Biodiversitat de Veneçuela





Veneçuela ocupa el sèptim lloc dins dels països en major biodiversitat del món.[1][2] El país ocupa la quinta posició en el món en número d'espècies d'aus, la sèptima posició mundial en espècies de plantes vasculars,[3] la novena posició mundial en amfibis, la quarta posició en més espècies de peixos d'aigua dolça, i ademés figura entre els països en més espècies de palometes.[4]
Veneçuela posseïx tot tipo de païsages i climes en la seua geografia, des de selves en l'Amazònia i l'Escut guayanés, boscs nuvolats, boscs plujosos tropicals i subtropicals, bosc de montanya, bosc de frondoses, manglars, fins a deserts, boscs secs i xares. En la regió dels Andes cau neu, principalment en localitats com Mucuchíes en l'estat Mèrida i en les montanyes de la cordillera de Mèrida, ademés és la regió del país en a on es registren les temperatures més baixes. En els páramo de l'estat Mèrida és costum vore nevades durant els mesos de maig a octubre. Veneçuela també conta en sabanes, plans, cordilleres, tepuys els quals són unes montanyes o replanells verticals considerades com les formacions rocoses més antigues del món, el seu orige data del Precàmbric. Veneçuela també posseïx en la seua geografia grans llacs, estanys i rius aixina com plages d'aigües cristalines en les costes, i un gran número d'illes i archipèlacs en la mar Carib. Açò convertix a Veneçuela en una nació rica en biodiversitat i ecosistemes.
En total hi ha 45 parcs nacionals i 36 monuments naturals, que equivalen al 21,76 % del territori veneçolà. Els parcs nacionals de Veneçuela estan baix l'administració de l'Institut Nacional de Parcs (INPARQUES). Per tamany, 18 parcs nacionals tenen més de 1000 km² (quilómetros quadrats); 15 superen els 2000 km²; 5 passen de 5000 km², i 4 tenen més de 10 000 km². Els majors parcs de tota Veneçuela estan en la Guayana, i són el parc nacional El Caura, en 75 000 km², Parc nacional Parima-Tapirapeco, en 39 000 km² i el Parc nacional Canaima, en 30 000 km². Els més chicotets són el Parc nacional Cova de la Quebrada del Bou, en Falcón, en 48,85 km², i el Parc nacional Cerro El Copey-Jóvito Villalba, en Nova Esparta.
Biodiversitat en números
| Classe | Grup | Espècies |
|---|---|---|
| Vertebrats | Mamífers | 351
|
| Aus | 1360
| |
| Reptils (fardachos, culebras) | 341
| |
| Amfibis | 284
| |
| Peixos marins | 791
| |
| Peixos d'aigua dolça | 1000
| |
| Invertebrats (artròpodes) | Palometes | 3000
|
| Insectes | 150 000
| |
| Moluscs marins | 1200
| |
| Esponges marines | 117
| |
| Corals | 200
| |
| Decápodos marins | 520
| |
| Equinoderms | 300
| |
| Moluscs terrestres | 600
| |
| Escarabats | 7000
| |
| Aràcnits | 1040
| |
| Diptera | 3100
| |
| Flora | Plantes vasculars | 21 073
|
| Orquídees | 2000
| |
| Falagueres i parents | 1550
| |
| Arbres de palma | 300
| |
| Algues | Algues de terra | 1110
|
| Algues marines | 565
| |
| Líquenes | 1420
| |
| Fungi | Macrofungi | 1100
|
| Verdets | 310
| |
| Tizones | 78
|
Regions naturals
- Artícul principal → Parcs Nacionals de Veneçuela.
Veneçuela està dividida en nou regions naturals.

Les nou regions en les que està dividida Veneçuela, i les seues subregions, són:
- Els Andes
- Llac de Maracaibo
- El Zulia, la serranía del Perijá i el llac pròpiament dit.
- Insular
- l'illa de Margarita, l'illa de Coche i l'illa de Cubagua, que formen l'estat Nova Esparta.
- Les illes de Sotavent veneçolanes.
- Cordillera Central
- El llac de Valéncia, la planura de Barlovent, els valls del Tuy, els alts Mirandinos i el massiç de Nirgua. Es dividix en la cordillera de la Costa i la serranía de l'Interior. És el costat occidental de la cordillera Carib. La cordillera de la Costa és visible fins al cap Codera, continua baix les aigües de la fossa de Cariaco, i resorgix en les penínsules d'Araya i Paria. La Serranía de l'Interior se separa del massiç de Turimiquire, pertanyent a la Cordillera Oriental, per la depressió de Unare .
- Cordillera Oriental
- El Massiç de Turimiquire i les penínsules d'Araya i Paria, les montanyes de la qual són la continuació de la Cordillera de la Costa. Inclou el golf de Paria. És el costat oriental de la Cordillera Carib. El Massiç se separa de la Serranía de l'Interior, pertanyent a la Cordillera Central, per la depressió de Unare.
- Sistema Deltaico
- Els Plans
- Els Plans del Orinoco. Es subdividen en els Plans Alts al nort i els Plans Baixos al sur.
- Sur del Orinoco
- l'Amazonia, La Guayana Veneçuelana i la Gran Sabana.
- Formació Lara-Falcón o Sistema Coriano
- Els médanos de Cor i el seu istme, la península de Paraguaná, les serres de Sant Luis, Aroa, Bona Vista, Churuguara, Barigua, i Siruma.
Vore també
Referències
- ↑ «Veneçuela en el top 10 dels països en major biodiversitat del planeta». expomundialsostenible.com.
- ↑ «[Semana de la Biodiversitat Biodiversitat de Veneçuela]».
- ↑ «Countries with the most number of vascular plant species».
- ↑ «Biodiversitat en Veneçuela».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biodiversidad de Venezuela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.