El parc nacional Els Médanos de Cor és un parc nacional ubicat en l'estat Falcón que comprén la jurisdicció dels municipis Miranda, Tossal i Falcón, en el noroest de Veneçuela. La seua àrea més important està circumscrita al voltant de l'istme, en la via a la Península de Paraguaná. L'istme comprén una franja de 30 km de llarc per 5 km d'ample, al sur de la franja es troba el parc nacional en 91.280 hectàrees comprenent tot el nort de la ciutat de Santa Ana de Cor. Posseïx una altura mija de 20 m s.n.m. (metros sobre el nivell de la mar). Les seues acumulacions arenenques es desplacen de forma canviant per l'acció dels vents alisios que bufen d'est a oest. Els Médanos de Cor varen ser declarats parc nacional el 6 de febrer de 1974, comprén una superfície de 80 866 ha.

Parc nacional Els Médanos de Cor

Els Médanos de Cor són formacions d'arena característiques del relleu de l'estat Falcon, sent este part del sistema Lara-Falcón per les seues dunes que sobrepassen els 8 m s.n.m. Este parc nacional preserva l'àrea protegida més propenca al Golf de Veneçuela. Ademés, preserva un bosc xeròfit i molt vulnerable desert coster sent el desert més important de Veneçuela, també és un dels reservorios més importants de la palometa monarca (Danaus plexippus) en dit país.

Formació dels Médanos

Les arenes suaus i seques d'este parc nacional són conseqüència de l'erosió eòlica sobre les roques que en el temps són partides en péntols molt chicotets convertint-les en arenilla i esta, en desplaçar-se per la contínua acció del vent, es va acumulant en parvas, convertint-se poc a poc a dunes que contínuament canvien de forma ya que estan en continu moviment.[1] Per això també els médanos han rebut el nom d'arenes nómades.[2]

Formacions de médanos similars en atres llocs de Veneçuela

També existixen formacions similars en atres parts del país: en la via a Castilletes, en l'illa de Zapara (estat Zulia), en el cap Santa Román, en les afores de Port Cumarebo (estat Falcón), i en els plans veneçolans, en les afores del parc nacional Sants Luzardo (estat Apure) i el parc nacional Aguaro Guariquito (estat Guárico).

En els médanos de Tocópero i Port Cumarebo, fòra dels llímits del parc poden observar-se 'médanos fòssils', tossals de substrat arenenc formades per la compactació dels médanos i cobertes per vegetació permanent. Estes són de diferents tamanys i mostren diferents nivells de desenroll de la vegetació, per lo que provablement representen diferents etapes de formació, prèvies als actuals Médanos de Cor.

No obstant no són tan grans ni són preservadores del concepte dels Médanos de Cor.

Declaratoria com a parc nacional

Els Médanos de Cor varen ser declarats parc nacional per la seua bellea natural i per mantindre el concepte de Bioma desértico, ademés de ser l'únic desert de la costa del Carib en estar sempre en moviment i que cada médano sobrepassa els 8 m s. n. m. També es protegix una fossa marina en mangles.

Geografia

Paisage

 
Este parc nacional forma part del sistema montanyós Lara-Falcón

El Parc està constituït en la seua major extensió pel istme que unix el restant de l'Estat en la Península de Paraguaná, en el qual apareixen elements dominants del paisage: Els Médanos (formació de dunes), les comunitats arbustivas de manglars, les terres en vegetació herbàcia i espinares.[3] El paisage d'este desert veneçolà està compost per dunes de 20 metros d'alt sobre el nivell de la mar aproximadament, médanos i marismas salitrosas.[4]

 
Médanos de Cor vists des de la carretera Cor-Punt Fix.

Flora

En ser el desert més gran de Veneçuela la vegetació està adaptada per a sobreviure a l'excés de calor i la falta d'aigua, els arbres grans són escassos, entre la flora es destaquen principalment arbusts com el Cují (Prosopis juliflora), el yabo, el dividive, el guayacán, l'olivera, l'Acacia berlandieri, el huizache (Vachellia farnesiana), el cariaquito (Lantana), el guaritoto o Pringamosa (Urera baccifera) i el Cotó de seda (Calotropis gigantea) que servix com a aliment per a les palometa monarca (Danaus plexippus); Entre les distintes espècies de cactus es destaquen el cardón lefaria (Stenocereus griseus), el cardón de breva (Cereus repandus), la pitahaya anaranjada (acanthocereus tetragonus), el buche (Melocactus curvispinus) i també diverses tunas com la tuna guajira (Opuntia caracasana) ademés de ser l'hàbitat del cactus híbrit Guasabara o Tuna Chivera de les espècies Cylindropuntia × vivipara i Cylindropuntia leptocaulis. Existixen arbustivas de manglars en costes fangosas. També existixen plantes urticantes com la pringamosa. Entre les enredaderas que es poden trobar en els médanos destaquen la parchita de mont i el cundeamor. També existixen algunes espècies d'Agaves mentres que en arenes més fermes i humides propenques a Cararapa es poden trobar la famosa pepa de zamuro (Mucuna pruriens).

Clima

El clima del parc és un dels més àrits de Veneçuela, i la temperatura promig és uniforme a lo llarc de l'any, oscilant entre els 26 °C i els 29 °C, en temperatures extremes de 35 °C en ombra i mínims per baix dels 16 °C.[5] Les precipitacions són escasses, de 250 a 498 mm.

 
Dunes d'arena.

Atractius turístics

Entre els atractius més destacats esta el fet de ser el desert més gran de Veneçuela, les seues arenes grogues estan en contrast en el fondo vert i boscós del Parc Nacional Juan Crisostomo Falcón els tossals del qual poden visualisar-se des dels médanos. En el parc es resalta la presència d'antigues calçades, cementeris i assentaments de l'época Precolombina que es troben entre les dunes, les calçades cap als ports peixquers propencs a la població de Tacuato, també es destaca la capella de Ánimas de Guasare la qual està dedicada en tribut i honra a centenars de persones que varen morir durant una forta hambruna de 1912 que va sofrir la península de Paraguaná a on emigraven a Cor en busca d'aliment i aigua pero morien deshidratados en el desert, en dita a on es pot detindre el transeünt a resar per estes ánimas o ànimes de persones que varen morir.


També es troba la Passejada "Monsenyor Francisco José Iturriza" conegut com el "Monument a la Mare" a on es fan distintes activitats culturals, hi ha restaurants i ademés es troba el Serpentario Movil, l'únic Serpentario de l'estat falcón que alberga una gran cantitat d'espècies de serps originàries de Veneçuela.

Acostant-se al municipi tossal també es pot aplegar al Jardí Botànic Xeròfit Dr. León Croizat fundat en 1970 pel científic italià León Croizat i la seua esposa la naturalista hongaresa Catalina Knshaber a on abdós varen reunir distintes espècies de plantes de tot lo món principalment vegetació xerófita. També des dels médanos es pot aplegar a la plaja de La vela de cor mateixa que posseïx un color marró cremoso a conseqüències del desplaçament de les arenes dels médanos en una corrent Marina.

Contaminació i problemes ambientals

Este extens parc nacional comprén unes dunes en constant moviment que tendixen a cobrir gran part de l'autopista cor-Punt Fix; A conseqüència d'això es deu estar constantment retirant l'arena que bloqueja i obstruïx l'autopista principal cap a Paraguaná.

Les arenes retirades en diverses màquines, contenen sediment i fragments d'asfalt de la carretera, i són tirats a l'atre costat de l'autopista omplint de sediment gran part de les dunes, les quals per l'abundància de sediment són d'un color obscur ademés de ser utilisades per la població per a rebujar fem sòlit i botelles de vidre.Per a solucionar la contaminació s'han propost crear una nova via per a evitar el arojo de sediment.

Accés

 
Entrada als Médanos de Cor des de la passejada Monsenyor Iturriza.

Les vies d'accés als Médanos són vàries, no obstant les més comunes són: l'entrada des de la Passejada "Monsenyor Iturriza", o per l'autopista Cor-Punt Fix.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Els Medános de Cor». Archivat des de l'original, el 3 d'abril de 2008. Consultat el 23 de març de 2008.
  2. ↑ «Parc Nacional Médanos de Cor». Archivat des de l'original, el 24 de febrer de 2008. Consultat el 23 de març de 2008.
  3. ↑ «Parc Nacional Médanos de Cor». Archivat des de l'original, el 5 de maig de 2007. Consultat el 23 de març de 2008.
  4. ↑ «Els Médanos de Cor». Archivat des de l'original, el 3 d'abril de 2008. Consultat el 22 de març de 2008.
  5. ↑ «Parc Nacional Els Médanos de Cor». Consultat el 25 de març de 2008.