà (art. 50 ). Joan-Enric Vives, anterior copríncipe episcopal, va prestar jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol de 2003.[4] Emmanuel Macron, actual copríncipe francés, tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través del seu representant personal en el Principat, Patrick Strzoda, que va donar llectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 15 de juny de 2017.[5]
Els poders d'abdós copríncipes són iguals i deriven de la Constitució i de les lleis (art. 43.2). Llevat en els casos prevists en la carta magna, els copríncipes no estan subjectes a responsabilitat. De les seues accions es fan responsables els qui els refrenden. Són el cap de govern, el síndico general i els ministres competents els que refrenden els actes establits en l'artícul 45.1 de la Constitució (art. 75).[6]
Com a caps d'Estat assumixen la més alta representació del Principat (art. 43.1) en les relacions en la comunitat internacional, especialment en els estats veïns. Esta funció s'ha eixercit de diverses formes. Un eixemple és l'assistència del copríncipe episcopal, el 2 de juny de 2011, a les celebracions organisades en Roma en motiu del 150 aniversari de l'unificació d'Itàlia,[7] o la seua presència, el 19 de març de 2013, en la missa d'inici del ministeri petrino del bisbe de Roma, Francisco.[8] En l'interior de les fronteres del Principat, destaca la rebuda per part del copríncipe episcopal i el representant personal del copríncipe francés al president de la República de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, en la visita oficial que va realisar els dies 5, 6 i 7 de març de 2010.[9] Vives també va rebre en audiència, el 10 de març de 2011, als príncips hereus de Liechtenstein, Alois i Sophie,[10] i va presidir, junt en el director de gabinet de la representació del copríncipe francés, Pascal Escande, el 2 d'abril de 2013, un sopar oficial en honor de Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides.[11]
Més allà d'estos events, la màxima representació del país en l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment (art. 44.1), en especial per mig els tractats (art. 45.1. h). Esta atribució constitucional es va eixercitar per primera volta en el Tractat de bo veïnat, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya[12] i l'Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides,[13] abdós de 4 de novembre de 1993.
En relació en els tractats internacionals, els copríncipes són informats de la seua conclusió (art. 64.2) i poden participar en la negociació dels que afecten les relacions en els Estats veïns (art. 66.1).[14] En este supòsit, la representació andorrana que tinga per missió negociar els tractats comprendrà, ademés dels membres nomenats pel Govern, a un membre nomenat per cada copríncipe (art. 66.2) i per a l'adopció del text serà necessària l'aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3). També són informats dels atres proyectes de tractats i d'acorts internacionals i, a petició del Govern, poden ser associats a la negociació si aixina ho exigix l'interés nacional d'Andorra, abans de la seua aprovació en sèu parlamentària (art. 67) .
En segon lloc, i en una periodicitat de dos voltes a l'any, els copríncipes reben les cartes credencials dels embaixadors que representen als seus respectius Estats en el Principat (art. 45.1. i). Cada nou embaixador deu presentar les seues credencials a un i un atre cap d'Estat en dos cerimònies que se celebren en la Sèu d'Urgel[15] i en París.[16] Els copríncipes, ademés, oferixen alternativament una recepció al cos diplomàtic, a on es dirigixen als presents en un discurs. Els anys pares la presidix el copríncipe episcopal[17] i els impar el copríncipe francés.[18] També acrediten els representants diplomàtics d'Andorra en l'estranger.
En assunts interns, els copríncipes, segons la norma fonamental, els corresponen atribucions en cada u dels tres poders de l'Estat, el llegislatiu, l'eixecutiu i el judicial.
En el poder llegislatiu, les principals funcions són la convocatòria d'eleccions generals d'acort en la carta magna (art. 45.1. ai 71), la convocatòria d'un referèndum d'acort en els artículs 76 i 100 de la Constitució (art. 45.1. b), la firma del decret de dissolució del Consell General que establix l'artícul 71 (art. 45.1. d) i la sanció i promulgació de les lleis entre els 8 i 15 dies posteriors a la seua aprovació per part del Consell General (art. 45.1. g i 63). La sanció representa la firma de l'instrument llegal per la que els caps d'Estat asentir la llei. La promulgació consistix en definir que la norma s'ha perfeccionat i deu ser acatada. D'esta manera, es autentifica la llei aprovada i es formalisa la seua incorporació de forma definitiva a l'ordenament jurídic.[19]
No obstant, en el periodo que establit per la sanció, els copríncipes, conjunta o separadament, poden dirigir-se al Tribunal Constitucional en mensage raonat per a que este es pronuncie sobre la seua constitucionalitat. Si la resolució fòra positiva, la norma pot ser sancionada en la firma d'un sol copríncipe (art. 45.2). Esta circumstància es repetix quan concorren circumstàncies que impedixquen per part d'un dels copríncipes la formalisació dels actes establits en l'artícul 45.1. Dins del determini constitucionalment previst, el seu representant ho notificarà al Síndic General o al cap de Govern. Aixina, els actes, normes o decisions en qüestió entraran en vigor transcorreguts dits determinis en la firma de l'atre copríncipe (art. 45.3). Un eixemple de llegislació sancionada per un únic cap d'Estat és la llei calificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995.[20]
Sobre el poder eixecutiu, la principal atribució dels copríncipes és el nomenament del cap de Govern una volta haja segut elegit pel Consell General (art. 45.1. c i 73). Despuix de cada renovació de l'orgue llegislatiu, en la primera sessió, que se celebrarà en el determini d'huit dies despuix de la sessió constitutiva, es procedix a l'elecció del cap de Govern. Els candidats deuen ser presentats per una quinta part dels membres del Consell. Estos deuen presentar el seu programa resultant elegit aquell que, despuix d'un debat, en una primera votació pública i oral, obtinga la majoria absoluta, és dir, 15 o més consellers. En cas que fora necessària una segona votació, només poden presentar-se els dos candidats que hagen obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtinga més vots. El Síndic General comunicarà als copríncipes el resultat de la votació per a que nomenen l'elegit, i refrendarà el decret (art. 68).
En desenroll de la funció d'arbitrio i moderació del funcionament de les institucions, els copríncipes, a iniciativa de cada u d'ells, del Síndic General o del cap de Govern, són informats regularment dels assunts d'Estat (art. 44.2). Açò es materialisa en la visita que va fer el cap de Govern al copríncipe episcopal el 27 d'abril de 2017[21] i la que va fer, junt en el Síndic, el copríncipe francés el 18 de juliol del mateix any.[22] També es poden emmarcar en este apartat les audiències que els caps d'Estat mantenen en els presidents dels grups polítics en representació parlamentària,[23] en els ministres del Govern[24] o en els cònsuls majors i menors de les sèt parròquies despuix de les eleccions comunals.[25]
Provablement és en el poder judicial a on els copríncipes tenen més llibertat d'acció i conserven algunes de les prerrogatives anteriors a la Constitució. Cada u d'ells, com a acte de lliure decisió, designen un dels cinc membres del Consell Superior de la Justícia (art. 46.1. c),[26] orgue de representació, govern i administració de l'organisació judicial, que vela per l'independència i el bon funcionament de la Justícia (art. 89.1); i un dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional (art. 46.1. d),[27] institució intérpret suprema de la Carta Magna, a l'hora que firmen el decret de nomenament del restant dels magistrats.[28]
Els copríncipes també els correspon com a acte de lliure decisió l'eixercici conjunt de la prerrogativa de gràcia (art. 46.1. a). Tradicionalment, la concessió d'un indult s'ha decretat en motiu de la trobada dels dos caps d'Estat en sol andorrà, coincidint en la visita del copríncipe francés en el Principat. L'últim decret d'estes característiques es va expedir l'1 d'agost de 2014,[29][30] complint un acort adoptat en la trobada entre Joan - Enric Vives i M. François Hollande en Casa de la Vall el dia 12 de juny de 2014. Es va otorgar un indult de sis mesos per a les penes de presó, con exclusión de qualsevol atra pena imposta o que puga impondre's pels tribunals penals andorrans, per raó de delictes o de contravenció penals comesos en data anterior al dia 12 de juny de 2014 (art. 1 de la Disposició de Gràcia de l'1 d'agost de 2014).
Entre les disposicions de lliure decisió dels copríncipes també es troben el requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis (art. 46.1. i), el requeriment de dictamen sobre l'inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seua ratificació (art. 45.1 . f.), l'interposició de conflicte davant el Tribunal Constitucional per afectar a les seues funcions institucionals (art. 46.1. g) i el otorgamiento de l'acort per a l'adopció d'un text d'un tractat internacional abans de la seua aprovació en sèu parlamentària (art. 46.1. h). cal destacar que totes les atribucions establides en els artículs 45 i 46 de la Constitució deuen ser eixercides personalment pels caps d'Estat, llevat les anteriorment mencionades que poden ser realisades per delegació expressa (art 46.2).
En última instància, cal mencionar lo dispost en el Títul IX de la Carta Magna, corresponent a la seua modificació. L'iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als copríncipes conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General (art. 105). La reforma requerirà l'aprovació per part del parlament per majoria de dos terceres parts dels seus membres. Immediatament despuix, la proposta se sometrà a referèndum de ratificació (art. 106). Superats els tràmits mencionats, els copríncipes sancionaran el nou text constitucional per a la seua promulgació i entrada en vigor (art. 107).
Per al correcte desenroll de les seues funcions constitucionals i institucionals com a caps d'Estat, els copríncipes tenen la potestat de crear i estructurar els servicis que consideren necessaris, nomenar als seus titulars i acreditar a tots els efectes (art. 46.1. b.).[31][32] En concret, el copríncipe episcopal va reestructurar els seus servicis per Decret de 31 de juliol de 1993.[33] Est definix els servicis com l'organisme, del que el propi copríncipe se servix per a la realisació de les seues funcions de cap de l'Estat. Estan constituïts pel representant personal, que eixercix, en virtut de delegació permanent, tots els poders del copríncipe, llevat els que la Constitució els reserve expressament per a l'eixercici personal; el secretari general, que presta el seu respal administratiu a les Autoritats i al Consell de la Mitra, de les que és, al mateix temps, orgue de relació pública, sobretot en els mijos de comunicació; i el Consell de la Mitra, orgue consultiu en tots aquells assunts que el copríncipe o el seu representant someten a la seua delliberació, format pel representant personal, el secretari general i les persones, fins a un màxim de 9, elegides pel copríncipe per un determini de quatre anys.
La Constitució ya preveu que els copríncipes tenen atres responsabilitats en el bisbat d'Urgel i la República Francesa i no residixen en el Principat i els permet nomenar un representant personal en Andorra (art. 48). Els poders conferits al copríncipe per la Constitució que no estiguen estrictament reservats per al seu eixercici personal, poden ser delegats al representant. Aixina mateix, en el marc de la negociació dels tractats prevists en l'artícul 66.1 de la Constitució, el representant personal és designat com a membre de la delegació andorrana que negociarà el tractat. Actualment, el representant del copríncipe episcopal és Josep Maria Mauri (2012 -...),[34] i el representant del copríncipe francés el M. I. Sr. Patrick Strzoda (2017 -...).[35]
Per últim, mencionar que per al sosteniment econòmic dels seus servicis, el presupost general del Principat deu assignar una cantitat igual a cada copríncipe, de la que poden dispondre lliurement (art 47). A lo llarc de tota l'etapa constitucional l'assignació econòmica als caps d'Estat ha sofrit llaugeres modificacions. El presupost general corresponent a l'eixercici del 2017 l'establix en 707.507,76 €, lo que supon una cantitat de 353.753,88 € per a cada copríncipe.[36]
Vore també
Referències
- ↑ «Constitució del Principat d'Andorra». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ Cànon 377 § 1 del Còdic de Dret Canònic: El sum pontífex nomena lliurement als bisbes, o confirma als que han segut llegítimament elegits.
- ↑ Artículs 6.º i 7.º de la Constitució francesa: El president de la República serà elegit per un periodo de cinc anys per sufragi universal directe. [...] serà elegit per majoria absoluta de vots emesos. Si no s'obté esta majoria en primer regrés, es procedirà, el catorzé dia següent, a un segon regrés. Solament podran presentar-se a esta els dos candidats que hagen obtingut la major suma de vots en el primer regrés, despuix de la retirada en el seu cas de candidats més favorits.
- ↑ «Diari de sessions del Consell General. El copríncipe episcopal va amprar la següent fòrmula: "Yo, Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell per la gràcia de Deu i de la sèu apostólica jure eixercir les funcions de copríncipe d'Andorra d'acort en la Constitució del Principat. Que Deu m'ajude! ".». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Llectura de la declaració del Copríncipe Francés, S. I. M. Emmanuel Macron, d'eixercir les seues funcions d'acort en la Constitució.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ Estos són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria de referèndum, el nomenament del cap de Govern, la dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de les lleis, el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment i atres actes que expressament els atribuïx la Constitució.
- ↑ «El copríncipe episcopal representa Andorra a les celebracions del 150 aniversari de l'unificació d'Itàlia». Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2017. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Mons. Vives vares agarrar a la missa d'inici del Pontificat del nou papa.». Archivat des de l'original, el 17 d'agost de 2016. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Mons. Vives expressa al president de la República Portuguesa l'estimació profunda del poble andorrà pel poble portugués.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Els príncips hereus de Liechtenstein, Alois i Sofia, es varen reunir en el copríncipe episcopal.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «El copríncipe episcopal presidix el sopar en honor del secretari general de l'ONU en la seua visita a Andorra.». Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2017. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text del Tractat de bo veïnat, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text de l'Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ Estos són els tractats relatius a la seguritat interior i la defensa, els tractats relatius al territori d'Andorra i els tractats que versen sobre la representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
- ↑ «Informació referida a la presentació de cartes credencials al copríncipe episcopal del passat 5 de maig de 2017.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Informació referida a la presentació de cartes credencials al copríncipe francés del passat 3 de març de 2017.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Informació referida a la recepció oferida pel copríncipe episcopal al cos diplomàtic del passat 4 de novembre de 2016.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Informació referida a la recepció oferida pel copríncipe francés al cos diplomàtic del passat 3 de març de 2017.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Mecanismes que donen forma a la llei.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text de la Llei del Matrimoni de 30 de juny de 1995.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Visita del cap de Govern d'Andorra al copríncipe episcopal.». Archivat des de l'original, el 27 de decembre de 2018. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Martí i Mateu expliquen el procés de reformes econòmiques i socials en el copríncipe Macron que visitarà Andorra en 2018.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «El copríncipe episcopal inicia una roda de trobades en els grups parlamentaris del Consell General.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Visita de la ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Eva Descarrega.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Recepció del copríncipe episcopal els cònsuls de les sèt parròquies.». Archivat des de l'original, el 8 de maig de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres, un designat per cada copríncipe, un pel Síndic General, un pel cap de Govern i un magistrats i batlles (art. 89.2).
- ↑ El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats, un designat per cada copríncipe i dos pel Consell General.
- ↑ Artícul 10.4 de la Llei del Tribunal Constitucional de 3 de setembre de 1993: El nomenament dels magistrats constitucionals s'efectua pels copríncipes i es publica en el Bolletí Oficial del Principat d'Andorra.
- ↑ «Text de la Disposició de Gràcia de l'1 d'agost de 2014.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Els copríncipes firmen la mida de gràcia acordada en la seua trobada en el Principat.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Servicis de S. I. el copríncipe episcopal.». Archivat des de l'original, el 18 de juliol de 2017. Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Servicis de S. I. el copríncipe francés.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text del Decret de 31 de juliol de 1993 relatiu a la reestructuració dels servicis del copríncipe episcopal.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text del Decret del 20 de juliol de 2012 pel que es nomena a Josep Maria Mauri Prior, per al càrrec de representant personal del copríncipe episcopal.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Text del Decret del 15 de maig de 2017 pel que es nomena a Patrick Strzoda per al càrrec de representant personal del copríncipe francés.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- ↑ «Presupost general del Principat d'Andorra per a l'eixercici de 2017.». Consultat el 21 de juliol de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Copríncipes de Andorra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.